lunes, 23 de febrero de 2015

Cursa de la Cameta Coixa

Ahir diumenge vam assistir a Miravet per a córrer una cursa maravellosa, amb una organització entregada als corredors.Vam ser pocs groguets Fran, Sandra i jo però disposats a gaudir del tracte exquisit que Miravet i la seva gent ens van oferir
El circuit t'ofereix unes vistes increibles, que aquest cop les vaig veure..jeje ja que si una cosa tenia clar ahir es que volia disfrutar-la! i vaja si ho faig fer...
 Després de les fotos i salutacions obligatories donen la sortida del castell i.....deu meu senyor! van sortir com si d'un 10 mil es tractes a tot gas! jo vaig passar el primer km i segur que anava sobre el 100...i beeee amb un somriure que ningú ja em va treure amb tota la cursa. Vaig anar al meu ritmet caçant corredors fins que vaig arrivar a l'altura de Javier Heras i amb una veu ronca li dic;
-"aparta xaval que vas andando y me estas haciendo tapón"! es va girar y al veurem ens vam petar de riure una bona estona i ja amb ell fins a meta, bueno fins a 500mts de meta ja que ell encara volia esprintar-li al Mikel Besora......jo ja com a que no esprinto sino s'esborra el somriure jejejeje.
Resumint 13º classificat, bonissimes sensacions, llagat i més content que un gingol, objectiu complert.(no treure el somriure de la cara )
Com anecdota que vaig voler agafar el pernil i era el de 1ª dona ja que el dels homes ja l'havien agafat jejeje que tonto.
Seguim sumant fins haviat..................................................................................


lunes, 9 de febrero de 2015

CURSA DE LA MARCENCA

Ahir vam anar a Bitem a córrer aquesta bonica i molt millorada cursa de muntanya on el cim del Montaspre tenia que ser el punt referent de la cursa.
Molt bon dia per córrer, fred a l'arrencar però...donant gas això passa ràpid! jeje
Em vaig retrobar amb gent que feia temps que no veia com Roberto Prades, un gran corredor i una meravella de persona, d'aquells que t'agrada trobar al monte.
Vam sortir més lents de l'esperat però res no canvia quan s'ha d'accelerar les coses es posen al seu lloc i el meu era darrera de Kiko Marti que esta no un escaló per damunt sino varios...i Roberto Prades.
Vaig fer la meva cursa tranquil mentalment, sense obsessions i sense preocupacions, la meva preocupació ha de ser tenir motivació per millorar i això ho estic portant bé, cada dia que passa em trobo millor i el tenir més continuïtat fa que les sensacions no siguen tant dures com els primers dies.
El recorregut em va agradar molt, es nota quan hi ha gent treballadora detràs que vol més i millor, pos si ho esteu aconseguint!! la neu li va posar la guinda.
Al finalitzar un estofat bonísim ens incitava a tornar cosa que no dubtésseu, ja que qui sembra recull.....