La meva opinió sobre el DOPPING

Ara que és actualitat amb esta nova detenció d'atletes espanyols, voldria donar la meva versió sobre el dopping en general, ja que és un tema que l'he viscut de prop i de lluny, us explico.
Jo vaig començar al món del ciclisme amb 9 anys i vaig competir amb aquest esport fins que me'n vaig anar a fer la mili.
El món del ciclisme em va fer vore que per ser professional no era suficient tenir qualitats, ja que amb les qualitats arribes fins al camp amateur, a partir d'allí , a part de qualitats, necessites "lladres" ja que l'enchufe és poc... a més, de diners i més diners i passar per on jo mai (i dic mai) no vaig passar ni passaré, ja que després d'aquest moment per mi la paraula esport ja no tindria cap significat.
Recordo com si fos avui mateix quan era cadet (15 anys) i amb la selecció catalana vaig anar a córrer els campionats d'Espanya a Galicia i al sortejar l'habitació em va tocar amb Jose A Flecha, avui en dia gran corredor profesional. Vam arribar a l'habitació i vaig treure tota la roba de la maleta i la vaig deixar a l'armari. Llavors ell obre la maleta i.....pareixia una farmàcia!!! em vaig quedar......Vull destacar que no hi va haver res de dopping, però només amb el contingut de la maleta ja es veia una gran diferència. Us recordo l'edat que teníem: 15 anys!
Sóc dels que penso que tots els profesionals es prenen coses "no legals",  no m'agrada utilitzar aquesta miserable paraula. També he de dir que els culpables de tot això també són els organitzadors, perquè són els que volen espectacle i més espectacle i es pensen que amb un plat de macarrons es poden fer 2000 km. Considero que l'esport d'èlit en general està bastant podrit, ja que tot el que porte molts diners, resultats, televisió, esponsors etc. fa que l'esportista faci coses per millorar i guanyar per sobreviure, ja que per ells l'esport és el seu ofici.
I amb tot això estan els superdotats de qualitats que no necessiten prendre res "no legal " per ser dels millors, però per culpa d'anar "net" no aconsegueixen aquells super contractes, aquelles victòries, aquells aplaudiments i moltíssims moments de glòria.  QUÈ TRIST!!! què frustrant......i tot per anar net. A vegades penso que l'esport professional no és just amb els millors, perquè la majoria de vegades els millors no són els que guanyen. Una prova més és l'altre cas d'aquests dies, el cas de Contador, que són positius com una casa (a mi almenys que no m'expliquen que és degut a la carn ni res semblant)
Ja per acabar estan els que considero "tontos" que són aquells que es prenen coses prohibides per guanyar 4 curses miserables i que no guanyen ni un duro, però sí que els hi prenen la glòria als que realment ho mereixen. TRIST, molt trist, però que també n'hi ha, no ho dubteu.
Són moltes vegades les que he arribat a una cursa hi he pensat ojala fessin un contol avui, però has de quedar-te amb el dubte.
 Per mi i la gran majoria de natros l'esport eés una diversió, una passió, puc dir que l'esport m'ha donat i em dóna vida, m'ha donat salut, amics, m'ha ajudat com a persona i per tot això li dono les gràcies i li estic molt agraït. La veritat jo almenys no necessito res més.
Espero que ningú s'hagui ofes amb aquestes paraules, és una opinió més, la meva.