Canvi de sentit. Adéu GR 92

Avui he de dir que quan ha sonat el despertador a les 5 del matí, no podia aixecar-me però sabent tot el camí que havia de fer m'he posat ràpidament les piles i he sortit un quart d'hora abans, és a dir, a les 5:45h de la matinada. A n'esta hora enfilava el camí cap a Platja d'Aro, però sabeu amb quina camiseta? doncs fàcil! amb la dels amics de Benissanet, que posa "QUIN CALVARI" que és el que estic passant.
Bueno millor deixar-mos de lamentacions que ningú m'ha manat posar-me a n'este ball.
L'etapa d'avui ha tornat a ser dura, el meu soci (el sol) de tota la volta m'ha tornat a sucarrar i les etapes es fan molt més dures del que ja són.
M'adono que tinc un bon motoret, xino xano vaig fent però els peus no volen saber-ne res del meu motor i necessiten antiflamatoris, gel i cuidados intensius,ja que els tinc malament.
Estic content perquè he arribat a la fi del GR 92 i ara toca canviar el sentit, direcció els pirineus. Sé el que tinc per davant, no tinc temor, sé que els peus són els únics que poden privar-me del meu somni, he de cuidar-los bé. Demà la nit arriba el meu germà que serà un suport per mi, passarà tot el cap de setmana.

PD Benissanet ha fet la seva etapa de la volta a Catalunya "quin calvari"
PD Tere es mereix un monument! Pensar que Kilian portava 6 persones treballant per a ell per fer la transpirinaica.....
PD L'etapa d'avui ha durat 9h 42 min