Avui ha sigut un dia extrany per mi, molt extrany, el meu cap ha meditat molt per tot el que ha passat i la veritat treient totes les conclusions estic més tranquil, però a l'hora més emprenyat, ja que hagués pogut evitar el que ha passat.
Després de parlar-ho en gent experta i de confiança l'origen de tot creiem han sigut aquelles llagues dels primers dies que em feien xafar malament per no sentir tant dolor i que multiplicat pels km, etapes i la poca recuperació que els hi donava, han causat el desenllaç final.
Culpa? en aquest cas meva, sempre s'hagués pogut previndre, sóc jove i m'he de quedar en que de les coses negatives sempre si ha de traure totes les positives que en són moltes, vos ho juro!
El rebombori que s'ha creat es increïble, des d'aquí vull agrair-vos el suport esportiu/solidari que heu fet, s'han unit persones, clubs, i pobles per una bona causa i si tots vatros poguesseu vore les cares d'aquells nens/es quan rebràn el menjar recollit pensarieu, és per tant? Si només és un kg d'arròs! doncs per ells és fonamental, és menjar, aquella cosa que molts de natros tirem si no ens agrada, ells/es són persones com nosaltres nascudes en llocs desafortunats.
Gràcies, gràcies i mil gràcies per tot el vostre suport amb aquest repte, el repte de tots.
El meu germà avui ha fet l'etapa fins Mollerussa en algo menys de 7 hores, va sobrat! La meva dona l'ha fet també tota amb bici, que crack ella i jo al cotxe fent d'assistència i veient les estrelles cada cop que havia de canviar de marxa. Al final anava a 60 per la carretera amb 4ª per no canviar gaire i les pitades eren dignes d'escoltar, però en fi ....tot sigue per arribar.
Demà arribarem a Flix i d'allí surtirem dissabte a les 6 del matí (tot pel GR 99) per arribar a Roquetes sobre les 18:00-18:30 de la tarde. Allí conclourà una volta a Catalunya que espero marque per sempre un abans i un després, si més no amb la vessant solidària.
Gràcies a tothom.
PD El Coll de l'Alba Running ha fet la seva etapa de la volta a Catalunya, ens heu guiat direcció a casa.
Després de parlar-ho en gent experta i de confiança l'origen de tot creiem han sigut aquelles llagues dels primers dies que em feien xafar malament per no sentir tant dolor i que multiplicat pels km, etapes i la poca recuperació que els hi donava, han causat el desenllaç final.
Culpa? en aquest cas meva, sempre s'hagués pogut previndre, sóc jove i m'he de quedar en que de les coses negatives sempre si ha de traure totes les positives que en són moltes, vos ho juro!
El rebombori que s'ha creat es increïble, des d'aquí vull agrair-vos el suport esportiu/solidari que heu fet, s'han unit persones, clubs, i pobles per una bona causa i si tots vatros poguesseu vore les cares d'aquells nens/es quan rebràn el menjar recollit pensarieu, és per tant? Si només és un kg d'arròs! doncs per ells és fonamental, és menjar, aquella cosa que molts de natros tirem si no ens agrada, ells/es són persones com nosaltres nascudes en llocs desafortunats.
Gràcies, gràcies i mil gràcies per tot el vostre suport amb aquest repte, el repte de tots.
El meu germà avui ha fet l'etapa fins Mollerussa en algo menys de 7 hores, va sobrat! La meva dona l'ha fet també tota amb bici, que crack ella i jo al cotxe fent d'assistència i veient les estrelles cada cop que havia de canviar de marxa. Al final anava a 60 per la carretera amb 4ª per no canviar gaire i les pitades eren dignes d'escoltar, però en fi ....tot sigue per arribar.
Demà arribarem a Flix i d'allí surtirem dissabte a les 6 del matí (tot pel GR 99) per arribar a Roquetes sobre les 18:00-18:30 de la tarde. Allí conclourà una volta a Catalunya que espero marque per sempre un abans i un després, si més no amb la vessant solidària.
Gràcies a tothom.
PD El Coll de l'Alba Running ha fet la seva etapa de la volta a Catalunya, ens heu guiat direcció a casa.
Albert, ja pots estar més que segur que serà un abans i un després tot lo que has fet!!
ResponderEliminarEns ha marcat a tots!! ha estat més que un repte!! ha estat un gest d'esforç, de solidaritat, d'estima...en fi d'una quantitat enorme de valors que ultimament tenim oblidats!!
Moltissimes gràcies per tot!!
Ens veiem a Flix!!
sou els millors!!
Que grans que sou, especialment tu Albert,
ResponderEliminarNo tingues cap dubte que el que has fet marcarà una fita per a tota la família de corredors de les TTEE. De fet, jo proposaria que el circuit de Curses de Muntanya et fes una menció especial, com p.ex. donar el teu nom a algun dels premis del circuit ... o algo semblant. Bé, segur que hi haurà temps per a pensar-hi.
Vinga, molta força per a Xavi i una abraçada forta per a tu i Tere.
Eics i eica: ja ho teniu aquí!!! Molts ànims, que les rostidetes del sol JA s'acaben!
ResponderEliminarVeig que al final el darrer tram de baixada de flix el fareu per GR; si baixes lo ritme Javieret vindria amb tu de Mora a Benifallet....podràs baixar-lo una micoteta?
Coixo, tu si vols comença a benifallet jeje....a Tere ja li pinxaré la roda per a que baixe lo ritmet.
Vinga family, a descansar. Quin goig que fot que arribeu!
Vinga roqueteros/eres que us veiem molt lluny i ja us tenim a tocar....
ResponderEliminarNo sabeu la quantitat de gent que se n' alegra.
Que monstruos sou...
Javi, baixa el ritme... a vore si arribes abans de de temps!!!
Valor i valors.. si
Anims als corredors i una abraçada de "teletuvi" per a una xiqueta que ha demostrat ser molt valenta. Tere ets tota una crack perquè a part dels nervis que has passat per culpa dels tendons de Puça ara et poses a correr.
ResponderEliminarBesitos i us esperem.
la que esteu lian aixo que feu es molt gran avore si serveis per desperta una mica de solidaritat que tenim tots una mica amagada.orgullos de se ROQUETERO.
ResponderEliminarAlbert, Xavi, Tere, és realment emocionant tot el que ha passat en aquest repte. L'altre dia pel facebok em va arribar un video d'un castell humà intentant pujar l'escalinata d'una catedral (no se d'on era), el castell, empenyat per la multitut, el primer cop queia, però el tornaven a montar i redoblant la pinya ho tornaven a intentar. Finalment ho aconseguien. Les cares de tothom reflectien l'alegria de l'èxit, com si ho haguessin conseguit a la primera. Els valors que sortien d'aquell video s'hi semblen molt als que heu transmés vatros tres, aquests dies. Sou uns cracks, enhorabona.
ResponderEliminarEl dissabte us estarem esperant per dir-vos gràcies per tot el que ens heu ensenyat.
No ho dubteu, heu aconseguit molt més que el repte que l'Albert s'havia proposat inicialment.
Fins dissabte.
Xavi, si demà no tens força, posa't un altre cop la samarreta que porta ales!!!!!, la k avui t'ha portat a Mollerusa en avionet, com no... la del Coll de l'Alba Running. Llàstima, que Puça no se l'ha posat perquè posar-te-la es com pendre't un recuperation... et treu tots els mals.
ResponderEliminarSi voleu provar-la, ja ho sabeu passeu per Remolins... La marca que porta es del gran Messi-as, IMPOSSIBLE IS NOTHING!!!!
Tere tu no vas voler fitxar així k, teu has perdut.
Vinga fins dissabte, sobretot passeu per Remolins.
Patri i Alvaro
Que guai!! estic llegint les cròniques i el comentaris i m'estan saltant les llàgrimes. Que voleu, una és SENTIMENTAL, no puc fer-hi més.
ResponderEliminarQuè bonica esta solidaritat i humanitat que teniu esta família i esta unió que porta a aconseguir un repte, que des d'abans que comencesseu, ja formava part de tots/es els admiradors i corredors que et coneixem.
Tothom que està dins d'este món sap l'esforç que això comporta, no a l'abast de quasi bé ningú,i vatros amb la vostra unió ho aconseguireu i, a més a més, per una extraordinària causa.
Ànims que això ja s'acaba.
Ens veurem a Xerta i espero poder acompanyar-vos un ratet.
Una abraçada als tres.