Este matí per la zona de Roquetes – la Caramella hi ha hagut un “orgasme esportiu de muntanya“Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.
Que podem dir….. la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la “zona de guerra” ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d’aquell que porta muntant 1000 curses !! L’aproximació i l’inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la “caseta”, per inciar l’esperat ascens al cim de Caro.
Del recorregut, poca cosa a dir…………… bé ho resumeixo, al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!
L’arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!
Un cop al cim de les Terres de l’Ebre, la organització no s’ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l’inici (tal com roba per canviar-nos….), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar… i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí…. en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l’esforç !!!
Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de…… 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que “més mala cara feien… per l’esforç”. La imatge d’aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!
La zona d’aparcaments de Caro, Roquetes… ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.
Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja…. i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!
Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné… “pa’ls amics Puça”, on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba…. i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l’encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m’ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li “pinta bé això heheh”: “Tranquil que esta muntat per corredors” i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!
PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier…….la dona de Puça jeje, i molts més) !!
A tots vatros us vull dedicar este escrit !!!
Felictats !!
Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e. alcanar
No hay comentarios:
Publicar un comentario