bufffff....... vaja entrement.

Ahir vaig quedar-me a casa d'un amic a Mont-roig, ja que avui anava a córrer la marxa de resistència dels Dips a Pratdip.

A l arribar a Mont-roig m'esperava el meu amic Santi i la seva família per anar a donar suport a la seva germana l'Anabel que ara mos va " pa política " he de reconéixer que em va impressionar ja que va parlar amb molta classe i seguretat.
Aquest matí a l’arribar a Pratdip a les 5 del matí, no imaginava el que m'esperava. La marxeta dels “collons” se m'ha fet molt dura, entre errors meus de perdre’m ( però he de dir que s'ha perdut barbaritat de gent) i que la cursa estava mal mesurada m'ha sortit 69 km, cosa que m'ha fet mal ja que psicològicament no estava per fer tants km. A més, tenia entès que hi havien 3300 mts de desnivell acumulat i m'han sortit 6800 vaja que .....ni una. I pensar que anava a fer una marxeta de 55 km.......
La primera “pifiada” ha sigut molt aviat, als primers km i a l’arribar al primer control he vist que havíem perdut molt de temps, però amb la companyia de Javier Heras, germà de Roberto i Miguel A, hem anat tirant a bon ritme i sobre el km 25 ja tornàvem a ser cap de cursa. Anàvem sumant km baix un solet sufocant mentre anàvem contant batalletes de curses,ja que el cognom Heras dóna per molt. Llavors ha arribat una altra nota negativa, a l’arribar a un teòric control de pas allí no havia arribat ningú, el problema no era el clickar, el problema era que estàvem més secs que al Sàhara i amb aquella calor havíem d’arribar fins l'altre control i desitjar que allí trobéssim algú. A l’arribar-hi, llavors mateix acabaven d'arribar no havien desplegat encara res, mare meva he pensat, no ens podien clickar perquè del nerviosos que estaven no trobaven ni l'aparell. En fi, que una aventura d'aupa, tant hem esperat que ha tingut temps d'arribar un altre corredor i ja junts hem fet el que quedava junts fins a meta, ja que la veritat, més batalla ja no en volia ningú!
Arribant pensava que al sortir de matinada de casa em costaria sobre 5h 30 més o menys ja,ja,ja, que innocent......
El detall que han tingut amb mi a l’arribar és molt bonic, ja que m'han dit que com havia tirat d'ells molt més que ells de mi que jo sigués el primer, cosa que a mi no m'importava gens ni mica però em quedo amb el detall. Al final algo més de 9 hores baix un solet encantador.
Els amics de Tivissa i Benissanet al principi de cursa amb els seus comentaris m'han fet riure molt, ja que ells sempre tenen paraules bones per mi, jo els hi tinc molt d'afecte, gent de poble. Molt gran la gent de poble!
I el més destacable de tot encara havia d’arribar, ostrés, encara ric ara. Resulta que mira els calculs com els tenia fets que ahir vaig comentar-li a un amic del poble SR MOISES que em tindria que baixar el cotxe des de Pratdip ja que jo al acabar la marxa tornaria cap a casa amb bici, doncs quan anava al cotxe a buscar la motxilla per dutxar-me i he vist la bici al maletero que estava allí esperant mira.......m'ha agafat una classe de risa que si em veu algú es pensa que estic fus com un llum.
Evidentment que he baixat amb el cotxe i mai he estat tant convençut.