Molts d'ànims Mauro

Ahir va ser un dia trist, la mort de la mare d'un amic així em feia sentir. La vida és una etapa molt llarga que està plena de bons i mals moments, de rises i de tristeses i hi ha cops que hem de ser forts per poder conviure amb tanta tristesa. Els que el coneixem sabem que estos últims 4 anys han sigut durs per ell, primer el pare, després el germà i ara la mare, pot haver-hi una cosa pitjor?
Admiro a Mauro per moltes coses, es pot dir que ell em va treure per primer cop a la muntanya i mira....ara no m'hi moc, són moltes les coses que li dec i de les que li estic agraït, escriure unes línies costa molt poc i espero que et donin força, força per tirar endavant juntament amb la dona i els teus fills. És clar que l'altra "família" els teus amics de la UEC estaran al teu costat per quan et vulgues recolzar. Diuen que aquell que sembra recull i ja de ben petit vas començar a sembra per aquella vall del marqués i fins avui. Ara toca en estos moments recollir lo sembrat i només espero que et portin la collita poc a poc.
Mauro, molts ànims, aquí tens un amic per airejar.