Avui, ja més relaxat i tranquil, he disfrutat assistint al meu germà. Tot ha començat d'hora, eren les 5:20 del matí quan ha sonat el despertador i Tere no se'ns aixecava!!! Sense insistir-li li he dit que jo acompanyava al meu germà amb la bici i que li deixava les claus del cotxe a recepció i que anàvem direcció la Juneda.
Hem fet 21 km fins que ha arribat, llavors ha sigut ella la que ha acompanyat al meu germà 20 km més a peu i després 20 més amb bici per fer un total de 40 km. Els ultims 16 km els he fet jo amb la bici i així el meu germà ha fet tota l'etapa acompanyat de molt prop.
L'etapa d'avui s'ha fet molt dura per ell, ja que tant d'asfalt mata els peus i ens han sortit 75 km i algo més de 11 hores, una bona pallissa! Però amb l'esforç i el sacrifici que ha posat, al final ho ha aconseguit.
Ara ja només queda disfrutar de l'última etapa, tenim ganes d'arribar i de poder explicar tota aquesta aventura, una aventura molt positiva. Ens fa il·lusió que Roquetes i les Terres de l'Ebre s'haguen sentit arreu de Catalunya.
Hem fet d'un repte, una història bonica, d'aquelles que a la televisió no veiem i segur que n'hi han moltes. El repte està a punt d'acabar i tota la gent implicada s'ha de sentir satisfeta perquè la solidaritat i l'esport arribaràn al destí.
PD: Demà tant el meu germà com jo arribarem a Roquetes amb l'última samarreta que ens falta posar, la del nostre club: la UEC Tortosa.
Hem fet 21 km fins que ha arribat, llavors ha sigut ella la que ha acompanyat al meu germà 20 km més a peu i després 20 més amb bici per fer un total de 40 km. Els ultims 16 km els he fet jo amb la bici i així el meu germà ha fet tota l'etapa acompanyat de molt prop.
L'etapa d'avui s'ha fet molt dura per ell, ja que tant d'asfalt mata els peus i ens han sortit 75 km i algo més de 11 hores, una bona pallissa! Però amb l'esforç i el sacrifici que ha posat, al final ho ha aconseguit.
Ara ja només queda disfrutar de l'última etapa, tenim ganes d'arribar i de poder explicar tota aquesta aventura, una aventura molt positiva. Ens fa il·lusió que Roquetes i les Terres de l'Ebre s'haguen sentit arreu de Catalunya.
Hem fet d'un repte, una història bonica, d'aquelles que a la televisió no veiem i segur que n'hi han moltes. El repte està a punt d'acabar i tota la gent implicada s'ha de sentir satisfeta perquè la solidaritat i l'esport arribaràn al destí.
PD: Demà tant el meu germà com jo arribarem a Roquetes amb l'última samarreta que ens falta posar, la del nostre club: la UEC Tortosa.
Des de Pilans,
ResponderEliminarBe aixó s'acaba i podeu estar orgullosos de fer el que heu fet.
Albert has estat molt i molt valent. I si em permets l'incident de la tendinits ha fet millor la història. Millor que no hagués passat, però després de que irremediablement ha succeit, busqueu-li la part possitiva : la reacció del teu germà i de tota la teva família ha estat sensacional, i també de tots aquells que us estimen.
Una abraçada i fins demà
Pepe i Montse
Vinga nois!! Demà ja esta tot aclarit! Serem molts els que us vindrem a acompanyar encara que sigui un trosset, i més encara els que us esperarem a Roquetes!!Vinga Gine's un últim esforç que el mérit ja el tenim aquí!!
ResponderEliminarNo heu vist a Maria Lapiedra? . Es de Mollerussa. A aquelles hores és quant "arretira".
ResponderEliminarUna mica de caxondeo, que ja esteu a casa......
Flix ha tingut l'honor de ser la primera població del territori en rebre-us. Que Javi no aprete molt demà, a veure si arribareu i no estarà muntada la paradeta...
F A N T A S T I C !!!
ResponderEliminarSou collonuts.. tot l' equip.
Javi, si et canses dins a casa tens el relleu, es menut pero el mateix coratge que la resta de familia jajaja.... (l' haurem de fitxar abans que vingue lo barça).
Molt be tio... continua aixi.
Albert, molt be... ja pots estar tranquil.. vas fer impossibles i vas saber dir prou (i no es facil).
Tere... Vicepresidenta!!!!! que tens que firmar tres tomos de papers!!!! Torna ja....!! jaja... Molt be, la millor... chapeau!!!
Ens veiem dema... ja en teniem ganes.!!!
Avui.. al blog del trail... una mica de reconeixement a tots els que s' han implicat... que son molts
www.trailroquetes.blogspot.com
Vinga Albert, Xavi i Tere!!!! que us queda l'última espentejada. Des de La Bisbal del Penedès una forta abraçada, demà no podré estar a Roquetes però estaré en ànima. El diumenge pujo a una cursa a Bítem, pensaré molt en vosaltres!!!!!
ResponderEliminarAlbert i Javi moltes felicitats per aconseguir aquesta gesta que es recordarà durant anys.... això és insuoerable. Moltes felicitats cracks!!!!!!
ResponderEliminar