Encara tinc els pèls de punta

Aquesta foto l'he fet este mati a la porta del taller.

No sé per on començar, ja que el que ha passat és molt i molt gran. Ahir vaig guanyar una cursa de prestigi: les dos cares de l'Aneto. A més, el meu germà també ha acabat al podi aconseguint un brillant 3r lloc. Les Terres de l'Ebre, la uec Tortosa i Roquetes s'han sentit amb força fora del nostre país: Catalunya.

Tot va començar ahir a les 11 del matí quan van donar el tret de sortida a la cursa que constava de 69 km i 3980 mts de desnivell positiu.

Vaig sortir com sempre de menys a més, el meu germà se'n va anar per davant amb un grupet de 10 corredors. Amb un ritme més tranquil, vaig anar fent fins després del primer control, on començava la pujada d'uns 14 km fins arribar a 2780 mts d'altura, a partir d'allí vaig començar a tirar.

Al km 8 vaig agafar al meu germà i també a Ivan Tiscar que anaven junts, al passar al meu germà li vaig dir que pensava que havia començat molt fort, però va dir-me que no que anava bé, jo vaig tirar i al km 17 vaig contactar amb cap de cursa, eren un grup de 6 corredors.

Vaig agafar l'iniciativa i vaig coronar ja primer però amb la resta de corredors bufant-me el clatell, a la baixada que era molt tècnica vaig apretar fort i vam quedar només 2 corredors. Anaven passant els km i al començar la segona pujada km 40 l'altre corredor es queda i em quedo sol per davant, quedava una pujada que ens tornava a deixar a 2500 mts d'altura que se'm va fer dureta però al passar el control del cim ja pensava que quedaven 21 km tirant a baix i ho tenia a tocar.

Es baixava pel mateix lloc que es pujava i allí primera sorpresa, el meu germà anava 3º a menys de 5 minuts meus i li dic:

- "vas mooolt bé"

Tiro cap a baix, ja que la cosa estava intrigant, el segon el portava pegat i el meu germà a menys de 5 minuts, baixo com un "animalet" i sense mirar enrera em presento a l'entrada de Benasque on em diuen que tire a tope que estic en temps per batre el record de la prova (no ho sabia ja que se'm va parar el garmin al km 30) i fent l'últim km a l'esprint sento que per megafonia deien algo així:

-"Arriba Albert Giné i batrà el record, record, record, ha guanyat Albert Giné de Roquetes" (tot això en castellà, claro!)

Encara tinc els pèls de punta, hi havia moltíssima gent, no és una cursa qualsevol, només han passat 5 setmanes de la Volta a Catalunya.....massa coses bones he viscut.

Ja per a rematar-ho tot el meu germà que arriba en 3r lloc, molt bé per ell, està fortíssim!

Gràcies també al suport de Tere i Laura ja que la seva presència ens feia pujar la moral.

Felicitar a Ivan que va fer un carrerón i que ha millorat una barbaritat. Va quedar 21º amb 9h 54min.

PD  També estic content per un altra cosa, ahir vaig "pedre" les dos ungles dels dits grans i ja no em molestaràn per a UTMB.