Hi ha algú que visque del passat?

Pot ser sí, però jo no seré el cas. Avui a les 8 del matí ja estava al taller, com un dilluns més. Crec que és el mínim que podia fer, encara que el meu pare em va dir que tornés quan estigués bé i jo li vaig dir: "El dilluns mateix".
No tinc la sort de guanyar ni un sol euro amb l'esport (altres esports pot ser fent menys, es guanya 10 milions de vegades més). Si en guanyés algun, buscaria alguna fórmula per "invertir-lo" ja que per mi l'esport és un hobby i no un treball. Si arribés un dia que vagi a entrenar per obligació i no per plaer voldrà dir que el millor seria deixar-ho.
No es pot viure mirant atràs, seria un error molt gran, ara disfruto de tot el que he aconseguit i penso amb el que he fallat per millorar (dels errors s'aprèn) o sigue que treballaré per fer les coses millor, això ho puc assegurar.
Tot ha sigut tant i tant bonic que com més pronte li passaré pàgina millor, ara tinc que tornar tot el rebut... que tinc faena.
Aquesta tarde ja vaig al metge, demà sessió d'ultrasons i aquesta setmana he de tenir el veredicte (ressonància i diagnòstic) no vull pedre ni un segons, vull recuperar ràpidament este peu per poder afronar nous reptes, no estic fatigat, estic lesionat, per això, vull recuperar-me per tornar-hi de nou. D'aquest repte he de treure molt de positiu, a més del tema solidari que ha sigut un èxit, he pogut comprovar que el meu motor funciona perfectament i que sembla com si portes pocs km i això ho he d'aprofitar.