Quan vaig fer la volta a Catalunya hi havia un repte solidari: recollir el major nombre de kg de menjar i destinar-los a la població saharauí. Per això, a tos aquells que vau participar-hi, m’agradaria explicar-vos el següent:
Abans de la volta a Catalunya vaig fer les gestions corresponents amb una Associació d’aquí a les Terres de l’Ebre (prefereixo no dir el nom) per tal que els aliments recollits es destinessin a la població saharauí. Un cop acabada la volta a Catalunya, em vaig posar en contacte amb el president d’aquesta associació per comentar-li que ja tenia tots els aliments recollits, i li vaig preguntar com ho havíem de fer per portar-los-hi perquè ho enviïn. Em va comentar que primer de tot els havia de classificar per tipologia d’aliments, és a dir, pasta, arròs, farina, etc. i un cop ho tingués tot em tornés a posar en contacte amb ell. Vaig pensar amb la feinada que tenia per davant, perquè classificar més de 2.000kg de menjar requeria temps i paciència; en fi que em poso en contacte amb Ivan, amic i conserge del pavelló on es guardava el menjar i li explico el que s’havia de fer, i sense posar-me cap problema em va dir que el dilluns pel matí ho faríem. Ens vam posar “manos a la obra” i després d'estar tot el matí ho vam ordenar i classificar-ho tot.
Així que una altra trucada al president per dir-li que ja estava tot classificat i llavors em diu que fins al setembre no podríem portar-ho. En fi, dos mesos més vaig pensar... Al setembre un altra trucada i em diu que l'Associació no tenia diners per transportar-ho; així que ho parlo amb l'Ajuntament de Roquetes i m'ofereixo a agafar el camió de l'empresa on treballo i portar-ho a on em diguessen, assumint l'Ajuntament les despeses del viatge. Al cap d’uns dies rebo una trucada dient que aprofitant que tinc un camió i he de portar el menjar, si podria aprofitar per carregar més aliments provinents d'altres llocs per portar-ho....No em quadrava gaire, però vaig acceptar. Però això no va acabar així ja que al cap d'uns dies i esperant el dia de partir cap a Alicant em truca dient que com hi havien pocs kilos, el viatge s'aplaçava fins al febrer o març de l'any 2012. Va ser llavors quan vaig dir prou i no ho vaig acceptar, ja que pensava que detràs de tot això hi havia molt d'esforç de molta gent, la gent que va aportar el seu kilet de menjar, per la qual cosa el que menys volia és que caduqués ni tan sols 1 kg de menjar, perquè si no em sentiria culpable. Li vaig dir que ho sentia molt però que els aliments no podien esperar fins al març, ja que si no molts caducarien i per tant això no ho podia permetre, ell ho va entendre perfectament.
Llavors, i després de meditar-ho amb la dona i família, vaig decidir que tots els aliments es destinarien a Caritas i dimecres passat davant d'una alegria descomunal arribava un camió carregat amb més de 2000 kg d'aliments a Caritas Parroquial de Roquetes.
PD. Em sento obligat a fer este escrit per tots aquells que heu col·laborat, crec que heu de ser coneixedors del que ha passat.
PD Realment és una llàstima que el poble saharauí no hagi estat el destinari final de tots els aliments recollits.
PD Dir-vos que ho he donat tot de la meva part per complir tant el repte esportiu com solidari. Podríem dir que s’ha aconseguit el 80% dels dos reptes.
Abans de la volta a Catalunya vaig fer les gestions corresponents amb una Associació d’aquí a les Terres de l’Ebre (prefereixo no dir el nom) per tal que els aliments recollits es destinessin a la població saharauí. Un cop acabada la volta a Catalunya, em vaig posar en contacte amb el president d’aquesta associació per comentar-li que ja tenia tots els aliments recollits, i li vaig preguntar com ho havíem de fer per portar-los-hi perquè ho enviïn. Em va comentar que primer de tot els havia de classificar per tipologia d’aliments, és a dir, pasta, arròs, farina, etc. i un cop ho tingués tot em tornés a posar en contacte amb ell. Vaig pensar amb la feinada que tenia per davant, perquè classificar més de 2.000kg de menjar requeria temps i paciència; en fi que em poso en contacte amb Ivan, amic i conserge del pavelló on es guardava el menjar i li explico el que s’havia de fer, i sense posar-me cap problema em va dir que el dilluns pel matí ho faríem. Ens vam posar “manos a la obra” i després d'estar tot el matí ho vam ordenar i classificar-ho tot.
Així que una altra trucada al president per dir-li que ja estava tot classificat i llavors em diu que fins al setembre no podríem portar-ho. En fi, dos mesos més vaig pensar... Al setembre un altra trucada i em diu que l'Associació no tenia diners per transportar-ho; així que ho parlo amb l'Ajuntament de Roquetes i m'ofereixo a agafar el camió de l'empresa on treballo i portar-ho a on em diguessen, assumint l'Ajuntament les despeses del viatge. Al cap d’uns dies rebo una trucada dient que aprofitant que tinc un camió i he de portar el menjar, si podria aprofitar per carregar més aliments provinents d'altres llocs per portar-ho....No em quadrava gaire, però vaig acceptar. Però això no va acabar així ja que al cap d'uns dies i esperant el dia de partir cap a Alicant em truca dient que com hi havien pocs kilos, el viatge s'aplaçava fins al febrer o març de l'any 2012. Va ser llavors quan vaig dir prou i no ho vaig acceptar, ja que pensava que detràs de tot això hi havia molt d'esforç de molta gent, la gent que va aportar el seu kilet de menjar, per la qual cosa el que menys volia és que caduqués ni tan sols 1 kg de menjar, perquè si no em sentiria culpable. Li vaig dir que ho sentia molt però que els aliments no podien esperar fins al març, ja que si no molts caducarien i per tant això no ho podia permetre, ell ho va entendre perfectament.
Llavors, i després de meditar-ho amb la dona i família, vaig decidir que tots els aliments es destinarien a Caritas i dimecres passat davant d'una alegria descomunal arribava un camió carregat amb més de 2000 kg d'aliments a Caritas Parroquial de Roquetes.
PD. Em sento obligat a fer este escrit per tots aquells que heu col·laborat, crec que heu de ser coneixedors del que ha passat.
PD Realment és una llàstima que el poble saharauí no hagi estat el destinari final de tots els aliments recollits.
PD Dir-vos que ho he donat tot de la meva part per complir tant el repte esportiu com solidari. Podríem dir que s’ha aconseguit el 80% dels dos reptes.
Un 80 %? Abans en un 60 % feien catedrals.. o sigue que enhorabona.
ResponderEliminarHas fet moltíssim i has fet una cosa molt gran, explicar l'ocurrit,tots ho entendràn i més sabent que arribarà a bones mans i més avui. Ànim, que te queden molts de reptes a esta vida!!
ResponderEliminarAlbert, has donat el 200%, el que no ha donat la talla, es el pajaro que representa la ONG. Per part teva, feina ben feta. A la proxima pren referencies de la ONG.
ResponderEliminarFeina ben feta Albert..
Ben fet Albert, l'important es que s'aprofiti en la gent que el necesiti.
ResponderEliminarL'objectiu era recollir menjar per a gent necessitada ... per tant has aconseguit completar al 100% el teu repte.
ResponderEliminarUn cop més ens mostres el "gran" que arribes a ser.
és veritat, tu has fet tot el possible i més per a que aquests aliments arribessin on tu volies, que era al Sàhara. Però al final, i no per culpa teva, això no ha pogut ser. Finalment però, l'objectiu dels aliments ha estat gairebé el mateix, gent que ho necessita.
ResponderEliminarA més has tingut el detall d'explicar-ho tot.
Molta sort !!