No ha passat tant de temps per no recordar aquest fenòmeno, vaja rises que ens hem pegat, sempre amb bon humor i alegria, doncs si, molts som els que et trobem a faltar per aquell estadi.
Ahir vaig quedar amb ell per fer uns km junts i recordar les mil i una anecdotes que tenim, recordar i refrescar la ment va molt be i si no fos perquè portava pressa al seu costat faries maratons, ja que el temps pareix que no pase.
El vaig vore més que be, de veritat ho dic, l'últim dels 10 km que vam fer ens va sortir a 4.45 molts i voldrien correr a este ritme, llavors va ser quan li vaig dir:
- Pepe, quan arribe a casa et tramito la llicéncia, es va ficar a riure.
Ara espero que continue entrenant poc a poc amb el seu nebot Eduard i quan vulgue que torne a casa, a l'estadi.
Un plaer correr al teu costat, no tu al meu. Una abraçada i cuida el genoll.
Ostres!!!!!!!!!!! quina alegria que m'acabes de donar.
ResponderEliminarJo en tinc un munt de records. Ell va ser el que em va fer d'"anfitrio" en los meus començaments en lo grupet "tortosi" de córrer (en aquella època erem del Club Natació). Quin fart que ens vam fotre aquell estiu d'anar als ventiladors, com li agradava a Pepe aquella volteta.
A vore si ve prompte per l'estadi.
Per a mi és una gran persona i un gran amic!! sempre amb un somriure, mai l'he vist enfadat.
ResponderEliminarEs una de les persones que me va animar a correr i me va introduir al grup dels Uequeros. Li estaré sempre molt i molt agraïda.Lo que he viscut durant aquests cinc darrers anys no té preu....Llàstima que la seva lessió l'ha mantingut apartat durant una bona temporada del correr, però el fet que ho torne a intentar és una bona noticia.
Pepe, preparat que igual et truco una tarde d'aquestes!!
Hola Pepe:
ResponderEliminarPenso que Albert no es la millor persona per empendre de nou el cami running, amb compte!
Paset a paset arribaràs a l'estadi.
Pepe, suposo que en lo temps que fa que no corres deus tindre un arsenal de xistes !!
ResponderEliminarPepe torna¡¡¡
ResponderEliminarsi hem xalat cuan ancara erem del CNT secció atletisme.
Jo et vaig coneixer a la mitja de Sagunto fa 18 anys vas vindre en Pepe Monclús i la primera anecdota.
Tu fees la 1a mitja i preguntaves los preparaments i jo vaig dir'' M'HE DEIXAT LA VASELINA'' i tu vas dir '' PENSAVA QUE VENIEM A CÒRRER I NO A DONANAR-MOS PEL C....''
Despres hem compartit mol bons moments en mitges,maratons,muntanya.etc,i sempre que t'he nessessitat en lo personal has estat al lloc.Gracies per ser com ets.Torna que los del 56 ancara hem de fotre molta guerra.Fins aviat i una abraçada.MARTI
Albert sempre és gratificant fer alguna cosa amb tu. Tant se val anar amb bici, com correr, caminar o fer una 'valla'. Aquest dia no va ser menys. Tant el meu nevot com jo vam xalar molt. Espero que ho repetim.
ResponderEliminarMés gratificant ha estat la nota al teu blog,... m'has posat la pell de 'gallina', collons!!!. I a més els comentaris d'aquestes tres persones que aprecio, a l'igual que tot el grup. Quans records, quantes curses, quantes anecdotes, i per aixó us enyoro. No ha estat el deixar de còrrer, (que també) ha estat més dur perdre el contacte amb el grup, a les 8:30 a l'estadi.
Ara be lo de tornar, no és pot dir que ho he fet. De fet el genoll de tant en tant me diu que no faci el que vull fer. Però de moment aguanto.
Elena si que m'agradaria anar una tarda amb tu tal com dius. M'agradaria que m'ensenyis la cursa (la curta) del REguers, ja que a lo millor m'animava i la feia.
Us enyoro més del que us penseu.
Gràcies pel vostre record
Una abraçada a tots. Un dia passaré per l'estadi.