La Selva del Camp muntanyes de Prades

Vaja que com estàvem poc cansats...ahir a la tarde decideixo anar a córrer esta travessa de resistència on m'han sortit 69 km i 5000 mts de desnivell acumulat, casi res, joder! vaig blau per tot arreu.
Després de l' UT de Xerta no podia parar i ja el dilluns vaig fer 50 km de btt però l'entreno més acollonant va ser el dijous per la tarde després de treballar. La finca on estava treballant, estava passat l'Ampolla direcció el Perelló i vaig decidir tirar cap a casa corrent, cruzant totes les muntanyes per fora pistes! com un salvatge. La vaig liar tant gorda que després de fer 1500 mts de desnivell positiu i  portar més de 2 hores d'entrenament estava prop dels ventiladors però ....vaig tirar per un sender avall i vaja emmerdada, ja que després d'una hora més tornava a estar arribant a Camarles. Com era de nit, no portava ni de menjar ni beure, menos mal que sí que portava el mòbil, i vaig poder fer  la trucada d'emergència:
- Papa, vine'm a buscar que estic arribant a l'Aldea i se m'ha fet de nit, 3.30h en 33 km i les cames sangrant buufff.
I ahir per si havia fet poc, anirem a La Selva.
Pel matí debia estar adormit, ja que he anat a posar gasolina i com estava la gasolinera tancada primer has de pagar dins i després omples el dipòsit, per tant, pago primer però després me'n vaig sense omplir... si vols volta quan estava al pont nou quan veig que l'agulla no es movia! El de la gasolinera quan em veu arribar ja estavan rient. A l'Aldea em para la policia, hoooolaaaa, hola els hi dic, ui si és Albert! que vas a la Selva? Sí, contesto, pues ja n'han passat uns altres, tira, tira, recolleixo a Adolf Aguiló a l'Ametlla i cap a Prades.
Arribo allí i em deixen inscriure, no sabia si era positiu o negatiu, ja que el dorsal........però millor així, perquè podia parar als avituallaments ja que no portava motxilla.
Donen la sortida i anem tot el rato adelantant gent amb Adolf fins al km 20 que ja erem cap de cursa, juntament amb 8 corredors més. Després els km anaven passant factura i al km 29 ja sols erem 3 a més un parava al km 40 (Marc Balaña) o sigue que anem tirant fins al km 40, allí ens despedim de Marc i seguim Jordi Caba ( amic d'un amic meu, Xesc) i jo fins la meta arribant primers agafadets de la mà. Al final he arribat molt bé però km abans he tingut problemes amb la panxa.


A l'arribada no era qüestió d'apretar per guanyar, ja que avui el que he guanyat és un altre amic.