Quan vam arribar dilluns a Chamonix res vam poder veure, ja que era tard i amb prou feines vam obrir les maletes (12 hores de viatge es fan llargues)
A partir del dimarts vam començar a gaudir del que és la cursa, molt de moviment, corredors per tot arreu, etc, però a partir de dijous jo diria que Chamonix es converteix amb la població on hi ha el major nombre d'esportistes de tot el món.
Vas passejant pels carrers i veus a corredors entrenant, molts corredors trotant, veus que es respira un ambient sa, d'esport de muntanya.
Un altra cosa molt diferent es veure Chamonix el diumenge després de la cursa, pareix que hagi passat algo greu, un accident múltiple, un fenòmen que no sabria descriure, pot ser es diu UTMB???
Diumenge caminant per Chamonix només veus gent coixa, gent amb molts de vendatges, gent vestida normal però caminant amb pals, gent amb unes cares desencaixades, gent que es queixa al baixar les voreres i fins i tot, em pots trobar a mi pujant a un primer pis amb ascensor!
Serà Chamonix un poble normal? Poden canviar tant els habitants d'un poble amb tres dies? Doncs això és cert, això ho he viscut personalment i ho he vist amb els meus propis ulls!
És que això no el sàvies? que després de tanta emoció, tanta il·lusió tants dies d'entrenament vindríeu de la batalla com a tals, com a guerrers pacifistes que en compte de portar una arma porteu bastons, però amb el cos ferit.
ResponderEliminarJo esta vesprada he anat a veure a un Finisher supervivent, com els de Chamonix a Godella, amb els peus inchados dos dits embenats, però això passa i el treball mental que heu fet no vos ho lleva ningú.
Posaré l'enllaç de la teua crònica en mon blog amb el teu permís, gràcies