martes, 26 de mayo de 2009

Joder quin dia he agafat!!!!

Ahir per recuperar-me de Paüls, vaig estar 3 hores al gimnàs. Sí, pareix molt de temps però com era tot de recuperació em va pasar volant.
Estiraments, abdominals, sauna, natació, xorros d'aigua (aquí vaig estar per lo menos 1 hora i com a nou o això pensava)
Resulta que avui anava a treballar a Conesa, prop de Sta Coloma de Queralt, i vaig pensar d'agafar la bici per si acavaba pronte baixar en la bici. L'aprenent quan ha vist la bici dalt al camió ja s'ha ficat les mans al cap, sabia que tenia numeros de baixar sol.
A l'arribar a Conesa ens hem fotut a treballar a tope, jo només pensava en acabar pronte per baixar en bici, no hem esmorzat tampoc, hi ha les 4 de la tarde acabàvem la feina de Conesa.
Des de Conesa hi havien algo més de 160 km i no em sortien els numeros, total que he descarregat la bici a Montblanc i en marxa. Quina odisea Déu meu, estic gafat, gafat, un dia de vent que pa que, ja se sap que el vent és el pitjor per a un ciclista, pos sé, estem casi a l'estiu i avui ha bufat que no veigues, ara ja sóc a casa, escrivint 4 lines però he maleït la bici, el vent i moltes més coses, deia frases com:

- bufa, bufa que penso arribar.
-o 27 de maig i este vent.

Al damunt només hem feia falta el cronometro que veia que cada cop baixava més la mitja i yo com que no soc picat ni res de tot això...portava una mitja de 30.4 a l'Aldea però de l'Aldea a casa ha sigut un càstig molt fort, un vent que no podia pasar de 25 km/h i llavors 30.3, 30.2, 30,1 30 i no volia que baixés d'aquí però a l'altura de l'Ardiaca he cedit, m'ha costat però he cedit, pensava que per 4 km no arribaria a casa si seguia en lo meu ampenyo al final 129 km en un promig de 29.7

P.D demà no sé si podre anar a treballar.

2 comentarios:

LO MARC DE REUS dijo...

Està clar que hi ha entrenos que es fan molt mes durs que les curses, ja que estás allí, tot sol, sense jugar-te res de res....Pero tots sabem ue per lluir s'ha de patir, hi de quina manera...

SALUT I SORT A LA DEL LLOP, POC A POC I ONA LLETRA....

puça dijo...

Esta clar, poc tinc que contar-te a tu, ja que lo patir forma part de la nostra vida, per mi ojala pugue patir molts anys.
Gracies per tot, Marc.