viernes, 29 de junio de 2012

Serà una bogeria!! IDM

Tinc molt de respecte a esta cursa: la isostar desert marathon, la gent no sé si es fa a la idea del que pot arribar a ser esta prova al desert dels monegros, però jo sí, és per això que no li tinc por però sí molt de respecte.
Ahir baixant per la carretera de Lleida i prop d'on transcurrirà la prova vaig mirar a la meva dona i vaig dir-li:
-Què et sembla? "jo no crec que això pugue ser legal" va respondre'm.
-Serà duríssim, ho tinc clar! Va respondre que m'admiraba si ho podia fer però que en cap moment poses la salut en perill ja que aquella calor era anormal.
Vam parar a un bar per agafar aire i pendre un refresc ja que ens ofegàvem però no vam poder ni posar-mos a una terrassa magnífica que estava protegida amb un toldo, ja que el sol penetrava molt i la xafugor era insoportable i vam anar dins amb l'aire acondicionat. Vaig tornar a mirar a la meva dona i li vaig dir: -Saps quants de per aquí ho fan? ( SAragossa i entorn ) noooo va respondre'm
un 5% dels inscrits!! Serà que saben el que hi ha........no si tontos no els considero pas.
Bueno que no passa res, arribarem on podrem que és al màxim de les meves possibilitats, primer és el disfrutar que natros disfrutem patint i després que siga el que déu vulgue.

PD  podria no anar-hi però si hi vaig és perquè vull ser-hi
PD noms a tenir amb compte Ismael Dris, Miquel Capo, Xabi Lekue Peña, i....més! quin nivell déu meu.

Ja tinc cobertura, hem arribat de fer carros de foc

L'alta muntanya té això que estàs bastant incomunicat, però la veritat a voltes va molt bé, ho asseguro!

Dilluns vam marxar direcció a Espot la meva dona Tere i jo per afrontar carros de foc amb tres dies, caminant.....que quede clar.
Han sigut tres dies magnífics per tot, ambient, companyia, refugis, hores de caminar, km, desnivells, paisatges, etc.
Són d'estes coses que crec que s'han de fer almenys un cop a la vida, ja que ho tenim prop i t'adones que no cal marxar fora del nostre territori per disfrutar de la muntanya.
Dilluns vam pujar fins al refugi d'Amitges del pàrquing ja que vam arribar per la tarde i tard o sigue que 2h30 i 12km, allí vam fer nit.
Dimarts sense matinar molt ( vam arrencar a les 9 del mati ) ja vam estirar més rato i vam arribar fins al refugi de Ventosa després de 8h i 27 km
Dimecres va ser l'etapa reina, vam matinar! i a les 7:30 ja caminàvem per arribar fins a Josep Mª Blanc després de 30 km i 11h de caminata que van deixar a Tere en ansietat d'arribar, sort que les vistes del refugi van calmar un.... 5% el sofriment.
Dijous ja vam baixar cap al pàrking però vam voler allargar-ho més i no vam baixar pel sender i vam fer-ho per la pista, passant pel refugi de l'Ernest Mallafré i ja fins al parking 3h 30 més i 17km

Aconsellable 100% !!! en més o menys dies, depenent del nivell de cadascú però realment és molt bonic.

viernes, 22 de junio de 2012

El recovermax es miraculós!

Fa ja un parell de mesos que gràcies a la gent de maxifuel disposo dels seus productes, gels, sals, barretes, recuperador, etc, però hi ha un d'estos productes que al meu cos li va però d'allò més be, el recuperador RECOVERMAX que tens que pendre'l després d'un esforç important i màxim 20 minuts després de fer-lo.
Jo he notat molt els efectes ja que et deixa nou per al endemà poder ser un dia més, un dia normal i no anar ple de dolors.
Alguns amics l'han provat i pensen com jo ( Javi, Ivan, Bernabe, Carlos ) es més diuen que el compraràn del be que els ha anat.

No m'agrada fer publicitat de coses així com així i si realment ho faig es perquè puc assegurar i verificar que vos aniria molt be.

miércoles, 20 de junio de 2012

Rectificar en cursa ( canvi de xip....)

Quantes voltes hem pensat en l'objectiu abans d'aconseguir-lo? quantes voltes ens hem dit: avui puc quedar...o.... avui la lio! i després na de na.
LLavors es quan tenim que treure l'orgull i fer un canvi de xip en plena cursa, sempre hi han curses que per uns motius o altres tens que fer-ho.
Jo personalment l'he fet molts cops, un el recordaré tota la meva vida ja que va ser a un dels meus reptes ( marató de sables 2010 ) molts mesos preparan una prova i...l'objectiu principal TOP 25 se'n va anar al "traste" per culpa d'un error, que vaig fer? doncs, caminar!! i no pocs km per tal d'acavar, el competir va passar a un segon plano.
I com aquesta moltes vegades, no sempre surten les coses com un vol i llavors has d'activar el plan "B" com més exigent ets més números tens d'activar el boto.
En això vull dir-vos que en cap cas he abandonat, he parat, reflexionat, descansat, avituallat, hidratat, etc, però mai he ficat el peu a terra ( si volta a catalunya ) ja que ficavem en perill la salut i amb això no es juga, es innegociable.
Ahir parlant amb amics/es que per algún motiu no van cumplir l'esperat a les últimes curses jo els i vaig dir que m'havien fet content ja que van canviar el xip i van continuar!

PD a voltes som tant exigents en natros mateixos que em d'estar preparats per pulsar el boto!
PD a tots estos tant exigents els i demanaria que no abandonen per un error i que continuen avant! sempre i quant no fiquen en perill la salut.

lunes, 18 de junio de 2012

La por a pedre ens priva de moltes victories

Molts no entendràn la finalitat d'aquest escrit ja que es mouen per sensacions, aficions, ambient, etc  i no per la lluita d'un resultat, però n'hi ha que l'entendràn i no poc.
Quants no miren les llistes d'inscrits i diuen:
"si corre este i aquell quedaré com a molt tercer" o "si van tots els que hi han apuntats..." i llavors prenen una decisió per mi equivocada, per quedar lo....... no vaig!
Això és cert i molt cert i com més nivell més! i pensar que molts no quedaran mai en una posició "top" i arriben en una felicitat indescriptible!
Jo moltes vegades també m'he dit:
-"Avui al pelotón" però sense renunciar a participar! si tots els corredors pensessem igual no hi haurien guanyadors, gràcies a déu no es així i són pocs.
Quantes coses hagués deixat de guanyar ( no parlo només de resultats ) si no hagués participat per por a perdre i quantes coses he guanyat ( no parlo només de resultats) per decidir per mi i no per una llista d'inscrits.
Disfruteu corrent independentment de qui teniu al costat, disfruteu de l'esport i de la muntanya competint si voleu, però competint contra vatros mateixos, sereu el millor rival.

domingo, 17 de junio de 2012

Duextrem, sorpreses que et dóna la vida.

Avui m'he emportat una sorpresa molt gran, he aconseguit guanyar la duextrem! després de trucades i més trucades per poder comprovar i verificar que el circuit de btt era assequible per mi ( tinc nivell 0 per baixar per trialeres, etc ) al final ahir per la tarde em vaig decidir per la duextrem tot i no tenir-les totes.
A l'arribar i vore totes aquelles cares ( Joan Farnos, Kiko, Angel Luis, etc) m'he dit a mi mateix....Albert, esta no és la teva guerra!! però....buffff.
Anava a sortir en pantalonets running a fer el trail i al veure tots els que feien la duextrem que anaven en culots he pensat això seràn 30 segons i.....canvi de prenda!
Llavors ja he vist que estaba en plena batalla, no havien passat ni 10 minuts del meu primer pensament!
He sortit de menys a més per acabar la cursa a peu 2n a un minut del guanyador que no feia ja l'etapa de btt o sigue que he agafat la bici 1º hi he sortit molt tranquil.
No tenia referències però sabia que Joan Farnos no tardaria en atrapar-me i volia estar preparat per al moment o sigue que anava agafant forçes avituallant i menjant, la cosa ha sigut que no arribat tot i retallar-me part de l'aventatge, quin home!! al final SORPRESA arribant en 1a posició.
Felicitats a l'organització per tot el desplegament, als voluntaris i tots aquells que heu complert el vostre objectiu.

PD ara toca descansar per estar preparat per a la propera batalla IDM

jueves, 14 de junio de 2012

Estos locos que corren

Jo m'he sentit mooolt identificat, i vatros? una veritat com una casa, este video es genial!

miércoles, 13 de junio de 2012

Es pot baixar de 4h a la Fredes - Paüls?

Aquesta pareix que sigue la pregunta del millon estos dies..si es pot o no es pot baixar de les 4 hores a la nocturna.
Jo parlaré per mi i ara això es un parlar per no callar, el que esta clar es que jo no vaig baixar.......això si que esta clar!
Penso que si realment hi ha un corredor en forma i agafa un bon dia ( no molta calor ) es pot baixar uns minuts, sobre 3h55 més o menys però no es pot pedre temps en lloc! ni avituallaments, ni res de res, a sac!
També he de dir que això es una marxa......i alguns com ara jo anem a fer-la competint i mos perdem l'encant que te, una pena per natros.
                                       En un temps no molt llunyà .......jo aposto per esta marca

 Ara després de 9 anys del meu debut amb aquesta travessa nocturna on al 2003 no vaig aconseguir baixar de les 6 h ...... i a més pensava que era molt difícil baixar-hi ara penso que es pot baixar de les 4h.........en fi, una bogeria! on arribarem?

martes, 12 de junio de 2012

Li tinc molt de respecte

Aqui tot el que es i es necessita per afronar IDM

1. Organización


NO LIMIT es el organizador del ISOSTAR DESERT MARATHON

2. Definición de la Prueba

ISOSTAR DESERT MARATHON, es una carrera a pie de estilo desértico, en autosuficiencia alimenticia sobre una distancia de 110-120 Km aproximadamente, con la obligación para cada participante de cargar su equipo (comida + material obligatorio).

3. Condiciones Generales

ISOSTAR DESERT MARATHON, se regirá según el reglamento de la prueba y de sus anexos a los cuales todo corredor acepta por el simple hecho de inscribirse.

4. Recorrido

El recorrido de la prueba se mantendrá en secreto hasta el día de las acreditaciones y tendrá una distancia aproximada de 110 a 120 kilómetros.

5. Autosuficiencia

• Esta es una carrera en semi autosuficiencia de participación individual.

• Hay avituallamiento líquido.

• Cada participante deberá disponer de la comida que crea necesaria. Es obligatorio un mínimo de calorías al inicio de la prueba. Se entregará, a modo de regalo, un Kit Isostar de 2.500 Kcal.

• El itinerario estará señalizado especialmente para la carrera.

• Está prohibido tener ayuda externa e ir acompañado de otras personas que no sean participantes inscritos en la prueba.

6. Controles de paso (CP)

Los participantes deberán pasar obligatoriamente por los CP y verificar su paso por medio de un control electrónico Sport-Ident. Los CP estarán claramente visibles. Cada CP tiene una base electrónica, sobre la cual se debe situar la tarjeta Sport-Ident para que registre el paso de cada participante, Este proceso es instantáneo. Todos los CP son obligatorios y el no marcar en ellos implica la descalificación. La tarjeta Sport-Ident (SI) es una tarjeta electrónica con un chip que se utiliza para verificar el paso por cada control. Los participantes son los responsables de registrar su paso por cada CP y la descarga de la misma en la Meta. La pérdida de esta tarjeta implica la descalificación y pérdida de la fianza.

7. Seguridad

La organización situará en determinados puntos del recorrido personal especializado encargado de velar por la seguridad de los participantes. Es obligatorio seguir las indicaciones de este personal, que estará convenientemente identificado. En caso de abandono hay que comunicarlo lo antes posible al personal de la organización. Se dispondrá de personal y ambulancias en puntos estratégicos del recorrido para intervenir en caso de necesidad. Un equipo escoba encargado de cerrar la carrera comprobará el paso de todos los participantes.

8. Información general

• La organización no se hace responsable de los accidentes o daños que puedan recibir o producir los participantes, si bien velará para evitarlos.

• La organización se reserva el derecho de modificar las bases del ISOSTAR DESERT MARATHON suspender ésta, ante una eventualidad o causa de fuerza mayor.

• Los participantes seguirán las instrucciones que les sean dadas por la organización.

• Al inscribirse, todo participante acepta sin reservas el presente reglamento, la ética de la carrera y la normativa anexa.

9. Límites horarios

Se establecerán unos límites horarios que se indicarán en el Roadbook Oficial que se entregará el dia de la carrera. No se permitirá seguir a los que superen estas barreras horarias. Por razones de seguridad, la organización se reserva el derecho de parar la prueba, modificar el recorrido o de variar los límites horarios.

10. Retorno al punto de partida y abandonos

• La organización dispondrá de vehículos de retorno al punto de partida en diversos puntos de la carrera.

• Los participantes que abandonen en alguno de estos puntos deberán indicarlo al responsable del control y serán repatriados al punto de partida al cierre del control.

• Los abandonos se deberán efectuar en los controles.

• Los que abandonen deberán avisar obligatoriamente a la Organización por medio de un control o poniéndose en contacto con el Centro de Organización a través del número de teléfono que será comunicado a los participantes.

• Los participantes que abandonen en otros lugares y su estado les permita desplazarse, deberán dirigirse a alguno de los puntos de retorno o al punto de partida.

• En caso de necesidad de evacuación por accidente o lesión que impida la aproximación a pie a uno de los puntos de retorno, se deberá avisar a la organización por todos los medios posibles contactando con alguna persona de control o de asistencia de seguridad para activar el operativo de rescate.

11. Dorsales

• Los participantes deberán llevar en todo momento el dorsal facilitado por la organización.

• El dorsal debe estar siempre visible, no se pueden recortar, doblar, tapar ni modificar.

12. Condiciones de los participantes

• Tener 18 años cumplidos.

• Conocer y aceptar las condiciones del presente reglamento.

• Cada corredor deberá tener material adecuado para soportar las condiciones propias del terreno desértico y el material obligatorio que junto con la mochila deberá pesar un mínimo establecido.

13. Material obligatorio

Cada participante deberá disponer, para garantizar su propia seguridad, del siguiente material obligatorio:

• Mochila

• Linterna frontal (35 lúmenes) y un juego de pilas de recambio

• Luz roja de posición trasera (tipo piloto de bici)

• Manta de supervivencia (220 x 140 cm)

• Gorra de sol / Buff

• Gafas de sol

• Silbato

• Navaja

• Brújula

• Comida (min. 2.500 Kcal.*) con nº dorsal marcado en los envoltorios

• 1 Botella agua 0,5L de emergencia. Precintada (Proporcionada por la organización)

• Botiquín: venda elástica vendaje/tapping (80 x 3cm), antiséptico

• 4 imperdibles

• Chaqueta paraviento

• Teléfono móvil

El peso total de la mochila con todo el material obligatorio ha de ser de 2.1 kg como mínimo. El peso del líquido necesario para consumir en carrera no se contabiliza.

(*) Cantidad de calorías a presentar en el Control de Salida. La comida es material consumible y va reduciéndose a lo largo de la carrera. Todos los envoltorios y bolsas de barritas, geles, etc., deberán tener marcado el nº de dorsal con rotulador indeleble.



domingo, 10 de junio de 2012

La nocturna......

Què? per on començo? hi ha tant per explicar.......

Començaré dient que ja unes hores abans de la sortida es palpaven nervis, la meva dona que volia el meu frontal ( fa més llum ) i ja que tenia que emplear més hores, pues el volia; jo també el volia perquè volia fer la baixada molt ràpida, uns crits, una mica de tensió i.....per a mi! jeje tot això es anecdòtic, però més ho es encara quan li vaig dir que no l'havia utilitzat........

De la nocturna podria parlar-ni hores, m'encanta! i prometo l'any vinent disfrutar de la lluna, ojalà amb companyia de la meva dona, el crono quedarà aparcat! que bé queda dient-ho a un any vista..........

Pujant cap a Fredes només mirava el cel, s'està tapant! ja només pensava en córrer.

A la sortida vaig saludar tothom que coneixia i relaxat vaig començar la travessa, al km 3 ja anàvem només dos corredors Juan Jose Oliva i jo i li vaig dir:
- "Tenim dos opcions, a muerte a per el record o anem junts a un ritme assequible" vam decidir la segona opció, allí en aquell moment es va esfumar el record, crec que tenia les cames per fer-lo però el cap va decidir valorar la companyia, no m'arrepenteixo! senyal que no tenia que fer-lo.
Baixant el coll de Pallers vaig veure que Oliva es quedava un poc i vaig decidir no esperar-lo, aniria fent i si m'atrapava millor però ja no va ser fins a meta.
No sabia que podia fer el record fins al cruze del coll de l'enrejolada, allí vaig arribar en 3h30 minuts clavats i per referències d'altres vegades sé que havia arribat a Paüls des d'allí en 29 minuts o sigue que vaig baixar com un boig sabent que podia fer el record però la fatiga que portava m'ho va impedir per un grapat de segons ja que em va costar 31 minuts arribar a meta.
Conclusions! boneeees, em trobo bé, competir poc m'està donant resultats i sensacions positives.

Gracies als amics de la uec Tortosa pel tracte rebut, com un corredor d'ells! i felicitar a tots aquells que han pogut aconseguir el repte d'arribar a Paüls o Caro.

PD menció especial a la meva cunyada Rosa 6h 47 .......increïble! el pròxim any aniré mirant detràs....

viernes, 8 de junio de 2012

Queden 35 dies per al 2º repte de l'any

Aquest any he competit molt poc i vos asseguro que cada cop competiré menys ja que no m'omple del tot, els reptes i altres finalitats m'omplen molt més, també potser es degut a que porto dels 9 anys competint i ara com a que ja no es una prioritat per mi.
L'any passat vaig acabar molt tocat de tant competir i aquest he seleccionat molt per quan arribe el dia x estar al 100%.
Falten 35 dies per la isostar desert marathon i aqui si que vull fer-ho el millor possible, sempre dins de les meves possibilitats cadascú sap fins on pot arribar.

                                Aquesta foto es del dia de la presentació de la cursa a Barcelona
 De izquierda a derecha: Albert Giné (Atleta), Isabel de Fuenmayor (Isostar), Nil Bohigas (Director de la carrera) y la Dra. Nieves Palacios jefe del Servico de Endocrinologia y Nutrición del Centro de Medicina del Deporte de Madrid

 Li tinc ganes a este repte ja que hi ha gent que ha apostat per mi, facilitant-me les coses ( inscripció, material, etc ) però també sé que no serà gens fàcil aconseguir-lo ja que 120 km non stop en autosuficiencia, als monegros, els dies 14 i 15 de juliol.....faràn que la calor ens deixe tontos.

jueves, 7 de junio de 2012

Un aclariment sobre la cursa del LLop

L'altre dia vaig fer una entrada on ficava que hi havien dos coses que no m'havien agradat doncs una porta cua..... i jo vaig a tallar-li de quajo! serà la meva opinió, una més.
Resulta que avui després de parlar amb el meu amic Xavi Royo ( lo jesusenc) ja que no podia pair-ho m'ha acabat de confirmar els mínims dubtes que tenia, que a la postre es el de menys.
Crec que no es just dir o insinuar que algú en este cas JAVI PADROSA ha sigut llop en ajudes, crec que no es just desprestigiar algú en aquest cas JAVI PADROSA després de més de 25h d'esforç per aconseguir un repte on etapa a etapa ha lluitat a mort per entra dins de temps, sense recuperació!! ja que anava tant just que no li donava temps per res més, bravo!! crec que no es just desil.lucionar algú després d'aconseguir una de les il.lucions de la seva vida SER LLOP crec i es la meva opinió que no es just.
Si parlesem de justicia............
Serieu feliços sen llops falsos, tramposos? jo personalment no podria tenir una platera penjada saben que no he sigut leal.
Van dir-me que a les etapes de kaiac no van veure cap lanxa amb motor remolcant ningú, Xavi Royo va acompanyar Javi Padrosa a les 2 etapes de cursa a peu i no sense patir una barbaritat va aconseguir entrar dintre del temps, a l'etapa de ciclisme Xavi Royo el va seguir amb cotxe fins al Pinell de Brai, em diu que anava acompanyat de 5 corredors més però després pujant Som se'l van deixar arribant sol a Tortosa quan faltaven 9 minuts de temps i a l'etapa de btt el vaig seguir jo amb un altre company seu i dic seguir per què en tot moment vam anar detràs d'ell per què ningú pogués dir que li marcava el ritme, a més vam tenir la companyia d'un cotxe de l'organització més de mitja etapa.....més companyia si cal!
Res més, estic alliberat ja que diumenge em va costar dormir, no podia entendre res i em preguntava:
Per què es diu això? serà cert el que diuen? no em tocava res a mi però em va doldre com si a mi m'ho diguesen, pensava en l'esforç que acavaba de fer i ja l'estaven jutjan......molt trist.
Amb este escrit queda per mi acabat este tema, no penso contestar ningú, si personalment! este blog es per expresar-me, per motivar, per il.lusionar, per agraïr, felicitar, per alliberar-me del dia a dia que prou dur es, etc etc i no per fer salsa rosa.
No he fet este escrit per guanyar amics i pedre'n d'altres, jo necessito dels amics i de l'esport ja que em donen VIDA.
Que quede clar que això es la meva opinió, una més, cadascu amb la seva conciencia.

PD Lo que tinc clar es que costa el mateix DESPRESTIGIAR, que FELICITAR.

                                                             FIN

miércoles, 6 de junio de 2012

I no es bonic això



Sempre he dit que es millor donar que rebre, aqui un exemple d'una esportista. Que gran!!!

Fredes - Pauls

Era allà per l'any 2003 i quan portava 4 curses de muntanya quan els meus amics de club em van dir:
- dissabte a la nocturna que ja veuràs que xula......doncs d'acord allí vindre!
Jo era tot un ignorant d'aquest esport, altres com Marti, Mauro, Isa, ja eren uns veteranos! imagineus ara....jeje que encara donen guerra allí on van.
Aquella primera edició meva era ja la 7º que es feia on van acabar 101 persones! ara això esta desmadrat, més de 700!!
Jo no havia fet mai 50 km o sigue que era questió de seguir algú qe em portes a bon port, a més, llavors no hi havia més marques que les ratlles del GR ara això es molt diferent.
Vaig sortir detràs d'un grupet de corredors i sabeu qui era un? Kiko Marti....quina casualitat! això vol dir que molt enrera no anavem jeje aquell dia ens vam coneixer vam fer uns 40 km junts.
Després d'alguna perdua vam arribar a l'última baixada i vaig quedar-me sol arribant a Pauls amb 6h 02 minuts i.....sorpresa era el record de la prova.
La Fredes - Pauls l'he viscut de molt prop i m'ha donat molt, li dec molt a esta prova que m'ha vist creixe esportivament parlant i aquest any voldria fer algo bonic, no parlo de cronos! parlo de sentiments.

lunes, 4 de junio de 2012

La cursa del llop vista de fora

Aquest cap de setmana es disputava la mítica cursa del llop, una prova exigent (pot ser la més exigent de les nostres terres) on jo he tingut el plaer de poder-la disfrutar en dos ocasions i puc dir que m'ha donat molt.
Volia fer varies etapes, res de matxacar-me! solament per acompanyar amics cosa que també m'omple i molt.
A la primera etapa, la de bicicleta de carretera, no havia arribat de Barcelona després de fer el sopar amb els amics de la haima 42 i vaig arribar a les 13:30 just abans de la segona, la cursa de muntanya i sense pensar-ho vaig fer-la, fent el primer tram a bon ritme i després acompanyant a Iñaki company d'equip que va fer un carrerón.

Diumenge vaig pujar amb la btt a caro acompanyant amics que m'anava trobant pel camí, però vaig estar molt de rato seguint a David ( cocacola ) que va fer totes les etapes i amb matrícula d'honor. Felicitats campió.

Per acabar només quedava l'etapa de btt 110 km i tenia el deute d'acompanyar a un altre amic Javi (el pràctic) que també feia les 6 etapes i no sense patir la vam fer lluitant com un jabato, enhorabona! A mi m'has sorprès, moltes felicitats.

Per la meva part felicitar a tots els llops, poder ser-ho, només ho sabeu vatros el que costa, als que van fer-ho per equips, per relleus, als que van fer etapes i sobretot menció especial a l'organització pel seu desplegament.

                                  VARIES COSES QUE NO VAN AGRADAR-ME

1/ Que hi ha gent ( més de la que molts penseu ) que només busca desprestigiar l'èxit dels altres i això no m'agrada, potser a molts d'ells els hi falta èxit personal i al no tenir-lo pos a lo fàcil.........MAL!!! s'ha de saber dir felicitats, enhorabona, ets un crack, la meva admiració, etc,etc detràs d'un èxit hi ha molt de sacrifici per a què un grapat te'l vulgue desprestigiar.

2/ A les últimes tres curses ( Reguers, Trail Rasquera-Tortosa i Cursa del LLop ) hem tingut tres corredors/es que han estat en perill per deshidratació degut a la forta calor i això ha fet que tinguem tres sustos IMPORTANTS. Vull pensar que no passarà més i que mai haguessem de lamentar res, però són avisos. Cada cop som més els corredors que correm per estos móns en estes condicions i no vull dir que a les persones que els hi ha passat anessen poc preparades ( hidratades,etc) però sí que puc dir que cada cop hi ha més persones inconscients del que fan i amb les condicions que ho fan i per a estes els hi dic que vigilen, ja que les curses les hem de recordar pel seu encant i no per que aquí va pedre la vida...Sóc dur ho sento però a voltes és millor recordar-mos això que arrepentir-nos d'altres coses.

Km per tothom i gaudiu de la muntanya que és molt bonica.

viernes, 1 de junio de 2012

Les amistats que fas durant el camí

Feia temps que volia fer aquesta entrada però serà avui ja que és un dia perfecte després d'aquesta setmana.
Sóc d'estes persones que necessito dels amics, gràcies a déu en tinc molts i de molt escampats.
Les curses m'han donat l'oportunitat de fer créixer les amistats fins al punt que quan anem algún lloc penso:
-"allí viu ....podríem anar a veure'l!" això és el que guanyes pel camí, un camí llarg, on porto molts anys ple de curses, km, records, experiències, milions de converses, comentaris, etc.
I d'aquí neix L'AMISTAT que ara tinc en tanta gent i que a la fi del camí ( espero que sigue un ultratrail molt llarg ) és l'únic que et queda.
Aquesta setmana va començar amb una reunió del Trail Roquetes amb dilluns la nit, on vam portar el pernil guanyat el diumenge i mentre féiem la reunió el vam deborar tot adjuntat de rises i molts comentaris.
Ahir dijous pernil party amb els amics de la uec tortosa  "l'altre equip meu" on vam xalar i riure a gogo!
I aquesta nit sopar a Barcelona amb els amics de la gran Haima 42 ( marató de Sables ) serà increïble tornar-mos a trobar! recordarem les misèeries viscudes però .....amb un entrecot a les mans, jejeje.
El que deiem.....AMISTATS

PD les amistats són com les plantes molt boniques però s'han de regar........jo podria no haver anat a la reunióo de dilluns, estava cansat! podria no haver anat ahir, ja que no són el meu actual club i vulgues o no......I podria no anar avui a Barcelona ja que està lluny!  però prefereixo no veure molt a les curses per poder regar les AMISTATS