domingo, 28 de junio de 2015

Repte aconseguit. Etapa16: Roquetes Riumar (42km)

Avui ha sigut l'última etapa d'aquest repte. Quedava per fer una marató fins la desembocadura i l'he fet en poc més de 5hores. He disfrutat molt del dia, he repassat tots i cadascun dels moments màgics que he viscut en aquestes 16 etapes. Puc assegurar que més que un repte ha sigut una aventura, un desafio! He passat per pluja, fred, calor, però sempre sense poder ningú treure'm un somriure.
En tots els llocs on he estat m'han tractat com un rei. Gràcies a tots els hostals, pensions i apartaments on m'heu permès allotjar. Vostre també és aquest repte.
Gràcies també pel respecte, comprensió, solidaritat, suport i carinyo que m'heu donat cadascú de tots vosaltres.
Era un repte gran, per afrontar-lo requeria una motivació enorme. Marc era per mi una motivació descomunal. No podia fallar. He tingut problemes, dolors i molèsties varies,  però totes les guardo per mi, no penso queixar-me per res, seria també ridícula la comparació amb el vertader heroi.
Ha faltat la guinda: la festa. La farem! Espero que la gent no s'oblide en anar-hi per aportar el seu granet solidari, el granet que li donaran sentit a estos 16 dies, 140 hores i 940 kilòmetres.
Durant el camí he començat a planificar un nou repte, estos somnis em donen vida i espero trobar la motivació per afrontar-los. No cal ni dir que la finalitat serà solidària i que escoltaria propostes...MAJÚSCULES.
Agrair al meu sogre l'implicació i l'aportació amb aquest repte (casi 2000km amb cotxe). Moltes gràcies!

I per acabar, la dedicació de l'etapa. Com no pot ser d'un altra manera li dedico a la meva mare, no hi ha dia de la meva vida que no aparegue almenys un instant. He notat la teva espenta, no em deixaves parar. Gràcies! Poc a poc t'aniré tornant tot el que no em vas deixar tornar-te en vida. T'ESTIMO!

sábado, 27 de junio de 2015

Etapa 15: Móra d'Ebre -Roquetes (50km)

Avui tot em pareixia "fàcil": primer, 50 kilometres acompanyat (gràcies Òscar!); segon, acabar a casa: Roquetes; i tercer, saber tot el recorregut que havia de fer. Tot plegat, feia pensar que seria com ha sigut: un dia genial.
La gent del Trail Roquetes que em venien a rebre, em motivava encara més. No estava sol!
He de dir que em sento orgullós de vatros per involucrar-vos tant i tant. El ser un equip solidari és la millor conquesta que podrem aconseguir mai! Gràcies un i mil cops més.
He de dir que he acabat pletòric, motivat, content, etc però com a tots els reptes ha faltat "la guinda": Marc i la seva família! Ha sigut una pena, no mereixia un any més cumplir els anys a l'hospital, una injustícia més! Però la teva festa la farem, no la deixarem passar per alt!
Felicitats rei, per mi ets el més gran del herois. Quan a mi em diuen campió, penso amb tu i m'avergonyeixo,  ja que jo lluito per plaer i tu per viure i això és molt i molt diferent. T'admiro!
Per demà 42 km de "festa" fins la desembocadura i liquidar este bonic, dur i gratificant repte que tenia pendent.

L'etapa d'avui la dedico a la meva dona, ella li dóna sentit a la meva vida, em comprèn, em respecta i m'ajuda amb els meus reptes i amb el dia a dia. Tinc sort de tenir una gran dona i una gran mare. Gràcies amor per tot el que fas i que m'ho dones TOT.  

viernes, 26 de junio de 2015

Etapa 14: Mequinensa - Móra d'Ebre (70km)

Avui per mi era l'última etapa, ja que demà i diumenge amb 50 i 45 km estarà "xupat"! A més, si penso que estaré envoltat de la meva gent i de les meves Terres i que a més varios amics en voldran acompanyar... En tot això, res em podrà detindre.
Abans, però, faltava l'etapa d'avui. Un dia molt calorós i amb 70 kilometres per endavant. M'he trobat genial, cada dia millor! He corregut molt alegre, a bon ritmet però sense deixar-me de fer les fotos a tot allò que em pareixia bonic i atractiu.
Quan he passat per Almatret la gent del poble sabia de mi! M'he quedat sorprès. Ho sabien per un noi de Tortosa que treballava a Almatret, pareixia que m'estessen esperant.
M'he menjat el super bocata que em va fer ahir la nit la propietària del lloc on vaig dormir a Mequinensa, la qual em van tractar molt bé. S'ha de dir que a tot arreu on m'he quedat m'han tractat més que bé i a més el bocata sempre era contundent i boníssim!
Des d'Almatret, em quedaven 40 kilòmetres de calor i de la forta.
He tingut que parar tres cops a Almatret, Flix i Ascó per repostar líquid però sense parar més de 5 minuts, ja que volia arribar abans de les 6 de la tarde i, sí, així ho he fet.
Demà será un passeig per les meves Terres, les Terres de l'Ebre, arribant al meu estimat poble: Roquetes i deixaré per diumenge l'arribada al MAR.

Avui li vull dedicar l'etapa al meu pare, d'ell he après que sols amb molt sacrifici es pot tirar endavant, a no rendir-me mai i a sacrificar-me! Ell no ha diferenciat mai un dilluns d'un diumenge....només treball! Jo això, a més, ho he aplicat a l'esport.
Gràcies papa i endavant!

PD La millor notícia per acabar el dia és que Marc ja està a planta!!! Tot havia de sortir bé!

jueves, 25 de junio de 2015

Etapa 13 Camping Lake Caspe-Mequinensa (56 km)

Avui pensava que seria una etapa "light" 56 kilometres per endavant, però el fet de no trobar-me ni cap poble, ni una sola persona en tot el trajecte ho han fet dur, molt dur. El sol ha apretat molt i amb 1 litre d'aigua i un bikini per fer 56 km (sumat al desgast que portem) han fet que arribés desencaixat.
No faré 1000 kilometres en 15 dies sense patir, no? Avui ha tocat rabiar, he tirat de watsaps, missatges a gent que aprecio i les seves respostes em feien tirar!
Ara tinc ganes d'arribar i d'acabar aquesta aventura,  ho tinc a les meves mans, estic a tres dies de liquidar un repte pendent!
He de dir que avui el recorregut ha sigut molt bonic i distret i que als 56 kilometres li hem de sumar 1100 de desnivell + que ara ja es nota tot...
L'etapa d'avui la vull dedicar a tots els que han aportat un granet a este repte solidari: entitats, clubs, persones anonimes, premsa, etc i sobretot a roqueteros i roqueteres que vos heu implicat per a què el petit heroi Marc tingue una festa de cumple única i especial.
La festa de moment no es podrà fer ( i no és per les ganes i l'esforç que tenim tots) Però com hem de fer la festa si no hi podrà ser el protagonista? Una pena. Marc continua a Madrid, només demano que guardeu els regals per poder-li entregar i quan estigue aquí ja la farem, no deixarem passar per alt el seu aniversari! Per mi seria un repte inacabat.
Demà intentaré arribar a Móra d'Ebre per dissabte, si tot va bé, poder arribar com tenia previst a Roquetes i diumenge xino xano fins a la MAR!

miércoles, 24 de junio de 2015

Etapa 12 Sastago-Camping Lake Caspe (81km)

Avui he matinat, abans les 6 del matí ja corria pels carrers de Sástago i és que no volia fer esperar la família per dinar jeje. Avui pujaven el meu pare, amics, la sogra, cunyats i neboda i no era qüestió de fer tard, així que "a quien madruga dios le ayuda!".
A les 14h volia estar a Caspe per dinar tots plegats, abans, però, a un encreuament a 16 km de Caspe m'he trobat amb uns amics (Juanmi i Tere) que havien arribat fins allí i també portaven al meu pare. Ha sigut un bonic moment.  Veient que Pol estaria distret amb tanta gent, la meva dona ha decidit acompanyar-me fins Caspe. Moltes gràcies per la companyia i per tot!
 A l'arribar a Caspe, he trobat un campament de menjar i de bon ambient. Ha sigut allí quan s'han afegit Oscar i Montse, uns amics de Móra, que volien acompanyar-me uns kilometres. En teoria ja havia acabat allí, però he decidit fer 20 kilometres mes amb Oscar! Tot sigue gaudir de la companyia d'un amic. Moltes gràcies m'has deixat 20 kilometres més prop de casa.
Després d'avui ho veig molt bé tot, com no podia ser d'un altra manera. Massa il.lusió, ganes, motivació, etc, imparable! Demà arribo a Mequinensa, si res no passa ..o potser arribo al meu país: Cayalunya! Hauria de fer uns 10 km més i així hauria deixat atràs: Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, La Rioja, Navarra i Aragó, casi naaa. Ara començo a tenir ganes d'arribar i poder experimentar el moment que viure al veure el riu desembocar a la mar, pensaré amb tot i.....tinc ganes! Abans, però, he de fer 200 kilometres...
L'etapa d'avui la dedico a Irene, Sergio, i als quatre iaios de Marc, un d'ells al cel. Vatros també sou uns campions.

martes, 23 de junio de 2015

Etapa 11: Burgo de Ebro-Sastagón (76 km)

Ahir a l'acabar l'etapa se'm va anar la meva felicitat per l'etapa que havia fet, ja que Marc li dóna sentit a este GR99 i si ell no està bé del tot, jo tampoc. Corro per ell, jo no em tinc que demostrar res, ni tinc que demostrar res a ningú. El GR són les meves vacances, necessitava tranquilitat i llibertat, recórrer el GR era la millor opció i Marc m'ajuda a aconseguir-ho. Ell em dóna la força que a voltes no tinc. És un campió!
Avui he sortit a escalar la muntanya que veia davant els meus ulls, com tantes i tantes n'ha escalat ell i això m'ha ajudat...no sols l'he escalat,  l'he eliminat de davant per deixar-la darrera, m'he dit que més i més que avui havia de ser més fort que mai, no podia parar! Com tampoc ha parat mai ell de lluita, dia a dia, hora a hora.
El Sol volia fer-me mal però ha tingut un adversari motivat i convençut d'arribar al destí: Sastagón. I sí, a les 16 de la tarde arribava, després de 76 kilometres.
És feo de dir, però...ho he de dir! Avui m'he trobat genial, pot ser diria que ha sigut el millor dia, espero que la meva bona salut es contagie i li arribe fins a Marc.

L'etapa d'avui li dedico al meu germà per tot el que ha fet i fa per mi.
Pd: amb això espero que quedi tot saldat jejeje.

lunes, 22 de junio de 2015

Etapa 10 Alcalá de Ebro-Burgo de Ebro

Avui era una etapa clau, un punt d'inflexió. Arribar a Saragossa suposava una injecció de moral brutal i no sols he arribat...puc dir que l'he deixat enrera, ja que he arribat a Burgo de Ebro després de 71 kilometres.
Ara les coses es veuen millor, sé exacte el que queda, per carretera 189 kilometres i pel GR uns 300. Podria arribar a temps, però torno a dir, este no és l'objectiu, ni ara que ho tinc a l'abast, ni abans de començar.
És més, per mi res té sentit a lo que he fet. Una trucada de la mare del Marc dient-me que se l'emportaven en helicòpter cap a Madrid m'ha deixat tocat i, literalment, amb llàgrimes als ulls. En teoria, no és res greu però la paraula tranquil.litat queda molt lluny d'aquesta família de moment. Jo dema surtiré a caminar, a pensar, a vore si li trobo sentit a tot això. Ara només vull fer l'última crida, l'últim esforç de part de tothom per aconseguir-los un dia màgic, feliç i ple de somriures! Gent, fiqueu-vos a l'alçada d'aquestos herois!

Pd: Avui no existeix ningú més important que Marc per dedicar-li l'etapa. Va per tu CAMPIÓ!

domingo, 21 de junio de 2015

Etapa 9 Tudela - Alcala de Ebro

Avui diumenge ha caigut un altre dia de sol, caloret com diria Rita...per això he sortit a les 05:30 del mati, encara de nit he començat l'etapa d'avui per no agafar tant de sol però....igualment!
Arribant a Novillas km 30 m'ha trucat Dani Buyo, venia per acompanyar-me uns kilometres, i no ha vingut sol, amb ell la Peggy la seva dona i també la seva gossa que ha fet 14 kilometres amb nosaltres! I com si res...!
Després de 45 kilometres, amb la seva companyia, i pensant que és diumenge hem anat de rest a dinar, després ells han marxat cap a Andorra.  Gràcies un cop més famíliaper fer este camí per estar uns kilometres i una estona al meu costat. Vos ho agraïm molt!
Després amb el caloret no se m'ha fet gens difícil seguir 21 kilometres més, ja que al cap només tinc una paraula avant, avant, i avant!
Demà possiblement arribe a Sarragossa i les coses ja es veuràn millor...hem passat de l'equador i cada dia estem més prop de veure els somriures que durant tantes hores de córrer he imaginat.
Avui l'etapa la vull dedicar a la meva sogra que sense jo voler-ho li ha tocat fer de doble iaia i una mica de mare (per l'ajuda que em dóna) aquí inclouria al meu sogre.
Amics, començem a restar per al dissabte!! Això ja esta aquí!


Pd  A les 12 del migdia he pensat amb els meus amics que estarien fent un bermut a la lira i jo corrent amb aquelles calors i m'ha entrat una risotaaaa.

sábado, 20 de junio de 2015

Etapa 8 San Adrian - Tudela

Bueno un dia més o una etapa menos, segons es vulgue mirar. Estic per meitat camí. Avui veia que anava per l'etapa  21 de la gent que ho fa a peu, però portem 8 dies, promig d'etapes per fer-ho amb btt. De moment tot va ok, però ja vos avanço que l'important no son les xifres, l'important són els somriures, no ho oblidem! Jo vull ser a la festa però també vull disfrutar del camí...o sigue que si veig que no disfruto aixecaré el peu. El gr99 sempré el tindré per anar fent-lo el que quede, el tercer aniversari de Marc mai més el podrem cel.lebrar.
Avui amb 65km no he tocat un sender...tot pistes i més pistes, demà pinta tot igual. En fi, que puc confirmar que la part més bonica del recorregut del gr 99 son les tres primeres etapes i les de les nostres terres.
Avui hem tornat a tenir caloret, sobretot, d'11:30 a 18h, ja que ha sigut suficient per haver-me deixat "algo morenet"
L'etapa d'avui la vull dedicar a tots aquells que hem perdut alguna  persona important, recordem-los amb un somriure! Avui he corregut pensant amb moltes d'aquestes persones que em venien al cap.

Pd hi ha alguna cosa millor a la vida que intentar aconseguir somriures?

viernes, 19 de junio de 2015

Etapa 7 Logroño - San Adrián

Avui una altra etapa "maratón" 70 kilometrets més fins a San Adrián. Ha sigut una etapa molt lletja, tot pista i asfalt (O kilometres de sender!) Fins al kilometro 45, a Lodosa, no havia passat per cap poble i com he sortit de Logroño a les 7 del matí no havia menjat res, ja que no hi havia res obert, o sigue que 45 kilometres sense poder ingirir res...mal menor! Quan he arribat a Lodosa m'he sentat a un restaurant i els hi he dit:
"un menu per favor!"
Després de dinar he emprès  el camí i poc a poc mentre digeria tot el que m'havia jalat.
Demà voldria arribar a Tolosa, però veurem, porto trote i tot i trobar-me bé vull disfrutar i no obsessionar-me amb números. L'important són els somriures, no jo! d'un principi he dit que el protagonista i el campió és Marc. No seré feliç amb arribar, seré feliç amb els somriures que li treurem a Marc i la seva família. L'arribada d'avui ha sigut diferent, amb el meu fill venint correns a donar-me una abraçada, la meva dona i el meu sogre. Un bon moment per acabar el dia.
Dit això vull dedicar l'etapa d'avui al Trail Roquetes,per ser un club solidari i per fer-me feliç al poder defensar al meu Poble: Roquetes!

jueves, 18 de junio de 2015

Etapa 6: Haro-Logroño

He pogut comprovar que el meu cos recupera bé, molt bé diria, ja que avui m'he trobat genial. He sortit a les 7 del matí d'Haro direcció Oyón. He gaudit de cada pas que feia, he pensat amb gent que de vegades em diu:
-"Però si a la velocitat que aneu sempre, no podeu disfrutar de les vistes" Pos los dono la raó, però no hi podem fer-hi res, ens agrada massa la competició! Dit això reconeixo que ens perdem moltes coses....massa!
Avui puc dir que no m'he perdut res, ho he mirat, observat i gaudit tot!
He passat per infinitat de vinyes i més vinyes i per davant de la bodega del vi que tant m'agrada "El Coto".
Ja arrivant a Oyón he trobat un noi que anava amb una BTT ( Borja ) que m'ha fet companyia fins al poble. Hem anat parlant i el trajecte s'ha fet més curt. El problema és que al seu poble no hi havia per dormir tot i que ell ha fet esforços per aconseguir-me un lloc. Llavors al no poder ser, m'ha acompanyat fins Logroño 5 km més. Gracias Borja! Ell treballa a la bodega dels vins Faustino...haurem d'anar-hi!!! Al final 70 kilometrets més a la saca.
Demà intentaré arribar a San Adrián i si no fins on arribe cap problema!
També puja la meva dona, el meu fill i el meu sogre, roba neta...( fa 7 dies que vaig amb la mateixa!) no em caldrà preocupar d'on dormir.. etc etc.
Avui m'ha tocat el sol i fort! he passat de demanar un paraigües a una sombrilla, forma part de l'aventura.
I per últim dedicar l'etapa a la meva colla, amb ells he passat les millors de les meves rises! Aquí inclouria també a SEGURA que amb ell ha sigut amb qui més he rigut en un sol dia. Això va de somriures....com ho porteu per aquí?

miércoles, 17 de junio de 2015

Etapa 5: Miranda de Ebro- Haro

Al final em quedo a Haro! Només  he fet 22km però és on realment hauria d'haver acabat. Ara tindre 16h per a mi, ja que m'han dit que si seguia avançant, no dormiria! Pobles petits on no hi ha lloc per dormir. Demà l'etapa serà llarga.
L'etapa d'avui té poca història, a més ha sigut la més lletja, ja que l'entrada i sortida a les grans ciutats per GR són un calvari: desvios i bucles absurds que et fan perdre els nervis. Ara, estic a la capital del vi: Haro  i avui faré una copeta a la salut de tots.
Voldria dedicar l'etapa d'avui als amics de la UEC Tortosa i també als que no corren tant però també hi eren. Ells van aconseguir treurem molts somriures eh: Tara, Carlos, Pepe Sole, Isa, Elena, Paco Murall, Mauro, Pepe's, etc etc. Com això va de somriures, esta és per a vatros!
Ja som a dimecres. En dos dies tinc a la meva dona i el meu fill al meu costat, que juntament amb el meu sogre, faran que tot sigue més portador.


martes, 16 de junio de 2015

4a etapa: Trespaderne - Miranda de Ebro

Tard però aquí teniu el que ha sigut el resum del quart dia d'aventura.
El dia no ha començat bé, ja que esperant unes sabatilles noves que li havia demanat a Tere que me les envies per MRW, han arribat a les 11h30 del matí. Les que porto m'estaven donant "algún" maldecap, per tant, he preferit fer el canvi.
He sortit llavors amb la intenció d'arribar a Baños de Sobrón, però a l'arribar a les 17h15 he decidit seguir i així tindria un poc de fet per demà. La cosa s'ha liat per moments. Primer, entre el tram del pantà de Sobrón i un lloc on havia de creuar el riu, he perdut el mòbil! Vaja putada, no pel valor (era d'estos de habla i escucha, ja que mai m'he gastat un euro en un mòbil), però les fotos, l'historial i agenda és una putada. En fi, més se va perdre a la guerra de Cuba! Avant!
La segona liada ha arribat a l'hora de dir prou, ja que volia parar però els pobles per on passava no hi havia cap lloc per dormir i això ha passat a Villanueva - Sportilla, Puentelarrá, Guinicio, Montañana i Suzana. Llavors,  21 km després venia Miranda ....total 67 km!
M'he trobat bé fisicament, pot ser massa...però content de com està anant tot.
L'impressionant ha vingut quan he arribat al lloc on em quedo a dormir avui. Quan m'han vist em diuen:
-"Tu no seràs el que corres per una causa solidària, no? M'he quedat gelat!!!!!!!! Sí, li he dit amb la boca petita i em diu:
- Sé d'esta història per una amiga meva i ens preguntàvem que quan deuries passar per Miranda, i mira!!! amb què podem col.laborar?
Això pareix una pel·lícula però ha sigut així mateix, encara ara estic fora de joc!
Estem a Castilla Lleó i demà ja arribaré a La Rioja. No sé on pararé, en teoria toca a Haro però es que ja em queda molt prop.....veurem on dormim....demà ho miraré!
Com van els somriures?

lunes, 15 de junio de 2015

Etapa 3: Puente Arenas-Trespaderne

Un dia fàcil, sí, però també m'anirà bé descansar un poc. He arribat d'hora al destí: Trespaderne, ja que "sols" he fet 31 km. El dia però no ha començat bé, ja que he sortit plovent i l'aigua no m'abandonava! Si he de ser sincer, he de reconéixer que he enllorat coses ( xubasquero, roba de recanvi, etc ) això però no es un problema, es part del viatge i l'he volgut fer amb "lo puesto". Dit això també confessaré que hi ha hagut moments de molta soletat on pareixia que estava sol en este món, moments per pensar, es llavors quan m'he imaginat un somriure...
També em falten les coses bàsiques, aquelles que valores més quan no les tens: els de casa! i el besito al meu rei abans d'anar a dormir.
Avui, però, m'han enviat un correu d'aquells que li donen sentit a esta aventura. Un gest solidari de Posada Rural Fontibre on inviten a la família Segarra Leonardo a passar un cap de setmana amb ells, no desaprofitésseu l'oportunitat! És un lloc que té màgia i això és el que busco kilometre a kilometre d'aquest camí del riu que a voltes m'enfila a lo mes alt de les muntanyes.
Demà faré una etapa de 45/50 kilometres i ojalà algú em faci caure com avui una llàgrima d'emoció. 

domingo, 14 de junio de 2015

2a Etapa Villaescusa de Ebro- Puente Arenas

Bueno una volta arribat al lloc de destí, Puente Arenas i després de 68 km, toca descansar un poc. Porto 145 kilometres amb dos dies i demà m'ho empendre de dia festiu i sols faré fins Trespaderne (30 kilometrets) vaig bé de temps o sigue que tampoc cal forçar..
Avui he deixat atràs Cantabria i ja estic a Castilla  Lleó, el recorregut segueix igual de bonic però el riu cada cop porta més aigua! A molts llocs ja no puc entra a refrescar-me els peus ja que hi ha massa profunditat.
He passat per llocs realment bonics i estic disfrutant de cada pas. I vosaltres com porteu els somriures?
Bona nit i ja falta menys!

sábado, 13 de junio de 2015

Resum 1a etapa Fontibre-Villaescusa de Ebro

Eren les 6 del matí  i feia estona que donava voltes pel llit, entre el soroll dels ronquits del meu sogre i el soroll de la panxa que intentava pair el mega sopar de la nit abans, no podia relaxar-me i m'he dit
-"Deu ser l'hora!"
M'he pres un got de suc amb un cafè amb llet i arreando! El senyor Enrique, propietari del lloc on hem dormit, només em deia:
- "Y no vas a comer nada? Y quieres llegar hasta Polientes?"
Jo molt segur li deia que sí i ell insistia
- Pero ..si la mayoría yendo con bicicleta no llegan tan lejos el primer día!
Entre rises m'he despedit, he de dir que ens van tractar com a casa.
He sortit de Fontibre i la veritat és que ha sigut genial córrer en mig de bous, vaques, cavalls i amb un silenci absolut, només s'escoltaven les meves trepitjades. Quin plaer! Durant els primers km he pensat molt, he fet treballar el coco ( ja que no porto radio ) què he de fer? He fet barbaritat de fotos (sí jo!)Com mai en faig cap, molts s'han degut quedar extranyats, però valien la pena.
Durant el camí m'han avisat que d'aquí un parell de dies em deixaran les dos ungles grans dels peus, portem una relació amor-odio (van i venen cada tres mesos) cap problema.
Era curiós veure com el riu cada cop era més riu, ja que al principi pareix una regadora d'aquelles del Delta. He agafat tota classe de temps, he sortit amb fred, després calor per acabar amb aigua sort que porto roba per a tot tipus d'oratge...ejem.
Per acabar vull dir-vos que he disfrutat i molt, ara gitadot al llit sense roba (esta rentant-se dins la banyera..) fent la crònica per què sapiguesseu que vaig venint. Vos dic que fins demà!




PD: Dedico l'etapa d'avui ( 77 km i 11h33 ) a Irene que avui és lo seu aniversari. Felicitats!!!



miércoles, 10 de junio de 2015

"Preparat" per marxar.

A dos dies per marxar només vull dir gràcies i més gràcies a tots aquells solidaris que faran que el dia 27 sigue un dia inolvidable per a Marc.
Vos deixo el meu correu ( albertgine77@gmail.com ) per a què tots aquells que vulgueu col·laborar en treure un somriure o aportar felicitat a Marc pugueu fer-ho i us invito el proper dissabte 27 a Roquetes a compartir un dia de festa. El Trail Roquetes també estarà al corrent de tot, per tant, qui vulgue participar en esta festa podeu contactar amb ells.
Jo ja no estaré operatiu fins l'arribada del GR 99.
Crec que la feina solidària està feta ( difondre la notícia i la gent que de veritat volia posar un granet de felicitat a esta familia ho ha pogut fer i encara ho pot fer). Una vegada fet tot això, ja estic més relaxat!
Ara  vaig a centrar-me i desconectar de tot, enteneu-me, ho necessito! Vull pau, tranquil·litat i silenci en cada pas. No demano més. No vull marcar-me un objectiu ni de kilòmetres, ni de de dies, ni de res, arribaré quan arribaré! El dia 27 si no he arribat en vindran a buscar i estaré a la festa! (no me la vull perdre) vull veure la cara de felicitat d'esta família, després ja continuaré fins al final.
No tinc res preparat, ni m'he mirat res, ni sé per on he d'anar ni res de res però tranquils això no és cap problema! M''agrada l'aventura.! Tampoc m'he preparat la motxila però acabaré molt ràpid( cargador garmin, dinerets, cargador mòbil, bidonets aigua, mòbil, frontal, paravent ) Res mes, bueno, lo puesto!
Vaig a disfrutar, ja que per endavant tinc
Tindré temps per pensar i gaudir del viatge, són les meves "vacances". Després de la primera setmana de camí, vindran amb una autocaravana la meva dona i el meu fill, segurament el meu sogre també, i ja m'acompanyaran fins al final. Molts no entenen com això poden ser unes vacances, a tots aquells que ho pensen, els hi diria que jo tampoc no entenc moltes coses, com per exemple que un nen com Marc tingue que haver passat per tot això, 

Lo dit: Gràcies a tots i feu que les meves vacances tinguen sentit.
Vos espero el proper dia 27 a Roquetes!