7H 20 amb esta companyia és com una petita excursió....
Aquí vos deixo la crònica que ha fet Tere per al Trail i jo de passo la copio aquí.
Aquí vos deixo la crònica que ha fet Tere per al Trail i jo de passo la copio aquí.
Normalment una cursa "normal" ja dóna bastant de si en quan a sensacions, alegria, plaer, cansament, dubtes com " què faig aquí", etc. Per tant, us podeu imaginar que una cursa com la d'ahir dóna com a mínim per al doble.
Començaré recordant el moment de l'autobús, quan de sobte em giro i veig al Mohamed, el noi q fa pràctiques a Ebremetal i el qual debutava ahir amb marató, amb mitjà i amb 10km (sí sí ho heu entès bé) treient tot el bocadillo, ja q no li va sentar gaire bé. Veient el panorama li dic: "moha, tu al meu costat i en calma". Però la calma només va durar fins la creu de santos, quan un cop allí em desapareix i només penso que no et passi res per favor.
A partir d'allí marxa un groguet, però en troben 3 més que ens estaven esperant a J. Ponce, J. Navarro i a mi. Quin detallazo per favor! Rises, bromes i comentaris com ara:"eics, q això és una excursió del trail o k?", etc etc, van fer q els primers 20km ens passessin més de pressa del que segurament m'haguessin passat tot sola per n'aquell terreny on per trobar un corredor en tenies un fart.
Es pot dir que del 25 al 42km era tot nou, tant per les meves cames com també per al meu cap, però tot es va fer més soportable gràcies als 5 mansos de luxe que em van rodejar durant tota la cursa.
Diuen que la primera vegada de tot és la que sempre recordes tota la vida, per tant, estic segura q aquest 27 de maig de 2012 el trail rasquera-tortosa, la meva primera marató de muntanya, sempre estarà dintre meu, però sobretot el que vaig viure durant aquestes 7 hores i 20 minuts. Què orgullosa estic de pertànyer a un club com aquest, el qual el que el fa ser gran és sens dubte les persones que el formen.
Per acabar felicitar enormement a l'organització, ja que ha estat impecable. Com es nota que els qui organitzen ja porten un grapat de km a les cames
Començaré recordant el moment de l'autobús, quan de sobte em giro i veig al Mohamed, el noi q fa pràctiques a Ebremetal i el qual debutava ahir amb marató, amb mitjà i amb 10km (sí sí ho heu entès bé) treient tot el bocadillo, ja q no li va sentar gaire bé. Veient el panorama li dic: "moha, tu al meu costat i en calma". Però la calma només va durar fins la creu de santos, quan un cop allí em desapareix i només penso que no et passi res per favor.
A partir d'allí marxa un groguet, però en troben 3 més que ens estaven esperant a J. Ponce, J. Navarro i a mi. Quin detallazo per favor! Rises, bromes i comentaris com ara:"eics, q això és una excursió del trail o k?", etc etc, van fer q els primers 20km ens passessin més de pressa del que segurament m'haguessin passat tot sola per n'aquell terreny on per trobar un corredor en tenies un fart.
Es pot dir que del 25 al 42km era tot nou, tant per les meves cames com també per al meu cap, però tot es va fer més soportable gràcies als 5 mansos de luxe que em van rodejar durant tota la cursa.
Diuen que la primera vegada de tot és la que sempre recordes tota la vida, per tant, estic segura q aquest 27 de maig de 2012 el trail rasquera-tortosa, la meva primera marató de muntanya, sempre estarà dintre meu, però sobretot el que vaig viure durant aquestes 7 hores i 20 minuts. Què orgullosa estic de pertànyer a un club com aquest, el qual el que el fa ser gran és sens dubte les persones que el formen.
Per acabar felicitar enormement a l'organització, ja que ha estat impecable. Com es nota que els qui organitzen ja porten un grapat de km a les cames
I com no, donar les gràcies a Albert, el meu home, perquè tots aquets moments que estic disfrutant són en molta part gràcies a ell per haver-me introduït en aquest món.
Molt bona cursa i molt bons cronica. Enhorabona Tere.
ResponderEliminarMolt xula la crònica, xiqueta tú no un de manso 5!!!!! Moltes felicitats Tere.
ResponderEliminarAra sóc jo qui et llegeix des del sofà :)
ResponderEliminarMoltes felicitats perquè tot i que ho pot semblar, donada la gent que ara fa esport de ressistència, no és gens fàcil. Hi molta faena al darrera.
Albert ves amb compte que qualsevol dia et deixa pel darrera en una cursa!
Abraçada als dos!
PD: si tot va bé, la meua propera marató serà a Tarragona al gener del 2013. Vatros vau ser qui em vau convèncer!