lunes, 28 de febrero de 2011

Volta a Catalunya

Bueno després d'uns mesos de competicions ha arribat l'hora de començar a preparar ja a fons el repte del 2011:  la Volta a Catalunya. Aquests dies aniré penjant les etapes i informant-vos de tot, són moltes les coses a fer, però amb tot el suport que estic rebent fa que un tire sempre avant.
Pel que fa al tema solidari, el lloc de recollida dels aliments serà el pavelló municipal de Roquetes, hi podeu anar totes les tardes de dilluns a divendres de 5 de la tarde a 10 de la nit, heu preguntar per l'encarregat que no és altre que l'amic Ivan.
Ara tocarà entrenar moltíssim, deixaré de part les competicions, valorant només els km per poder fer front al repte.

domingo, 27 de febrero de 2011

Miravet, una cursa excel.lent

Ja sabia jo que a Miravet es lluirien amb la cursa... doncs sí, per mi ha sigut la millor cursa fins el moment. Espero que en este comentari no es moleste ningú, perquè el nivell d'organització ha sigut altíssim a totes les altres. 
 Mentre corria he pogut imaginar-me el que han hagut de treballar aquella gent per llimpiar tots els corriols i senders per a què ningú de natros arribés amb les cames rascades. La senyalització més que de sobra,  destacar l'animació (jajaja encara ric ara quan a un avituallament un noi disfressat m'ha fet tocar-li les tetes, quin catxondeo portaven, què bons!) i sobretot, el lloc: Miravet, quina passada córrer amb aquells paisatges, quin goig. Per tant, per tot això i també pels regals i la festa de l'arribada per mi ha estat la millor. Felicitats nois, l'any vinent tindreu encara més problemes amb les inscripcions.
Pel que fa a mi no sé què dir, ja que no té molt sentit. Estic molt costipat, xafat i amb poc ànim per afrontar la cursa, però el resultat ha dit el contrari. No sé què penseu, però us puc assegurar que avui he patit molt i he tingut un molt mal dia, clar quan miro el resultat m'ho compensa tot. Ara toca passar una altra vegada pel metge i crec que em tocarà pendre'm antibiòtic, per tant, això encara m'acabarà de xafar del tot, però el problema és que no puc passar més temps així.
L'anècdota del dia ha sigut lo pernil que he trobat penjat dalt d'un arbre al km 11 i que m'he pensat més de dos cops en parar a agafar-lo, però estava tant fotut que pensava que amb uns kg de més de pes no arribaria i l'he deixat perquè algú el mereixeria més que jo.
Pel que fa a Tere avui no estava gens motivada,  no volia córrer la cursa i pensava fer la marxa però al final i també pensant amb els punts que aportaria a l'equip s'ha decidit i l'ha fet acabant 13ª de la general de les dones, sort que no volia córrer i que no estava motivada.....

viernes, 25 de febrero de 2011

Real com la vida mateixa



Este video es espectacular, val la pena pedre 5 minuts, et fa ser consistent amb el que fem per aconseguir els nostres proposits.

lunes, 21 de febrero de 2011

Quin canvi....








Encara recordo l'any 2009 quan vaig participar a la 1ª edició de la cursa de la Cameta Coixa, aquell bon ambient anava encaminat cap a l'èxit. Doncs sí així ha sigut, ja que dos anys després la gent ha embogit per poder-hi participar. Per un banda, degut al creixement que ha tingut l'esport de les curses de muntanya i per l'altra pel bon fer dels organitzadors.
Dissabte passat parlant amb els organitzadors em deien que si estaven arribant als 600 inscrits!!!! però això és possible?
On anirem a parar? En fi, com els hi deia, millor que a la muntanya no s'hi està enlloc....
Miravet es vestirà de gala i gaudirà de l'esport, esperem que tothom sapigue valorar l'esforç que esta gent esta fent per oferir-mos un gran espectacle.
Sort i molts ànims. Sé que serà un espectacle i felicitats per endavant per l'èxit.

Molt bo

domingo, 20 de febrero de 2011

La marató de la via verda ( 42.196 mts)

Després de tres dies sense entrenar a una persona com jo no se'l pot aguantar més, ja que penso amb tot el que he de fer i em cau el món a sobre.
Doncs sí, una bronquitis em té preocupat de collons, no acabo de trobar-me be i estic "xafat" amb males però males sensacions.
Avui ja no podia passar sense anar a entrenar i li he dit a la dona que sortia un ratet a rodar per la via verda i que tornaria ràpid cap a casa a "covar" el costipat. Mai més lluny de la realitat, he començat a fer km i de cop i volta estava ja passant informació al cervell, dient-li:
-que no faré la volta per Benifallet?
-que no faré una marató per la via verda? mare..........ja l'he liat!
Doncs sí, al final he arribat passat el  km  2 de l'estació de Benifallet i quan portava 21.098 mts he voltat i cap a casa. Fins allí m'havia costat 1h 40 min 20 seg tranquilet, i a la tornada veient que es feia tard he pujat un poquet el ritme arrivant a casa amb 3h 14 min 30 segons a 4.38 el km. Estic content per l'entrenament però ara estic sota mínims, ja que la bronquitis no ha millorat gens per dir-ho lo més fi possible. Esta tarde no surto de casa per a res!!!

miércoles, 16 de febrero de 2011

Mireu això



Mireu això, medita-ho, pensa amb l'obra que fas, et sentiràs be, si algú ho vol fer jo l'acompanyo, ja te un company, tot per una bona causa.

domingo, 13 de febrero de 2011

Gran cursa del frare

Avui hem anat a córrer la cursa del frare, a Ginestar, una cursa de 22 km amb una organització perfecta.
Avui m'han sorprès varies coses que ara vos explico.
M'ha sorprès vore tanta gent per tot el circuit i molts voluntaris jovenets que animaven a tothom. Molt bé nois, felicitats! Un diumenge molt diferent als altres, però...què millor que ajudar al vostre poble?
Sobre la inscripció, repleta no hi cabia ningú més, al final 269 inscrits i algun problemilla amb alguna inscripció d'última hora, ja que és molta la gent que s'ha quedat sense poder fer-la i en canvi altres... no és una crítica, però m'agrada la igualtat, ja que per mi tots som persones.
Sobre la cursa tot perfecte (i dic TOT), he arribat a meta amb 3ª posició molt content, però llavors m'he sorprès quan molta gent em preguntava:
- "Com t'ha anat?"
- "Molt bé"
- "Quin has quedat? "
- "3r"
- "I què t'ha passat?"
- "Lo què? No m'ha passat res, he anat a tope i dos corredors m'han superat. Han sigut millors que jo."
M'ha paregut com si quan un no guanya és que li passa algo. No, no és així, jo vaig a competir i si competint guanyo, genial. Guanyar és una sensació increïble que crec que almenys un cop a la vida tothom hauria d'experimentar. Ara bé, si competint i donant-ho tot, acabo x d'una cursa, no hi ha excuses, les persones del davant han sigut millors, llavors és quan se'ls hi ha de donar l'enhorabona.SIGUEM HONRATS!!!
No s'han de treure mèrits als altres buscant excuses, no és just.
L'altra cosa que m'ha sorprès ha sigut molt curiosa, encara al.lucino ara. Resulta que quan he acabat la cursa he anat a rebre a la meva dona i a l'arribar a l'últim avituallament he parat a omplir una botelleta d'aigua i no sé com miro i veig unes xuxeries. Déu meu pos quantes coses bones mos perdem per no parar als avituallaments??? M'he menjat, amb el permís d'aquelles simpàtiques voluntàries, 2 calamarets i m'he dit: paro de menjar perquè si no agafo una cadira i me quedo aquí
He tirat un troç més a dins i he vist a Tere que anava amb lo manso, el rei de mansos, he pensat que anava bé si anava amb ell. Entre el manso i jo que no callàvem i ella per no sentir-nos més, ha fet un final de cursa boníssim, al final 8ª fèmina de la general, bé molt bé!
Esperem poder repetir l'any vinent perquè ens hem sentit molt ben tractats. Felicitats Ginestar i felicitats cursa del Frare!

jueves, 10 de febrero de 2011

Jo penso com ell



Com m'ha agradat este vídeo, ja que és una història i unes idees molt semblants a les meves, m'agrada que hi hagi gent que pense així.
Ojala sempre tinguem un pensament per als altres. Quan faig un repte sempre miro la motivació que tinc per aconseguir-lo, la solidaritat m'ajuda moltíssim, quan et marques un repte sempre surten dubtes, però quan involucres un gest solidari llavors els dubtes s'acaben, ja que tens que fer-ho sí o sí, no pots defraudar a la gent que tant ho necessita i ho està esperant.
El resultat no importa és simplement aconseguir-ho, si mai voleu fer-ne una de grossa busqueu una motivació enorme així les posibilitats d'èxit augmenten.

Video arribada Granollers 2011

miércoles, 9 de febrero de 2011

Diumenge a Ginestar

Diumenge es cel.lebra la 3 cursa del Circuit Terres de l'Ebre i la Tere i jo allí estarem., la gent de Ginestar deu estar a punt per donar el tret de sortida.
Un altre cop s'han esgotat les inscripcions (250 participants) i amics meus s'han quedat sense poder-hi anar perquè ja no hi han places.
Èxit assegurat! Esperem tenir un bon dia i desitjar-los molta sort amb tot.
Fins diumenge!!!

No tenim dret a queixar-mos

Sempre dic que som molt privilegiats, hi ha gent que pagaria per tenir una mil·lèsima part del que natros tenim, valorem-ho i si podeu ajudar als altres no ho dubteu, mai us sentireu millor!

domingo, 6 de febrero de 2011

No ha pogut ser

Avui era la mitja marató de Granollers i fins allí ens hem desplaçat amb el cotxe de Perales.
Eren les 6h 26 min del mati quan la puntualissima Elena ja m'estava trucant al movil per si m'havia adormit, haviem quedat a les 6h 25 vaja que la cosa avui aniria d'un minut........
Hem tingut un bon viatge, cadascú comentant el seus proposits sobre la mitja.
Al arribar ens hem trobat a la resta de companys de la Uec i de la Joca i després de comentar i tirar 4 fotos ens hem despedit i desitjat sort.
 Silvia ( la dona de Perales ) avui debutava en mitja marató i la veritat es que l'ha bordat ja que ha aconseguit el seu proposit d'acabar i ha més amb bones sensacions, Perales com no al seu costat ha sigut un bon suport.
Elena que de tant d'anar amb Isa se li han apegat algunes coses com per exemple "me fa mal aqui, allí també" però a l'hora de la veritat 1h 39 min increible! clar quan ha arribat m'ha dit :
-he anat molt comoda, he anat molt comoda, la mare que la va parir......
Bueno i jo que volia millorar la meva marca 1h17:35 pues que no ha pogut ser, perquè? perque no podia més, aixi de senzill.
He volgut sortir al costat de Ferran però al km 5 he vist que podia ser perillós hi he decidit afluixar un poc, al km 10 Ferran hem portava uns 20seg però les meves sensacions no eren del tot bones, fins allí el meu ritme mig era de 3.42 massa ràpid! ja que no m'ha deixat correr tot el be que jo hagues volgut de tornada cap a Granollers, però no m'he deixat en cap moment ja que mirant les referencies veia que la posibilitat de fer marca estava allí, a tope em deia a mi mateix, al final per 17 seg no he pogut ser i millorar la meva marca tindrà que esperar.
El meu temps final 1h17:52 a 3.40 el km.
La progressió de Ferran bonissima, al final m'esperava a la meta amb el seu crono de 1h16:....moltes felicitats, estas realment molt fort.

jueves, 3 de febrero de 2011

Cada cop em trobo millor

Abans de la sortida l'any passat a Granollers, aqui va debutar Tere.


Avui he fet un bon entrenament ( 20km ) acompanyat per Ivan, hem sortit a rodar direcció a l'estadi. Volia fer un petit test per a diumenge a la mitja de Granollers i la veritat és que el resultat ha estat satisfactori.
Es tractava de fer 10 km alternant 1km a 3.25 i un altre a 4.25 i així ho he fet. Quan he pogut comprovar que a 4.25 recuperava, m'he posat molt content, però l'entrenament s'ha fet molt dur.
 Ivan anava rodant per l'altre carril, ja que m'ha dit que aquella no era la seva guerra.
A l'acabar hem seguit rodant fins completar l'entrenament.
Estic preparat per a Granollers 8500 inscrits, quina passada!

miércoles, 2 de febrero de 2011

A Granollers intentaré seguir a Ferran....si puc

No, no estic boig, però per provar......
Avui he pensat que podria provar de seguir a Ferran de Torres a la mitja de Granollers, ja que com a corredor experimentat i disciplinat (de menos a més) és un bon referent per a mi.
Sé que esta no és la meva guerra, però sempre l'he admirat i respectat i m'apeteix córrer al seu costat, sempre i quan no sigue una mòlestia. Si veig que no pot ser anar al seu ritme afluixaré, i ja ens saludarem a la linea d'arribada.
Avui que m'he passat per la seva pàgina http://nocorriguesmassa.blogspot.com/ he llegit l'entrada que va publicar de la mitja de Terrassa i m'ha impactat molt. Quin esperit de superació! Sí senyor! ja dic jo que aquell que vol.........
Ferran, molts ànims amb la preparació de la marató que Boston serà la resposta a tots estos sacrificis.

martes, 1 de febrero de 2011

Ivan Garcia Maigí: d'un bon amic a un gran amic.

Ha arribat el dia, ja que feia temps que t'hagués tingut que arribar, però....ja saps, els que més prop tens a voegades es queden per un altre dia.
Els que coneixeu a Ivan sabeu que és un amic lleial, dels que treballa sempre per ajudar als altres, sense buscar una recompensa a canvi, així són els veritables amics.
A Ivan el coneixo de l'època de l'escola. Allí recordo que sent un any més petit, i després d'anar junts 2 anys, no li vaig poder seguir el ritme i va acabar abans que jo, ja,ja, em va superar!
Bueno són moltes les coses que li he d'agrair però hi ha varies que les voldria destacar:
 Una és, sense dubte, l'incondicional suport que sempre m'ha donat: SEMPRE! Quan preparava Sables ell sempre estava al meu costat, aquells entrenaments eren durs i la seva companyia ajudava molt, inclús penso que ell també l'hagués pogut fer perquè m'acompanyava sempre.
L'altre és que gràcies a ell, i ho reitero perquè la gent ho sapigue, avui i penso que per a molts anys tenim a Roquetes una cursa formidable: EL KM VERTICAL DE ROQUETES. Ell va ser el que va tenir l'idea el primer any de fer una cursa a Roquetes i amb l'ajuda d'altres amics i meva la vam tirar endavant. Però la d'aquest any ha sigut també gràcies a ell, per la desició en fer-ne una de grossa i per portar el nom de Roquetes a tots els indrets de Catalunya. BRAVO! A partir d'ara crec que serà tot més fàcil per mig del club del poble: la Joca Trail Roquetes per fer d'esta cursa algo sonat.
També dir que com a corredor cada dia ho fa millor, els resultats això diuen i jo l'animo a seguir, amb paciència i sacrifici els resultats surten. Encara recordo els primers entrenaments junts...això no ho posaré, tranquil! ja,ja.
Res més, noto que després d'este escrit em sento millor, crec que te'l devia i de feia temps. Gràcies per tot amic.

Pd: no canvies el teu bon humor i les teves brometes, ja que et fan diferent.