Aquestes coses son lo millor del nostre pas per l'esport

En pocs dies he rebut aquestes dos "recompenses" de lo millor que un esportitste pugue recollir, vos ho aseguro!

També puc dir que no pararé d'ajudar i lluitar contra el cancer i altres events solidaris, això m'ajuda i em motiva, també em fa adonar que sóc un afortunat al poder fer-ho ja que després et queda una satisfacció única.

Diumenge obligats a donar suport!

El proper 9 de juny organitzen la Pujada a Caro.Desde el nostre club ja fa temps aprofitant que havien arreglat la part de Roquetes a Carreretes vam pensar perque no fer una pujada a Caro i vatros direu aixo es pot fer per un mateix, pensareu, pero desde el club ho vam voler organitzar de forma que li donem un encant al puguer pujar acompanyat dels cicloturistes de les nostres comarques o inclus de fora ja que puja a Caro es tot un repte per a qualsevol ciclista que vulgue vindre aquest dia.i un repte que tenim tots els dies es la lluita contra el cancer per aixo totes les donacions que fareu aquest dia anirant a mans de l' entitat LLIGA CONTRA EL CANCER. Per aixo esperem ser-ne bastants per arreplegar com mes fons millor. Us esperem a tots/es ja sigui en bici de carretera,o btt ja que encara que sigui una cicloturista esta oberta la participacio a la  pujada a tot tipus de bicicletes.US ESPEREM

Tota l'informació a 

http://www.btterresebre.blogspot.com.es/2013/05/pujada-cicloturista-benefica-caro.html

Duextrem Amposta

Diumenge vaig tornar a recordar el que era una "pàjara" ja no ho recordava però ......quins mals records!
Al duextrem vaig sortir sense esmorzar i ...la vaig liar, entre preses i aixecar-me justet l'asmorzar podia no ser una prioritat.

Al sortir a la cursa que es va sortir molt ràpit ja a la primera pujada vaig notar sensacions no bones, deixem-ho així tot i arribar 3º a meta vaig pedre molt de temps respecte als dos primers, massa!
Després ja va ser la confirmació, al agafar la btt tot va ser tot un cúmul d'errors, el primer es que no vaig parar a replegar el bidó, em va caure temps de sortir al agafar-lo per veure, que tonto! després de no esmorzar, amb aquella calor i  d'haver fet la cursa de trail el necessitava com mai! però en fi.
Al km 11 de l'etapa de btt quan estava parat a un avituallament passa Joan Farnos, al veure'l surto corrent per atrapar-lo i faig 1km amb ell, no el podia seguir...mare meva, de seguida vaig pensar "la que se avecina" jeje ara ric però no reia tant.
Després d'un altre avituallament  em passa un altre corredor i el mateix, intento seguir-lo però ....2km! ara ja m'ho veia, anava cami d'agafar un pajarón important.
Quan faltaven 5 km per a meta a una recta mirava atràs a vore si venia el meu germà, però encara no, que estrany vaig pensar.... però a falta de 4km ja m'havia atrapat! imagineus el ritme d'un i de l'altre.
El pitjor de tot es que no el vaig seguir ni 100mts! faltava encara 1.5km per meta i vaig baixar de la btt i estirant-la cap a un collet i ni així, vaig tenir que parar.
Vaig començar a treure i tenia unes sensacions molt dolentes sort que passava per allí el sr Horta que em va donar un gel i jo encara li deia
-"però si sol queda 1km" però es que si no ....ni arribo! em pasen dos corredors més en este últim km i per fi arribo a meta, buffff..... l'he liada em vaig dir a mi mateix.
Ahir em van trucar de l'organització que m'havia deixat la camiseta i les bambes al fer la transició, mareeeee com vam acabar.
Esperem que no torne a passar..................................

Gràcies pel tracte que he tingut per part de l'organització i felicitar-los per l'éxit que han tingut en la cursa.

Trail Rasquera - Tortosa

 Ahir diumenge vam acudir a fer el Trail de Rasquera a Tortosa, cursa del circuit que organitzen els amics de la Uec Tortosa.
La cursa va ser bonica, ràpida i se'm va acabar fent dureta....però ja tinc molta més benzina! poc a poc vaig agafant la forma, de seguir igual en un meset estarem per donar guerra!! potser a la nocturna....
Ja des d'un principi vaig sortir decidit, amb confiança, sabia que se'm faria llarg però qui no arrisca.....i vaig portar un ritme que sols va aguantar un corredor Lhoussain.Abaghad, el millor avui per avui.

 Vam fer 35 km junts a bon ritme i un per l'altre tiravem fort i sense encantar-mos gents, fins i tot a un avituallament els vam agafar "pixant" i ens va tocar obrir a natros les botelles d'aigua jeje però a falta de 5 km per meta li vaig dir;
-fins la propera! avui ja he fet prou de seguir-te fins aqui però en un meset pelearem fins a meta...i ja no el vaig veure mes jo vaig acavar de fer els ultims 5 km molt tranquil i content en mi mateix, avui ja he notat molta millora.

El resum de tot es que me'n vaig molt content amb l'equip, amb l'organització i amb mi i decebut per la poca participació que hi havia, mereixen moooolt més suport, natros el Trail Roquetes vam estar representats en cursa i marxa

Fins la propera.

Hem d'anar-hi nois!!!

Molts són els motius que tinc per fer una crida, molts! i és que la gent de la uec Tortosa, els meus amics, són els pioners amb les curses de muntanya a les terres de l'ebre i també per fora, el primer equip que hi havia de trail, a les nostres terres.
Ells ens han guiat, ens han traçat el camí, ens han obert els ulls i és més, a molts de nosaltres ens han ajudat o facilitat a organitzar la nostra cursa ( la que té cada poble, ja que avui en dia cada poble té la seva cursa de muntanya )
Avui dia tenim un circuit de curses de muntanya envejable, admirable i fantàstic.... però no oblidem l'origen i part de l'origen són ells: LA UEC TORTOSA.
Per això, i per moltes més coses, diumenge participant a la Trail Rasquera - Tortosa o a la marxa és una bona manera d'agraïr-los tot el que fan i han fet per este esport, el nostre esport.
Vos espero a tots a Rasquera desitjant cel·lebrar el vostre èxit a Tortosa.

SOM-HI NOIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD jo avui mateix faré l'inscripció

Per Horta es correr molt!!

Diumenge vaig anar a Horta a fer uns 10km d'asfalt, si! ja se que això no es lo meu però per anar agafant ritme no m'anirà mal, a més tenia unes rampetes que van afavorir el meu resultat ja que si no......
Una cosa molt curiosa es que vam marxar junts amb cotxe cap a Horta 4 amics de colla.... a correr una cursa i no de festa jejeje i vaja que dos vam pujar al podi i els altres no anaven molt lluny, m'agrada!
Una volta allí ja vaig veure que la cursa seria ràpida i dura per ritme que es portaria i si, així va ser.
Jo correr a 3;30 com a que no i vaig fer-ho 4 km.....cara avall! tot i això vaig veure que es com tot, entreno,entreno i més entreno.
Felicitar al guanyador que pareixia que estes fent un altra cursa i natros a entrenar!

Diumenge que be esperem correr ràpit però 42 km, estarem a la Rasquera - Tortosa

Li tenia ganes ( crònica de la cursa del Vent )

Li tenia ganes, podriem començar així aquesta crònica.
Molts de vatros ja sabeu que per uns motius o altres les curses i el correr ja no son una prioritat, ara el poder ser un bon pare i el estar junt amb la familia es més important.
Tot i això, la muntanya, el correr, l'ambient i per què no dir-ho la competició, em tornen boig!!! i no sortir a correr es anar-me matant a poc a poc, es per això que al Reguers li tenia ganes, moltes ganes.
Feia una setmana que entrenava be i amb normalitat, fent entrenaments bons, ja que el petit Pol es porta be, molt be diria jo i amb el permís de la meva dona m'anava escapant per poder entrenar regularment, clar que amb tants pocs dies no podem pretendre segons quines coses...però enseguida vaig notar que podia fer-ho ja prou be.
El fet que era el dia de la mare i jo en tinc dos a casa que........telita!!!m'animava a donar un poc més de mi però tot i això impossible per poder aspirar a algo que no fos el resultat que vaig obtenir.

Un altra cosa que em va donar un plus va ser el fet de veure aquesta foto d'equip, UN EQUIP!! i vore com pasaven les curses i jo no els podia "ajudar" fer pinya, estar allí, ara que ja esta tot engranat i fem un pam de goig, en fi que tot va ajudar per què sortigues una bona cursa.
La cursa va sortir rapideta i pujant a gànduls ja anavem quatre corredors els que al final quedariem els quatre primers i alguna brometa vaig soltar tipo;
"eiiii per aqui s'ha de correr que esteu fent tap" jejeje ara al recordar-ho.....després vaig dir-los que era broma.
i més, però millor parlem de la cursa jeje Angel Curto pot contar-ne un altra del farrubio si vol jeje vaig disfrutar, es nota oi?
La pujada al farrubio la vaig fer molt lenta, vaig regular inclús massa, volia guardar un poc per baixar més solt i apretar a l'última però que igenuo, a l'última es puja caminant!!!
Vaig fer la baixada al farrubio amb Pere Aurell, un crack! va a meitat gas ja que surt d'una lesió però en quatre dies, adios! i la pujada al Penyaflor be, però veien com em marxava Pere sense poder-ho remediar i això que anavem caminant els dos...el millor de tot es que vaig arribar a meta moooolt sancer.

De la gent del Reguers i de la organització sols diré el seguent;
"made in terres de l'ebre" felicitats!!!!

Inscrit a la cursa del vent!

Aquest diumenge participarem a la cursa del vent, on espero poder "disfrutar-la".

Han passat ja 4 setmanes del naixement de Pol, les coses començen ha tornar al seu lloc i tot i no poder fer el que un voldria aquesta setmana he entrenat més o menys amb normalitat.
Tots sabem que amb 8 o 10 dies d'entrenament no podem pretendre res però si el màxim dintre les nostres possibilitats o sigue que així ho farem.
Es una cursa bonica i exigent...espero que "el vent" no em passe molta factura.

Tinc "mono" de cursa.........

Aquesta setmana passada he pogut entrenar un poquet ja....i si puc entrenar aquesta setmana voldria treure'm el "mono" i anar a correr una cursa, la del Vent! ja que esta al costat de casa i tinc grans i bonics records, a més, la cursa m'agrada!
Poc a poc estem entrant en una rutina més portadora ja que Pol es porta molt be i ens "deixa" fer, tot i això ni per asomo fer el que un voldria......jeje.
Ara hi ha coses més importants que fer km, tot i que necessito fer-ne per desconectar i alliberar-me de tensions acomulades de la setmana.
Lo dit, si es pot i puc entrenar una mica per que la cursa no se'm faci un calvari ens veiem diumenge al Reguers.

Un sopar que em farà sentir orgullós!

 

 Divendres a Roquetes es farà el sopar anual a benefici de la lliga contra el cancer i un any més els meus pares i jo assistirem al acte, la meva dona Tere aquest cop no vindrà, Pol de moment necessita molta atenció.
 Serà un sopar especial per mi ja que a més a més faré entrega dels diners recaudats amb la venta de les agendes esportives, mooolts!! no m'agrada especificar cantitats ja que l'important no son els diners sino els fets.

 La venta de les agendes ha sigut tot un éxit i vos agraeixo molt a tots l'implicació i la solidaritat que heu tingut comprant-la. El repte solidari queda assolit i de quina manera...GRÀCIES!

Hi ha un però com a totes les coses .....el repte esportiu ( fer el gr 99 ) tot el recorregut de l'ebre no ha pogut ser com molts ja sabeu, uns dies abans d'enfrontar-me a ell la salut de la mare es va complicar i primer es lo primer. Ara a nascut Pol el nostre primer fill i tampoc tinc el temps de poder fer-lo però...... no m'agrada deixa les coses a mitges.
El repte esportiu queda pendent i prometo fer-lo! ja que ho necessito.

Hem sigut pares!!!

Vaig dir que només una força major em privaria de correr la cursa d'Alfara doncs aquesta força va apareixer...la meva dona Tere es va ficar de part i ara mateix sóm pares d'un fill; POL

Quina felicitat, quins moments....però es una situació inolvidable. Sóc un home feliç, s'han cumplit molts dels meus desitjos! però al fin i no sense lluitar molt ( m'imagino ) la iaia Cinta ha conegut al seu net, un moment impagable.
Ara poc a poc tenim que agafar la dinamica i la rutina que te tot això de ser pare, el tema entrenar.......ho veig impossible!!! al menys de moment.......

A la cursa d'Alfara no hi voldria faltar

Diumenge passat vaig tornar a córrer una cursa de muntanya a la Pobla de Massaluca, em feia falta, ja que molt temps fora d'aquest món em podria matar....jeje.
Aquesta setmana posterior a la cursa, he entrenat tots els dies i noto com vaig a millor, reduint pes i recuperant millor dia a dia.
He fet uns 100km i 5000 metres positius en 7 dies, no està malament per un que estava totalment parat. Sóc sabedor que els miracles a "Lourdes" i que amb una setmana de bons entrenaments no es pot aspirar a segons el que, però lluita i somriures en repartirem a parts iguals.
He fet el circuit de la cursa d'Allfara i... m'encanta! un "però" és no arribar amb un perfil i forma atlètica com la foto de dalt jeje, ja que llavors en cursa pateixes la meitat.
"Si puc i em deixen" ( tinc molts focs oberts ) estos dies seguiré entrenant i esperem poder participar i oferir el màxim dintre les nostres possibilitats.

La Pobla ha sigut testimoni del meu somriure

Ahir vaig tornar a correr una cursa, va ser a la Pobla de Massaluca, després de molt temps ( Horta Sant Joan ) i la veritat es que tot es igual, l'ambient, muntanyes, corredors, organitzadors, jo no però.....jeje.
Volia fer-la, ho necessitava! i amb els meus amics Guille i Eva emprenem el cami de la Pobla. Alli ens retrobarem amb els companys del club i fem la foto.

Deixem constancia de la nostra presencia per si de cas després no se'n entera ningú i amb un somriure ens dirigim cap a meta.
Surto lent, com sempre! o els altres molt rapits, per analitzar...poc a poc vaig atrapant corredors i això m'anima a seguir apretant, tenia clar que ho volia donar tot independentment del resultat i aixi seria una manera d'adonar-me tot el que he perdut amb este temps.
Al km 12 però va passar l'esperat que com no havia repostat ( falten moooolts km d'entrenament ) vaig entrar amb reserva i el pilot roig es va engegar jeje. A regular fins a meta! I així ho varem fer arribant 5º content, molt content!
Conclusions;
1/ doncs que estic molt lluny de cap de cursa però relativament aprop...no se com explicar.
2/ amb entrenament es pot arribar ........però es realment el que busco?
3/ ahir vaig disfrutar i jo només vull això.

El correr ha de ser la meva desconecció i no una presió més, al menys de moment...........jejje

Aportarem diversió a la Pobla de Massaluca

Diumenge tornaré a correr una cursa, aquest cop no faré de guia, ni de llebre, aquest cop seré un corredor lliure que anirà a correr al seu ritmet, a disfrutar i aportar tranquilitat i bon rotllo.
Com deia dies atràs no correré per un podi, correré per un somriure! a més correr per un podi se'm queda mooolt lluny ja que la gent entrena cada cop més i millor.

He donat el primer pas que era sortir a entrenar, aquest més de març he sortit 7 dies a correr contant UT de les Fonts, molt poc, si! però si penso que al mes de febrer vaig correr 0 dies...... pos he entrenat una barbaritat jeje.
Tinc ganes d'alliberar la ment ( no estar pendent de res ni ningú ) i també tinc ganes d'anar al meu ritme i veure la distancia que em separa de cap de cursa ( uns 10 minuts del guanyador ) esperem.....
Jo se que tot es entrenament, sacrificis, ment de ferro i saber sofrir en cursa el que passa es que ara no puc fer res de tot això, això si, ho canviaré per un somriure i un "ho he donat tot"
Fins diumenge!

UT DE LES FONTS, TORNA LA DIVERSIÓ!

                                                  Portàvem 119.9 km, es nota?


Molt de temps parat, massa! ara és el que ara toca, hi ha altres coses per les que lluitar, però ...com enyoro la muntanya!
Aquest cap de setmana he disfrutat i no poc ( altres no tant ) però jo no m'he tret el somriure de la boca.
Després de tant de temps sense veure muntanyes, l'alliberació que vaig sentir i notar no es pot pagar amb diners, vaig caminar i córrer com si aquell fos l'últim ultra que feia. A més a més, el fet de poder acompanyar a una amiga per aconseguir un objectiu em va aportar olvidar-me de tot allò que no fos ajudar-la, tampoc estava per moltes més coses...jeje
Vaig tenir unes sensacions que em van sorprendre, bones! pareixia un cotxe potent amb un xasis de siscents, ja que muscularment em falten 3000km i ara no tinc el temps per fer-los jeje.

La primera etapa:

 24 km i...em van fer mal! vaig arribar a casa i per poder adormir-me vaig pendre'm un iboprufè, la meva dona se me'n reia!
-vinc de la guerra! li vaig dir.
Però aquell dia vam clavar el temps que volíem fer 2h 05 min, què important seria esta etapa...
La nota negativa de l'etapa va ser l'abandonament per lesió del meu amic "blacky" (Gerard Morales) el guanyador de la 1ª edició de l'ut de les fonts i que s'havia quedat a dormir a casa nostra, una pena.

La segona etapa:

L'endemà "només" teniem 70 km i vaig aixecar-me amb un somriure pensant tot el que hi havia  per endavant. Estava decidit com mai però preparat com ningú, ja que jo no havia entrenat res de res.
Vam fer l'etapa dins de lo previst i Elena va millorar més de 20 minuts respecte l'any anterior, contents de com havia anat tot. Jo d'aquesta etapa he de dir que vaig passar-me menjant bocadillos, joder! i més al veure el que ha passat (als últims els hi van faltar) estaven tant bons....ho sento moltíssim. Quan vas ràpid no pares mai a menjar res, però em penso que a partir d'ara miraré el que hi ha ...tindré moderació!

La tercera etapa

Quedava l'última etapa i per endavant 26 km "durillos" però una volta de peu vaig dir-me:
-avui estic millor que ahir! i així de content me'n vaig cap a Xerta allí tot estava preparat per donar la sortida (vaig arribar quan només quedaven 10 minuts ) però amb les piles molt carregades d'alegria i d'optimisme ja que teníem feina per fer.
La cursa es va posar bonica i emocionant quan Elena no volia correr pujant..jeje i una competidora ( Judit ) li posava en perill el podi de l'ultra, la sort va ser que després d'analitzar-ho tot va reflexionar i es va a ficar a córrer, però llavors com una boja! Mare meva quina força amb.......anys ( no li he demanat permís per posar els anys ) però jo voldria córrer com ella a la seva edat, ho firmo ara! porteu el paper!
Al final i amb més tranquilitat del que pensàvem vam entrar amb un somriure.

Moltes coses han passat en estos tres dies però destacaré un parell.

1/ l'organització i tot el seu voluntariat, excelent! de 10! i segur que han tingut errors, però els ajudarem a millorar, jo per exemple sé com ajudar-los...
Recordo al km vertical de Roquetes que feia un fred de mil dimonis i no teníem aigua calenta.....pues ens van escalfar les orelles!
No fa molt em van dir que a Benifallet van donar la sortida quan encara no havien entrat tots al corralito...
Sí, tots podem fallar! i desgraciadament seguirem fallant, som humans.
Però lo dit, de 10! és molt difícil implicar tanta gent.

2/ I perquè es la meva salsa no vull deixar l'oportunitat de felicitar a Jaume Folguera, bufffff com va tenir que córrer l'animal! enhorabonaaaaaaa

Amics, companys i coneguts, disfruteu i gaudiu de la muntanya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I un mes i pico després....

Hola a tothom
 Perdoneu-me este temps on m'he despreocupat d'atendre aquest bloc on molta gent li servia per motivar, desconectar, emocionar, engrescar, etc però quan arriba una força major t'adones l'insignificant que pot arribar a ser tot això.
Molta gent sabrà tot el que m'ha passat i em passa però per aquells que no ho saben vull donar-los una explicació i disculpes per no haver-ho fet abans.
Una setmana abans d'emprendre el gran repte del 2013, el gr 99, la salut de la meva mare es va complicar molt i quan dic molt es molt...ara ja no pot aguantar cap tractament mes de quimioterapia, es a dir que estem esperant.....el dia que ens la treuran d'aquesta vida on tant ha lluitat per portar-la a un lloc on pugue ensenyar tot allò que ens ha ensenyat a nosaltres aqui, lluitar, lluitar i lluitar! d'això n'he après un rato d'ella...
No estem ni volem estar tristos, al contrari, hem d'estar orgullossos del que ha fet i fa i de com s'agafa a la vida fins l'últim dia, no hi han  paraules per descriure una força tant gran, només em diu que ja te ganes de veure-li la cara i coneixer el seu nét, el nostre fill ( Tere i Albert ) a POL! que naixerà en menys d'un mes.
Serà un repte! després de tota una vida de lluita ho mereix, però...déu dirà.
Jo n'estaré igual d'orgullós.
Pel que fa al running parat es poc! mai havia estat tant de temps sense fer esport, però com deia, qüestió de prioritats....no t'apeteix fer res només vols treballar, ajudar, aportar la felicitat que no hi ha, alegria!!!!la vida necessita optimisme i algú l'ha d'aportar.
Tot i això quan un amic/a et demana ajuda i el pots ajudar se li ha de prestar i això és el que faré aquest fin de setmana a l'ultra trail de les fonts ( 120 km ) Elena em va demanar d'acompanyar-la i això faré, si puc claro! si no, hi ha prou confiança per enviar-la a cagar!!!jeje però penso que puc ajudar-la.
No tenim mesura, després de tant de temps que millor que una de 120....i alegria per repartir!!!bye

                                                              Tornem a la muntanya!!!

Les xifres del gr 99

Ja està aqui aquesta nova aventura, nous reptes, com jo dic sempre. La vida em dona l'oportunitat de poder enfrontar-me a reptes tant bonics com aquest, el GR 99! fer tot el recorregut de l'ebre i transcorre tot el seu cami era una d'aquelles coses que sempre volia fer, ara m'arriva l'hora de fer-lo, disfrutar-lo i gaudir-lo, te que ser acollonant!

He passat uns dies fent números i perfilant les etapes però no ficaré avui vaig fins aqui i demà vaig fins allà, vull anar pas a pas i fins quan arribe, sense cronos, sense dorsal, sense presions, ho faré sol  amb una motxila de companyia de viatge, serà una manera d' alliberar la ment de tot i tots, aniré molt limitat i sense cap luxe, a part de la solidaritat fer el gr 99 a de servir-me per enfortir-me mentalment per a noves proves que ens ficarà la vida.

Els números del gr 99 seràn els seguents:

Dia de sortida    1 febrer
Lloc                    Fontibre
Etapes                15/16
Arribada             Riumar
Km                     987
desnivell +         8089
 

El dia 1 de febrer començaré el GR 99

Ja tinc decidit el dia de sortida d'esta nova aventura, fer tot el gr 99 ( recorregut de l'ebre ) i serà el proper dia 1 de febrer.

He escollit aquesta data per motius familiars, a mi m'hagués agradat més fer-lo a l'estiu però degut a la propera paternitat he hagut de canviar els plans.
Intentaré fer-ho amb 15 dies però no vull competir contra els km ni contra el temps i sí he d'utilitzar dos dies més doncs, dos dies més! vull desconectar de tot i disfrutar del camí.

El temps serà un "problemilla" per mi, ja que el fred no el porto gaire bée, l'altre contratemps serà que vaig amb una motxilla i prou i 15 dies amb una motxila i prou vol dir anar mol lleuger de roba i de tot en general.
Vull fer aquesta aventura per moltes raons, el seu encant, l'alliberar la ment del dia a dia i per ajudar en tot el que pugue en un acte solidari com és la lluita contra el cancer.
Volia fer aquest camí acompanyat per ISA ARASA I ELENA FERRERES però degut a les dates no podrà ser, elles són per mi especials i ho saben! i segur que un dia farem un repte junts per que almenys a mi em faria il·lusió compartir amb elles un repte pel molt que les admiro i aprecio.

Ara seguiré entrenant dur però sense competir en lloc, només pensant en arribar un dia a Riumar.

Sant Silvestre Roquetes

• Carretera de Jesús a Roquetes

• Apuntat i xala a la Cursa de Sant Silvestre!!! 17:00 - Cursa infantil 18:00 - Cursa Festa 2012 SI NO VOLS CÒRRER ELS 4,2 KM CAMINA EL TROS QUE VULGUES. Inscripciona a: - AquaRoquetes - Forn Carlos Ripollés ( Jesús ) - Bar Les Piscines ( Jesús ) - InterSport FEVI - ADAM Sport PREU 5 € i GRATIS ALS MENORS DE 12 ANYS. PREMIS - 1º, 2 º i 3º Masculí i Femení - Millor disfressa individual - Millor disfressa de grup - Regals per als petits DEMANA EL TEU GORRO DE PARE NOEL AMB EL DORSAL més info a: https://docs.google.com/file/d/0Bxh_sIlydIWtNTljX094SHp5REE/edit

---

La meva aportació a la marató de TV3

Dissabte a les 13hores començaven les 24 hores en relleus a la Ràpita, un acte per a recaudar diners per a la marató de TV3 on aquest any els beneficiaris eren els malalts de càncer, jo hi volia col.laborar! volia ajudar aportant el meu granet d'arena a esta iniciativa i des d'un primer moment vaig intentar fer tot el que vaig poder per difondre l'event ( radio, tv, reds socials,etc) i crec que l'event va ser un èxit ja que es van poder recaptar més de 1000 euros.
En aquest acte, a més, hi volia participar fent les 24 hores cosa que no vaig poder aconseguir, ja que des d'un primer moment uns dolors estomacals deguts a una passera que portava, i que ja m'havien deixat "empotrat" al llit durant la mateixa setmana, van fer que prengués la decisió de deixar-ho, abans però volia assegurar-me que el relleu estés cobert per la resta d'hores. Confirmat que era així, vaig parar després de 16h20 min 120km i 1200 desnivell + per mi va ser gratificant, ja que durant les hores i els km m'anava dient;
-"això va per tu" "i això per tu" "i este per ell" "i este per ella" i així tragava camí, molt gratificant, com deia...

Per altra banda els meus amics i companys d'equip TRAIL ROQUETES tambe van organitzar amb molt d'èxit una caminada i el resultat és aquest:

Avui, a la Caminada organitzada pel Trail Roquetes i la Lliga contra el càncer de les Terres de l' Ebre, hem recollit 1000 €. Més de 250 persones.

Els nens del Peketrail corrent amunt i avall com cabretes.

La Polícia Local a tots els creuaments.

Gent gran, joves, families... fent la caminada.

Moltes gràcies a tots per la col·laboració, diu molt de vatros!!!

Adjuntem fotos i cròniques de la trobada que ens ha portat a tocar del poble per paratges per molts desconeguts.

                                                                                                                                                                    Allí estaven la meva dona, el meu pare, la meva mare, el meu germà, la meva cunyada i el meu fillol, tots sumant per la causa!

Vull destacar que el nostre país ha demostrat que és molt solidari a l'haver recaudat tants diners, per sentir-se com em sento, ORGULLÓS!!

Gràcies per difondre sempre els meus reptes

 No vull deixar acabar l'any sense donar les gràcies a tots estos professionals de la radio i del periodisme, gràcies pel vostre recolzament continuo, sense la vostra difusió molta gent no seria sabedora dels meus reptes.
Hi ha vegades que em quedo sorprés al vore les noticies sobre mi mateix i jo no haver parlat amb vosaltres i em pregunto;
- D'on han tret tota aquesta l'informació? qui els ho ha donat?......molt professionals!

                                                                                       

Gràcies A TOT L'EQUIP del Diari Ebre de Tarragona i sobretot a Viky per la seva professionalitat i pel seu interés, al mon de l'esport i de la noticia falta gent com tu.

 

 Gràcies també a TOT L'EQUIP que formen L'EBRE per estar sempre al meu costat, molts cops em sorpreneu gratament al veure la vostra eficacia i els vostres coneixements de la noticia sense haver parlat amb mi.

 Gràcies a TOT L'EQUIP de MÉS EBRE i sobretot a Michel Viñas per la seva professionalitat i per tot el que dona a l'esport ebrenc mitjançant aquest diari i el seu programa de minut 91

 Gràcies a TOT L'EQUIP que forma RÀDIO TORTOSA per estar sempre al costat dels meus reptes i difondre'ls.

Gràcies a ANTENA CARO pel vostre recolzament i suport amb la meva persona i felicitar a Paco Tafalla i Antolí Ortiz per estos 25 anys!!

Quan vaig tornar de la Marató de Sables una pàgina vaig ocupar en aquest diari i no vull deixar d'agraïr-ho a la persona que ho va fer possible TOTTI moltes gràcies.

Gràcies a TOT L'EQUIP que forma CANAL 21 per estar sempre al meu costat difonen els meus reptes

PD sense tots vosaltres no seria possible saber que hi han coses que val la pena llegir o escoltar GRÀCIES.

Dissabte 24 hores corrent per la MARATÓ TV3

Aquest dissabte i diumenge a moltissims pobles i ciutats del nostre territori es faràn actes solidaris per recaudar fons per la marató de tv3 que aquest any aniràn destinats a la lliga contra el cancer, a Roquetes l'equip del Trail Roquetes ( el meu equip! ) ha portat a terme una molt bona iniciativa, una caminada, m'alegra vore que també a part de moltes coses som un equip solidari.

Em sap mal no estar al seu costat però aquest cop aniré a col.laborar amb un altre acte que es fa per la marató a St Carles de la Rapita, unes 24 hores en relleus on es pot anar corrent, caminant o amb bicicleta, intentarem fer-les corrent, les 24 hores! res de números, la questió es correr per una bona causa.

Javier Fran: la próxima maratón....de asfalto!

Hola amics.

Ahir vam aconseguir Javier, Xavi ( un amic que va voler viure en primera persona lo que és fer de guia a un invident a una marató de muntanya) i jo un altra fita molt bonica i difícil a la vegada: acabar la marató d'Ardenya!
En principi i segons Javier; "es fácil, los trece últimos km son pista..." ja,ja,ja vaja equivocat que anava i que em portava, ja que jo en cap moment sabia per on havíem d'anar o passar, no m'importava, ja que el meu objectiu era guiar-lo fins la meta sense importar-me res més.
Javier em deia que volia baixar de les 8 hores, este era el repte! però al km 27 i després d'enterar-nos del que quedava per meta ( tot sender tècnic per ell ) vam tenir que replantejar  l'objectiu, que ja no era altre que acabar la marató tot i que fora de temps, ja que l'organització donava també 8 hores de temps.
Aquest contratemps va ser un baixón moral per Javier, ja que es va esfonsar anímicament al saber tot el que quedava. I és aquí quan ha d'aparèixer el guia!! no només ha d'estar per guiar i per desxifrar-ho tot, sinó que la motivació i fer veure la part positiva de les coses també es fonamental en moments així i amb frases com aquestes vam fer-lo reaccionar ( Xavi també feia el seu paper de guia/motivador );

- "Javier si fuera fácil no tendría sentido"
- "Hemos hecho muchos sacrificios no podemos parar aquí"
- "Si no empezamos a correr no nos esperan ni para cenar!"

i ja en plan per fer-li sortir un somriure:

- "La próxima vez me invitas a hacer la maratón de Barcelona..."
- " I según Javier trece km de pista....cómo me has engañado!

Tot això i més coses van fer que el camí fins a meta fos un "passeig" però .....quedava encara l'última prova de foc, no podia ser tot tant bonic.
Resulta que teníem previst arribar sobre les 5 de la tarde o un poc més però no a les 18:35...i no portàvem frontal, és a dir, que vam arribar tres cecs a meta, no sols un, ja que no veiem el camí i jo per no preocupar-los, ja que Xavi tampoc veia res els hi deia:

-"Como que no veis las marcas, si son reflectantes!" i Xavi em responia:
-"no vos veig per on aneu"
Vaja tela!  Mentrestant Javier ni pio.....................
i després de 9h38 arribada al pavelló d'Ardenya on tots els voluntaris i gent de l'organització ens van rebre com a guanyadors, ens van tractat impressionant, la família, els amics, etc.
L'abraçada que ens vam donar els tres a l'arribada, és un moment que queda per natros i on algú/na la llagrimeta se li va escapar.

PD  Gràcies Javier Fran per totes estes classes de superació personal gratuïtes que m'has donat en aquestes proves que he tingut l'honor i privilegi d'haver pogut acompanyar-te.


PD Gràcies als amics que tinc escampats per arreu del territori! Portem del dimecres fora de casa i no hem passat per cap hotel però hem estat tractats millor i com a casa. Això es el millor del camí que fas durant la pràctica de l'esport.

Marató d'Ardenya i Marató de TV3 contra el càncer ( 24h )

Primer de tot aquest cap de setmana faré de guia a Javier Fran a la marató d'Ardenya, un nou repte, ja que la vol fer en menys de 8 hores!!! segons el meu pare no sap qui està més sonat dels dos....en fin.

No veig límit a este fenòmen, a l'invident Javier Fran i jo no aniré a posar-li, més bé al contrari, jo li dic que clar que sí que ho podem fer.

El que passa és que un dia fallarem i hem d'estar preparats, ja que això es un equip i no sol fallarà ell, però de moment anem disfrutant de les vivències.

Recordo que fa dos anys va tardar més de 14 hores per poder finalitzar la marató de l'Aneto i ara vol baixar de les 8 hores amb aquesta....que si teniu 5 minuts i mireu el video es per ficar-se les mans al cap.

Som-hiiiiiiiii!!!!!!

El cap de setmana següent a la marató d'Ardenya m'he compromès en fer les 24h de la "Marató de TV3" que faràn a Sant Carles de la Ràpita, aquest any el beneficiari serà la lluita contra el càncer i com involucrat que estic amb aquesta causa em passaré tot el dia amb moviment per ells.

Un bon volum per acabar l'any........ 

Compartim aquest repte!!!

Hola a tothom.
No em tremolaran els dits al escriure tot el que a continuació dire ja que veien tot el que ens esta caient i el que ens caurà val la pena ficar "fil a l'agulla".
Les curses de muntanya i moltes altres ( duatlons,triatlons,ultres, etc ) estàn creixent molt, tant que cada cap de setmana hi han 3 o 4 curses per anar-hi.....buffff, però la questió no es aquesta, la questió es que al final  no hi podrem participar, ja que hi han organitzadors que s'aprofiten d'això.
Se'm fa trist escoltar coses com ara; "no he vingut per què no tenia diners" o "està inscripció era massa cara, esperare a la propera cursa" o "m'agradaria fer el circuit però més impossible economicament" etc,etc.
Això es molt trist, vulguer i no poder.....i cada cop sento més comentaris com aquest! però penso que si es vol es pot sol.lucionar, al menys en part.....com?
Jo penso que alguns cops paguem un "peatge" molt elevat, a euro el km!! si, si es així, una cursa de 20 km de mitja 20 euros, una de 40 doncs 40 euros i ja no et conto si vols fer ultres, es a dir aquells corredors que fan curses de 100 o 200 km.....tenim els dies contats!!! jejeje ric per no fer un altra cosa.
Jo crec que tots els organitzadors de curses hem d'aconseguir aquest repte, el repte d'abaratir inscripcions! es fàcil dir això aqui al ordinador pensareu molts...si! rao us dono, però es una sol.lució per no pedre corredors.
Com més podem abaratir les inscripcions? ja que jo m'incloc com a organitzador/corredor seria tema camiseta que tenim armari ple.....i treballar dur entre tots! si a Masdenverge ho poden fer també ho podrem fer a altres llocs! i amb aquestes paraules no vull desmereixer Masdenverge com a poble, gent que aprecio i admiro per la cursa que fan i per tot, ja ho he dit molts cops, un exemple!
Hi hauran curses que es sentiràn més o menys identificades amb aquestes escrit però la meva finalitat es per a totes per igual.

EMPRENEM JUNTS AQUEST REPTE I NO DEIXESEM CORREDORS PEL CAMI, TOTS SOM IMPORTANTS

200.000 Visites! això vol dir que és un blog actiu

Quan arribes a estos números penses amb moltes coses però amb lo primer que penso es amb LLUIS GOMEZ, el barber de Roquetes, ell és la persona que em va dir que havia d'explicar tot el que feia i transmetre totes les meves vivències en un blog i gràcies a ell vaig "inaugurar" aquesta pàgina que avui arriba a les 200.000 visites.
El 24 de setembre de 2008 va ser el dia que va començar "BUSCANT NOUS REPTES" i aquí ho explico tot, el bo i dolent, victòries i derrotes, alegries i tristeses, reptes, etc, però sempre he intentat que aquest blog sigue una font de motivació per a la gent.
Vistos estos números em fa adonar que és molta la gent que algún cop ha visitat el blog, espero que pugue anar escrivint i si pot ser motivant a tota esta gent que fa que jo escrigue este blog.
GRÀCIES PER FER-LO POSSIBLE