Pensava que no, però....SIIIIIIIIIIII

Dilluns a les 7 del matí riiing, riiiing, hora de posar-se l'altre "mono", el de treballar, aquell blau de mecànic que molts ara no es poden posar....però res més posar el peu a terra veig que tenia el turmell inflat i amb un coloret així esnegrit. Vaja que el primer que he pensat no és que no podria anar a entrenar ja, el primer que he fet és trucar-li a Elena que tenia la meva bosseta miraculosa de gel que li havia deixat. Ella pobra que estava treballant l'ha anat a buscar, gràcies però ....no calia deixar-te al jefe parlant per anar-me a buscar el gel, ja,ja.

Després de 2 sessions de gel, l'inflamació ha baixat un poc però no podia pegar-li una pallissa al turmell, o sigue que he desistit a mitges, ja que he agafat la btt i he fet 2h 02 min d'entrenament a un ritme mig de 24.8 km/h. Després he anat al gimnàs per a estirar bé, total 2h 30 d'entrenament i satisfet, ja que m'he sortit amb la meva. Encara abans d'arribar a casa he anat ha donar sang! avui m'he estrenat amb això, juntament amb Ivan hem anat a donar mig litret de sang i fer una bona obra per l'humanitat.