La marató des Sables és una cursa diferent, tant que no la puc comparar amb res, només la podria comparar no a nivell esportiu, sinó amb l'escola.
Sí, pareix extrany però és així. Al ser el segon cop que hi participo pensava que ja casi res podia aprendre d'aquesta prova, jajajaja però què tonto!
Aquesta prova hauria de ser pública i no privada ( participar-hi val molts €€€€ ), ja que aprens tant o inclús més que anar a l'escola, allí s'arriba a valorar tot el que tenim, que és TOT!!!!.
Allà es valoren coses que aquí no prestem ni un moment d'atenció: una cadira, unes sabatilles, un troçet de pà, etc,etc, els nens d'allí, sense voler-ho, creixen i han crescut sense res, natros aquí creixem amb tot, fins al punt que no valorem el que tenim. Allí a vegades m'he sentit molt trist, ja que només de pensar que algún nen mai tindrà unes sabatilles i aquí quan neixen les primeres són unes NIKE.......trist, molt trist i que no em diguen q aquell nen q acava de néixer s'ho ha buscat!!
Sables també t'ensenya que el millor corredor, el més gran, és el més petit, l'humiltat de les persones és màgica, m'emociona. Els "gallitos" estàn amagats, allí callen, escolten, aprenen, no poden sortir ja que els veurien rapidíssim. "L'etapa " de l'humiltat hauria de que ser gratuïta i on tothom hi pogues participar.
El companyerisme molts ja sabem de què va, aquí pareix que no poguem apendre massa jajaja pos estem equivocats, allò supera les previsions! podem adquerir molta amistat amb unes persones però d'aquí a sacrificar-te i quan dic sacrificar-te podria posar l'exemple de donar el menjar quan realment estàs mort de gana, donar una prenda d'abric quan estàs mort de fred, tot això a una persona que fa 2 dies que coneixes....pense-ho fredament! També estàn els típics que s'amagen per menjar, i tant! com de gallitos! però allí es veuen, són minoritaris.
No vull tornar a l'escola real, ja que he sigut molt mal estudiant de sempre, però sí que vull anar a l'escola si aquesta ha de ser la de la Marató de Sables, però només per ajudar a un amic i mai amb les condicions extremes (de material) en què hi vaig anar !
Sí, pareix extrany però és així. Al ser el segon cop que hi participo pensava que ja casi res podia aprendre d'aquesta prova, jajajaja però què tonto!
Aquesta prova hauria de ser pública i no privada ( participar-hi val molts €€€€ ), ja que aprens tant o inclús més que anar a l'escola, allí s'arriba a valorar tot el que tenim, que és TOT!!!!.
Allà es valoren coses que aquí no prestem ni un moment d'atenció: una cadira, unes sabatilles, un troçet de pà, etc,etc, els nens d'allí, sense voler-ho, creixen i han crescut sense res, natros aquí creixem amb tot, fins al punt que no valorem el que tenim. Allí a vegades m'he sentit molt trist, ja que només de pensar que algún nen mai tindrà unes sabatilles i aquí quan neixen les primeres són unes NIKE.......trist, molt trist i que no em diguen q aquell nen q acava de néixer s'ho ha buscat!!
Sables també t'ensenya que el millor corredor, el més gran, és el més petit, l'humiltat de les persones és màgica, m'emociona. Els "gallitos" estàn amagats, allí callen, escolten, aprenen, no poden sortir ja que els veurien rapidíssim. "L'etapa " de l'humiltat hauria de que ser gratuïta i on tothom hi pogues participar.
El companyerisme molts ja sabem de què va, aquí pareix que no poguem apendre massa jajaja pos estem equivocats, allò supera les previsions! podem adquerir molta amistat amb unes persones però d'aquí a sacrificar-te i quan dic sacrificar-te podria posar l'exemple de donar el menjar quan realment estàs mort de gana, donar una prenda d'abric quan estàs mort de fred, tot això a una persona que fa 2 dies que coneixes....pense-ho fredament! També estàn els típics que s'amagen per menjar, i tant! com de gallitos! però allí es veuen, són minoritaris.
No vull tornar a l'escola real, ja que he sigut molt mal estudiant de sempre, però sí que vull anar a l'escola si aquesta ha de ser la de la Marató de Sables, però només per ajudar a un amic i mai amb les condicions extremes (de material) en què hi vaig anar !
Pos a veure qui s' anima. Tu ja ho has dit.
ResponderEliminar