martes, 3 de enero de 2012

Què sacrifico?

Ahir van dir-me que avui havia d'anar a treballar a la Fatarella, la cosa és que hi havia molta feina, per tant, se'm faria molt tard per poder anar a entrenar, què faig?, vaig pensar.
A les 8 del matí el meu germà i jo ja estàvem de camí, sabent que teníem un dia llarg per endavant i jo per si de cas m'he agafat la roba de running......
La feina s'ha complicat i era la 13.30h quan el meu germà m'ha dit d'anar a dinar, li he dit que no anava, perquè havia d'anar a entrenar, ja que sabia que acabaríem tard i estaria molt més cansat o sigue que tenia temps fins les 15h (hora que tornàvem a enganxar), és a dir,  1h30.
Ara penso que menos mal que he anat, del contrari ara no hagués pogut, estic mort! A més, penso amb els remordiments que tindria i estic feliç d'haver complit, tot i haver-me quedat sense dinar....
PD A vegades penso el que fem i m'adono que estem malalts

                                       Entrenament dia 3 de Gener

15 Km
5.09 Ritme mig
1 Hora 17Minuts
20 Minuts estiraments
200 Abdominals


Vaig volant cap a casa que només penso amb la nevera! bueno en lo que hi ha dintre jaja

2 comentarios:

elena dijo...

Realment estem fatals!! jeje

Albert Giné dijo...

Ja saps que si, no se qui es l'exemple de qui.