lunes, 29 de abril de 2013

Tinc "mono" de cursa.........

Aquesta setmana passada he pogut entrenar un poquet ja....i si puc entrenar aquesta setmana voldria treure'm el "mono" i anar a correr una cursa, la del Vent! ja que esta al costat de casa i tinc grans i bonics records, a més, la cursa m'agrada!
Poc a poc estem entrant en una rutina més portadora ja que Pol es porta molt be i ens "deixa" fer, tot i això ni per asomo fer el que un voldria......jeje.
Ara hi ha coses més importants que fer km, tot i que necessito fer-ne per desconectar i alliberar-me de tensions acomulades de la setmana.
Lo dit, si es pot i puc entrenar una mica per que la cursa no se'm faci un calvari ens veiem diumenge al Reguers.

miércoles, 17 de abril de 2013

Un sopar que em farà sentir orgullós!


 Divendres a Roquetes es farà el sopar anual a benefici de la lliga contra el cancer i un any més els meus pares i jo assistirem al acte, la meva dona Tere aquest cop no vindrà, Pol de moment necessita molta atenció.
 Serà un sopar especial per mi ja que a més a més faré entrega dels diners recaudats amb la venta de les agendes esportives, mooolts!! no m'agrada especificar cantitats ja que l'important no son els diners sino els fets.


 La venta de les agendes ha sigut tot un éxit i vos agraeixo molt a tots l'implicació i la solidaritat que heu tingut comprant-la. El repte solidari queda assolit i de quina manera...GRÀCIES!
Hi ha un però com a totes les coses .....el repte esportiu ( fer el gr 99 ) tot el recorregut de l'ebre no ha pogut ser com molts ja sabeu, uns dies abans d'enfrontar-me a ell la salut de la mare es va complicar i primer es lo primer. Ara a nascut Pol el nostre primer fill i tampoc tinc el temps de poder fer-lo però...... no m'agrada deixa les coses a mitges.
El repte esportiu queda pendent i prometo fer-lo! ja que ho necessito.

martes, 9 de abril de 2013

Hem sigut pares!!!

Vaig dir que només una força major em privaria de correr la cursa d'Alfara doncs aquesta força va apareixer...la meva dona Tere es va ficar de part i ara mateix sóm pares d'un fill; POL

Quina felicitat, quins moments....però es una situació inolvidable. Sóc un home feliç, s'han cumplit molts dels meus desitjos! però al fin i no sense lluitar molt ( m'imagino ) la iaia Cinta ha conegut al seu net, un moment impagable.
Ara poc a poc tenim que agafar la dinamica i la rutina que te tot això de ser pare, el tema entrenar.......ho veig impossible!!! al menys de moment.......