Ahir va ser un dia especial, el reconeixement de la meva gent, la de Roquetes va omplir-me de felicitat i d'orgull.
No vaig ser el guanyador però em vaig sentir i em van fer sentir com si ho fos, en un acte carregat d'emocions i bones paraules. El guanyador va ser casa la toribia, amb tot mereixement! 100 anys d'història ho diu tot. Felicitats un altre cop!
Vaig sortir a recollir una menció honorífica i vaig tenir que dir unes paraules i anuncia el que ja havia dit als meus amics del club. Va ser un moment especial, una bareja de sentiments. Aquí vos deixo el que va ser el meu discurs:
Bona nit a tothom,
Sr. Alcalde, regidors i públic en general. És un honor per a mi poder avui adreçar-me a vatros, això vol dir que persones, regidors o entitats han valorat l’esforç que he dut a terme durant l’any 2010. Gràcies per la vostra confiança.
Aquest any com bé sabeu m’havia marcat varios reptes però n’hi havia un de molt destacable: la Marató de Sables, una de les proves d’ultrafons més dures del món, prova que em va fer millorar com a persona i esportista. Allí vaig aprendre moltes lliçons: humilitat, companyerisme, valorar més les petites coses, un exemple va ser el valor que té menjar-se un tros de pa sec...
En aquesta prova vaig intentar trobar els meus límits, però no, no els vaig trobar. La gent que lluitava contra el càncer em feia avançar en els moments durs.
L’altre repte del 2010 era la cursa del Llop, una cursa de les més dures del territori català que es fa en 2 dies i 400km. Allí vaig repetir victòria i vaig batre el rècord de la prova.
Els meus reptes sempre van lligats a la solidaritat, ja que la solidaritat és la meva motivació i la meva medicina. Lluita contra el càncer, l’ajuda als refugiats saharauis i més coses que ja tinc en ment per a propers reptes, són i seran alguns dels beneficiaris i espero que les forces m’acompanyen perquè així sigue.
Quan el Sr. Siscó Ollé em va donar la notícia de que era un dels finalistes, no m’ho podia creure, això és un somni per a qualsevol roquetero i tots aquells que em coneixeu, sabeu que jo m’hi sento molt. Ara bé, quan vaig saber qui era l’altre finalista li vaig dir: “Sisco, un altre any serà” jo no seria el just guanyador, no puc rivalitzar contra 100 anys de sacrifici, 100 d’esforços i lluites per tirar el difícil món laboral endavant, 100 anys dedicats al comerç i a Roquetes. Ells, totes les generacions de casa la Toribia, crec que són els justos mereixedors del guardó a Roquetenc de l’any, jo tinc molts anys per endavant i si la salut m’ho permet seguiré portant el nom de Roquetes per tots els indrets del món. I a partir de l’any que ve amb més ressò ja que després de la creació de l’equip Trail Roquetes, vos faig saber que tinc decidit formar-hi part “si em volen claro!”. Poder llegir un diari que digue: Albert Giné del Trail Roquetes és per mi una il•lusió i un tema pendent. Deixaré atràs 10 anys a un mateix club, que per mi és més que això, jo diria que porto 10 anys entre amics i família i només una força major em podia fer canviar i esta és el nom de Roquetes.
Gràcies a tothom i felicitats a casa la Toribia!
No vaig ser el guanyador però em vaig sentir i em van fer sentir com si ho fos, en un acte carregat d'emocions i bones paraules. El guanyador va ser casa la toribia, amb tot mereixement! 100 anys d'història ho diu tot. Felicitats un altre cop!
Bona nit a tothom,
Sr. Alcalde, regidors i públic en general. És un honor per a mi poder avui adreçar-me a vatros, això vol dir que persones, regidors o entitats han valorat l’esforç que he dut a terme durant l’any 2010. Gràcies per la vostra confiança.
Aquest any com bé sabeu m’havia marcat varios reptes però n’hi havia un de molt destacable: la Marató de Sables, una de les proves d’ultrafons més dures del món, prova que em va fer millorar com a persona i esportista. Allí vaig aprendre moltes lliçons: humilitat, companyerisme, valorar més les petites coses, un exemple va ser el valor que té menjar-se un tros de pa sec...
En aquesta prova vaig intentar trobar els meus límits, però no, no els vaig trobar. La gent que lluitava contra el càncer em feia avançar en els moments durs.
L’altre repte del 2010 era la cursa del Llop, una cursa de les més dures del territori català que es fa en 2 dies i 400km. Allí vaig repetir victòria i vaig batre el rècord de la prova.
Els meus reptes sempre van lligats a la solidaritat, ja que la solidaritat és la meva motivació i la meva medicina. Lluita contra el càncer, l’ajuda als refugiats saharauis i més coses que ja tinc en ment per a propers reptes, són i seran alguns dels beneficiaris i espero que les forces m’acompanyen perquè així sigue.
Quan el Sr. Siscó Ollé em va donar la notícia de que era un dels finalistes, no m’ho podia creure, això és un somni per a qualsevol roquetero i tots aquells que em coneixeu, sabeu que jo m’hi sento molt. Ara bé, quan vaig saber qui era l’altre finalista li vaig dir: “Sisco, un altre any serà” jo no seria el just guanyador, no puc rivalitzar contra 100 anys de sacrifici, 100 d’esforços i lluites per tirar el difícil món laboral endavant, 100 anys dedicats al comerç i a Roquetes. Ells, totes les generacions de casa la Toribia, crec que són els justos mereixedors del guardó a Roquetenc de l’any, jo tinc molts anys per endavant i si la salut m’ho permet seguiré portant el nom de Roquetes per tots els indrets del món. I a partir de l’any que ve amb més ressò ja que després de la creació de l’equip Trail Roquetes, vos faig saber que tinc decidit formar-hi part “si em volen claro!”. Poder llegir un diari que digue: Albert Giné del Trail Roquetes és per mi una il•lusió i un tema pendent. Deixaré atràs 10 anys a un mateix club, que per mi és més que això, jo diria que porto 10 anys entre amics i família i només una força major em podia fer canviar i esta és el nom de Roquetes.
Gràcies a tothom i felicitats a casa la Toribia!
Benvingut....
ResponderEliminarFelicitats Albert!
ResponderEliminar