Hola amics.
Ahir vam aconseguir Javier, Xavi ( un amic que va voler viure en primera persona lo que és fer de guia a un invident a una marató de muntanya) i jo un altra fita molt bonica i difícil a la vegada: acabar la marató d'Ardenya!
En principi i segons Javier; "es fácil, los trece últimos km son pista..." ja,ja,ja vaja equivocat que anava i que em portava, ja que jo en cap moment sabia per on havíem d'anar o passar, no m'importava, ja que el meu objectiu era guiar-lo fins la meta sense importar-me res més.
Javier em deia que volia baixar de les 8 hores, este era el repte! però al km 27 i després d'enterar-nos del que quedava per meta ( tot sender tècnic per ell ) vam tenir que replantejar l'objectiu, que ja no era altre que acabar la marató tot i que fora de temps, ja que l'organització donava també 8 hores de temps.
Aquest contratemps va ser un baixón moral per Javier, ja que es va esfonsar anímicament al saber tot el que quedava. I és aquí quan ha d'aparèixer el guia!! no només ha d'estar per guiar i per desxifrar-ho tot, sinó que la motivació i fer veure la part positiva de les coses també es fonamental en moments així i amb frases com aquestes vam fer-lo reaccionar ( Xavi també feia el seu paper de guia/motivador );
- "Javier si fuera fácil no tendría sentido"
- "Hemos hecho muchos sacrificios no podemos parar aquí"
- "Si no empezamos a correr no nos esperan ni para cenar!"
i ja en plan per fer-li sortir un somriure:
- "La próxima vez me invitas a hacer la maratón de Barcelona..."
- " I según Javier trece km de pista....cómo me has engañado!
Tot això i més coses van fer que el camí fins a meta fos un "passeig" però .....quedava encara l'última prova de foc, no podia ser tot tant bonic.
Resulta que teníem previst arribar sobre les 5 de la tarde o un poc més però no a les 18:35...i no portàvem frontal, és a dir, que vam arribar tres cecs a meta, no sols un, ja que no veiem el camí i jo per no preocupar-los, ja que Xavi tampoc veia res els hi deia:
-"Como que no veis las marcas, si son reflectantes!" i Xavi em responia:
-"no vos veig per on aneu"
Vaja tela! Mentrestant Javier ni pio.....................
i després de 9h38 arribada al pavelló d'Ardenya on tots els voluntaris i gent de l'organització ens van rebre com a guanyadors, ens van tractat impressionant, la família, els amics, etc.
L'abraçada que ens vam donar els tres a l'arribada, és un moment que queda per natros i on algú/na la llagrimeta se li va escapar.
PD Gràcies Javier Fran per totes estes classes de superació personal gratuïtes que m'has donat en aquestes proves que he tingut l'honor i privilegi d'haver pogut acompanyar-te.
PD Gràcies als amics que tinc escampats per arreu del territori! Portem del dimecres fora de casa i no hem passat per cap hotel però hem estat tractats millor i com a casa. Això es el millor del camí que fas durant la pràctica de l'esport.
Ahir vam aconseguir Javier, Xavi ( un amic que va voler viure en primera persona lo que és fer de guia a un invident a una marató de muntanya) i jo un altra fita molt bonica i difícil a la vegada: acabar la marató d'Ardenya!
En principi i segons Javier; "es fácil, los trece últimos km son pista..." ja,ja,ja vaja equivocat que anava i que em portava, ja que jo en cap moment sabia per on havíem d'anar o passar, no m'importava, ja que el meu objectiu era guiar-lo fins la meta sense importar-me res més.
Javier em deia que volia baixar de les 8 hores, este era el repte! però al km 27 i després d'enterar-nos del que quedava per meta ( tot sender tècnic per ell ) vam tenir que replantejar l'objectiu, que ja no era altre que acabar la marató tot i que fora de temps, ja que l'organització donava també 8 hores de temps.
Aquest contratemps va ser un baixón moral per Javier, ja que es va esfonsar anímicament al saber tot el que quedava. I és aquí quan ha d'aparèixer el guia!! no només ha d'estar per guiar i per desxifrar-ho tot, sinó que la motivació i fer veure la part positiva de les coses també es fonamental en moments així i amb frases com aquestes vam fer-lo reaccionar ( Xavi també feia el seu paper de guia/motivador );
- "Javier si fuera fácil no tendría sentido"
- "Hemos hecho muchos sacrificios no podemos parar aquí"
- "Si no empezamos a correr no nos esperan ni para cenar!"
i ja en plan per fer-li sortir un somriure:
- "La próxima vez me invitas a hacer la maratón de Barcelona..."
- " I según Javier trece km de pista....cómo me has engañado!
Tot això i més coses van fer que el camí fins a meta fos un "passeig" però .....quedava encara l'última prova de foc, no podia ser tot tant bonic.
Resulta que teníem previst arribar sobre les 5 de la tarde o un poc més però no a les 18:35...i no portàvem frontal, és a dir, que vam arribar tres cecs a meta, no sols un, ja que no veiem el camí i jo per no preocupar-los, ja que Xavi tampoc veia res els hi deia:
-"Como que no veis las marcas, si son reflectantes!" i Xavi em responia:
-"no vos veig per on aneu"
Vaja tela! Mentrestant Javier ni pio.....................
i després de 9h38 arribada al pavelló d'Ardenya on tots els voluntaris i gent de l'organització ens van rebre com a guanyadors, ens van tractat impressionant, la família, els amics, etc.
L'abraçada que ens vam donar els tres a l'arribada, és un moment que queda per natros i on algú/na la llagrimeta se li va escapar.
PD Gràcies Javier Fran per totes estes classes de superació personal gratuïtes que m'has donat en aquestes proves que he tingut l'honor i privilegi d'haver pogut acompanyar-te.
PD Gràcies als amics que tinc escampats per arreu del territori! Portem del dimecres fora de casa i no hem passat per cap hotel però hem estat tractats millor i com a casa. Això es el millor del camí que fas durant la pràctica de l'esport.
Molt bé nois.. com bé dius si fos fàcil, si sempre fos guanyar, quin sentit tindrien els èxits?
ResponderEliminarHi ha moltes classificacions.. este any, tu i Javier n' heu guanyat una, el nom de la classificació el sap cadascú.