Avui he pensat que podria provar de seguir a Ferran de Torres a la mitja de Granollers, ja que com a corredor experimentat i disciplinat (de menos a més) és un bon referent per a mi.
Sé que esta no és la meva guerra, però sempre l'he admirat i respectat i m'apeteix córrer al seu costat, sempre i quan no sigue una mòlestia. Si veig que no pot ser anar al seu ritme afluixaré, i ja ens saludarem a la linea d'arribada.
Avui que m'he passat per la seva pàgina http://nocorriguesmassa.blogspot.com/ he llegit l'entrada que va publicar de la mitja de Terrassa i m'ha impactat molt. Quin esperit de superació! Sí senyor! ja dic jo que aquell que vol.........
Ferran, molts ànims amb la preparació de la marató que Boston serà la resposta a tots estos sacrificis.
Albert, acabo de vore lo títol del teu bloc i me posat roig i tot; serà un plaer compartir cursa amb tu, que després de Benifallet està clar que estàs en bona forma!
ResponderEliminarPer a superació la història de Ricardo de Pedraza al post següent. Es veu que m'ha llegit i m'ha enviat un correu que m'ha emocionat molt. I com sempre dic, lo bo d'este esport es que descontats uns pocs, la resta competim contra nosaltres mateixos.
Te faig un sms dissabte per dir-te lo dorsal que portaré. Aniràs de groc?
Una abraçada i gràcies pel post!.
Ferran correré amb la camiseta de la uec.
ResponderEliminarEns parlem i quedem per allí.
Gracies a tu, ja que sempre tens bones paraules per a tots.