lunes, 29 de octubre de 2012

Avui he tornat a xafar l'accelerador

Feia temps que, degut a un colapse mental, no tenia ganes de competir, havia de canviar coses ja que competir no m'aportava el que necessitava.
Els dies passaven i no trobava motivació fins que va arribar el "moment" (sempre apareix l'inspiració) i poder ser el guia d'un invident omplia totes les meves necessitats.
Han sigut només dos cursesi un mes entre l'una i l'altra però suficient per desconnectar de la competició i valorar altres fets i coses.
L'invident Javier Fran m'ha donat unes lliçons necessàries per adonar-me que tot no és competir i la competició, i també que hi ha coses molt boniques i també molt més gratificants que un simple podi.
Ara després d'un descans mental necessari m'ha vingut de gust tornar a córrer, xafar l'accelerador! i aquest diumenge he fet la cursa d'Ulldecona on m'he exigit dintre les meves posibilitats.
Al final de cursa arribàvem 3 corredors per disputar el 4t lloc de la cursa i no he volgut disputar, la feina ja estava feta, estava feliç de tornar a tenir ganes d'accelerar!
Amb unes setmanes de bon entrenament tornaríem a estar competint bé i això és una bona notícia, no pensava que estaria tant bé.
Ara veurem cap on peguem........

viernes, 26 de octubre de 2012

Mai et podré dir que no Javier Fran



Per aqui el tindré que guiar....per què el que està clar es que l'acompanyaré!
Ahir ja li vaig dir, mai li podre dir que No als seus somnis, jo sempre que pugue estaré al seu costat, no es un sacrifici per mi!! realment ell a mi també m'ajuda a millorar com a persona i em fa valorar més l'afortunat que sóc portar la vida que porto.
El proper repte amb ell serà la Marató d'Ardenya amb menys de 8 hores, 42 .2 km amb 1650 desnivell positiu pasan per llocs d'extrema dificultat com podreu veure al video, no cal que us digue el que penso....AVANT!!!!!

jueves, 25 de octubre de 2012

Vaja despertar he tingut!!

Un tal Javier Fran m'envia això.....

Hola, 'Albert!
Estoy invitado al maratón de ARdeña, por las cercanías de Sta Cristina d'Haro. Lo estaría también quienquiera que me guiase. ¿Qué te parece?Serán cuarenta-y-dos quilómetros con mil quinientos de desnivel., ocho horas el límite: Cuatro o cinco quilómetros más cuantos los que en Alquézar a cambio de unos cuatrocientos metros menos el desnivel.Calculando que promedialmente cada metro vertical equivalga a diez horizontales, el esfuerzo requerido sería muy similar.
El cierre de registro de tiempos sería al cabo de diez horas pues han puesto una ultra de a sesenta quilómetros para correrla a seis por hora pues los treinta primeros quilómetros serán muy corribles.
Mi meta, sería bajar de las ocho en maratón de montaña.  Pienso que lo de Guara lo dejó puesto al alcance.
Por supuesto, antes de dirigirme a otro guiante potencial alguno, loestoy haciendo a ti . A la vez,  querría no saturarte y temo que tres veces en menos de medio año te resulte excesivo. A la vez que comprendería perfectamente que declinases la invitaciónpor ello, por lo familiar o por otros motivos, eres quien me ha puesto potencialmente al alcance recorrer maratones de montaña en unas ocho horas pues contigo he rebajado hora y cuarenta minutos mi registro anterior de Alquézar. Por todo ello, no ofrecerte/proponerte que me guiases en Ardenya Me parecería de desagradecido y de mal  amigo a la par que casi me parece abusivo el mero proponértelo habiéndome dedicado ya muchos tiempo, esfuerzos y recursos.
En fin, tú dirás. Hazlo con libertad total y sin el más mínimo apuro. Completamente razonable me parecería que guiar a ciego por  carreras de  montaña te pareciese asignatura aprobada, experiencia ya cumplida y superada.
Lo que he acordado con la organizaciónes planteártelo , ir juntos en caso de que hubieres aceptado y, si no, colgar en las páginas de la carrera anuncio solicitando guía, lo cual me ha funcionado en varias  ultradistanciales que tenían versión para bicis de montaña e incluso en mi primera tentativa de ultratrail.
Hemos acordado que, sabida tu respuesta, les telefonearía durante lo que queda de semana o durante la que viene.
Aunque se  me ocurren  otras alternativas además de colgar mensaje en  los caralibro y página de la carrera, lo primero es saber qué te haya parecido la propuesta.
La invitación es el tercer año en que me la han hecho. Hasta ahora no he  conseguido acabar a tiempo el maratón de Ardenya. Son las casi dos horas recortadas en Guara lo que me da esperanzas de que a la tercera vaya la vencida. Incluso si lo  hubiese conseguido sin guiarme tú en persona, estarías en la base, en la raíz, del éxito culminado a la tercera. contigo y gracias a ti y a lo que me has deparado habría  alcanzado el cambio cualitativo para ello.
Quedo a la expectativa de tu decisión.
Mi contacto con la organización se llama Kiko (670883160). ha participado en la ultra de Guara de  este año. En seguida  ha sabido quién eras en habiéndole dicho cómo te llamabas. 
¡Abrazos!
 
PD  doncs ja espero amb inquietut la crònica que m'ha dit que està fen sobre la UTSM

lunes, 22 de octubre de 2012

Els meus ulls confirmen que van veure un miracle

                                           


Divendres a primera hora de la tarde passo a recollir a Javier Fran per l'estació de Lleida, el veig bé, però ja d'entrada em diu que ha entrenat poc.....no és possible vaig pensar, però si jo només li deia, quan ens enviàvem correus, que s’oblidés de tot, que jo me n’ocupava de tot i ell només s’havia de dedicar a entrenar, mare meva!
Abans d'arrencar de casa jo ja sabia  a què ens enfrontàvem: un repte descomunal i díficilisim, però mai vaig dir-li a Javier Fran, mai, jo li deia que era un gran repte.
Al trail de Guara ja vaig poder treure moltes conclusions i sabia que seria molt complicat i si a més li adjuntem la climatologia que hem tingut ....la veritat és que encara ara estic assombrat del que "hem fet" tot i que jo em veig microscòpic al seu costat.
Divendres la nit volia tranquil·litat i rodejar-me d'optimisme i vaig decidir que aniria a veure un amic meu que té un camping a Siurana i allí passaríem la nit, Toni Arbonés. Aquell que no el coneixeu vos diré que és dels millors  escaladors del món, un altre "boig" dels que m'agraden, que lluiten al límit per tot. Ell és una persona que la paraula difícil no sap el que és, però quan li vaig presentar a Javier Fran i li vaig dir el que anàvem a fer ( ell ha corregut esta cursa i l'ha guanyat ) va dir-mos: - “Esteu bojos?” Ostres, vaig pensar, si ell ens diu això...
Al matí del dissabte la mare de Toni, la Josefina, ens va cuidar com a fills preparant fora d'hores un esmorzar tal i com demanava l'ocasió, mil gràcies Josefina! i ja després enfilàvem camí de Cornudella del Montsant.
Vam arribar justets de temps al control de material, millor! ja que molta estona abans de la cursa per allí amb tothom pendents de natros no m'agradava tampoc, ja que els protagonistes de la cursa som tot aquells que hi participem, no natros.
Donen el tret de sortida i amb la companyia del meu amic Joe Rosich, fem els primers metres desitjant-nos sort i jo de broma li dic: “Tira, tira, que ja t'atraparem més avant!”
Molt aviat ens vam quedar sols ja que els primers kilòmetres de cursa són molt corredors i natros havíem d’anar al nostre ritme que no era llavors dolent ( 5.2km/h ) i així anar-lo pujant fins arribar a portar un ritme de 5.7 km/h que és un ritme boníssim per estes condicions. Detràs nostre només portàvem el que tancava la cursa, un xic molt amable que admirava el que estàvem duent a terme.
Molts de vatros us preguntareu com li desxifrava el que veia, doncs:  levanta más los pies, escalón de subida, acacha la cabeza, todo piedras, etc,etc. Tot anava dintre de l'esperat fins que a la meitat de la tarde ens va començar a ploure, allò ho complicava tot molt més. Les pedres i roques patinaven moltíssim i el perill es va multiplicar en cosa de segons, un esguinç o caiguda era tant fàcil com caminar un pas més, ja que hi havia moments que no li podia dir “Cuidado levanta pies por piedra” perquè tot ho eren...
Només desitjava que parés de ploure perquè si les condicions no canviaven seria un miracle arribar a meta, teniem a curt termini arribar com fos a Cabacés km 52.2 abans del cierre de control de temps que era a les 20:40 de la nit, però el que no podia imaginar-me mai de la vida que per arribar-hi havia de passar per mig d'una boira que no em veia ni els peus, em van agafar ganes de plorar, no podia dir-li a Javier que no veia res, havia d’estar pendent del terra però també d’intentar veure les marques, que eren cintes i també mirar el rellotge per saber que anàvem en temps, van ser uns km on el meu cap pensava que m'explotava. Aproximant-nos ja a Cabacés sento uns crits que eren de la meva familia, van venir els meus pares, germà, fillol i, com no, la meva dona que en estos moments el seu suport és fonamental. Ells ens deien que faltaven 10 minuts per tancar el control els tenia al davant a dos metres però.... no els veia, va ser un moment molt engoixant i quan sols faltaven 5 minuts per tancar el control arribem, ell, Javier Fran "be" només tenia els peus tant arrugats de l'aigua que pareixien tots una llaga, jo destroçat mentalment de tant d’estrès i patir.
Sense dubtar mai en cap moment i després de menjar i beure marxem ja que al km 71 hi ha un altre control de pas i havia d’arribar-hi abans de 1:30 de la matinada entre mig 700 mts de desnivell positiu i 800 de desnivell negatiu que no sé que és pitjor! Doncs no sé com, però les condicions van empitjorar encara més, i què és pitjor de lo pitjor ? Perdoneu, però no sabria descriure-ho.
La pujada a la Figuera la vam fer en ànsia, desafiant al mon, però la baixada a la Vilella Baixa va ser molt i molt difícil tot era “fanguxeo” i la pendent era molt pronunciada, patinàvem moltíssim, no ens aguantàvem de peu, amb esquis s'hagues baixat molt millor però és al que ens havíem d'enfrontar! No tenia por, però sí que pensava amb els meus 60kg per aguantar Javier Fran per aquella baixada ensabonada. Un cop s’acaba la baixada, ens dirigim al control de temps de la Vilella Alta on arribem a la 1:10 de la matinada amb 20 minuts de sobra!!! Pareix un conte, però es real.
Faltaven 20 km per a meta, dit aixi m'entra la risa si penses amb el temps en que pots tardar normalment en fer-los però apreteus el cinturó! Al sortir direcció a Escaladei pujàvem fins dalt al poble i llavors hi havia un encreuament on hi havia una boira que veia a Javier Fran i poca cosa més i tiro a la dreta seguint les cintes que ens havien de portar a Escaladei però que ens portarien un altre cop a la Vilella Alta. Després de 40 minuts i 3km, arribem un altre cop al control i jo amb un to alt i amb un poc d'atac de nervis els hi dic: “Què cony passa si he seguit unes cintes! cap on és? què passa?”  Em diuen que a l’arribar dalt on la boira era tant intensa era a l'esquerra, em quedo com un incrèdul al sentir-ho, ja que vaig anar seguint les cintes. Tornem cap a munt i al arribar a l’encreuament tiro a l'esquerra i també hi havien cintes faig aturar a Javier Fran ( el deixo sol ) i em dirigeixo a la dreta per comprovar que jo havia seguit unes cintes i, sí, hi havia cintes als dos llocs, però també he de dir que hi havia un cartró identificatiu amb una fletxa reflectant que posava cap a l'esquerra que jo no vaig vore amb tanta boira, no culpo a l'organització ni molt menys, ja que el circuit estava molt ben senyalitzat. Que quede dit!
Jo estava molt nerviós em sentia culpable d'aquell error, Javier només em repetia que no arribaríem em temps, ja que a Escaladei estava l'últim control de pas al que després de lluitar com a persones inhumanes vam arribar quan passaven 8 minuts del temps de tall horari, però gràcies al metge que hi havia de l'organització i a la resta de l'organització van deixar-nos clicar i així seguir en cursa, cosa que haguéssim fet igual, sense dubtes! En aquells moments ja no ens preocupava el temps horari de cursa, només voliem acabar aquella bonica història de superació personal.
Marxem direcció a la Morera del Montsant sabent que teníem fins les 9 del matí per arribar a Cornudella i amb la sensació que erem invencibles que res ens podia aturar, res!
Faltava, però, l'última prova, ja que la pluja es va oferir per acompanyar-nos fins a meta amb un aigua que feia temps que no veia res igual, que juntament amb la fresca de la matinada i el ritme que jo no estic acostumat a dur, feia que no entres en calor, portant un fred damunt del meu cos que algú li hagués dit un altra nom. Només pensava que Javier no em demanés molts cops de treure-li una pedra de la sabatilla, ja que no hagués tingut tacte per afluixar-li els cordons.
Baixant ja cap a Cornudella per enmig d'un riu, ja que aquell sender de baixada per natros era un riuet que ens remullava els peus fins als turmells ja no notava dolor en lloc, simplement felicitat i un orgull immens d'haver tingut el plaer d'acompanyar a aquest HEROI. Faltant un kilòmetre per meta vaig parar per donar-li una abraçada i dir-li l'orgullós que estava.
A partir d’aquí, tot el viscut queda ja dins nostre i només aquells que han fet coses de les que se senten orgullosos poden sentir el mateix que estem sentint natros ara. .
Espero que en algun moment vos haguéssiu posat dins nostre.

PD Agraïr enhormement a Ramon Morató tot el que va fer per nosaltres seguint-nos les 22 hores de cursa. Sóc home de memòria i no ho oblido.
PD Ahir vaig ser particep d'una de les millors classes de superació personal que algú pot tenir, mai la podré oblidar.
PD A tota la gent que amb el seu material ens ha ajudat gràcies: Jorcani amb les Hoka one one mafate 2, Carlos Ripollés barretes energétiques, PHQuirogel, Generation UCAN.

jueves, 18 de octubre de 2012

Dissabte 10km PL Tortosa "deixa-hi marca"

Aquest dissabte es farà la última prova del circuit running series de 10 km, amb moltes sorpreses i una inscripció de luxe valdrà la pena anar-hi.
Molta sort a tots corredors i organitzadors, disfruteu-la "deixan-hi marca"

lunes, 15 de octubre de 2012

Dissabte UTSM

Puc dir que estic preparat per afrontar el repte, Javier Fran també! ara sols falta gaudi de la muntanya, de la soletat de la nit i de la companyia de Javier Fran.
 Dur repte el que portarem a terme però amb l'ilusió que tenim contrarestarem les dificultats, el seu desitg ( ser finisher ) s'ha de cumplir! jo com a guia ficaré tot de la meva part, ell com invident ja crec que ha cumplit en creixes, només amb atrevir-se a fer l'inscripció..... a partir d'ara tot es superar-se.
Al trail de Guara entre els organitzadors van apostar si arribaria dintre de temps, doncs el que va dir que no ho fariem va equivocar-se i ara al UTSM jo no apostaria pel NO. Ho farem!!!!

miércoles, 10 de octubre de 2012

Javier Fran i Albert Giné Inscrits al UTSM

Després de l'experiencia viscuda al Trail de Guara on era un "entrenament" i una toma de contacte ara toca el repte de veritat l'UTSM cursa de 100 km i 4000 de desnivell positiu.
He pogut treure moltes conclusions de com plantejar la cursa, que va fallar, en que podem millorar, que portar, que deixar, etc.etc.
Tinc molta ilusió de poder-lo guiar fins la meta, tinc moltes ganes de que pugue aconseguir ser finisher i així poder demostra a molts que a la vida només li has de ficar VALOR, valor per afrontar les dificultat i demostrar-se a un mateix que res ens pot impedir l'aconseguir els nostres reptes, Javier Fran te que ser un exemple i un mirall per a molts, jo sóc el primer en incloure'm.

domingo, 7 de octubre de 2012

Javier Fran m'ha impactat.

Bueno tot comença en divendres la tarde, haviem quedat que el recolliria al portal de casa seva a Barbastro, d'allí ens quedarien 20 minuts fins Alquezar on haviem reservat un alberg.
La primera impressió al veure'l ( ja m'estava esperan al portal ) va ser:
-"joder vaja home" (media 1.83 i pesava 86 kg) el comparava de constitució amb Joan Tirón ex president de la Uec Tortosa.
Al coll tenia clar que per malament que anesen les coses no el podria dur....sort que no va fer falta! tot i haver-hi moments durs.
Després d'arribar i deixar els pataquets al alberg anem en busca dels dorsals, una volta recollits anem a un caixer per treure diners i una volta allí em diu:
-"tranquil treu els diners que no miraré el número secret" em vaig adonar que porta una vida de lo més normal possible dintre de lo que te i vol ser dintre les seves possibilitats el màxim independent.
Després d'això anem a sopar i allí em vaig endur una de les moltes sorpreses, vaig quedar impactat de la facilitat que te per tot, menjar, beure, tallar les coses, agafar les coses, etc, millor que qualsevol de nosaltres! es fàcil imaginar-ho però...per què no ho proveu un dia?
Després de sopar anem a dormir ja que demà seria un dia dur.
Ens despertem a les 6 del mati i començem a ordenar motxiles, ell portava una motxila molt gran o sigue que li vaig canviar per una de meva que ja portava per si de cas ( molt ligereta jeje ) "l'obligo" a ficar-se les sabatilles HOKA que li vaig aconseguir gràcies a Ramón Morató, unes hoka stinson evo com les meves i que teniem que provar de cara l'UTSM, amb molts dubtes ja que ell es fidel a unes "camperes de muntanya" ho vaig aconseguir.
Una volta tot remenat,triat,seleccionat,etc,etc ens dirigim cap a meta, allí em trobo i saludo a Ramón, el gran Ramón de Huesca que ens fa les seves fotos oportunes, que crack! i donen la sortida, eren les 9 en punt i l'objectiu era arribar abans les 6 de la tarde hora de cierre de la prova.
Va ser una cursa molt diferent per a mi, de lluita per una classificació, un crono o un altre corredor a lluita per aconseguir que un amic arribe en temps a meta i així pugue demostrar-se que amb ilusió i molt d'esforç es pot aconseguir la fita que es vulgue, ahir m'ho van tornar a demostrar, simplement es creure-ho.
Vaig tenir moments de molt d'apuro on no savia com decifrar-li tot el que veia, tot eren pedres,escalons, desnivells, senders que pareixien trialeres......bufff quina tensió! i ell depenia tot de mi.
Quan arribava a una pista per mi era com si estes prenen el sol a la platja, em tranquilitzava, però la tensió que vaig tenir durant molts moments de la prova no era aconsellable, a més el temps, si, si, el rellotge, tenia que anar controlant en tot moment per arribar dins de temps i per moments ho veia perillar.
Vaig despistar-me molts pocs segons en tot el trajecte però suficient per demostrar-me que una distracció meva era un susto per ell i això em feia estar amb uns ulls com a plats.
Quan arribavem a una pista ell volia ser independent, agafava els dos bastons i caminava sol, jo al seu costat i simplement parlava per orientar-lo millor, increible senyors! i així arribavem a meta, ell caminant per si sol amb 8h50minuts 10 minuts abans de tancar la cursa.
Ahir va ser un éxit per ell i una lliçó per mi, penso amb tot i només puc donar GRÀCIES.

PD  La UTSM serà molt però que molt difícil, però lluitarem per ell, ho pot fer!
PD Les HOKA segons ell va dir-me van ser la clau per poder arribar en temps


viernes, 5 de octubre de 2012

Trail de Guara

Ha arribat l'hora de partir, primer cap a Barbastro a recollir a Javier Fran i després direcció Alquezar.
Estic ilusionat! tinc ganes d'ajudar i experimentar este repte, ser guia! qui m'ho havia de dir.......
Demà tindré 38 km per apendre i transmetre tot allò que veig en décimes de segons, no serà fàcil ni per ell ni per mi però quan algo vols fer difícilment pot haver-hi algo que ho empedeixi.
Treure moltes conclusions per UTSM ja que demà ens donaràn 9h per fer els 38 km si ho aconseguim crec que el repte de UTSM es factible i si no es així .....PROBLEMES!!
Li he preparat les baretes de Carlos Ripolles, les de Sables, he fabricat un bastó que ens anirà molt be, li he conseguit unes Hoka com les meves i vaig carregat d'ilusió per fer-lo disfrutar de la muntanya.