BUSCANT NOUS REPTES

Fotos Alcañiz ( Marató circuit Motorland )

2012-01-28T17:19:00.000+01:00

Xerrada el dimarts 31 de gener

2012-01-27T19:15:00.000+01:00

Dimarts a les 5:30 a la biblioteca faré una xerrada sobre l'esport i sobre els meus principis a l'esport, competicions i reptes, espero que els nens estiguen entretinguts i si de pasada captem algún Kilian....

I tornaré a començar!

2012-01-26T16:53:00.001+01:00

Les molèsties no paren i he tingut que tornar a parar, ara 4 o 5 dies però tornaré les vegades que faci falta. Encara no he trobat un obstacle prou important per fer-me abandonar!
Ara agafo dosis de motivació.

Stop

2012-01-26T13:42:00.002+01:00

El que em temia, ha passat: he de parar durant 4 dies com a mínim. Després d'anar a l'osteòpata Jesús del Centre Rehàbil i manipular-me tota l'esquena, alinear-me la pelvis etc, hem pres la decisió que per assentar bé l'esquena s'ha de parar 4 dies com a mínim, per tant he d'obeir al 100%(tot sigue per a bé).
Els últims dies l'esquena donava molts problemes i si tot i això no millora per al divendres que ve ja tinc demanada una ressonància magnètica per saber "de quin mal he de morir".
Pareix que no pugue ser que pugui entrenar en normalitat.

Les coses es compliquen però no desistiré! Avant, avant i avant.

Com més costen les coses més valor li dones al que fas, si tot fos tant fàcil....

Queden 70 dies i veig que estic verd

2012-01-25T18:21:00.001+01:00

Els dies passen i cada cop queda menys per a marxar al Sàhara. No ens enganyéssem, ara mateix em veig molt verd.
Sí que estic complint els entrenaments marcats fins a dia d'avui i he millorat físicament però només sé en quines condicions estic entrenant i són un poc desagraïdes (per dir-ho finament).
He millorat molt dels adductors però ara és l'esquena la que no em dóna treva. Demà aniré a vore quina solució li trobem.
Quan es passa de córrer en molèsties a córrer en dolor és que alguna cosa falla i he de solucionar-ho ja que diumenge i als entrenaments fins avui la cosa no ha anat a menys. No vull pensar en la paraula STOP i espero que pugue seguir entrenant i recuperant-la a l'hora.

I encara no m'he pogut posar la motxila a l'esquena....

Entrenament dimecres 25 de gener de 2012

17.8 km
1h 34 minuts
5.16 ritme
150 mts desnivell +
20 minuts estiraments
500 abdominals
150 lumbars
Massatge descarga.

Que n'aprenguin!

2012-01-25T08:06:00.001+01:00

Feia dies que no veia un video de superació personal bo, pues aqui el teniu.

Quan ja coneixes tots els camins i caminets...

2012-01-24T18:46:00.002+01:00

Sempre he dit que el millor per entrenar és variar els llocs d'entrenament, si no es fa mooolt aburrit ja que et coneixes tot el que has de fer, el que queda per fer, desnivell, fins i tot on hi ha una pedra. Després de 10 anys corrent pel terme de Roquetes el coneixo prou bée, per això sempre dic que per poc que es pugue s'ha d'agafar el cotxe i desplaçar-te per anar per llocs desconeguts i així l'entrenament és desconegut i no es fa tant pesat.
La cosa és que avui no tenia cotxe i....de camins i caminets n'he voltat uns quants, alguns sense sortida, altres que m'ha tocat anar camp a través. En fi que al final per fer 17 km per terreny ondulat he creuat 300 finques, però.. faena feta!

Entrenament dimarts 24 de gener de 2012

16.8 km
1h 37 minuts
5.49 ritme
330 desnivell +
25 minuts d'estiraments
500 abdominals
100 lumbars

Estiraments com a entrenament

2012-01-23T20:12:00.002+01:00

L'entrenament d'avui ha sigut una bona dosis d'estiraments i d'abdominals, fonamental per començar demà a entrenar , a que avui dilluns serà l'únic dia de descans en tota la setmana.
Aquesta setmana toquen 100 km o sigue que repartits amb 6 dies li diuen 17 km de mitja, començem a pujar els volums i que "el cuerpo aguante".

L'entrenament del dilluns 23 de gener de 2012

40 minuts caminant (4km)
800 abdominals
40 minuts estiraments
200 lumbars
10 minuts de sauna

PD demà he d'estar a punt!

Resum 3a setmana

2012-01-23T08:08:00.001+01:00

Bueno aquesta setmana he millorat un poc tant física com muscularment, les mòlesties continuen però millor. Ahir a la marató vaig patir moltíssim de l'esquena i menys de l'esperat dels adductors, per una part bé però sempre hi han molèsties.
D'altra banda estic content perquè continuo fent tots els entrenaments de moment aquesta setmana m'he regalat 10km extra, més endavant impensable!

Aquí vos deixo el resum de la 3ª setmana d'entrenaments del 16 al 22 de gener

99.5 km running
8h 30 minuts
1100 desnivell +
2000 abdominals
1h 40 d'estiraments
500 lumbars

El resum total de 1 de gener fins al 22 de gener són estos

RUNNING                                                                              BTT

255.2 km running                                                                    64 Km btt
21h31 minuts running                                                              2h 45 minuts btt
2700d+ running                                                                        750 desnivell+
6h40 hores d'estiraments
5000 abdominals
1800 lumbars

Un podi diferent a Motorland

2012-01-22T17:42:00.003+01:00

Aquest matí hem arribat a Motorland (Alcañiz) per fer la marató de l'invernal 2012. Aquesta és una marató solidària on es pot participar individualment o per equips ( 2,4 o 8 participants ) jo he volgut fer-la individualment.
Tere ja que m'acompanyava ha fet la prova popular ( no competitiva ) que era donar les voltes que volgués al circuit que tenia 5.3km, els que feiem la marató individual havíem de donar 8 voltes al circuit.

Un dels enemics afegit que hem tingut durant la marató ha sigut el fort vent, ja que la meitat del circuit ens tocaria de cara, justament la part ascendent del recorregut.
El desnivell ha sigut l'altre enemic i.... sorpresa! cada volta tenia 100 mts de desnivell + mentalment entre el vent, donar voltes com un tonto i el desnivell també ha sigut un bon entrenament.
Sobre el ritme que he dut no puc queixar-me (4.21 ritme mig) però cada volta entre el vent i el desnivell et restaven més que no pas et donaven quan et tocava el vent a favor. He passat la mitja marató en 1.29.01 i si al final he acabat en 3h03:13 vol dir que algo ha fallat ( falta de km un dels motius ) i l'esquena l'altre, he de solucionar esta esquena! Em fa molt de mal.
Pensava que el meu ritme sortiria més lent, a partir del km 30 he anat al ritme que marcava l'esquena ja que si apretava més les puntxades s'accentuaven, a més jo en principi volia fer sobre 3h30 o sigue que bé.
Lo que no pensava és que havia quedat 3r de la general ja que al sortir tots junts (relleus, marató i cursa popular) m'he desconectat del resultat, ha sigut tota una sorpresa, a l'igual que pujar al podi de Motorland, quina sensació allà d'alt, m'ho he imaginat tot ple de gent i......gallina de piel. Ja penjaré les fotos que és un molt bon record.

Jo també tinc una foto així, ja tinc ganes de tindre-la

PD: Tere 1 Puça 1 jeje la rival la tinc a casa. Parlem de podis.........

Al final la orbea alma S30 de 29"

2012-01-21T16:05:00.001+01:00

Aquesta serà la meva màquina; d'aquí 1 setmana ja la tindré, vaig fer marxa atràs i no vaig comprar-me la bh ultimate. Després d'unes proves en una btt de 29" ( rodes més grans ) m'he decantat per fer el canvi i declinar-me per aquesta Alma de carbono, pesa més que l'altra però amb el canvi que li he fet de rodes i varios detallets més s'ha quedat amb 10kg pelats (per ser una de 29" no està malament). El rodament d'aquesta bici és impressionant, per a mi té un rodar més paregut a una bici de carretera que a una btt, a més m'he posat uns tubeless de 1.9 i la veritat....si les forçes m'acompanyen ella és un "pepino"

Avui no calia però....

2012-01-21T15:52:00.001+01:00

Avui havia de sortir amb btt però Tere m'ha dit que si la podia acompanyar a donar una volteta per les muntanyes de Xerta i clar he acceptat, faltaria.....
Dic que no calia perquè demà vaig a fer la Marató d'Alcanyis i amb els km que he fet avui em passaré dels que tocaven, però com hem anat molt tranquils tampoc passa res. A més de fer aquesta setmana 90 km, en faré 100 (en teoria el volum de la setmana que ve però ja està bé).
Demà a la marató intentaré anar a 5 minuts el km per a fer 3:30 però no descarto si em donen un poc de treva els adductors de fer algo menys, l'important serà fer els km ja que serà tot un test per treure conclusions de les molèsties (en una marató d'asfalt surt tot) ja vos contaré!

Entrenament dissabte 21 de gener

9.1 km

1h 28 minuts

350 desnivell+

9:40 ritme

20 minuts estiraments

500 abdominals

100 lumbars

Ja veiem algún 3.........

2012-01-20T15:55:00.002+01:00

Avui un entreno molt suau també 9 km, el diumenge toquen 42 i demà hauré d'entrenar amb btt per no passar-me de km (90 aquesta setmana) però he volgut fer 3 sèries d'1km a 3:30 recuperant 1:30.
Crec que feia temps que no veia un 3 al rellotge, al meu rellotge! Jo sempre dic córrer per baix de 4 minuts el km és corre molt bé, els que ho fan com a cosa habitual per mi son semiprofessionals, o professionals. Jo de moment vaig millorant i estic content de començar a vore algún 3

Quan et començes a trobar bé és....

Entrenament dia 20 de gener de 2012

9 km
42 minuts
4.39 ritme
20 minuts estiraments
500 abdominals
100 lumbars

Els dies van caient...

2012-01-19T16:19:00.002+01:00

Avui entreno molt suau (10km) quina sensació més bona arribar a casa pensant que hagués pogut fer-ne uns quants més, cosa impensable fa 1 mes.
Avui fa exactament 18 dies que entreno i la veritat he notat milloria, tant física com muscularment i si tot continua així en poc més de 2 mesos ja podré competir amb "garanties" o sigue just abans de Sables, això si no és complica res, esperem que no!

Veig la llum al final del tunel

Vull agrair tot l'esforç que està tenint Jesús, osteòpata i fisioterapeuta del Centre Rehàbil, i les seves ajudants, Anabel i Àngels, amb la meva recuperació. Tots ells tenen tantes ganes com jo de que em recupere, gràcies.

Entrenament 19 de gener de 2012

10 km
49minuts 50 segons
4.59 ritme
500 abdominals
150 lumbars
20 minuts estiraments

Diumenge aniré a fer una marató!

2012-01-18T18:13:00.001+01:00

Aqui vos deixo l'enllaç de la prova: http://www.motorlandaragon.com/

Sí, sí, ho he escrit bé, diumenge al circuit de motorland d'Alcanyis es fa una marató solidària i es pot fer amb bici, a peu o amb patins i la finalitat es val un esforç.
Jo ja he fet la inscripció! Diumenge tocaven 30 km però en faré menys el divendres i dissabte i així diumenge en podré fer 42, penso que pot ser un bon entrenament.
Tampoc vull pasar-me dels 90 km que toquen aquesta setmana o sigue que ho faré quadrar un poc i aprofito la tirada llarga per anar acompanyat. Sobre el temps i el ritme que portaré serà el d'un entrenament, no vull forçar gens, o sigue que calculo fer entre 3h 20 i 3h 30 sempre de menys a més.
La marató constarà de 8 voltes al circuit de motorland, per mi serà una experiència nova.

I el vuitè dia: descans.

2012-01-18T11:18:00.001+01:00

No és que vulgue descansar després de 7 dies consecutius entrenant, sinó que li he de fer un manteniment continu al cos (com un cotxe), ja que si falla adéu somnis.
Avui m'he manipulat l'esquena i la pelvis ( crack, crack i en marxa ) a més m'han posat ultrasons als adductors ja que els maleïts no em deixen córrer sense molestar-me i m'he fet un massatge de descarga, casi res! Espero que demà aniré més finet.

Si ens falla el motor després no hi ha manera d'arrancar-lo

No tot és córrer i l'experiència em diu que un bon manteniment a temps evita mals majors......

+KM+

2012-01-17T15:01:00.001+01:00

Bueno un altre dia al sac, avui he anat en plan trotón, trotón, però també compten estos km, la qüestió és no parar i tot el que sigue sumar km és bo per mi.

Entrenament dia 17 de gener de 2012

12 km
1h 04:30 segons
5.21 ritme
20 minuts estiraments

Hem i heu de ser valents.

2012-01-16T19:46:00.002+01:00

Avui era un dia d'estos dolents per sortir a entrenar, fred, pluja i....a més al vore a la meva dona al sofà en un llibre a les mans tapadeta amb una manta i amb la calefacció posada.....buuffffff, però no!!! Encara em faltaven més ingredients per saltar-me l'entrenament.

Al cap porto escrit el que he pensat al sortir de casa

Molts avui han pensat això i....no està mal pensat!

He de dir que avui ha estat un dia diferent, després de molt i molt de temps no he trobat a ningú entrenant pels carrers i mira que últimament pocs o molts sempre trobo a algú. Però saps què? Per mi millor, ja que m'he motivat jo sol el "perolet"; el primer que he pensat "dia de doble entrenament" ja que penso el que he fet jo i el que no han fet els altres.

Entrenament dilluns 16 de gener de 2012
17.4 km
1h 22 minuts
4.45 ritme
20 minuts estiraments
10 minuts sauna
500 abdominals
150 lumbars

PD El més bo és que ara estic super content

Resum 2ª setmana i totals

2012-01-16T07:59:00.002+01:00

Aquesta segona setmana també he pogut fer tots els entrenaments que tenia previstos, no sense molèsties, però estàn fets. No ens enganyem, és que no les tenia totes.
La veritat és que ja estic acostumat a córrer amb dolors, molèsties, etc, però tinc moltes ganes de recordar què és córrer sense pensar en res, ni genolls, ni pubàlgia, l'esquena, etc, molts m'enteneu no? a vorem si arriba este dia.
Coses positives d'aquestes dos setmanes que n'hi han també:
El pes: dia 1 de gener 64.1 aquest matí 16 de gener 62.4 falta menys per als 59 que he de pesar a finals de març.

Aquí vos deixo el resum de la setmana del 9 de gener al 15 de gener:

82.4 km
6h 45 minuts
700 desnivell positiu
1500 abdominals
1h40 minuts d'estiraments
600 lumbars

Totals del dia 1 gener al 15 de gener

RUNNING                                                                    BTT

155.7 km running                                                64 Km btt
13h01 minuts running                                          2h 45 minuts btt
1600d+ running                                                  750 desnivell+
5hores d'estiraments
3000 abdominals
1300 lumbars

Per mi ha sigut un doble debut

2012-01-15T16:08:00.003+01:00

Esta és la sensació que tinc després de 10 anys amb l'equip de la uec Tortosa. Avui he corregut per primer cop amb la camiseta del Trail Roquetes, hi ha hagut molts comentaris al respecte, que si no em queda bé, que se'm veu raro, que bé et queda, etc,etc. No ha sigut un debut bo a nivell "resultista" però per mi l'important ara és anar sumant km, ( tot lo bo es fa esperar) ara no puc competir per molts motius, no estic be físicament, fa 15 dies que entreno i encara tinc molèsties, a més demà toquen 20 km i per a fer-los havia d'acabar bé. I sí estic bé, tot i que he apretat més del compte. Ja sabem que unes agulles i un troç de paper en un número és dolent per a mi.
Al final content sabent que si no passa res extrany demà compliré amb l'entrenament que toca.

Tere arribant a meta amb les cracks

La que ho ha fet molt bé és Tere 7ª general i 2ª senior, va millorant!
Sobre la cursa molt de puja i baixa però molt adeqcuada per ser la primera, felicitats nois! Si organitzar una cursa costa un ronyó no vull pensa el que és organitzar-ne tres ( cursa, marxa i canicross ) l'olla barejada boníssima i el pernil de Tere ja vos ho diré.

PD Si la uec ha guanyat un pernil per ser el grup més nombrós JA POSAREU DIA I HORA QUE JO ENCARA TINC MOLT DE ROIGET

Entrenament dia 15 de gener 2012

25.4 km
2h 22 minuts
700 desnivell +
300abdominals
20 minuts estiraments
100 lumbars

Un entrenament de 10 km sembla......

2012-01-14T09:41:00.000+01:00

Avui he fet 10 km molt suaus, no n'he fet més per què no vull passar-me de km ja que si sumo els que tinc que fer demà i els que he fet durant la setmana seràn els 80 que tenia que fer està setmana, però la sensació que he tingut al arribar a casa es de com si avui poca cosa haguesem fet.
I la veritat, no deixen de ser 10 km! poques ganes d'arrencar però quan estàs ficat no tornaries a casa, jaja.

Entrenament dia 14 de gener de 2012

10 km
51 minuts
5.06 ritme mig
20 minuts estiraments
200 abdominals
100 lumbars

Quin fred xeics!

2012-01-13T20:51:00.000+01:00

Buffff quin fred fa estos dies, la veritat es que tots aquells que després de treballar tot el dia aneu a entrenar amb este fred .....amb lo be que es deu està a casa davant l'estufa ( m'ho imagino per què jo també vaig a entrenar ) es per aplaudir! ja que no apeteix gaire.
Avui tenia que anar a l'Aldea a donar un recadet hi ha sigut l'excusa perfecta, me'n hi vaig a peu! li he dit a Tere que em vingue a buscar i així dia a la saca.

Entrenament dia 13 gener de 2012

17km
4.43 Ritme mig
1h 15 minuts
200 abdominals
20 minuts estiraments
100 lumbars

Diumenge comença el 5º circuit Terres de l'Ebre

2012-01-12T18:18:00.001+01:00

Diumenge anirem a Campredó, primera cursa del circuit, pareix que sigue l'altre dia quan es feia el km vertical de Roquetes i ja tornem a començar de nou. Jo hi aniré, però plan tranqui total, tocava entrenar i abans de fer-ho sol aniré acompanyat i.... de molta gent, ja que han tancat inscripcions, o sigue que tot un èxit.

Avui un dia més d'entrenament, seguim aguantant els ritmes i els km....de moment! Aquesta setmana és de 80 km i estaràn fets el diumenge!

                                                                 Entrenament dia 12 de gener de 2012

                                      15km
                                      4.46 ritme mig
                                      20 minuts estiraments
                                      300 abdominals
                                      100 lumbars

mmmmmmmm

2012-01-11T19:45:00.001+01:00

Buscant per internet he trobat una bici igual que aquesta però tope gama, super ligera (8.6kg) i millorada estèticament bufffffff $$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$

Cada dia entreno amb millors sensacions

2012-01-11T15:03:00.001+01:00

Ja era hora que la pubàlgia em vagi donant treva, cada dia entreno millor, amb menys molèsties i sort d'això perquè no podria portar el ritme dels entrenaments.
Avui he fet 15 km repartits de la següent manera:
1km a 5.01,1km a 4.53,1km a 4.41,1km a 4.29,1km a 4.20,1km a 4.11,1km a 3.50,1km a 4.04,1km a 4.08,2km a 4.21,2km a 4.38, 2km a 4.48. Ha estat tot seguidet i amb millors sensacions de l'esperat.

Començo a somriure.

Espero abans de final de mes poder dir que les molèesties ja han desaparegut, això seria la millor noticia, de moment anem sumant.

Entrenament dia 11 de gener de 2012

15km
4.29 ritme mig
20 minuts estiraments
500 abdominals
200 lumbars

Avui 2n dia de descans

2012-01-10T14:49:00.001+01:00

Per Amposta quan feia la volta a Catalunya, aquell dia tocava la camiseta del TRAIL ROQUETES, el meu club.

Aquesta setmana em toquen 80 km que els repartiré en 5 dies (de dimecres a diumenge ) 16 km de mitja cada dia, si puc diumenge faré la cursa de Campredó però mooooolt tranquil, tinc ganes d'estrenar la camiseta groga, tot i que no serà per mi una competició.
Ahir vaig manipular-me l'esquena i avui ultrasons als adductors, no puc descuidar-me, ja que si vull anar cumplint els entrenaments he de cuidar-me a tope que d'aquí a poques setmanes els volums aniràn pels núvols.

He venut la meva orbea

2012-01-09T13:55:00.002+01:00

Ara buscaré algo de 29" pulgades, a vore si trobem alguna ocasió.......

La millor bici de muntanya que havia tingut mai, però el temps passa per a tot i sempre surt algo nou, no sé si serà millor però per al meu ús una de 29" serà més apropiada.

1ª Setmana completada

2012-01-08T13:57:00.002+01:00

Avui era una petita però per mi gran prova de foc, tornar a córrer 2 hores seguides i fer els 20 km que em quedaven per als 70 d'aquesta setmana, i....sí! ho he pogut fer i estic content.
He anat amb els amics del Trail Roquetes fins al port, una volta allí cadascú ha fet el que volia (uns caminar, uns passejar els gossos.... i altres córrer )

Jo volia fer la volta a la mola tot per la pista, no tenia les referències exactes però sabia que més o menys era l'entreno que em tocava, després de preguntar si m'acompanyava algú i no vore massa decisió m'he n'he anat sol.
M'han sortit 22.6 km ja que he baixat per la sendera i durant el cami he anat acompanyat per bous, ocells, cabres, etc, o sigue que ha sigut un bon entrenament.

             Entrenament 8 de gener de 2012                           Entrenament setmana del 2 al 8 de gener

                              22.6 km                                                                 73.3 km running
                              1h 59 minuts                                                           6h 16 minuts running
                               600 desnivell+                                                        900 desnivell+ running
                               5.17 ritme mig                                                        2h 20 minuts d'estiraments
                               20 min estiraments                                                  1500 abdominals
                               200 abdominals                                                      700 lumbars
                               100 lumbars                                                            64 km btt
                                                                                                              2h 45 minuts btt
                                                                                                              750 desnivell+ btt

Setmana 1 completada, era la més fàcil però l'important és que s'ha fet.

Primera mini pàjara

2012-01-07T16:45:00.000+01:00

Avui hem anat amb btt el meu germà i jo, ja que si anava a córrer em passaria de km, esta setmana en toquen 70 i en porto 50 i demà diumenge vull fer la primera tirada de 20 km o sigue que abans de no fer res, he preferit anar amb la bici.
Li he dit que voldria fer 70 km, així aquesta setmana seria el mateix kilometratge a peu que amb bici. Hem decidit que aniríem direcció casetes velles i quan portaríem 35 km pegariem la volta. La veritat és que hem anat a bon ritmet fins que 4 km passat l'àrea de la vall hem voltat.
A la tornada li he dit de parar al Mas de Barberans a reomplir el bidó, llavors ja li he comentat que no tenia bones sensacions però total queden 20 km de baixada......
Al sortir del Mas hem trobat a un grup de ciclistes que anaven cap a Roquetes ( Chavarria, Vericat i companyia ) i parlant hem decidit baixar per la carretera i pifiada!! Tot el rato a 50 km/h amb la btt que no donava més (i jo tampoc) als 6 km m'he quedat i el meu germà que encara aguantava m'ha esperat, m'han matxacat! A més ja portava un pajarón de cuidado, dos km més endavant he vist una finca de mandariners i la bici ha derrapat sola, he deixat el mandariner verd, abans d'arribar-hi tenia un color més taronja. En fi, que he arribat a casa tocat.

Així a quedat més o menys després de fer-li una visita d'urgència

Tenia bona imatge abans d'arribar jo, jaja

Total entrenament 7 de Gener 2012

64 km

Ritme Mig 23.95 km/h

750 desnivell +

2h 45 minuts

20 minuts estiraments

200 abdominals

100 lumbars

Entreno de reis

2012-01-06T13:21:00.002+01:00

Ahir vaig descansar, bueno un massatge de descarga per mi no és descansar pel que pateixo, però si ens referim a km, pues sí, vaig descansar!
Avui amb un fort vent hem marxat cap al port amb el meu germà, volia fer 1 horeta però amb una miqueta de desnivell, poc, ja que encara em resento dels adductors i les pujades no és lo millor per a ells.
Hem deixat el cotxe al Rest. Pous de la Neu i seguint la pista cap a Paüls, quan portàvem 6.5 km hem girat. Per sensacions podria haver seguit però...temps al temps prefereixo anar-me'n amb ganes que no pas desganat!
Per ser el dia de reis i de fort vent l'entreno ja està fet.

Entrenament 6 de Gener 2012

13.4 km
5.00 Ritme mig
1h 07 Minuts
300 Mts desnivell +
300 Abdominals
100 Lumbars
20 Minuts estiraments

Les noves Under armour

2012-01-05T17:43:00.001+01:00

Jo pensava que mai canviaria de marca, ja que sóc un enamorat de Mizuno però aquestes són una passada, còmodes, lleugeríssimes i amb bastanta amortiguació; ideals per gent de menys de 70 kg i per entrenar per asfalt, les aconsello!!
El preu és sobre els 100 euros depèn del descompte que vos facin i les podeu trobar a Esports Fevi.

El blog del meu germà

2012-01-05T10:55:00.003+01:00

El meu germà s'ha fet un blog i aquí vos deixo el seu enllaç http://javiergine.blogspot.com/
Ell em va arrastrar al ciclisme (bueno ell o els trofeus que guanyava...), no podia soportar veure'l amb un trofeu i jo no (llavors jo ni podia participar, ja que tenia 9 anys i ell 11) Coses de crios ja se sap...
Gràcies als meus pares, vaig tardar poc en aconseguir una bici i va ser a Santa Bàrbara on vaig córrer la meva primera cursa en només 10 anyets i allí vaig guanyar el meu primer trofeu (3r classificat). A partir de llavors ja només tenia al cap tenir més trofeus que el meu germà, mentre que avui en dia prefereixo molt més guanyar un bon pernilet o qualsevol altra cosa. Com canvien les coses al llarg dels anys!

Xavi a les 2 cares de l'Aneto; imatge que va sortir a la revista Trail

Avui un trotet més alegre.

2012-01-04T18:57:00.001+01:00

Tercer dia d'entrenament i volia fer 10 km però alternant un poc els ritmes. He fet una "piràmide" a la pista d'atletisme, vos explico: he sortit del gym i després de 2.5km per calentar els musculs m'he plantat a la pista d'atletisme, llavors he fet 5 km repartits de la següent forma:1km a 4.50 un altre a 4.30 l'altre a 4.10 i després a l'inversa 4.30 i 4.50 per acabar 2.5 km més de recuperació i més gym.

Entrenament 4 de gener 2012

10 Km
47 Min
4.41 Ritme mig
20 Minuts d'estiraments
200 Abdominals
100 Lumbars

Què sacrifico?

2012-01-03T20:40:00.002+01:00

Ahir van dir-me que avui havia d'anar a treballar a la Fatarella, la cosa és que hi havia molta feina, per tant, se'm faria molt tard per poder anar a entrenar, què faig?, vaig pensar.
A les 8 del matí el meu germà i jo ja estàvem de camí, sabent que teníem un dia llarg per endavant i jo per si de cas m'he agafat la roba de running......
La feina s'ha complicat i era la 13.30h quan el meu germà m'ha dit d'anar a dinar, li he dit que no anava, perquè havia d'anar a entrenar, ja que sabia que acabaríem tard i estaria molt més cansat o sigue que tenia temps fins les 15h (hora que tornàvem a enganxar), és a dir, 1h30.
Ara penso que menos mal que he anat, del contrari ara no hagués pogut, estic mort! A més, penso amb els remordiments que tindria i estic feliç d'haver complit, tot i haver-me quedat sense dinar....
PD A vegades penso el que fem i m'adono que estem malalts

Entrenament dia 3 de Gener

15 Km
5.09 Ritme mig
1 Hora 17Minuts
20 Minuts estiraments
200 Abdominals

Vaig volant cap a casa que només penso amb la nevera! bueno en lo que hi ha dintre jaja

Km 0

2012-01-02T14:49:00.001+01:00

Avui és el primer dia d'entrenament, el dia que tant esperava i el fet de poder dir: "Me'n vaig a entrenar!"

Abans de començar l'entrenament he fet un reset a tot, he apuntat totes les dades i ara tindre 3 mesos per anar-ho afinant tot, ja que tant la puvàlgia com l'estat físic, el pes, etc, m'han deixat K.O.

També puc dir que avui començo a pertànyer al Trail Roquetes ( de cor ja ho era ) on espero poder-los donar dies d'alegria i em poso a la seva disposició per ajudar amb el que sigue. Espero, però, que la Uec Tortosa no deixe de guanyar pernils jejeje és que aquells soparets.......jo no vull pedre-me'ls!

Entrenament dia 2 de gener

12.3 KM

5.16 RITME MIG

1 HORA 5 MIN

20 MIN ESTIRAMENTS

200 ABDOMINALS

1H 30 MIN GIMNÀS ( potència cames )

PES 64.1KG

L'arc de sant Martí a la falda del port pareixia com si fos l'arc de sortida d'una cursa i ja em veia allí.

Feliç 2012

2011-12-30T16:04:00.000+01:00

100 Dies per a Sables

2011-12-28T16:42:00.002+01:00

Demà començaré l'entrenament per a Sables, un planning de 100 dies per arribar en garanties de millorar el resultat del 2010.
M'esperen dies durs, molt durs, però res de nou, dies com molts d'altres, esperem amb ganes que l'any que està a punt de començar em done molta salut, la resta és cosa meva, jo confio amb mi, amés tinc molta motivació.
Si no surten complicacions els km que he de fer són uns 2000 que aniràn repartits de la següent manera:

1º setmana gener ( 2-8 ): 70km                     1º setmana febrer ( 30-5) 120km
2º setmana gener ( 9-15 ): 80km                   2º setmana febrer ( 6-12) 150km
3º setmana gener (16-22 ): 90km                  3º setmana febrer ( 13-19) 180km
4º setmana gener ( 23-29 ): 100km               4º setmana febrer ( 20-26) 210km

1º setmana març ( 27-4) 210km                    1º setmana abril ( 26-1) 70km
2º setmana març ( 5-11) 180km                    2º setmana abril ( 2-8) 0 km el dia 8 comença carrera
3º setmana març (12-18) 150km                   3º setmana abril ( 9-15) 250km cursa
4º setmana març ( 19-25)120km

PD A tot això li haurem de sumar 3 dies a la setmana 2h de gimnàs.
PD Ja tinc ganes de començar!!!

Moltes curses em serviràn per entrenar, només per entrenar!
Aquest any competiré molt menys però espero que millor.

Ja ha sortit la papeleta premiada!

2011-12-27T08:22:00.001+01:00

Dissabte matí un noi de Roquetes, Joan Ruperez, se presenta a casa "una mica d'hora" sempre pensant que havíem sortit un ratet el dia abans i em diu ensenyant la papeleta premiada:
"-Això són 1000 euros de premi?"
Sí, li contesto i li vaig donar la targeta que podia utilitzar durant tot l'any fins a esgotar tots els diners.
Joan estava content i per confirmar-ho que ho estava, em va dir: "Si vols vés a Fevi amb mi i compra't unes sabatatilles per anar a Sables!"
Li vaig dir que no, que ell amb mi ja havia col.laborat comprant 3 papeletes, però que em quedava amb el detall, gent de Roquetes....

On està la papeleta premiada?

2011-12-22T16:16:00.001+01:00

Aquest any vaig fer 1000 papeletes d'un sorteig de 1000 euros en material per gastar a Sports Fevi, la finalitat era poder recaptar el màxim posible, venent totes les papelets (3000 euros) per a la lliga contra el càncer infantil i per ajudar-me a financiar part de la inscripció a la Marató des Sables.
La cosa ha sigut que no ha sortit tot el bé que jo hagués volgut, ja que no he pogut vendre totes les papeletes, n'he venut i sobretot M'HAN AJUDAT a vendre exactament 750 números, és a dir 250 numeros no s'han venut. Però el numero premiat sí està venut i el talonari qué te el premi és el de la meva amiga Elena, quina alegria!!!!
Després d'anar a pagar el premi, els números són més que satisfactoris però sempre voldríem MÉS.
Avui només puc dir gràcies a tothom que m'ha ajudat a vendre'ls en moments tant difícils i gràcies a la gent que els ha comprat, també moltíssimes felicitats a la persona que no tardarà molt en trucar-me per dir-me:
"-Tinc el numero!!!"

Tots els entrenaments fins a Sables

2011-12-21T18:50:00.001+01:00

Molta gent em pregunta pels entrenaments que he de fer per afrontar Sables, volums, gimnàs, etc. Doncs a partir del 1 de gener fins al dia abans de marxar publicaré tots els dies els entrenaments que faré, espero que la gent no em tracte de boig perquè els entrenaments seràn molt durs amb setmanes de més de 200 km per afrontar amb garanties el desert.
No es tracta de platja, arena, platja, arena, ja que allí el terreny es molt pedregós.

Aquest és el veritable terreny

I si no cuides bé els peus et poden quedar així:

O sigue que l'entrenament serà molt variat, amb poc desnivell, però amb molts km! ja vos aniré informant

Bon nadal a tothom!

2011-12-17T08:47:00.002+01:00

Per alguns el nadal es mala data....

La veritat és que sempre es diu això acompanyat d'un feliç any, pues es això el que vos desitjo a tots els que seguiu este blog i també als que no el segueixen.

Per les circumstàncies en les que ens trobem tots ( crisis, treball, etc ) jo vos diria que el més important es tenir salut, sí, ja que sense diners i sense treball es malviu però sense salut no es pot viure.
Nois/es, homes i dones MOLTA SALUT i tot l'altre és qüestió de temps i molt d'esforç.

PD La millor manera de començar el dia és en una mica d'humor....

Entrevista a Serge Girard.. increïble però cert!

2011-12-13T12:36:00.000+01:00

Tengo 54 años. Nací en París y vivo en Le Havre (Normandía). Soy corredor de ultrafondo: preparo la vuelta al mundo corriendo. Vivo con mi novia, Laurie, y tengo tres hijos, Incola (32), Thomas (17) y Sebastian (15). Veo a los políticos muy lejos de la gente. Soy católico

¿Su última carrera? La TransEurasia, el año pasado: atravesé Europa y Asia de punta a punta.

¿De dónde a dónde? De París a Tokio: corrí los 19.000 kilómetros que las separan.

¿En cuánto tiempo? En 260 días y 18 horas. Sin descansar ningún día. Es el récord.

¿Cuántos kilómetros corría cada día? De 70 a 80 kilómetros por día. Unos dos maratones diarios.

¿Cuál es la etapa más larga que ha corrido sin parar? Una vez, entrenándome, corrí 200 kilómetros sin parar, durante 24 horas seguidas.

¿Cómo se queda el cuerpo? Duele. Pero el cuerpo es lo de menos: no se trata de algo físico, sino mental. ¡Es la mente la que lleva al cuerpo! Una mente entrenada te reporta todo el bienestar necesario.

¿Cómo entrena la mente? Con técnicas de sofrología. Es como tener una cómoda mental: abro un cajón y saco una foto de mis hijos; abro otro y hay un paisaje relajante; otro, hay un color... Busco, abro, visiono... y alcanzo una paz absoluta.

¿A qué velocidad corrió? A 9 km/ hora, 20 millones de zancadas.

¿Qué comía? Cada cuatro kilómetros, agua e hidratos de carbono: arroz, patatas, barritas energéticas…

¿Cómo dormía? En una autocaravana, diez horas seguidas. ¡El sueño regenera las células!

¿Qué carreras había hecho antes? He cruzado ya todos los continentes: en el 2004 hice la TransÁfrica; el 2001, la Trans-Sudamérica; en 1999, la TransAustralia; y en 1997, la TransUSA, mi primera carrera transcontinental, cuando tenía 44 años.

¿Y antes de eso, qué? Nada. No corría. Yo era asesor financiero.
¿Y qué mosca le picó? Cosas personales que prefiero no explicar.

¿No? ¿No puede explicarme nada? Lo que importa saber es que tomé conciencia de que mi vida no me satisfacía, de que no era feliz. Y decidí darle un giro.

¿Había enterrado sus sueños? De niño soñaba con dar la vuelta al mundo. ¡Nunca imaginé que lo haría corriendo, ja!

¿Por qué se dedicó a las finanzas? Yo creía que la felicidad estaba en el dinero y el lujo. ¡Viví 40 años equivocado! Hoy sé que la felicidad está en la sencillez.

¿Ha cambiado mucho su vida? Ahora soy muy feliz. Cada mañana me despierto y pienso: "Qué suerte, ¡ahora voy a correr!". Y así he descubierto la hermosura del mundo y lo hermosa que es la gente.

¿Y corriendo se descubre eso? Pues sí, sí... Correr tanto tiempo modifica la química cerebral, y todas las percepciones, sentimientos y emociones se te agudizan.

¿Cuál es su mejor recuerdo? En África, por el calor, empezaba a correr a las tres de la madrugada, hasta el mediodía. La noche africana es tan sensual... Los olores, los sonidos, el primer rayo de sol, su primera chispa... ¡Es un grandioso placer!

¿Tiene ocasión de trabar amistades? Un pastor somalí me dijo un amanecer: "Buenos días, ¿cómo está la familia?". Fue tan sencillo, tan verdadero, tan intenso... Duró un segundo ¡y siempre irá conmigo!
¿Qué momento ha sido el más duro?Los 55 º C en el desierto de Australia. Me puse guantes, me cubrí toda la superficie de la piel para no tener quemaduras.

Le habrá pasado de todo... He corrido a 4.800 metros de altitud, en los Andes, y lo peor fue descender al Amazonas: ¡millones de mosquitos me comieron durante cuatro días! Aquí de nuevo tuve que cubrirme todo el cuerpo...

¿Alguna vez ha pensado: "Abandono"? Nunca.

¿Qué le dicen sus hijos? Están orgullosos.

¿A qué corredor admira más? Al etíope Haile Gebrselassie, ¡porque siempre sonríe! No comprendo a los atletas enfadados. Siempre pienso: "Si esto no te hace feliz, ¿por qué estás haciéndolo?".

¿Corre usted solo? Sí. A veces se me une alguien, un ratito. Bueno, una vez corrió cinco días seguidos conmigo un chino, en medio de China.

¿Se entendían? He descubierto que todos los seres humanos nos entendemos sin necesidad de saber idiomas. ¡He descubierto que el planeta está lleno de gente sencilla y buena!

¿Qué más ha descubierto? Que lo que consigues sin esfuerzo no vale nada. El esfuerzo insufla valor a todo. Sin reto, sin emoción, nada tiene gracia.

¿Cuál es su próximo reto? El año que viene empiezo la vuelta al mundo corriendo.

¿Al mundo? ¿Ya ha aprendido a correr sobre las aguas? Aún no! De Australia a Chile tomaré un avión, para llegar más o menos a la misma hora del mismo día en que despegué, de modo que no dejaré de correr ni un día.

¿En cuántos circundará este planeta? En 500 días, a 80 kilómetros al día: 40.000 kilómetros, ¡como correr mil maratones!

¿Qué será lo peor? La línea de llegada. Significará que todo ha terminado. El día más feliz será el de la partida. ¡Sueño con ella cada noche!

Pero Serge: tanto correr... ¿para qué? Para medirme conmigo mismo.

Mide 1,77, pesa 60 kilos, luce buen color de piel y un aspecto jovial, siempre sonriente. Se lanzó a cruzar continentes a los 44 años, y sigue corriendo. Se define como "navegante de costa a costa de un océano de tierra", y afirma que correr le ha expiado, purificado, y que ahora cree en Dios. Habla con suavidad y convicción, y su determinación resulta muy estimulante. Corre como podía haber hecho otra cosa, pero resalta que ha descubierto que "el máximo éxito es el autodominio". Ha estado en la Expo Marató de Barcelona, donde ha presentado su próximo reto como corredor de ultrafondo, patrocinado por Mizuno. Le pregunto si sueña durante sus travesías, y resulta que sí: "Sueño con embutidos".

A vegades el més fàcil és rendir-se

2011-12-10T12:39:00.001+01:00

Quan les coses no surten com un vol, quan les coses duren més de l'esperat ( lesions) quan s'acumulen altres problemes, quan penses que no tot és l'esport i que tens mil i una cosa per fer a esta vida, és llavors quan et passa pel cap la paraula abandonar, rendir-te!
No seré jo una excepció, no! però quan ho penso és perquè falta una motivació gran o tinc un problema, lesions, etc, llavors s'ha de buscar algo ràpidament, alguna cosa que faci treballar el cap, un repte pendent, un repte personal per no donar-li la raó al cervell, per no baixar els braços i abandonar.

Jo tinc motivació per seguir afrontant reptes, les coses a vegades no surten com voldria però hem de pensar en seguir lluitant, són molts els que abandonen en moments difícils, respectable! però no sóc jo d'estos. A mi m'han ensenyat que lo difícil és arribar, no guanyar! i que lo fàcil es deixar-ho i a mi lo fàcil no em motiva.

Només amb molta lluita podrem aconseguir el que ens proposem, ja que la vida ens ensenya dia a dia que no ens pensa regalar res, que ens ho hem de guanyar.

És molt i molt gratificant vore les recompenses dels teus esforços, a vegades pots arribar a pensar que no compensa o que arriben molt tard, però la satisfació de no abandonar és grandiosa I VAL LA PENA LLUITAR!

A vegades tenim poques opcions però....lluitem nomès així ho sabrem

Avui BTT

2011-12-07T19:22:00.001+01:00

Després de 2 dies seguits caminant, els abductors ja no volen saber-ne res més de "patejar" o sigue que abans de fer festa hem decidit fer una ruta amb btt (les vaig carregar al cotxe per si a cas...) A les 9:30 del matí ja estàvem dalt del cotxe amb les bicis i al sortir del càmping estava l'encarregat de recepció i Tere li ha preguntat:
- Saps alguna ruta xula per fer amb btt per aquí prop?
L'amable noi al veure-la tant professionalitzada (oakley, orbea alma i tota la vestimenta d'una professional) li ha dit una "ruteta" de 28 km entre anar i tornar, de Saravillo fins a Ibón de Plan, el que no li ha dit és que per arribar a Ibón de Plan havia de pujar 14 km i fer 1000mts de desnivell.
Mentre anàvem pujant jo reia sol, què crack el del càmping! jaja si li arribo a proposar jo la ruta em mata! Sort que mentre es puja les vistes són molt xules i quan s'arriba dalt de tot, sense paraules, impressionant! La baixada ja és per a acabar de disfrutar, tot i que el fred ha deixat "huella".
A l'arriba al poble un cafè amb llet i un dècim de loteria, ja que ens ha sorprès que en aquell encantador poble (20 cases) hi hagués un bar i a més aquells dècims de loteria que ens estaven cridant: compreu-me, compreu-me que segur que vos tocarà!
A veure quina aventura tindrem demà.

PD: Això és el que hem vist avui, però el llac estava tot congelat. Increïble!

Avui Cañón de Añisclo

2011-12-06T21:21:00.000+01:00

Quina excursió més bonica! Hem sortit del camping direcció Escalona i des d'allí hem agafat una carretera que anava tot el rato paralel·la al canyó amb unes vistes imponents.

Este és l'itinerari que hem seguit, però no hem arribat fins a dalt del Collado d'Añisclo.

A l'arribar al parking hem començat a caminar fins a Fuenblanca (12 km) segons el guarda 4hores només anar i fent els càlculs en sortien casi 8h, tot i que sabia que corrent un poc....
A l 'arribar a Fuenblanca en 3h30, he plantejat pujar fins al collado d'Añisclo eren 3 hores més entre pujar i baixar, però mentre ho estava comentant Tere ja s'havia sentat per menjar-se l'entrepà i al tornar-li a comentar ja caminava en la direcció del cotxe. Un altre cop serà! jajaja
De Fuenbanca es podia observar el Monte Perdido amb el seu cim completament nevat i unes vistes que alegraven la vista.
La baixada trotant un poquet i amb 2h45 al cotxe. A l'arribar he pogut comprovar que ja no podia ni caminar més, els adductors no volen ni deixar-me caminar, demà festa! bbuuffff

En total 24km en 6 hores i uns 1.000 D+. Li hem retallat dos horetes al guarda...

7 horetes de "marxa"

2011-12-05T20:29:00.000+01:00

Ahir vam arribar al camping Peña Montañesa, un luxe de càmping ( piscina climatitzada, jacuzzi, sauna, pistes de futbol i tenis d'herba i fins i tot una petita pista d'atletisme que es podria comparar amb la de l'estadi. Va ser deixar-ho tot al lloc i sortir 40 min a trotar, Tere em va acompanyar amb la bici.
Cal destacar que el viatge va ser molt més curt del que pensava 3h al càmping des de Roquetes. Per fer un puja-baixa en cap de setmana no esta gens malament, aconsellable al 100%!
Avui a les 8 del matí ens hem marcat l'itinerari a seguir:
Torrelisa, canal mayor, cim de Peña Montañesa i baixa per sant Victorian, Onsis, Torrelisa, total prop de 16 km amb 1300 d+ per començar més que bé (ruta aconsellada per Ramon, alias Monrasin)
A l'arribar a Torrelisa ens hem posat a caminar direcció al canal mayor però ens "hem" perdut o poso així perquè si per Tere fos estariem a la costa prenen el sol, ja que teníem la muntanya l'esquerra i ella a la dreta.... devia ser perquè no tenia ganes de pujar.
Després de fer-li vore que no anàvem bé, hem arribat a Onsis i hem fet el circuit al revés, st Victorian i allí hem agafat la sendera directa al cim de Peña Montañesa, baixant pel mateix lloc ja que pel canal Mayor de Baixada és perillós. Després de 7 hores i 24 km hem arribat al cotxe, amb poques ganes de fer broma.
Ara i després d'un bon sopar i una bona dutxa les coses millor....

PD Demà la ruta la marco jo!

Una setmaneta per Ainsa!

2011-12-03T10:28:00.001+01:00

Com per desconectar el millor lloc és la muntanya, marxem uns dies a Ainsa pot ser un bon lloc i Peña montanyesa una bona muntanya.

Foto cursa Peña Montanyesa

Útimament parlar amb la gent es parlar de problemes, a esquerra i dreta, davant i detràs, tot són problemes, pues bé anirem a la muntanya la Tere i jo a pujar-la a sentir-la. Ella no parlarà de problemes, serem natros els que parlarem de problemes ( però ....per pujarla!)
Els pirineus de Huesca m'agraden tant o més que els nostres, he estat a Turbón, llanos del'hospital, Benasque on vam passar uns dies molt bonics, a més Vilas de Turbón té un balneari impressionant!

foto Ainsa

La caravana està preparada i les piles cargades, és a dir, a punt per marxar. Ens veiem la setmana vinent amics.

PD Ramón ja m'ha colgat de rutes!!

Javi Delgado, guanyador del 4t circuit Terres de l'Ebre

2011-11-29T19:28:00.001+01:00

Pujant a la cursa del Taga

Abans de la sortida de cavalls del vent

Hem compartit algún podi

Si aquest any hi ha un corredor que cal destacar per damunt de la resta aquest és Javi Delgado, guanyador absolut del circuit terres de l'ebre i del circuit català de curses de muntanya, casi res!!
Jo aquest any l'he vist a un gran nivell, però el millor de tot és que no s'ho creu, és húmil i generós, en definitiva que és bona persona, a part de gran corredor.
A l'entrega de premis del circuit penso que no es va destacar gens ni mica la seva gran temporada i més concretament la seva tasca al circuit terres de l'ebre, ja que amb la seva presència hi ha més nivell, li dóna nom al nostre circuit, ha guanyat 5 curses, la general, de veterans, i el premi èlit. No cal dir que a més ell és de Vilassar de Mar, més esforç.....per a què gent del nostre territori no estigue a l'entrega de trofeus, per mi una falta de respecte! n'hi ha que tenen excusa però n'hi ha que no.
En fi, que no volia deixar pasar per alt això i que de cor moltes felicitats JAVI, t'ho has ben merescut.

Siguem solidaris

2011-11-25T13:08:00.001+01:00

Entrant a esta pàgina podeu consultar tot el referent al repte esportiu/solidari per la qual es demana que la gent sigue col·labore http://www.fund4sport.com/#!proyectos

A falta de 10 dies es porta recaudat 740 euros que es destinaran a la lliga contra el càncer infantil i jo espero que en puguen ser molts més. Els nens que pateixen esta malaltia mereixen tot el suport del món, què són 10 euros per molts de natros? i si gràcies a estos 10 euros podem ajudar a un nen malalt? no és això una victòria? un premi? no, per mi és més que això!

PD: No vull deixar passar per alt tot el que està fent Jordi Ballester, el que ha fet no té preu ( crear pàgina, donar difusió, ànims, tema material, etc) i això que no ens coneixem personalment, si haguessem sigut amics hagués "avasallat" al móon, que poc ha faltat...gent així no n'hi ha, Gràcies per tots els teus esforços JORDI! sempre amb deute.

Uec Tortosa mil gràcies per estos 10 anys

2011-11-23T16:14:00.001+01:00

Ja ha arribat el final de temporada, aquest inmillorable 2011 m'ha deixat records i moments de gran felicitat, però un moment és diferent, especial, un moment que m'emociona perquè pareix com si fos un adéu i no és així, aquest és el dia que vaig comunicar als meus companys d'equip que a final de temporada deixaria de córrer per l'equip LA UEC TORTOSA,

Ells van ser els primers en saber-ho, els hi vaig enviar un correu a tots explicant els motius, i com no, ho van entendre i tots van respectar la decisió.

Per mi la UEC Tortosa sempre serà l'equip de la meva vida, ells em van ensenyar "tot" em van acollir i gràcies a ells vaig descobrir senders, curses i món, també gràcies a ells he conegut barbaritat de gent que ara són amics per sempre, a ells els hi dec el que avui sóc.
Durant aquests anys he intentat lluir i defensar el nom de l'equip per tot arreu, a voltes no tot el bé que jo hagués volgut, però sempre amb la tranquil·litat d'haver-ho donat tot.
Tinc una sensació com si per molt que faci sempre serà poc per compensar tot el que han fet per mi, estaré sempre amb deute!
Tot això que vos dic és només a nivell "d'escut" i de "samarreta" ja que a nivell d'amistat, sentiments, "soparillos" etc,etc, ja res podrà separar aquestos 10 anys, que no és poc!
Podria escriure un llibre amb tot el que viscut amb vatros però no l'escriuré ara, serà més endavant, ja que tenim moltes pàgines per omplir.
Gràcies a tots els companys que he tingut durant tot este temps per haver compartit equip, samarreta i escut, ja que les rises, excursions, viatges, curses, sopars, etc les seguirem fent, vos estimo! però.... el cor m'espenteja cap a un altre lloc, l'equip del meu poble, sentiments......

La propera samarreta serà aquesta

Aquest és el correu que els vaig enviar a tots els companys d'equip a l'abril d'aquest any.

UNA DECISIÓ MOLT MEDITADA.

No vull que d'això es faci ara un rebombori, ni que s'enfade ningú, però l'any vinent, i si em volen, correré amb el Trail Roquetes.

I per què donar ara la noticia?

Doncs per un motiu, i és que el proper dissabte al sopar del roquetenc de l'any, on he quedat finalista, hauré de sortir a dir unes paraules i unes de les paraules que diré és que vull córrer amb el Trail Roquetes per defensar el meu poble, i no vull que els meus companys de la UEC Tortosa s'enteren de la noticia després de donar-la. És així com ho sento, i quan el cor vol una cosa se li ha de donar.

Els meus companys d'equip, que jo els considero amics de cor, espero que ho entenguen, han sigut 10 anys defensant la uec Tortosa " a muerte" per allà on he anat i només el nom de Roquetes podia fer-me canviar, canviar només la camiseta que es l'únic que canviarà, jo això espero i desitjo.

Tinc clar de fer-ho també per la gent que ho està tirant endavant, està treballant amb il·lusió i amb molta força per fer del trail Roquetes un club important dins l'esport de Roquetes.

No ho he fet aquest any perquè volia assegurar-me de que tot aniria avant, no podia deixar 10 anys per un intent de fer algo bonic, jo volia tenir clar que la cosa anava en serio i així ha sigut.

També vull dir que això no és ni cap despedida ni cap benvinguda i que allí on vaig ojalà em tracten igual que d'allí on vinc, no demano més, no vull cap tracte diferencial en res, un més del poble, de ROQUETES.

Que sàpigueu tothom que no he tingut cap coacció per part de ningú sinó que és cosa de sentiments.

PD: Són tants records que si per un moment m'aturo a pensar ploraria i tot.....

Gràcies UEC Tortosa, gràcies per donar-me 10 anys de vida i d'haver-me fet sentir tant viu.

Tots vatros ho heu de saber abans que ningú

Angel Solà, un xiquet de 50 anys.

2011-11-22T18:33:00.002+01:00

Qui no conegui a l'Àngel puc dir d'ell que és un amic d'estos que val la pena, que es nota quan està i quan no.
Sempre amb un somriure, ja que ell és el mirall de l'alegria, si no riu fa riure! esbojarrat però autèntic, competitiu, amic fidel, etc,etc.

Les muntanyes ell les puja corrent!

Sí, amic, avui t'ha tocat a tu aquest reconeixement per part meva, ja que te l'has guanyat a pols, no només vull destacar-te com a persona també ho faré com a esportista. L'any que acaba ha sigut brutal a nivell de resultats, però el millor de tot és el nivell que has adquirit, recent fets els 50 anys ( ningú ho diria ) estàs en plenitut, pareix que a més de sumar anys el que fas és restar-los, si segueixes així pronte et veure no com un amic sinó com un rival!! jejeje

Els seus fans nº1

Jo sé que ell deu admirar algún corredor però el que no es deu pensar és que jo l'admiro a ell, no és gens fàcil fer el que fa, ja que ell té molt més mèrit que molts de nosaltres ( feina, 2 fills petits, família ) buffff estàs fet un xaval!!!!

PD Felicitats per la grandíssima temporada i per estos 50 anys que tant bé portes.

Aquest any ha pujat a molts podis

Final del circuit amb el kv Roquetes.

2011-11-21T17:46:00.002+01:00

Javi Delgado, guanyador final del circuit curses de muntanya Terres de l'Ebre

Després d'una setmana de molts preparatius i molta feina per l'organització del km vertical de Roquetes ara sí que podem dir que s'ha acabat la temporada, en tots els aspectes.
Dissabte es disputava l'última prova del circuit de curses de muntanya, la cursa de casa nostra, la cursa que ha donat un impuls a la ciutat de ROQUETES.
Molta ha estat la gent que ens ha felicitat per l'organització i ho agraïm de tot cor, ja que només la gent que està al davant sap el que és organitzar una cursa, hi ha coses a millorar com sempre, ho sabem i prenem nota, ja que no podem ser conformistes, sinó que hem de milorar any rere any.

Divendres dia 25 de novembre es farà l'entrega de premis del circuit on al final he aconseguit acabar 2n de la general i 1r senior.

Aquí podeu trobar totes les classificacions:
http://www.circuitebre.cat/calendari.php

km Vertical Roquetes

2011-11-11T15:31:00.001+01:00

I amb aquesta cursa s'acabarà el 4º circuit de curses de muntanya de les terres de l'ebre, la de casa nostra, la que un dia Ivan i jo vam decidir organitzar i ara Ivan és l'alma i els altres intentem ajudar en tot i més per a què sigue una referència del nostre territori, ja sabeu que els roqueteros......
Aquest any tenia ganes i ...moltes de córrer-la ja que sabia que m'estaria jugant la general però no ha pogut ser! serà un altre any.
Esperem que el temps ens acompanye i que sigue tot un èxit.

Animeu-vos que sols hi podràn participar 220 corredors i ja casi estan.

PD aquest any hi haura aigua calenta de sobra!

Dissabte tothom a Masdenverge

2011-11-09T13:49:00.001+01:00

http://www.masdenverge.cat/index.php?id=12

La gent de Masdenverge té previst superar-se un any més organitzant la seva cursa i caminada. Aquest any també hi haura canicross i el més admirable és que la cursa continua sent gratuïta, això vol dir que detràs hi ha moltíssim treball i col·laboració de molta gent. Felicitats nois!!!

Això es mereix un reconeixement públic.

2011-11-08T15:58:00.000+01:00

Por encima de todo, María es una niña... Con todas sus limitaciones, pero es una niña. Aunque tiene un problema importante, eso no le impide hacer un montón de cosas». Durante la charla, Josele Ferré insiste varias veces en esa idea: la discapacidad no impide que su hija sea feliz a su manera y tampoco que su familia viva esta experiencia con la mayor normalidad posible. Por eso, padre e hija salen a correr por el antiguo cauce del río Turia siempre que el clima y la salud de ella lo permiten. El trato es simple: él empuja el carro, ella sonríe y se olvida de sus crisis.

María tiene 12 años y padece el síndrome de Rett. Esta dolencia es de origen genético, afecta a 1 de cada 15 000 personas, está catalogada como «enfermedad rara» y suele amargarle la existencia casi en exclusiva a las niñas. Sus efectos más visibles son la pérdida de movilidad generalizada —la incapacidad de María es del 87%—, las crisis epilépticas, los episodios de autismo o las apneas. Y, por si fuera poco, solo existe un centro en España donde los científicos investiguen cómo curarla: la Fundació Sant Joan de Déu.

Josele tiene 42 años, está en paro y es un padre que pelea por plantarle cara a tanta adversidad. Si bien él es quien corre y quien habla con los medios de comunicación, no está solo; comparte trinchera con su mujer y con otros dos hijos, Cristina (9 años) y Daniel (2,5 años). Todos acuden con María a las pruebas donde participa y forman un equipo muy unido que rema en una sola dirección: combatir el desconocimiento general sobre el síndrome Rett.

Algunas carreras no son tan populares como anuncian

Es evidente que a María le faltó algo de suerte cuando llegó a este mundo. Sin embargo, si algún día pudiera hablar, probablemente diría que al menos tuvo la fortuna de nacer en una familia donde el deporte es un modo de vida. Su padre hace 11 años que está federado en triatlón y su madre ha practicado ciclismo de montaña, senderismo, escalada... Por tanto, coincidió en esta vida con un par de personas que conocían bien cómo es el placer de sentirse veloz, ágil, ligero.

Y en ese aspecto puede aplicarse a María aquello de que «de tal palo tal astilla». Desde 2007, ella y su padre han completado 7 maratones, 20 medios maratones y hasta un Ironman, el de Lanzarote. Le han dado tanto tute al carro que «ya casi está descolorido por el sol», comenta riendo Josele. Y es que son muchas las horas de entrenamiento y de competición que suma ese vehículo hacia la felicidad en que se ha convertido lo que antes parecía exclusivamente un potro de tortura.

Ahora bien, no siempre todas las organizaciones de carreras populares ayudan a que esto sea así. La primera vez que participaron en el Maratón de Valencia, su ciudad, los descalificaron cuando solo les faltaban 20 metros para llegar a meta. Y en el Maratón de Madrid han pedido permiso para participar, pero se lo han denegado. Por increíble que parezca ciertas pruebas populares parecen estar vedadas a los discapacitados.

Un mundo lleno de Rett-os

Por suerte, muchos corredores populares se vuelcan con ellos. Algunos incluso renuncian a intentar rebajar sus tiempos o competir con los demás; prefieren ponerse detrás del carro y trotar unos kilómetros acompañándo a Josele y a María. Es su manera de reconocerles el enorme valor de su gesto y a la vez de disfrutar del deporte desde otra perspectiva: menos velocidad y más sentimiento.

Otros corredores se plantean retos que permitan dar a conocer la enfermedad y recaudar fondos para la investigación. Así, Toni Andrades corrió La Diagonal de los Locos en la isla de Reunión, Juan Boix y Miguel Ángel Toledo vendieron sus kilómetros en el Ironman de Regensburg y Víctor Cerdá compitió en el Marathon des Sables o cruzó corriendo la provincia de Valencia por la senda GR7 (300 km en 3 días). Todos ellos vieron un día ese carro y decidieron empujarlo a su manera. Algunos de ellos incluso han creado un portal con Rett-os solidarios.

Por algo sostiene Josele que tras el carro «hay muchas cosas que no se ven». Ahí dentro, subraya, «van muchas niñas con síndrome de Rett, muchas familias y muchas personas a quienes ese carro les motiva y les hace ser más humanos». Pero también van algunas otras cosas que sí se ven: cada vez hay más corredores que lucen con orgullo la camiseta solidaria Rett y que les mandan una foto vestidos con ella desde algún maratón que se corre en Barcelona, Vitoria, Sevilla o Hamburgo.

Correr por una sonrisa

Estos «pequeños grandes detalles», como dice Josele, dan un medida de la «incalculable grandeza» de algunos anónimos seres humanos. «Yo, como padre, cuando los veo me los como a besos», explica. Y lo dice desde el amor de un padre que vio corretear a su hija hasta el año y medio y que un buen día, debido a una desgraciada «lotería genética», vio cómo los síntomas del deterioro neurológico sustituían a la esperada evolución natural. Alguien que vio, junto con su esposa, cómo tantos planes se volvían espuma.

Por eso es importante seguir corriendo. «Cuando María ve que saco el carro del balcón, le cambia la cara. Para ella correr es una manera de tener una vida más activa», apunta Josele. Y además, misteriosamente, a ella le desaparecen las crisis epilépticas, las apneas o el autismo y puede disfrutar de esa adictiva sensación que es moverse deprisa. Sonríe. Es comprensible entonces que Josele diga «Todos tenemos un objetivo en la vida; el mío es participar con María en todas las carreras que pueda».

PD. Si quieres saber más sobre el síndrome de Rett y las andanzas de María y Josele, aquí van 4 enlaces:

— Su blog, Mi mundo Rett, y su canal de vídeos
— Cazarettos.org

— Fundació Sant Joan de Déu

Y si quieres colaborar con María y Josele para que la Fundació Sant Joan de Déu siga investigando sobre el síndrome Rett, entra en Yo también empujo del carro o en Cazarettos y compra una camiseta, una pulsera o haz una donación. El dinero recaudado va directamente —sin intermediación alguna— a la Fundación.

L'important no és guanyar, l'important és poder competir.

2011-11-06T16:10:00.001+01:00

Després de 19 curses del circuit Terres de l'Ebre puc dir que ja no sóc el lider, a falta d'una prova Javi Delgado s'ha instal·lat en este privilegiat lloc, enhorabona!

Atràs queden 10 mesos on he pogut saborejar algunes victòries i llocs d'honor, però el que realment em fa feliç és que he pogut participar i competir en este meravellós món de les curses de muntanya.
Penso que després de 19 curses cadascú ocupa el lloc que mereix, no és cosa de sort, tambe crec sincerament que podia haver guanyat però tambe es ben cert que Javi Delgado és o serà el just vencedor. Aquest circuit de curses de muntanya (19 proves) ha sigut com una cursa d'ultrafons on no és com comença sinó...... com acaba! i Javi ha sigut el més regular, el millor.
Jo he acabat amb saturació de curses i de km realment se m''ha fet la temporada llarga.
Aquest any puc dir que he fet més km a peu que amb cotxe (4000 km de gener a octubre )

Aclariment menjar Volta a Catalunya

2011-11-03T14:47:00.003+01:00

Quan vaig fer la volta a Catalunya hi havia un repte solidari: recollir el major nombre de kg de menjar i destinar-los a la població saharauí. Per això, a tos aquells que vau participar-hi, m’agradaria explicar-vos el següent:

Abans de la volta a Catalunya vaig fer les gestions corresponents amb una Associació d’aquí a les Terres de l’Ebre (prefereixo no dir el nom) per tal que els aliments recollits es destinessin a la població saharauí. Un cop acabada la volta a Catalunya, em vaig posar en contacte amb el president d’aquesta associació per comentar-li que ja tenia tots els aliments recollits, i li vaig preguntar com ho havíem de fer per portar-los-hi perquè ho enviïn. Em va comentar que primer de tot els havia de classificar per tipologia d’aliments, és a dir, pasta, arròs, farina, etc. i un cop ho tingués tot em tornés a posar en contacte amb ell. Vaig pensar amb la feinada que tenia per davant, perquè classificar més de 2.000kg de menjar requeria temps i paciència; en fi que em poso en contacte amb Ivan, amic i conserge del pavelló on es guardava el menjar i li explico el que s’havia de fer, i sense posar-me cap problema em va dir que el dilluns pel matí ho faríem. Ens vam posar “manos a la obra” i després d'estar tot el matí ho vam ordenar i classificar-ho tot.
Així que una altra trucada al president per dir-li que ja estava tot classificat i llavors em diu que fins al setembre no podríem portar-ho. En fi, dos mesos més vaig pensar... Al setembre un altra trucada i em diu que l'Associació no tenia diners per transportar-ho; així que ho parlo amb l'Ajuntament de Roquetes i m'ofereixo a agafar el camió de l'empresa on treballo i portar-ho a on em diguessen, assumint l'Ajuntament les despeses del viatge. Al cap d’uns dies rebo una trucada dient que aprofitant que tinc un camió i he de portar el menjar, si podria aprofitar per carregar més aliments provinents d'altres llocs per portar-ho....No em quadrava gaire, però vaig acceptar. Però això no va acabar així ja que al cap d'uns dies i esperant el dia de partir cap a Alicant em truca dient que com hi havien pocs kilos, el viatge s'aplaçava fins al febrer o març de l'any 2012. Va ser llavors quan vaig dir prou i no ho vaig acceptar, ja que pensava que detràs de tot això hi havia molt d'esforç de molta gent, la gent que va aportar el seu kilet de menjar, per la qual cosa el que menys volia és que caduqués ni tan sols 1 kg de menjar, perquè si no em sentiria culpable. Li vaig dir que ho sentia molt però que els aliments no podien esperar fins al març, ja que si no molts caducarien i per tant això no ho podia permetre, ell ho va entendre perfectament.

Llavors, i després de meditar-ho amb la dona i família, vaig decidir que tots els aliments es destinarien a Caritas i dimecres passat davant d'una alegria descomunal arribava un camió carregat amb més de 2000 kg d'aliments a Caritas Parroquial de Roquetes.

PD. Em sento obligat a fer este escrit per tots aquells que heu col·laborat, crec que heu de ser coneixedors del que ha passat.
PD Realment és una llàstima que el poble saharauí no hagi estat el destinari final de tots els aliments recollits.
PD Dir-vos que ho he donat tot de la meva part per complir tant el repte esportiu com solidari. Podríem dir que s’ha aconseguit el 80% dels dos reptes.

Xavi Royo, guanyador del Running series Terres de l'Ebre

2011-10-30T17:02:00.002+01:00

El circuit de curses de 10 km (running series Terres de l'Ebre de 10 km) ha acabat avui amb la cursa de Jesús, última de les 7 curses que formaven part del circuit.
Xavi Royo ha sigut el guanyador absolut, cosa que m'alegra molt ja que és una persona a la que aprecio molt, és jesusenc, sí, però.....jajaja. El crono que ha fet avui és boníssim 34.26! A més ho ha fet davant la seva gent, sí senyor! Felicitats.
També voldria destacar molt els cronos que s'han fet avui i jo he pogut comprovar de primera mà, la qual cosa vol dir que hi ha molt nivell, el guanyador 32.55!! mooolt bé.
La meva dona avui ha participat quedant 8a de la general amb 46.35 molt bé per ella, progressant.....jo amb la bici tornant part de tot el suport que em donen quan jo corro.

Aqui vos deixo unes fotos dels qui crec que han estat els protagonistes del 1r circuit de 10 km Terres de l'Ebre.

Xavi Royo 1r general

Robert Tarragó 2n general

Luis F. Puentes 3r general

Ferran 4t general però....amb 1 cursa menys

Els millors portant el ritme d'una de les curses

Felicitats a tots els participants, disfruteu de l'esport!

Del millor que he vist mai.

2011-10-28T18:01:00.003+02:00

Atenció! val la pena no provar-ho, a la vida cadascú serveix per algo, ell en això és un mestre.

Mireu-lo, és per a disfrutar!

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DZ19zFlPah-o&h=ZAQGBntYYAQHQdnMt8WLggRQRnw7H2fU4TIOqbdnYNEFpjw

Que fàcil es queixar-se!

2011-10-28T16:18:00.001+02:00

A vegades me n'adono que hi ha molta gent que parla de crisis i es queixa com si fos un desgraciat i....la veritat, jo no el crec.
Parlen que si ara no poden comprar-se tal cosa, que si no poden fer aquell viatge, que si tinguessin més temps correrien més, queixa i més queixa, mare meva! Jo ahir vaig tornar a sentir-me un privilegiat, creieu-me, l'últim que vaig pensar és amb la queixa personal i amb tot el que no podia fer, només vaig pensar amb el que puc fer i molta d'aquella gent no podia, m'explico:
Resulta que ahir vaig acompanyar a la meva mare a Barcelona ( tocava revisió a l'hospital ) només a l'entrada vaig adonar-me que aquell món és molt diferent del que jo tinc la sort de rodejar-me (natura, esport, muntanya) allò és realment mooolt diferent. Sempre que acompanyo a la mare m'adono de l'afortunat i privilegiat que sóc, immediatament el pensament va destinat aquells que es queixen per un "no res" , em pregunto què farien davant d'una situació com la que jo veig a la meva mare a diari? Crec que es moririen!
Gràcies a tota aquella gent m'adono que no hi ha queixa, l'únic que tinc es privilegi! Així que, siguem conscients del que tenim per favor!

Resultats temporada 2011

2011-10-26T17:13:00.006+02:00

La temporada 2011 va començar el 15 de gener i per mi va acabar diumenge 23 d'octubre degut als adductors que han dit prou. A continuació vos detallo les curses i classificacions de l'any.

DATA                  CURSA                                                         PUNTUABLE                                KM                RESULTAT

15 GENER    CURSA DE LES 2 TORRES                    CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                    21.5                 1r

30 GENER    CURSA DEL PÀSSTISET                       CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                    26                   1r récord

13 FEBRER   CURSA DEL FRARE                              CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                   23                   3r

19 FEBRER   CURSA DE LA CAMETA COIXA             CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                21                    1r

20 MARÇ     CURSA ULTRA TRAIL DE LES FONTS     CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                 105                   2nº

26 MARÇ     CURSA MUNTANYES DE PRADES           TRAVESSA RESISTENCIA                       70                    1r

3 ABRIL       CURSA SERRA DE LES FITES                  CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                  24                    3r

17 ABRIL     CURSA MARATÓ DE LA FAGEDA            CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                  42è                   1r récord

1 MAIG       CURSA DEL PANXAMPLA                        CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                  30                    1r récord

21 MAIG     MARXA DELS DIPS                                 TRAVESSA DE RESISTENCIA                65                     1r

5 JUNY       REUS-PRADES-REUS                                TRAVESSA DE RESISTENCIA                 55                     3r

11-21 JUNY   VOLTA A CATALUNYA                           REPTE PERSONAL I SOLIDARI           1000 (+ 0 - aprox)

24 JULIOL    CURSA CAMI DE LA SIRGA                     CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                 24                     5è

30 JULIOL     TRAIL DOS CARES DE L'ANETO             CURSA ULTRAFONS                             70                     1r  récord

6 AGOST       CURSA VANDEKAMES                            CIRCUIT ALT CAMP                              21                     1r

28 AGOST      ULTRA TRAIL MONTBLANC                  CURSA ULTRAFONS                              173              42è i 6è espanyol

10 SETEMBRE    TRIATLO BENIFALLET                      TRIATLÓ                                               18                      1r

11 SETEMBRE     CURSA DE FALSET                           CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                23                      4t

23 OCTUBRE       CURSA D'ULLDECONA                      CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                23                      16è

* Al febrer també vaig córrer la mitja de Granollers ( 1.17.52 )
* Finalista al roquetenc de l'any, on vaig rebre el premi honorífic com a segon.
* Actualment líder del Circuit Terres de l'Ebre

El 2012 està carregat de nous reptes ara toca descansar i disfrutar de la vida i de la dona.

Pd Penso que més d'un hauria de fer igual que jo, és a dir, parar.

Participeu als 10 Km de Jesús!

2011-10-25T08:13:00.001+02:00

http://www.runningseries.net/fonsWEB.jpg

Aquest diumenge 30 d'octubre es disputarà l'última prova del circuit running series de 10 km de les Terres de l'Ebre a Jesús.
La població veïna està preparant un final a l'altura del circuit, que dit per endavant ha estat un èxit.
Espero que l'amic Xavi mantingue la posició que ocupa, la primera, i que Jesus sigue una festa de l'esport.
Val la pena fer un esforç i participar ja que serà un espectacle i podrem disfrutar dels corredors "asfalteros"

El difícil no és córrer, sinó saber quan s'ha de parar

2011-10-24T13:38:00.005+02:00

Este és el gran problema, no sabem mai quan n'hi ha prou i jo el primer. Aquell que no sapigue parar quan és el moment, tindrà les seves conseqüències ( molèsties més grans, lesions més llargues, etc ) i com jo sóc un d'ells les hauré de pagar; este és el "peatge" per aquells que tenim tanta ambició.
Ahir vaig anar a córrer a Ulldecona, prova puntuable pel Circuit Terres de l'Ebre del qual encara sóc líder, però a causa del meu estat no hagués tingut que participar, havia estat tota la setmana en mans del fisio per culpa dels adductors, els quals estan en alerta màxima, però el que parlàvem......tot i saber-ho a les 9 estava allí a la línea de sortida.
El resultat no cal ni comentar-lo, avui estic destrossat i el que és pitjor amb els adductors que no em deixen fer ni 1 km més, s'ha acabat!
La temporada per mi ha acabat, si no es pot guanyar el circuit serà que no el mereixo, recuperar-me bé és lo més important, ja que Sables és el meu repte a curt termini i no vull fallar.

Per mi ha estat una gran temporada: LA MILLOR!

Pd Avui estic trist, ja que hauré de parar de córrer, però content per haver-ho donat tot fins l'últim dia.
Pd Un gran any on he passat per tot, moltíssimes alegries però també alguna llàgrima, lesions i també moments on em pensava que era Superman.

foto

2011-10-21T12:24:00.002+02:00

Mireu bé esta foto, es pot veure molt bé tot el muntatge de les haimes i la sortida d'una de les etapes, foto xula!

L'home récord

2011-10-21T10:16:00.002+02:00

Tot i que Fauja Singh va fer 6 hores més que el guanyador ( va fer-la en poc més de 8 hores ) i va arribar l'últim a la línea de meta, aquest home ha passat a l'història, ha sigut la primera persona que tenint 100 anys ha pogut acabar una marató, impressionant!!!

L'home porta corrent dels 89 anys, edat que va perdre a la seva dona i al seu fill, segons diu "córrer és vital per a superar la pèrdua dels meus éssers estimats"

La marató de Toronto (Canada) l'hi ha suposat entrar al Llibre Guinness de Récords. Ara Singh vol portar un tram del recorregut l'antortxa dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

Pd On estarem natros quan tinguem 100 anys??? Enveja sana tinc, company!

Diumenge anem a Ulldecona!

2011-10-19T13:43:00.001+02:00

Us animo a tots els corredors i a la gent que li agrada la muntanya a participar diumenge a la cursa i la marxa d'Ulldecona. Aquí vos deixo l'enllaç per poder fer la vostra inscripció.

http://sudactiu.blogspot.com/

La cursa d'Ulldecona serà l'antepenúltima prova puntuable pel Circuit Terres de l'Ebre de curses de muntanya, on s'hi ha d'anar sí o sí.
La meva dona ja fa dies que s'ha inscrit i jo aniré també, estic amb els adductors "tocats" però no vull perdre el circuit, l'ambició.....
Sé que 2 puntets com a mínim els treure o sigue que tot el que sigue sumar serà bo. Porto tota la setmana en mans del fisio, dilluns, dimecres i demà dijous i sense entrenar cap dia ( no em deixen ) però al final em dóna permís per córrer diumenge, tot i que la setmana que ve seré el seu millor client....ja m'ha avisat! però com deia abans, ara ja no vull deixar escapar el circuit.

Ultra i Trail Serra del Montsant.

2011-10-17T16:42:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem estat a Cornudella del Montsant, ja que dissabte a les 9 del matí es donava la sortida a l'ultra trail serra de Montsant (100 km) última prova de la lliga catalana de curses ultra on corria el meu germà, Perales, Ivan i Bernabé.
El diumenge es corria el trail, cursa de 26 km on corria la meva dona. El dissabte he fet d'assistència als de l'ultra i el diumenge a Tere i la veritat és que prefereixo córrer però a vegades també he de ser jo qui ajuda.
El meu germà va fer 12è de la general fent una cursa de menys a més ( ja era hora!) però ara val més que pare ja que porta també molta fatiga a les seves cames, l'any vinent ja donarà més guerra.
Diumenge era l'hora de Tere i jo sabia que ho podia fer bé, ja que últimament està més motivada, ella també veu que tot té un preu, més entrenament i sacrificis, millors sensacions i resultats.
Ara tampoc l'esperava 3a de la general... però ja dic que està amb ganes i ella si vol pot fer-ho molt bé ja que té tot el que és necessita per fer-ho.
Diumenge estarem per Ulldecona.

Pd: Aprofito per felicitar a la resta de finishers. Us ho mereixeu!
Pd La meva dona després de rebre el trofeu i la invitació per anar a relaxar-mos a un centre d'aigües termals de la Pineda em va dir:
- "Les coses estan canviant, eeehehehehe"
Pd: Tere seria finalment 2a després que l'organització va desqualificar a la noia que havia fet 2a per faltar-li material. Físicament però 3a.

Mireu-ho bé, no té preu.

2011-10-13T11:08:00.001+02:00

ttp://vimeo.com/30370221

Tot això passava a l'edició del 2010, a la haima del costat de la meva i el protagonista no cal dir-ho: Josef Ajram!
Val molt la pena ja que es veuen moltes coses que si no hi ets no pots saber, disfruteu-lo.

AIXO ÉS SABLES!!!

N'hi han de més malalts que jo

2011-10-12T12:08:00.000+02:00

El embarazo y el deporte son dos cosas que pueden ir en la misma ecuación y si no, que se lo digan a Amber Miller, una corredora aficionada de 27 años que embarazada de nueve meses ha conseguido finalizar la maratón de Chicago, una distancia de 42 kilómetros, en 6 horas, 25 minutos, y 50 segundos.

I quatre hores després.....quina marca hagues fet sense tant de pes?

A sus 39 semanas de gestación, los médicos le dijeron que no había ningún inconveniente en que participara en esta prueba, ya que, aunque estaba en la recta final y en este periodo son muy comunes las molestias, Amber se encontraba perfectamente y lo demostró con creces. Lo que sí le recomendaron es que corriera la mitad del trayecto y la otra parte la hiciera caminando.

Así que no se echó atrás y se lanzó a la maratón, a la que se había inscrito antes de conocer que estaba esperando su segundo hijo. Corrió bajo la atenta mirada de su marido, que iba a su lado la mayor parte del recorrido, aunque como no estaba entrenado para el gran esfuerzo físico que supone recorrer un trayecto tan largo, hizo una marca peor que la de Amber. "Sin haber entrenado para esto, en realidad se quedó un poco atrás. Pero estaba ahí conmigo", contó. También comentó que muchos de los corredores y del público que los animaba se quedaban estupefactos al ver que estaba embarazada: “Todo el mundo me miraba y hacía comentarios interesantes. Fue muy divertido”.

Tras llegar al final la maratón, Amber y su marido comenzaron otra carrera, pero esta vez su meta era el hospital. “Unos minutos después de que cruzara la meta, empecé a sentir las contracciones. Fue entonces cuando me di cuenta de qué estaba a punto de suceder", contó Miller a los medios de comunicación desde el Hospital Central Dupage de Chicago. Y unas horas después de llegar al centro hospitalario nacía June, la segunda hija del matrimonio, que podría decirse que casi ha nacido corriendo.

Començem a muerte!

2011-10-11T11:49:00.003+02:00

Fa uns dies us vaig comunicar NOMÉS una part del repte del 2012, que no és altre que tornar a participar a la Marató des Sables. Ara bé, dic “només” perquè no us vaig explicar tot el que envoltava aquest repte, ja que fins que no ho tingués tot ben preparat i lligat no volia difondre-ho. Així que, avui ha arribat el dia d’explicar-ho!
Tot va començar amb un email que vaig rebre d’una persona, de la qual no diré el seu nom perquè vol conservar el seu anonimat. Gent com aquesta és el que fa que un no perdi mai la motivació ni la il·lusió per fer realitat els seus somnis, un milió de gràcies!
Gràcies al meu blog, esta persona va poder veure la dificultat que tenia alhora de buscar ajuda econòmica, una cosa normal i previsible amb els temps que corren, i a partir d’aquí va ser quan em va proposar crear una plataforma de crowdfunding (microfinanciació, micromecenatge o donacions 2.0), a través de la qual explico el meu repte esportiu i solidari (aquest any els fons que entre tots aconseguirem es destinaran a la Lliga contra el càncer infantil de la província de Tarragona i Terres de l’Ebre).
La web és http://www.fund4sport.com/ i, per tant, us convido que hi entreu (la versió en català està casi a punt!) i que participeu en el projecte. La quantitat mínima per participar-hi són 10€ i el projecte té una durada de 60 dies (ara només en queden 56.. tic tac tic tac). Informar-vos que de moment ja portem 100€.

Us demanaria que feu córrer la iniciativa entre els vostres contactes i que us feu seguidors del facebook i del twitter. Ja sabeu que no es tracta del meu repte, sinó DEL REPTE DE TOTS!!!

No volia però.......

2011-10-09T13:04:00.002+02:00

L'any 2011 tenia per mi un objectiu clar: la volta a Catalunya, tot lo altre era "menys" important. Moltes de les curses que he fet aquest any eren pensant amb la volta a Catalunya i l’UTMB i la veritat és que estic content de com m'han sortit les coses.

Dic això perquè no tenia previst córrer més aquest any però davant l'oportunitat de poder guanyar la general del circuit Terres de l'Ebre... doncs m'ho replantejaré!
Pensava que no tindria opcions de disputar-lo ja que per fer la Volta a Catalunya havia de sacrificar 4 curses puntuables seguides i això són molts punts.
Després estava l’Utmb i era conscient que em deixaria "tocat" i així ha sigut. Tot i això vaig anar a Móra i Falset però després d'aquesta última vaig notar com el meu cos, cap i cames demanaven una parada immediata, no recuperava bé i notava males sensacions, així que vaig haver de renunciar a córrer durant un temps.
Han passat les curses d'Alcanar i Tivissa i miro les classificacions i veig que corrent un parell de curses (en queden tres) podria disputar-lo i així ho faré.
No sé quines curses faré les més probables Horta i Roquetes ja que tindré més temps de marge per posar-me un poquet en forma perquè després de 5 setmanes sense entrenar la cosa ara no pinta gens bé.

PD No tinc remei, ho sé, però de moment no ha arribat el dia en que no tingui il·lusió per competir.

Cursa PLT

2011-10-07T17:01:00.003+02:00

http://www.cursapltortosa.blogspot.com/

Aquí teniu tota la informació de la cursa.

L'any passat la Tere i jo vam assistir amb molt de gust a aquesta cursa, però aquest any ja estàvem inscrits al Montsant i no podrem anar, això sí vos aconsello que hi anésseu ja que val la pena, 10 km per treure la carbonilla!!!
Espero que Xavi, el pràctic, tingue el recolzament que mereix, l'altre Xavi, el jesusenc, espero que guanye el circuit i Ferran de Torres la cursa. Ojala es compleixi tot això.
Sort amics!!

Podem superar-mos?

2011-10-06T17:47:00.002+02:00

A vegades molts de natros veiem problemes a coses que realment no tenen importància en la vida i no tenim en compte a moltes i moltes persones que han de viure esta realitat tots els dies de la seva vida....

.Tots podem superar-mos si tenim les ganes de fer-ho

Sé perquè ho dic això, he portat uns dies que l'egoisme d'intentar aconseguir algo feia que no penses en res més que allò i realment no era una cosa de vida o mort, no era realment important si ho comparem amb el que es veu aquí. Abans de trobar un problema a segons el que hauríem de pensar més en gent com ells, reflexionem! jo el primer.

.
El millor exemple està reflexat en les persones en capacitats diferents que no conten en los recursos suficients per moure’s en total llibertat, tot i això superen este obstacle i miren de viure la seva vida de forma normal.

Davant d'això em pregunto:

quines possibilitats tenim per superar-mos? La resposta és: MOLTÍSSIMES

I per què?

Perquè moltes persones no neixen en les mateixes possibilitats i s'enfronten a obstacles tots els dies…

El millor ejemple està reflexat en les persones en capacitats diferents que no conten en los recursos suficients per manejar-se en total llibertad, tot i això superen este obstacle i miren de viure la seva vida de forma normal.

Estes persones s'enfrenten tots els dies al mateix problema, creuen un carrer sense contar en les rampes adecuades per al seu us, no poden pujar infinitat d'escales que es troben pel cami, etc.

¿Encara penseu que estes persones no es superen dia a dia.

No només es superen ells, també ho fan els seus pares, ells faran l'impossible per a què els seus fills tinguin una vida feliç i poder-la transmetre en la màxima normalitat possible.
Me puc imaginar que no es fàcil per un pare tenir un fill "diferent" perquè la societat no està preparada per acceptar-los i donar-los les eines necessàries. No obtant, cada dia anem progressant més!

Tornem als entrenaments

2011-10-05T18:00:00.001+02:00

Bueno ja n'hi ha prou de descans que el cos al final s'acabarà adaptant. Després de l’UTMB m'he pres un descans casi obligatori, el cos ja no recuperava bé i em demanava parar i jo que sóc molt obedient així ho he fet.

Han sigut 38 dies dels quals he sortit a entrenar o competir 4 ( dos entrenaments amb la meva dona, el triatló de Benifallet i la cursa de Falset ) ara la veritat és que ja tinc ganes d'engegar el "tractor".

Aquesta tarde sense anar més lluny aniré amb el meu germà a fer una volteta per Alfara, demà massatge i dilluns començaré al gym per potenciar un poc les cames, és a dir, que dilluns es pot dir que torno en serio als entrenaments fins llavors només posar-me en contacte amb tot allò que havia deixat.

TORNEM-HI!!!!!

Ja no hi ha marxa enrera, A SABLES!!!

2011-10-04T18:09:00.000+02:00

Avui he fet el pagament per a la marató des Sables, després d'uns dies on les dificultats estaven a l'ordre del dia, en poc temps s'han areglat i podré anar-hi gràcies a l'ajuda de gent desinteresada, gent que sense demanar-los ajuda m'he l''han oferit i els i estic agraït, més endavant ja vos diré qui son.
Avui també he rebut un correu del seleccionador català de curses de muntanya on em venia a dir que em volen ajudar amb els meus reptes, no se a quin nivell però.....només el gest de pensar en mi ja es molt. M'han passat moltes coses pel cap i si es el que realment penso que podria ser.....m'emociona!
Ara ja només penso en ficar-me les "piles" ja que no voldria defraudar ningú.

PD: De l'éxit al fracàs hi han pocs segons de diferencia.

ELS MEUS AMICS DE LA JAIMA A LA MARATON DE SABLES 2010

Serà molt bonic de tornar-ho a viure, amics pensaré en vatros!

Sense ajudes deixaré pedre la preinscripció de Sables.

2011-09-27T20:23:00.000+02:00

La veritat es que això es molt dur de dir però ja sabem tots com esta el mon.....l'únic que tinc clar es que si no m'ajuden ( economicament ) no podré anar a Sables, una pena ja que tinc moltes ganes d'anar a "saldar" comptes ( esportivament parlant ) però necessito ajuda.
Estos dies he començat a moure'm i trucar les primeres portes, les més fàcils ja que abans del dia 5 d'octubre he de fer el primer pagament ( això també tela!) l'import que he de pagar 1400 euros dels 3400 totals que val l'inscripció, els altres abans del 31 de gener.
La cursa es al abril......però els diners per davant i molt per davant.
La vida no es volguer fer reptes, sino poder-los dur a terme, fisicament i economicament, si alguna cosa d'aquestes falla, adeu.
Si no ho puc aconseguir buscaré altres reptes, una pena però d'ultres i de reptes no me'n falten, n'hi han que les tens entre cella i cella però si no pot ser primer hi han altres prioritats a la vida.
Fa molt temps que comparo l'atletisme ( trails, ultres, curses de muntanya, etc) amb el ciclisme, esport en que em vaig iniciar, sufriment i molts sacrificis però molt poc recompençats per no dir gens! sort que ho fem per altres motius però veien altres esports....en fi.

PD Amb els diners que mou un equip de futbol en un any molts de natros seriem feliços tota la vida, però en canvi tenim que anar a "plorar" per que ens ajuden un cop a la vida, molt trista la desigualtat.

Dissabte xerrada juntament amb Salvador Calvo

2011-09-21T19:18:00.003+02:00

Dissabte a la tarde a les 20h a la població d'Alcanar i juntament amb Salvador Calvo farem una xerrada sobre les curses, trails, reptes i el més important sobre els valors.

Explicarem coses d'algunes de les curses on hem participat, consells, anecdotes, etc.

Jo sabent que tinc a Salva al costat més que donar consells el que faré es escoltar-lo ja que al seu costat sempre pots apendre alguna cosa.

Ell donarà la seva versió d'un punt de vista més profesional, jo en canvi explicaré lo viscut d'un punt de vista més popular.

Només he coincidit un cop amb ell, al trail de l'Aneto i la veritat es que en ell vaig veure una persona del mon running "sencilla".

Encara tinc subidón!

2011-09-19T14:46:00.002+02:00

Bueno ja no sé per on dir-ho més, al meu blog, al facebook, al bar, als entrenaments, fins i tot el dissabte que vaig sortir un ratet per un "pub" vaig dir que tinc uns amics.....fora del comú.

Ells sempre em fan de guies, jo sempre detràs, com un gosset, escoltant i aprenent de tots estos valors que ensenyeu i transmeteu que molts mai aprendran, companyerisme, solidaritat i un esperit de superació descomunal. De veritat que estic orgullós de vatros per tot el que heu fet i feu, espero no separar-me de vatros per poder seguir aprenent tot allò que ensenyeu que és molt.

Ahir juntament amb Tere vam anar a rebre'ls, tenia ganes de donar-los una abraçada i escoltar-los i......déu meu quina aventura i quin patir!

Ara tinc ganes de parlar-los amb tranquil·litat, ja que vull aprendre bé la lliçó per si un dia m'hi toca anar......que dit per endavant, és una cursa que m'ha impactat!

Com sempre, ells obrint el camí i altres intentarem seguir-lo.

Els meus amics són FINISHERS!!!

2011-09-17T19:57:00.001+02:00

Després de més de 147 hores d'esforç 330 km lluita 24000 mts de desnivell positiu, on segur que li han possat molts.....

Van donar la sortida diumenge a les 10 del mati hi han arribat dissabte a les 2 de la tarde, impressionant les calories que han tingut que consumir!! a més, estic segur que han tingut que sufrir molt ja que el limit de la cursa eren 150 hores.....imagineus l'agonia, increible, estic impresionat!

La Cursa

UNA CARRERA ÙNICA

El Tor des Géants es la primera y única carrera que une la larga distancia y la individualidad del corredor, ya que la organización no impone etapas forzadas, sino que vencerá quien emplee menos tiempo, administrándose los descansos y las paradas en los avituallamientos.

El Tor des Géants es la primera carrera de este género que implica a una entera región, a lo largo de sus bellísimos caminos a los pies de los 4000 más importantes de los Alpes y a través del Parque Nacional del Gran Paradiso y el Regional del Mont Avic.

Todas estas peculiaridades hacen de esta carrera una competición única e inimitable.

Este trail non es sólo una manifestación deportiva agonística, sino también un medio de promoción turística para el territorio valdostano y para los municipios interesados.

Els que es mereixen tots els elogis que segur que seràn pocs per molts que n'hi haguen son:

Karim "l'infiltrat" de Xerta que s'ha guanyat el respecte i l'admiració de tots

Carlos el que menos entrena i el que més lluny arribaria, ets increible!

Elena, tot el que digue d'ella serìa poc, si tothom li fiques tants "collons" hi haurien molt més finishers.

Paco "lo manso" aquesta foto el defineix, xala i fa xalar, l'alma del grup.

Ferran que s'ha unit amb ells i segur que ha "disfrutat"

A TOTS ELLS LA MEVA ENHORABONA I ADMIRACIÓ

Problemes! no tinc ganes d'entrenar.

2011-09-16T11:30:00.001+02:00

Segons em diuen he de parar, aquesta temporada ha sigut molt bona

però s'està fent molt llarga, una parada a temps també es una victoria.

No tindre ganes d'entrenar es una sensació nova per mi, quan això passa vol dir algo, m'estarà donant un toc d'atenció el cos?
Porto competint del desembre passat (mitja marató de Tarragona) sense parar, molts de mesos i molts km. Al gener primera cursa de muntanya i fins ara. Entre mig de tot això volta a Catalunya, Trail Aneto, Utmb, sense deixa de fer entrenaments i altres curses, ara després d'aquest fin de setmana on he corregut el triatló de Benifallet en dissabte i cursa de Falset amb diumenge he vist que estic "fus" no recupero gens be i no tinc ganes d'entrenar, males noticies. Potser he fet el "cupo".
Després d'utmb i fins ara he sortit 2 dies a entrenar amb la meva dona i les dos curses que vos he dit abans, m'estic replantejant acabar ja la temporada i agafar-ho amb força per l'any vinent, on tinc nous reptes i moltissima ilusió, ja veurem.....

5º Pujada al Montsia ( memorial Francesc Bort )

2011-09-14T18:37:00.001+02:00

Aquest any la cursa d'Alcanar serà el Campionat de Catalunya de curses de muntanya, es a dir que no es pot fallar!! a més els nostres amics canareus ens demanen ajuda i allí estarem.

Fitxa tècnica

Distància total: 31 km Distància pujada: 13,8 km

Distància baixada: 14,4 km Distància plana: 2,8 km

Altitud màxima: 765 m Altura inicial / final: 56 m

Desnivell acumulat: 3600 m

Trams asfalt: 2’80 km (9 %) Trams pista sorra: 5’2 k m (16’7 %)

Trams senders: 17 km (55 %) Trams senders molt tècnics: 6 km (19’3 %)

Tinc debilitat pels meus amics....

2011-09-14T10:30:00.001+02:00

Estos són els meus amics, Elena, Carlos, Paco i Karim que el passat dissabte van marxar cap a la Vall d’Aosta per córrer una cursa de 333 km, el Tour des Geants. Ara mateix porten 170km recorreguts i sense dubtes sé que ho aconseguiran. Ells m’han ensenyat que l’important és sortir i disfrutar de les curses. Jo els dic que sí, però si de passo es pot competir... Ells només tenen un cosa al cap, que és “no res més” que ACABAR. Tinc ganes ja d’anar a rebre’ls i donar-los una abraçada mentre els hi dic: “Felicitats Amics!”

Entrevista

2011-09-13T13:42:00.000+02:00

http://explorantelslimits.blogspot.com/

Si mireu aquest blog veureu unaa entrevista que em va fer aquest company, està força be. Gràcies per la teva difusió!

Fotos Falset

2011-09-13T13:34:00.000+02:00

Vaja cap de setmana!!

2011-09-11T17:01:00.003+02:00

Sortida de la cursa de BTT

La calor ens va "matar"

En plena cursa

Amb el kaiak pel riu Ebre

Al podi amb Xavi Queralt 2n i Pau Marzà 3r

Després de 10 dies de descans merescut, ja que l'UTMB m'ha deixat les articulacions tocades, durant esta setmana he sortit 2 dies a córrer i la veritat el millor hagués estat no sortir, però amb l'excusa que acompanyava a la dona pues dos entrenos amb ella.

El dissabte la tarde vaig a fer un triatló que fan a Benifallet, es tracta de fer 16.5 km en Btt amb un circuit exigent, 1.5 km de Kaiak i 3.5 km de córrer però...tot era un puja baixa! per mi molt explosiu però veient el resultat no sé què dir, deixem-ho que va ser explosiu per a tots.

El problema vindria el diumenge que havíem d'anar a Falset a fer la cursa de muntanya (22km i 1000 mts de desnivell positiu) i jo estava......que li he dit a Tere a l'aixecar-me:

"-Aquesta nit m'han atropellat!!"

Què dius? No puc moure'm! les cames em feien un mal que el millor hagués estat girar-se cap al altre costat. Però al final m'he posat de peu amb una sensasió....de seguida he pensat:

- Au, que avui xalarem!

Arrivem a Falset i després de tot el protocol ens posem a la línea de sortida amb un "solet" que passarà factura a molts corredors.

Em despedeixo de Tere i li desitjo molta sort, sé que està forta, ho he comprovat els dos dies que hem sortit a entrenar però te 22 km per davant per poder-ho demostrar.

Donen la sortida i per com ha sortit la gent he arribat a pensar que si m'havia inscrit a un 10.000 mare meva, jo al meu rotllo i de menys a més, al final 4º a menys d'un minut del 2º però realment si m'ho diuen abans de començar ho firmo.

Lo realment bo havia d'arribar, Tere m'ha arribat 3ºde la general!! increïble, sabia que estava bé però....m'ha superat les expectatives, quin carrerón!

Jo sempre li dic que te condicions però ha de ser ella el que ho ha de veure. Si vol, pot arribar on ella vulgue.

Buuuuffff

2011-09-09T10:34:00.003+02:00

Mireu este video i segur que no deixarà indiferent a ningú, pura motivació, ENDAVANT!

Marathon des Sables: repte 2012

2011-09-07T19:05:00.003+02:00

Imatge que va sortir varies vegades a Teledeporte

M'ha costat decidir però després de donar-hi moltes voltes i aprofitant que m'han assegurat l'inscripció, faré Sables al 2012, serà una bona estrena amb la camiseta "grogueta".
Era una de moltes possibilitats, però la seguretat que tinc amb la inscripció farà que ho pugue preparar bé, tinc una espineta clavada, crec que amb molt d'esforç puc superar-me.
Encara recordo que l'any 2010 vaig estar "cagadet" molt temps per si era elegit entre les múltiples peticions i ara.....estic ja confirmat!
He de salvar una cosa importantíssima: el tema econòmic, ja que la inscripció costa 3475 euros + menjar i accessoris .....de 4000 euros no baixo! Ojala trobe ajudes per poder-ho tirar endavant.

Ahansal és el Kilian del desert

El tema solidari també el tinc clar només falta lligar unes cosetes i ho faré públic. Ja sabeu que detràs d'un gran repte ha d'haver-hi una gran motivació.

Este logo em posa la pell de gallina!

Dissabte triatló de Benifallet!

2011-09-07T17:21:00.001+02:00

Pareix que per kilometros ho podré fer....

Dissabte per calentar motors per a diumenge a la cursa de Falset aniré al I Triatló de muntanya a la Vila de Benifallet.

Consistirà en 1km de piragua, 14km en btt i 5 km de running.

Les inscripcions seran via mail abans del dia 7 de Setembre per tenir previsió de piragües, es pagarà el mateix dia de la competició 5€, no es realitzaran inscripcions el mateix dia de la prova.

Hi haurà avituallaments i regals per a tots els participants i premis per als guanyadors.

Us podeu inscriure via mail indicant les vostres dades a:

triatlobenifallet@gmail.com

Tornem-hi que de sofa ja n'hi ha prou!

Cursa de muntanya de Falset

2011-09-06T18:47:00.001+02:00

Aquí es veu Falset al fons, estem pujant a les antenes.

Foto de la sortida

Diumenge no podeu fallar i heud'anar a la cursa de Falset, una cursa bonica de muntanya.

Després de l'estiu no hi ha millor manera que empendre la rutina corrent pel nostre territori, ajudant i col.laborant amb esta gent que esta preparant-mos un dia per gaudir de la muntanya i de Falset.

Aquest és el perfil de la cursa de 22 km

Si encara no esteu inscrits ja tardeu!

Primer entrenament després d'utmb

2011-09-06T08:04:00.001+02:00

Ahir amb la companyia de la meva dona vam sortir a rodar un ratet pel coll de l'Alba, després de 9 dies de descans vaig posar-me els pantalonets curts.
Encara tinc punts del cos que no tinc recuperats del tot però....ja n'hi ha prou de sofà!
Vaig poder comprovar que Tere va millorant i per primera vegada en molts anys va arribar primera al cotxe, després d'1h 50 min a l'última baixada amb asfalt les articulacions es van posar amb alerta, dien-me que eren allí, o sigue que vaig afluixar el ritme cosa que va aprofitar Tere per deixar-me "tirat". Vaja sensació vaig tindre.....
Bueno avui tornaré a sortir un ratet per a vore si almenys podem arribar junts!

Mes fotos Chamonix

2011-09-03T11:57:00.002+02:00

Gracias David por la foto, arrivant a la Fouly.

Al podi amb els papes

A la sortida

Amb el fillol a la mar de glace

Una excursió a Champex Lac, tensant la musculatura jajaja

Un lloc meravellós: Champex-lac

El petit va agafant el camí a seguir rodejant-se de muntanya, corredors, esport i ........molts km.

Les diferències amb l'esport

2011-09-02T13:59:00.005+02:00

Després de mirar diaris, notícies, radio, televisió i veure la poca per no dir mínima difusió que s'ha fet d'una persona com Kilian Jornet i una cursa com UTMB m'he vist obligat a fer una crònica.

Dilluns 2 dies després de la cursa mirant el Mundo Deportivo vaig trobar un requadret tant minúscul que segur que molts lectors no van ni veure referent a la cursa, això és deplorable! Quan per un equip de futbol de 4ªcategoria gasta una pàgina sencera.

No sé si molta gent sabrà que vaig ser vicepresident del C.D. Roquetenc ( equip de futbol del meu poble ) durant 5 anys, temps suficient per poder comprovar la magnitut d'esports com el futbol respecte la resta i els valors que ofereixen uns i altres. Amb el temps he valorat moltes coses viscudes, com a directiu i ara com a esportista i estic content amb mi mateix de fer el que faig, miro enrera i m'indignen moltes coses que ara mai no toleraria, la paraula esport queda massa gran a persones que pensen que són esportistes.

Les diferències entre esports i esportistes:

Millor jugador del món: Lionel Messi, amb un sou de ......20.000.000 euros anuals

Millor corredor del món amb trail i esquí de fons: Kilia Jornet, amb un sou de.........2.000 euros mensuals

Un Jugador de 2º divisió de futbol 600.000 euros anuals

Un corredor de segona línea li paguen els desplaçaments i les inscripcions

Un jugador de 3ª divisió de futbol 72.000 euros anuals

Un corredor de 3ª línea (en aquest grup em podria incluir jo) ens paguem inscripcions i desplaçaments

El futbol té jugadors cobrant milions d'euros que ensenyen a:

Com protestar, com donar una patada, com insultar, escupinyar, etc

El running té corredors que sense cobrar ens ensenyen a:

Ser solidaris, companyerisme, respecte, humilitat, cuidar la muntanya, etc

El futbol és entrenar el mínim per guanyar ($) el màxim

El running és entrenar el màxim per sentir-te viu.

Per als mitjans és més important un partit de futbol regional que la cursa de trail més dura del món

El públic en general paga per anar a veure esports i en canvi no aplaudeix gratuïtament l'esforç de molts corredors.

Avui és tanta la meva indignació, quan penso que un jugador de futbol de l'equip del meu poble ( 2ª catalana) cobra en un mes molt més que jo en un any......l'esport no professional hauria de ser gratuït per a tots els esports!

QUANTS "ESPORTISTES" QUEDARIEN? AGUANTARIEN TANT D'ESFORÇ? ($)

Amb aquest escrit no vull ofendre ningú però sí que vull compartir la meva indignació.

PD vull animar a tots aquells professionals del running i molts altres esports que tot i que ofereixen molts valors i molts d'esforços no reben res, que sapigueu que per mi sou realment uns HEROIS

Mireu això!!

2011-09-01T10:12:00.002+02:00

Si podeu comptar amb 13 min del vostre temps, no dubteu ni un instant en mirar això. Resum utmb 2011 IMPRESSIONANT.

Més fotos

2011-08-31T18:36:00.001+02:00

El petit ja es rodeja amb els més grans

Amb els xalecos de finishers

Amb l'amic Joan que segur que l'any vinent cumplirà el seu propòsit. Jo l'animaré!!

Més fotos de Chamonix

2011-08-31T13:29:00.001+02:00

Les següents fotos són de l'organització i no tenen qualitat, ja que si vols qualitat has de pagar una pasta.

Fotos del Col de Ferret

2011-08-30T17:57:00.001+02:00

Gracias Ramón (Monrasin) por estas fotos, para mí tienen mucho valor.

Chamonix una població extranya

2011-08-30T16:48:00.001+02:00

Quan vam arribar dilluns a Chamonix res vam poder veure, ja que era tard i amb prou feines vam obrir les maletes (12 hores de viatge es fan llargues)

A partir del dimarts vam començar a gaudir del que és la cursa, molt de moviment, corredors per tot arreu, etc, però a partir de dijous jo diria que Chamonix es converteix amb la població on hi ha el major nombre d'esportistes de tot el món.

Vas passejant pels carrers i veus a corredors entrenant, molts corredors trotant, veus que es respira un ambient sa, d'esport de muntanya.

Un altra cosa molt diferent es veure Chamonix el diumenge després de la cursa, pareix que hagi passat algo greu, un accident múltiple, un fenòmen que no sabria descriure, pot ser es diu UTMB???

Diumenge caminant per Chamonix només veus gent coixa, gent amb molts de vendatges, gent vestida normal però caminant amb pals, gent amb unes cares desencaixades, gent que es queixa al baixar les voreres i fins i tot, em pots trobar a mi pujant a un primer pis amb ascensor!

Serà Chamonix un poble normal? Poden canviar tant els habitants d'un poble amb tres dies? Doncs això és cert, això ho he viscut personalment i ho he vist amb els meus propis ulls!

Finisher UTMB 2011

2011-08-28T17:50:00.000+02:00

Després de tot puc dir que sóc finisher, però no ha sigut fàcil, ja que l'organització ens ha complicat molt les coses degut al mal temps ( han sortit 178 km i ja veurem quin desnivell....)

Ja no són els 12 km de més, el realment dur ha sigut pel lloc que ens han desviat, desnivells de vèrtic, bastant d'asfalt i per estalviar la Bovine ens han fet pujar al coll de la Forclaz i un altre coll que ens han deixat a tots "KO". A més quan portes 130 km i et trobes un cartell que posa km 115 psicològicament fa molt de mal. En fi, tot i això puc dir que l'hem acabat, tot i algun "bajón moral" al km 115.

La llista d'abandonaments serà històrica, temps al temps, les condicions metereològiques ( aigua, neu, fang amb riuades a les baixades, molt de fred, etc ) i el kilometratge de més passarà factura a molta gent.

I ara sí, ja parlant de la cursa puc dir que vaig fer una curs com a mi m'agrada de menys a més però ja sortint a un ritme més viu que el 2008. Al primer control a Sant Gervais km 20 portava ja 30 min menys que el 2008, les coses anaven bé però l'aigua no ens donava treva, quin diluvi!!

Les baixades pareixien pistes d'esquí, et passava la gent patinant per terra per dreta i esquerra, pareixia un circ, jo no vaig ser cap excepció i tambe vaig "tastar" aquells senders.

Les primeres pujades ( La Balme, coll de Bonhomme i coll de la Seigne) nevant amb una intensitat que em va fer pensar: "I tota esta gent està corrent amb este temporal??? Estem com a cafeteres!"

Anava passant km com gent, em trobava bé, tenia bones sensacions, aquelles que et fan pensar: "Avui la puc liar gorda"

Pujant al coll Chécrouit vaig atrapar al Jaume Folguera. Al coronar el coll em diuen que vaig el 107 de la cursa i amb ell vam anar junts fins a Refugi Bonati, uns 18 km que van passar molt ràpids, és el que té anar en bona companyia i a més, parlàvem el mateix idioma: EL CATALA!.

A l'arribar al control d'Arnuva km 95 vaig coincidir a l'avituallament amb Francisco Robres 17º a l'UTMB del 2009, no vaig atrevir-me a dir-li que portava les seves referències plastificades ( 25h56min) això es el que tenia al cap, no sé si a les cames també, però el temps, els km i els canvis al recorregut ho van tirar tot al traste.

Vam començar a pujar el Grand Col de Ferret junts però al primer km em va dir:

"Tira, tira, que vas muy fuerte y yo no ando fino"

Al coronar el col de Ferret em diuen que ja vaig el 64º i encara notava que tenia gasolina a les cames, seguia pensant que estava davant d'una ocasió única de fer algo gran a una cursa d'una magnitud mundial. Començo a baixar sabent que a la Fouly km 115 m'esperava la família i ja des d'allí m'acompanyarien fina al final, una motivació extra.

Però a la Fouly ja vaig poder comprovar que el recorregut havia sigut modificat, per accedir-hi ens van fer un "bucle" amb una pujada forta que feia que féssem un parell de km de més, total que les referències em començaven a desquadra (fins allí ho havia portat tot "a raja tabla". Amb els canvis de recorregut i kmde més van fer que sempre em quede amb el dubte de quina marca hagués fet, això em fot molta molta ràbia, però ja no podem fer res.

Jo seguia igual però els variants de l'organització em van destruir els peus i les articulacions, molt d'asfalt, zones molt tècniques al final, etc. Tot i això al coll de Forclaz km 155 real van dir-me que anava el 38º però la veritat és que la posició no importava, vos ho juro! L'únic que importava era el temps i al no tenir contol sobre ell, l'únic objectiu que em quedava era simplement acabar, cosa que vam poder aconseguir, entrant a meta prop les 4 de la matinada, amb Chamonix buida, Catherine Poletti, directora de cursa, dormint, però amb els aplaudiments de la meva família, per ells ja valia la pena fer l'esforç d'acabar.

Ara tindré temps d'evaluar el resultat, treure conclusions i veure si dono per concluïda la temporada, que crec que per km ho hauria de fer. A més, algo de seqüeles quedaran després de la cursa, ara mateix articularment no puc moure'm.

PD: Aquest any els 2 objectius que m'havia plantejat, volta a Catalunya i UTMB, m'han deixat un sabor agridolç.

PD: Després d'una guerra sempre hi ha ferides, però només aquells que lluiten la recordaran.

Arriba l'hora de dir-vos fins aviat, Chamonix m'espera.

2011-08-21T10:10:00.001+02:00

Bueno ha arribat l'hora de fer els "pataquets", aquest cop no estic nerviós ja que he fet els deures i si les coses van normals tot anirà bé.

Ahir encara vam fer 21 km pel matí amb Tere i uns amics i per la tarde una excursió de 5 km i 800 de desnivell amb una motxilla de 15 kg, era la caminada nocturna que organitzava el trail Roquetes i me van "regalar" la motxila per pujar-la fins dalt.

Ara ja està tot fet, cal disfrutar i pensa que és una cursa única i que val la pena tot el que s'ha fet per està allí.

Últim entrenament fort ( km vertical Roquetes )

2011-08-18T20:56:00.001+02:00

Avui tenia ganes de pujar fins dalt les antenes i fer tot el km vertical de Roquetes a un ritme alt (7.4km i 1363 de desnivell positiu) l'últim entrenament fort abans de marxar.

El que no podia pensar és que acabaria "tocat" però la xafugor que feia a les 5 de la tarde i la falta que m'ha fet un bidonet d'aigua, m'han deixat mort a meitat camí.

He sortit a ritmet de baix i quan portava 39 minuts ja estava a 1000mts d'altura anava prou bé però a partir de llavors ja ha sigut tot un calvari fins dalt. A més, el rellotge em semblava que anés revolucionat ja que el temps corria molt més que jo.

A l'arribar al coll del Vicari he vist que l'havia "cagat", perquè el temps que portava (1:01:57) ja era superior als guanyadors de l'any passat que havien arribat a les antenes i a mi encara em quedava un troç. He arribat a dalt amb 1:09:59 molt tocat, he vist que es pot millorar molt però....

He baixat pel mateix lloc i a l'arribar a una bassa de la caramella m'he llençat dins, he begut i nedat al mateix temps..... avui per ser l'últim dia d'entrenament he patit de veritat.

Ara ja vull disfrutar dels dies que queden i que siga el que déu vulga!