L'últim entreno i ......Pajarón!

Ahir a la Reus - Prades - Reus vaig agafar un magnífic "globo" però va ser bo agafar-lo, (bueno això de bo és una manera de dir les coses) estic fent moltes proves amb el meu cos, i ja de fa molt temps i l'exprimeixo fins trobar conclusions. És ara el moment de fer proves, este menjar sí, este no, sortir i fer una marxa d'aquestes i provar d'anar d'un avituallament a l'altre sense res, etc, etc.
Els del meu costat només veuen que ahir vaig agafar un bon globo per sortir sense esmorzar i per sortir a la cursa sense res, però jo vaig treure moltes més conclusions.
Es més, crec que encara me queden uns quants "globos" per agafar, si pareix que tot encara no ho tinc controlat. L'experiència que estic adquerint és brutal, dia a dia i un bon ultrafondista té molt de recorregut, jo amb 33 anys crec que estic en fase d'aprenentatge.
De la marxa dir que va estar molt bé, ens va agradar, vaig sortir amb el meu germà però als pocs km i quan ja només quedava un corredor per davant, li vaig dir que tirava avant, sobre el km 8 vaig agafar a cap de cursa i amb el mateix ritme que anava el vaig passar i vaig vore que no em seguia.
Arribo al primer control i al cruce següent em perdo, vaja començem bé. Tiro atràs i en aquell moment venia el meu germà que també s'havia equivocat, amunt, avall, és per aquí, no per allà, buuuffff total que abans no vam trobar el sender correcte vam perdre un grapat de minuts però ja tornàvem a la carrera.
Vam pedre molt més del que pensava perquè vam adelantar molta gent i fins al km 27 a l'arribar a Prades no vam aconseguir atrapar al 2º i 3º.
Una volta allí, el meu germà es va quedar amb aquells 2 nois que a la postre serien els justos vencedors fent una cursa de menys a més i acabant fortíssims. Jo a l'arribar a Prades vaig decidir tornar a tirar endavant en busca del cap de cursa que vaig agafar al km 33 però aquell noi anava molt tocat i vaig pensar que els que venien per detràs l'agafarien i així va ser. Ja només quedaven 22 km i anar regulant fins a meta a bon ritme era l'objectiu però a partir del km 42 vaig notar una baixada de forçes que em va posar en alerta, pensava en arribar al control de L'Aleixar i parar un poc i menjar bé per poder afrontar els ultims 12 km però a l'Aleixar no hi havia res, ni aigua!!! joder, ja s'ha acabat l'entrenament vaig pensar immediatament, ara 12 km fins a meta de patiment i així va ser.
Arribant a Reus el meu ritme era ridícul, no podia mantindre un ritme digne i quan faltava 1km per arribar a meta em van atrapar i deixar els 2 corredors que abans feia referència i el meu germà va arribar 4º a 2 minuts de mi, si dura un km més..........me passa per damunt.
 Bé, bon entrenament i ara ja a preparar-mos el material, perquè tot lo altre ja està tot preparat (físicament i mentalment)