Punt i seguit

Tot i la visita d'ahir a la tarde del fisio, d'Ivan i de Fran i de tots els cuidados que em van fer al peu (ultrasons, massatge més vendatge), avui aquest ha dit PROU, quan portava casi 30km i prop de 6 hores.
Moltes llàgrimes, pensant amb tot el sufriment i l'esforç de tanta gent amb aquest repte, el repte de tots, després de parlar-ho amb la meva dona i la resta de família, el millor ha sigut donar-li raó al peu, és a dir, no continuar.
Després de comunicar-li al meu germà i ell notar la ràbia i la impotència que tenia, s'ha ofert a cobrir la part que queda fins Roquetes. No tinc paraules per agrair-li este gest, almenys el mal sabor de boca que m'ha quedat a Coll de Nargó, ara ja no és tant.
Des de que he surtit del càmping fins a que he dit prou ha sigut un martiri, un pas equivalia a un cop de martell i llavors ho he multiplicat pels 200km que em quedaven i el cap ha donat el missatge de parar.
Estem a Coll de Nargó esperant que arribe el meu germà per a què cobreixi els 30 km que queden de l'etapa d'avui i ara serem natros (la meva dona, mare i jo) els que li farem d'assistència.
Em sap mal per tota la gent que s'ha partit la cara per aquest repte, en sou molts, però la malaïda paraula PERO, no ha pogut ser. No buscaré excuses, sinó aprendre i estudiaré per què ha pogut passar.
 Esta aventura formarà part de mi per sempre i espero que a l'arribar a Roquetes i sabent que això és el repte de tots (així sempre ho he dit) no canvïi res. Gràcies a tothom pel vostre suport.
Això continua, ara és el meu germà qui ens necessitarà. Animem-lo a posar el punt i final a la volta a Catalunya.

PD: 200km han sigut els que m'han quedat pendent.
PD: La samarreta del Club Montsagre ha fet l'etapa d'aquest matí, el meu germà se la posarà esta tarde.