Eren les 4 de la matinada quan m'he aixecat per primer cop a posar-me gel al peu i al sortir de la furgoneta i posar el peu a terra he vist que la cosa havia empitjorat molt, fins el punt que no podia ni caminar. No he desistit i a les 6 del matí m'he tornat a aixecar per fer una altra sessió ( gel, pomada) ha sigut llavors quan m'he dit que no podia ser, no podia ni caminar i fer 20 km en 10 hores no seria el més oportú.
Heu de pensar que ahir em va sortir una mitja de 13 min el km, aquells que enteneu de córrer ( la majoria dels que mireu el blog) imaginareu la penitència que va ser per a mi, recordava aquelles series que feia a 3:20 recuperant 1:40 i m'entrava una sensasió extranya, m'imaginava com estaven els peus per permetrem córrer a este ritme mig.
Al migdia vindrà el meu fisio i després de parlar amb ell decidirem si arranco esta tarde o demà, tot dependrà de si baixa la inflamació del meu peu.
PD: No penso abandonar
PD: Avui he plorat de ràbia
Heu de pensar que ahir em va sortir una mitja de 13 min el km, aquells que enteneu de córrer ( la majoria dels que mireu el blog) imaginareu la penitència que va ser per a mi, recordava aquelles series que feia a 3:20 recuperant 1:40 i m'entrava una sensasió extranya, m'imaginava com estaven els peus per permetrem córrer a este ritme mig.
Al migdia vindrà el meu fisio i després de parlar amb ell decidirem si arranco esta tarde o demà, tot dependrà de si baixa la inflamació del meu peu.
PD: No penso abandonar
PD: Avui he plorat de ràbia
Anims!! La feina feta fins ara ja és expectacular, increible, inaudita... La gent t'ho valora, ets admirable. La teva aventura és nostra! Una forta abraçada. Jesús (Cd'B).
ResponderEliminarMolts anims!!!
ResponderEliminarA veure que et pot fer aquesta maquina de fisió que tens!!
I tot a la gent que et cuida! I la Tere que et mima i que té molt de merit seguin-te cada dia.
Anims i a veure si pots recuperar aquest peu. I si no, agafa la bici i la Tere a correr, ;-)
Ara en serio, el que has fet ja té molt de merit, i molt més desprès de que el 2on dia ja et comencessin els problemes als peus, doncs ja m'han dit que muscularment estas com si res.
Que sapiguis que reps el suport de tot l'equip d'Obrint Traça i de molta altra gent q ni et coneixia i ara t'admira.
SALUT!!!
Moltíssims ànims!!!! El que estas fent és un repte de dimensions estratosfèriques, i lo raro seria que no tinguèssis cap problema.
ResponderEliminarDescansa un dia sencer, el cos t'ho agrairà i demà sortiras molt millor. Totes les proves per etapes tenen un dia de descans, com Sables.
Estem amb tu!!!
Ei Albert,
ResponderEliminarNo et desanimis!
A veure que hi diu el fisio!
I si no, això que diu el Pere de OT, bici i au! Canvi de modalitat!
Si tot el que has fet ja és increible!
No has de demostrar res a ningú que mos tens a tots alucinats!
Tere, ànims!
Cuideu-vos molt!
Petons
Noi, que avui t' arriben carinyets...
ResponderEliminarCONFIA EN ELS TEUS SOMNIS.
Hem penjat més fotos d'ànims al blog.
www.trailroquetes.blogspot.com
Molts ànims Albert, no et desanimis. El que has fet fins ara és impressionant. La màquina necessita un descans i segur després recuperaràs el fantàstic ritme que portaves. Com diu el Pere, ja té molt de mèrit el que has fet si considerem que ja tenies problemes al peu al segon dia. Ara sé que ve de camí el "séptimo de caballería" a veure si et poden deixar com a nou. Sàpigues que des de casa molta gent t'està enviant energia positiva i que desitgem tan com tu, que arribis a Roquetes. Sort amb la recuperació i esperem bones notícies. Moltes felicitats a la Tere per la feina que està fen.
ResponderEliminarAlbert, saps de la meva ignorància en estos temes, però, com deia Rotterdam.....tans dies, i sense descansar-ne ni un ?
ResponderEliminarCom a ciclista que també has estat, fins i tot al Tour descansen....
I pensa que potser no és del tot imprescindible arribar un mili-metre més enllà del limit... Els que t'admirem crec que ens conformarem encara que et quedis un metro abans.
Albert, entenc les teves sensacions però feu molt bé sent flexibles. Ja tens molt al sac i una gran quantitat de menjar recollida.
ResponderEliminarQue siguin les paraules del teu fisio qui mostri el camí a seguir. mentrestant a recuperar-se i donar-te (donar-vos a l'equip sencer) les gràcies per tot lo fet fins ara.
Forta abraçada!
Mai t'he escrit res però crec que ara seu val, MOLTS ÀNIMS des de la TERRA ALTA
ResponderEliminarP.D. Els grans reptes costen grans sacrficis. TU POTS!!!!!!!!!!!!
SORT COMPANY.
ANIMS!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponderEliminarANIMS!!!!
ResponderEliminarPlora el que calgui i descansa, un dia no es res!!
Fes cas al teu fisio que segur et deixa com nou.
Anims Albert!! tu saps millor que ningú que el descans és bó..tot lo que has fet fins ara és molt però que molt gran, igual que tú!!
ResponderEliminartens tota la nostra admiració!!
però cuidat si-us-plau!!
una forta abraçada pels dos!!
Anims Albert!! Tot el que has fet no té paraules! Segur que una recuperació de mig o un dia canviarà molt les coses! I una ajuda urgent va de camí! Moltes gràcies als Roquetencs de part de OT, ja que tots tenim un objectiu comú!! Molts anims ALbert i molta força!! Pensa que el que has fet fins ara es inhumà i admirable, pero no avui sino el dia que vas decidir i començar aquesta causa!!
ResponderEliminarForça company!!!
Albert ja saps que si no pots -que podràs- d'aquí sortirem 20 corredors/es que mos partirem los quilòmetres que facen falta i lo dia "D" estarem tots al puesto! I saps que no va de broma....
ResponderEliminardescansa el que nececites i mes si es per problemes com aquests i repren la marxa quan pugues pero no abandones... Tu pots. Gracies pel que estas fent. Jo com a cicliste me planteijaria el k te comenten. ANIM...
ResponderEliminarÀnims Albert, tu pots!!!!
ResponderEliminarDescansa i repren quan puguis el camí ets únic.
Ànims a tu també Tere!!!
Mira Albert aquest primer any el meu repte era acabar la nocturna i ho he aconseguit!! Però vull que sapigues que tu n'ets part de la causa peruqè quan estava baixant l'enrrejolada fet pols vaig pensar: que cony em queixo si segur que Albert esta pitjor que jo. Aquest pensament em va fer fer l'últim esforç d'arrivar a Pauls.
ResponderEliminarÀNIMS NOI. Jo crec que ja has demostrat en escreix la teva humanitat.
Ànims Albert que tu pots!!! Tenir un dia de recuperació t'ajudarà a aconseguir el repte. Ningú dubta de tu, sabem que pots fer-ho però. Pensa amb el nens Saharauis i recupera't be per poder afrontar el que et falta de repte. El Kilian va haver de reprogramar la transpirineica a 8 dies enlloc de 7com o tenia planejat inicialment.
ResponderEliminarEts l'ànima de tots els corredors anònims que sortim casi cada dia a disfrutar del que ens agrada i a millorar una mica més!!
Ànims Albert,
ResponderEliminarEl fisio segur que et fa un "apanyo" i així tornes a casa corrents!
Cuida't i pensa que encara te'n queden molts de reptes.
Una abraçada!
PD: Mos tens sense alè des de que vas marxar, enganxats a l'ordinador a veure les notícies diàries.
Ànims, ànims, ànims
ANIMO joder Albert,somos muchos los que estamos contigo,no decaigas y GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!
ResponderEliminarPAS DE PUÇA, BATEC DE GEGANT, AQUEST REPTE ET FA CADA DIA MÉS GRAN
ResponderEliminarHola Albert,
ResponderEliminarRes a dir d'ànims del que no t'hagin ja dit.
No més afegir que pensis be lo de seguir. Valora tu i Carlos com tens el peu i el que pot donar, i sobretot les conseqüències a llarg termini que pot tenir. El primer ets tu i ets molt jove. Lo repte està superat, ja que des del segon dia amb problemes als peus fer l'animalada de km que has fet tu és per a trueres el barret. T'ho diu un 'coixo' per a l'atletisme.
Res més molts ànims i reflexions.
Una abraçada des de PIlans
Montse i Pepe
Anims albert!! Des de tot arreu t'enviem forces perquè puguis tirar endavant. Si t'has de prendre un altre dia de recuperació ho fas. Molta gent està al teu costat!!!
ResponderEliminarÀnim Albert, el que has fet és una passada, no et desanimis, pensa en el llarg termini com diuen Montse i Pepe, encara et queden molts anys i molts reptes per assolir, ànim campió! T'esperem el dissabte a Xerta!
ResponderEliminarAnims Albert. Tens lo cap mes fort que jo mai he vist. Estic segur que ho aconseguiras. Pensa que cada nit los hi conto als xiquets a on estas i no et pots imaginar la cara d'ilusio i d'alucinats que fan
ResponderEliminarUna Abraçada de Ada i Angel i los dos xiquets
Muchos ánimos desde Huesca también Albert!
ResponderEliminarLo que estás haciendo es muy grande, pero tu lo eres más.
Un abrazo!!
Venga Puça, molts anims que ja queda poc, i cada vegada també menos per festes... desde roquetes Joan i Sisco et donem molta força per a poder acabar el gran repte.
ResponderEliminarEs una llastima que el motor vaigue be, pero que els pneumatics et facen males jugades.
AMINS!!!!!!!!
hem cauen les llagrimes en llegir tots els comentaris,t'envio moltc energia dsd reus (mar,OT)
ResponderEliminarAquesta nit oraré per tu i per la gent que t'acompanya. Demanaré al nostre senyor que els teus peus milloren i t´acompanye lo resto de dies fins aconseguir el teu objectiu. Se que es dificil pero crec que sou capaços. Anims Albert. Que la suerte te acompañe.
ResponderEliminarAnims Albert, tots sabem que o acabaras aconseguint, nomes tu pots fer una cosa com aquesta!!! nomes TU!! Anims!!!!
ResponderEliminarAnims Albert, no se si podràs seguir o no, però el que portes fet ja és de fer reverencies i treure's el barret tot junt!
ResponderEliminarNomés les lesions justifiquen la retirada d'un ultrafondista, i tu ja fa dies que demostres que només això et pot parar.
Una abraçada
Jaume
Cada dia al arribar a la feina obro el correu personal, el de la feina i el teu blog, i em consta que tanta altra gent fa el mateix i et segueix d'aprop perque ets un grandíssim exemple per a tothom. Ets únic. Ànims i endavant amb seny.
ResponderEliminarMolts anims, Albert. Ets fort, i tota la gent que et coneix està amb tu. Cuida't molt.
ResponderEliminarBe, ja veus, que desprès de tot el recolzament que tens i, com no, de la teva voluntat de ferro, nomès et queda fer el que et vas proposar fa uns dies, ACABAR EL TEU REPTE,.
ResponderEliminarSalut i voluntat.
El Soci del Baix Penedès
Albert tot el que has fet és tant i tant i tant, que no t'has de recriminar absolutament res. Descansa, recuperat, i si pots segueix, però si no ho pots fer-ho, sapigues que els que estem esperant a que tornis ho farem igualment com si haguessis acabat.
ResponderEliminarMolts ànims. Vinga que tu pots.
Miquel Castelló