El difícil no és córrer, sinó saber quan s'ha de parar

Este és el gran problema, no sabem mai quan n'hi ha prou i jo el primer. Aquell que no sapigue parar quan és el moment, tindrà les seves conseqüències ( molèsties més grans, lesions més llargues, etc ) i com jo sóc un d'ells les hauré de pagar; este és el "peatge" per aquells que tenim tanta ambició.
Ahir vaig anar a córrer a Ulldecona, prova puntuable pel Circuit Terres de l'Ebre del qual encara sóc líder, però a causa del meu estat no hagués tingut que participar, havia estat tota la setmana en mans del fisio per culpa dels adductors, els quals estan en alerta màxima, però el que parlàvem......tot i saber-ho a les 9 estava allí a la línea de sortida.
El resultat no cal ni comentar-lo, avui estic destrossat i el que és pitjor amb els adductors que no em deixen fer ni 1 km més, s'ha acabat!
La temporada per mi ha acabat, si no es pot guanyar el circuit serà que no el mereixo, recuperar-me bé és lo més important, ja que Sables és el meu repte a curt termini i no vull fallar.

Per mi ha estat una gran temporada: LA MILLOR!

Pd Avui estic trist, ja que hauré de parar de córrer, però content per haver-ho donat tot fins l'últim dia.
Pd Un gran any on he passat per tot, moltíssimes alegries però també alguna llàgrima, lesions i també moments on em pensava que era Superman.