A vegades me n'adono que hi ha molta gent que parla de crisis i es queixa com si fos un desgraciat i....la veritat, jo no el crec.
Parlen que si ara no poden comprar-se tal cosa, que si no poden fer aquell viatge, que si tinguessin més temps correrien més, queixa i més queixa, mare meva! Jo ahir vaig tornar a sentir-me un privilegiat, creieu-me, l'últim que vaig pensar és amb la queixa personal i amb tot el que no podia fer, només vaig pensar amb el que puc fer i molta d'aquella gent no podia, m'explico:
Resulta que ahir vaig acompanyar a la meva mare a Barcelona ( tocava revisió a l'hospital ) només a l'entrada vaig adonar-me que aquell món és molt diferent del que jo tinc la sort de rodejar-me (natura, esport, muntanya) allò és realment mooolt diferent. Sempre que acompanyo a la mare m'adono de l'afortunat i privilegiat que sóc, immediatament el pensament va destinat aquells que es queixen per un "no res" , em pregunto què farien davant d'una situació com la que jo veig a la meva mare a diari? Crec que es moririen!
Gràcies a tota aquella gent m'adono que no hi ha queixa, l'únic que tinc es privilegi! Així que, siguem conscients del que tenim per favor!
Parlen que si ara no poden comprar-se tal cosa, que si no poden fer aquell viatge, que si tinguessin més temps correrien més, queixa i més queixa, mare meva! Jo ahir vaig tornar a sentir-me un privilegiat, creieu-me, l'últim que vaig pensar és amb la queixa personal i amb tot el que no podia fer, només vaig pensar amb el que puc fer i molta d'aquella gent no podia, m'explico:
Resulta que ahir vaig acompanyar a la meva mare a Barcelona ( tocava revisió a l'hospital ) només a l'entrada vaig adonar-me que aquell món és molt diferent del que jo tinc la sort de rodejar-me (natura, esport, muntanya) allò és realment mooolt diferent. Sempre que acompanyo a la mare m'adono de l'afortunat i privilegiat que sóc, immediatament el pensament va destinat aquells que es queixen per un "no res" , em pregunto què farien davant d'una situació com la que jo veig a la meva mare a diari? Crec que es moririen!
Gràcies a tota aquella gent m'adono que no hi ha queixa, l'únic que tinc es privilegi! Així que, siguem conscients del que tenim per favor!
Ja tens raó,el q passa es q quan estas a la roda del dia a dia,sovint no s'hi pensa.
ResponderEliminarEs com anar en cotxe com un boig,jo no ho faig,pero he estat x 2 familiars malalts a la UCI del hospital Joan XXIII,i et puc dir k alli,a part de malalts de malalties i ha accidentats de trafic,i molts joves i penses llavors en el q ens trobem el dia a dia. I gent q s'ho troba sense buscar-ho,sols pq la vida...és així.
Agraim el k tenim i estimem als k tenim al voltant.
Cuide't i cuida la teva mare i familia,
rep una cordial salutació!
Ja tens raó,el q passa es q quan estas a la roda del dia a dia,sovint no s'hi pensa.
ResponderEliminarEs com anar en cotxe com un boig,jo no ho faig,pero he estat x 2 familiars malalts a la UCI del hospital Joan XXIII,i et puc dir k alli,a part de malalts de malalties i ha accidentats de trafic,i molts joves i penses llavors en el q ens trobem el dia a dia. I gent q s'ho troba sense buscar-ho,sols pq la vida...és així.
Agraim el k tenim i estimem als k tenim al voltant.
Cuide't i cuida la teva mare i familia,
rep una cordial salutació!
Quanta raó tens!!!
ResponderEliminar