Estic molt cansat però content.

Córrer una cursa és dur però per a mi és menys dur que organitzar-la.
Aquest any hem volgut organitzar el km vertical Caramella-Caro, feia molts anys que per despedir la temporada el féiem fins al coll de vicari i sempre deiem:
-Aquí fer una cursa seria bestial!
Doncs ja la teniu aquí, ha sigut impressionant l'ambient, el circuit, els corredors, el clima i, sobretot, el més important: el suport que hem rebut de molta gent i amics per fer-ho possible.
Tenim molt clar que esta cursa tindrà continuïtat, l'anirem millorant, hem cometut errors, som concients! però com a organitzadors volem millorar i així us ho fem saber.
Volem aconseguir i lluitarem perquè sigue una cursa referent del territori, som privilegiats de tenir una muntanya d'aquestes característiques i li volem treure el rendiment que mereix. Tot això ho dic ara que no em puc ni moure, imagineu-vos les ganes que tenim.
Avui ja per rematar-me el cos he fet un altra vegada la cursa, els 7 km fins les antenes, però els he fet treient les cintes i agafant totes les garrafes d'aigua, sabeu la diferència? avui a la casa carvallo he engegat el crono.....
He fet la pujada amb 1h 57 min, tinc el cap tant averiat que a l'arribar al coll del Vicari i vore que aniria justet baixar de les 2 h he corregut més per poder aconseguir baixar.......això no és molt normal!
Després he netejat la caseta del guaita amb l'ajuda del meu germà que m'havia vingut a buscar i cap a casa, a les 5 començava a dinar.