Tere Also i la paraula progrés

Aqui quan feiem el camino de Santiago

El primer podi i......el primer pernil!

Va debutar a la millor mitja, la de Granollers.

Excursió per la serra de Cardo

Costa de creure el progrés que ha fet Tere els ultims anys. Podria ser un exemple per molts dels que ara començen, ja que el nivell que tenia amb el que ara te ....a més del be que es troba amb ella mateixa
Començaré aquesta historia el dia que la vaig coneixer ara fa 9 anys, llavors era sortir amb els amics i disfrutar de les nits ( ara disfrutem amb les matinades ) Tere que llavors fumava no feia esport per res del mon i tenia algún kg de més que si que veia que li molestava però...devia pensar que marxaria sol.
El primer pas que va donar va ser el tabac, jo aqui si que em vaig "quadrar" un poc, tant, que crec que fins i tot la aburrit.
Fa més de 7 anys que no fuma i ara veu lo primer gran encert que va fer, ja no pel que vindria després sino per la seva salud.
Altres pasos han costat més, el fer esport per exemple, i mira que se li dona prou be tot ( futbol, bici, corre, etc) però diuen que els principis sempre son dolents i ella no va ser una excepció.
Jo que sempre soc molt exigent aqui em vaig equivocar, ja que al principi forçava una cosa que ja no era una prioritat com pugue ser deixar de fumar, ja que era dolent i perillós per un futur, aixó era un hobby i jo volia que s'ho prengues com una cosa necesaria i.....PROBLEMES, els principis tenen que ser mooooolt pausats.
Recordo moments del principi quan volia que m'acompanyes i sempre feia mal temps, m'acompanyes? no que fa sol, m'acompanyes? no que fa fred, m'acompanyes? però que estas boig, però si esta plovent! ara algún dia a passat que al arribar a casa esta corrent....i soc jo el que em pregunto, pos no estava plovent?
La cosa va cambiar ara fa 3 anys quant després de "insistir" un poc es va ficar un dorsal, va ser al febrer del 2009 als 10 km de Montbio del camp i fins avui ja no ha parat, primer van ser els 10 km, després marxes, després debut amb mitja marató, nocturna, ara ja s'ha atrevit amb les curses de muntanya, a més amb bici hem fet el camino de Santiago i sempre fem excursions. El més fort de tot això es que ja dies que miro el correu i trobo que m'envia enllaços de coses que vol fer ( estels del sud, carros de foc, etc) i penso:
-Collons! com han cambiat les coses.
Ara amb uns kg de menys esta contenta amb ella mateixa, ja que veu els seus esforços recompensats i de paso comença a millorar tambe els resultats, se que per ella això no es important però també agrada veure que pots arribar fins on vols arribar, sempre i quant t'ho proposes i lluites per aconseguir-ho ja que de regalar a la vida no regalen res. Ara però que disfrute de l'esport i de la muntanya i... temps al temps.
I per acavar dir que he tingut moltissima sort de tenir-la i de que comprengues que l'esport forma part de la meva vida i que si puc compartir l'esport amb ella això ja es lo maxim, per mi no seria res igual sense esta comprensio i ajuda, ella es part de culpa de tot el reconeixement que jo pugue tindre, gràcies amor! i endavant.