No volia deixar passar més dies per contar-vos un fet que va marcar molta gent aquest cap de setmana, almenys a mi em va deixar molts minuts reflexionant el que realment és la vida, el sacrifici, la lluita i molts més valors que l'esport m'està ensenyant dia a dia.
Resulta que a la marató de l'Aneto va participar un corredor que no es veia, és a dir, era cec. Aquest home va anar acompanyat en tot moment d'un amic seu que li feia de guia estirant-lo tot el camí per un bastó. Van arribar els últims, però això és un fet que ni es mira, només penso per tots els llocs que va haver de passar i damunt sense veure res (llocs tècnics, pendents pronunciades, revolts, etc) i no m'ho acabo.
Quan vaig acabar la cursa va sortir el tema d'aquest home i la meva dona es va tornar a posar de pell de gallina ja que l'havia vist. Tere em va explicar que estava en un lloc esperant-me quan va passar esta parella i en aquell mateix moment el guia li va dir a l'altre:
- "Jorge, esto es el paraíso!"
A la meva dona la van derrumbar....quan m'ho explicava no sabia ni què dir ni què pensar, això simplement és massa gran per tenir en compte coses insignificants que natros li donem gran valor.
L'endemà l'organització va tenir un gran detall amb ells al fer-los pujar al podi per a què la gent els pogués ovacionar. Va ser llavors quan el guia va pronunciar les següents paraules que van fer despendre moltes llàgrimes:
- "Se ha hecho muy muy duro, pero cuando corres por otra persona el dolor es menor"
Sense comentaris...
Llavors és quan penses que aquell t'ha dit que no corre perquè està amb uns kilets de més, l'altre que per quedar l'últim no córrer, l'altre que per fer el ridícul, etc, quantes coses hem d'aprendre......
Jo sé els sacrificis que faig, intento esforçar-me, millorar, però davant d'una gesta d'aquestes penso que sóc infinitament menut en tot els sentits i a l'hora afortunat, ja que gent com Jorge ens fan tocar de peus a terra i ens donen lliçons de gran categoria per afrontar la vida amb lluita.
No és tema ni de crono, ni de posició... per tothom val la dita de que "quan el repte és dificil, la recompensa és gran".
ResponderEliminarSense esforç no hi ha premi, i de premis n' hi ha per tothom.
no?
No és tema ni de crono, ni de posició... per tothom val la dita de que "quan el repte és dificil, la recompensa és gran".
ResponderEliminarSense esforç no hi ha premi, i de premis n' hi ha per tothom.
no?
Lo primer de tot donar-vos la enhorabona a tu i al teu germa, que ja sou com los Schleck del trail, o encara millor: com si Contador tingues un germa tan bo com ell. Pero despres de llegir aixo se m'han caigut els collons per terra. Si fer una cursa de montanya, i mes tan dura com devia ser aquesta, ja es dur, molt dur de por si, tant lo del home cec com lo del seu guia me deixan sense adjectius, perque no nomes es la cursa, sino tots els entrenos que n'hi ha al darrera..... pfff. CHAPEAU x aquesta gent que lluita contra tot per molt dur que sigui. Definitivament ningu sap on es el limit del ser huma, mentres se tingui la voluntat i el incoformisme necesaris. I lo teu ja començo a pensar que es tema de superheroes....PUÇAMAN, l'home que puja i baixa montanyes una darrera de l'altra!!! Enhorabona de nou
ResponderEliminarQuanta rao Albert, però hi ha persones que li fiquen molt més que un parell de collons.
ResponderEliminarChisco moltes gràcies pels ànims, ajuden a seguir millorant dia a dia.
Estic esperant el dia que em trucaràs per dir-me:
"Albert vull empatar amb el cim de Caro" jo voldria acompanyar-te.
Cuida a les nenes de casa i una abraçada per tu company.
Albert, ja t'ho dic jo, vas cami de convertirte en lo Seneca de les Terres de L'Ebre. Vaja "Pedasssso" de posts que t'estan sortin!
ResponderEliminarEstos nois me van fer sentir petit, petit, vaja cracks! això si que es esperit de superació i ganes de sentir-se viu
ResponderEliminarMoltes felicitats als 2 germans, que sou uns cracks!!! Ara ja si que pots dir que estas totalment recuperat!!!
ResponderEliminarI impressionant lo del noi cec (megacrack), això es tenir unc collons com... buff increible, i altres ens rajem a la primera pedra dificil!!!
Si Pere lo del cec i el guia era per reflexionar en los sacrificis que fan alguns. I natros a voltes pensem que som "tanto" vaja tela.
ResponderEliminarGràcies pels ànims i ara a entrenar a tope que la cita del utmb s'aproxima.