Molts fan esport segons l'estat emocional.

Són molts els esportistes o aficionats a l'esport que en fan segons l'estat emocional en què es troben. No poden seguir una rutina d'entrenaments d'antemà, pensen amb els problemes que han pogut tindre  (a la feina, problemes a casa, falta de confiança en un mateix) etc.
Penso que això no hauria de ser així, i més a l'època que ens trobem, ja que de bones notícies anem faltats. Qui després d'un mal dia no s'ha posat les sabatilles quan en un principi hohavia de fer?
I si els dies dolents començen a ser habituals? Llavors, no entrenaríem o sortiríem a fer esport?
No, això no és o ha de ser així!
En lo meu cas no és diferent, evidentment que tinc mals dies però jo als mals dies els hi poso unes sabatilles i surto a córrer, llavors penso amb el mal dia que he tingut però fent el que en un principi havia de fer, és a dir, esport.
La veritat és que quan arribo a casa el meu estat d'ànim, ja és una mica millor i penso que demà tot s'arreglarà.