viernes, 28 de noviembre de 2008

Les meves eines de treball





Com podeu veure soc un fidel a mizuno tant en running amb les (mizuno river 10) com en trail amb les (mizuno wade ascend 3) en totes les marques que he provat estes han sigut les zapatilles pel que respecta en amortiguació, comoditat, estabilitat, etc, que millor m'han anat. No he dubtat un instant quan s'han trencat de comprar-les un altre cop, canviant el color per notar un canvi, per dir " son unes altres " perque diuen que quan una cosa va be millor no tocar ni canvar. També tenen una cosa molt bona i es que les pots fer servir per entrenar i per competir tot i que el desgast llavors es més rapid.


Aqui teniu tot el que voldrieu saber sobre les zapatilles mizuno i amb tots els models.











El millor company d'entrenament.



Ja fa un any que aquest aparell forma part de la meva vida, un regal de la meva novia, el millor regal diria, li he tret un rendiment espectacular i ara mateix no sabria correr sense ell. Aquest rellotget porta tot el que un es pot imaginar, a part es gps, et treu tot el que un corredor o caminador voldria saber, la veritat es molt aconsellable per saber tot el que un fa diariament i per poder comparar-ho per millorar en temps futurs. Jo que per estes coses soc una mica trikis este aparell m'ha ompler totes les meves bases d'informació. Abans el preu era un poc alt però ara mateix en poc més de 100 eurets es teu, animeus que venen reis, es el moment de saber tot el que feu. També teniu el mateix però amb el model 305 que la diferencia es que porta a part pulsometre però es clar val uns eurets mes. Aqui us deixo tota l'informació que necesiteu.http://www.activagps.com/_Garmin-Forerunner-205_623.htm

jueves, 27 de noviembre de 2008

Marato San Sebastian 2008

Aquesta es la xica trail es a dir ROSA. Pulseu damunt la foto per veure-la be.



Aquest diumenge es disputa la marato de San Sebastian on i participen varios companys/es d'aquestes terres, entre d'ellles Leo Antó i Rosa Carles i des d'aqui les vull animar, però sobretot a Rosa ja que ara fa 3 mesos i 10 dies hem va vindre un dia i hem va dir:


- Vull fer una marató i si pot ser en menys de quatre hores, ho puc fer??


- Si, i tant, tot depent de tu! li vaig respondre.


- dons preparam els entrenaments que comenso.


I aixi va ser tot, li vaig prepara tots els entrenaments fins al dia d'avui i va comensar el dia 18 d'agost i fins avui, el diumenge ja te el repte que jo crec que aconseguira amb creixes, ha millorat i ho sap, però només ella sap el que costa, també sap que te molt de marge de millora i si no ho sap li dic ara però tot depent d'ella si vol sacrificar-se més del que ja ho fa, això ella ho dira, ara l'animo per diumenge, i del futur deu dira. Sobre el temps que calculo que fara espero que faci sobre 3:48 ja veurem!.Molta sort i pensa que tot el treball que has fet et sera recompensat. I de Leo que he de dir, dons ja te varies maratons a les seves esquenes i no hi ha cap dubte que fara un super temps en voltes de 3:30 tambe moltissima sort.

lunes, 24 de noviembre de 2008

Entrenaments setmana


Aquesta setmana ha sigut més tranquila per veure si realment els dolors sen van i puc comensar ha entrenar amb normalitat i realment això pareix, poc a poc i amb prudencia però pareix que la maquinaria comensa a engrasar-se i a funcionar amb normalitat.
Els entrenaments d'aquesta setmana han sigut els seguents.

Dillums 17 de novembre : després de 9 dies seguits entrenant dia de DESCANS este també es un molt bon entrenament i no ho dic de broma.

Dimarts 18 novembre: 40 km bici carretera al velòdrom mitja de 33.6 km/h bones sensacions.

Dimecres 19 novembre: 9.5 km a peu per la pista nova de l'estadi 41 min 30 seg mitja de 4.30 el km, prou be.

Dijous 20 novembre: 40 km bici de carretera al velòdrom mitja de 33.5 km/h bones sensacions.Idia del meu aniversari 31 anyet que es diu pronte.

Divendres 21 novembre: després d'entrenar 12 dels ultims 13 dies dia de masatge deportiu, un bon masatge es un bon entreno per a propers dies.

Dissabte 22 novembre: 8 km a peu amb Tere que cada dia esta millor tot sigue dit, el ritme 5.38 el km total 45 min 03 seg.

Diumenge 23 novembre: 10.1 km en 49 min 22 seg ritme de 4.54 el km.

En un marge de 10 dies he pujat 20 min el volum i 4 km sense notar cap molestia, anem pel bon cami.

domingo, 23 de noviembre de 2008

Escolteu l'entrevista d'antena caro


Esta foto és una mostra d'agraïment també per ell ja que m'ajuda molt amb tot, es ha dir que un premi per mi és un premi per ell, gracies PAKIRRI.

Després de tot un any arriben les recompenses, almenys això per mi ho és. Aquest divendres a les instal.lacions d'antena caro hem van fer una petita entrevista per que tots els roqueteros i no roqueteros sapiguen tot el que fem per estos mons i els sacrificis que fan alguns total de estar en una bona forma fisica a part de competir per estes muntanyes, a part tambe sortiré este mes a la revista Roquetes on publicarán unes fotos a part de l'entrevista ja esmentada.
Aqui ús fico un enllaç per si voleu escoltar l'entrevista, teniu que fer el seguent pas esports 96 clikar, Albert Giné, i play.http://www.antenacaro.com/

jueves, 20 de noviembre de 2008

Video arribada utmb Albert Giné

Aquest ha sigut el regal del meu cumpleanys, avui dia 20 de novembre faig 31 anys i quin regal he rebut, buuuuaaaaa m'he alegrat molt i vull que tota la gent que sap de tot això es fique al meu lloc i disfrute el com jo he disfrutat. Aquesta maravella es cosa dels meus cunyats ( Paco i Tere ) que després de tot el que van fer per mi al damunt van tenir temps de gravar la meva arribada, moltes gràcies per haver-ho fet ja que ara és un record imborrable.

video

domingo, 16 de noviembre de 2008

Avui he pensat que tornava a ser ciclista


Després de 8 dies seguits entrenant avui menció especial, resulta que avui era la marxa del port i allí estaven tots els "meus" però anar a correr no podia i anar a caminar 10 km no m'omplia lo suficient es a dir que he buscat una alternativa un poc més engrescadora, com per exemple fer una tirada llarga amb bicicleta de carretera.

Unes trucades i...... a les 8:30 al pont nou, la veritat es que jo no estava a l'altura de la gent que hi havia al grupet que hem format ( Ivan Diaz, Betalú, Oscar Grau) i dos més que competien d'Amposta que no he tingut ni temps de preguntar-los com es dien, però que no eren menos dolents que els altres, sabia perfectament que avui seria un dia dels durs, i si, però també he de dir que no he desentonat tant.

Lo que tenia que ser una sortideta pos ja vos ho podeu pensar, Tortosa, Amposta, Masdenverge, Sta Barbera, La Senia, Ballestar, Fredes, La Senia, La Galera, Sta Barbera, Roquetes, res 135km amb un promig de 30.0 km/h un molt bon entrenament i més si pensem que m'he trobat be hem falta més ritme per anar amb esta gent però poc a poc que fa 8 dies que hem comensat a fer la pretemporada.

viernes, 14 de noviembre de 2008

Estic veient la llum


La veritat és que estic un poc content ja que fa 7 dies seguits que estic entrenant, a un ritme molt fluix, però més val això que res. Després de dos mesos i ......uns quants dies pareix que començi a veure el llum, aquesta setmana he combinat 4 dies de bici, amb 3 de corre, i la veritat es que no he notat cap molèstia, i això és molt positiu, tant a nivell físic com moral, ja que tots sabem que el "coco" és important i ha d'estar el més despejat possible per poder afrontar tot el que li demanem.


Els entrenaments de la setmana han sigut aquestos:


Dissabte 8 novembre


Bici carretera amb el meu cunyat 54 km la volta va ser Tortosa, Bitem, Tivenys, Coll de Som, Benifallet, Xerta, Aldover, i Roquetes, el promig va ser de 31.2 km/h.


Diumenge 9 novembre


Bici de carretera, també ens va acompanyar el meu germa vam fer 94 km tots planets per agafar volum i la mitja va baixar i molt 27.5 km/h.


Dillums 10 novembre


Cursa continua a peu, 30 min planets, 6 km a 5 min el km.


Dimarts 11 novembre


Bici de pista pel velòdrom amb la companyia habitual (cunyat i germa) total 40 km, promig 31 km/ h.


Dimecres 12 novembre


Cursa continua a peu, 33,3o min planets 7 km a 4.49 min el km.


Dijous 13 novembre


Bici de pista pel velòdrom, total 40 km, promig 33.5 km/h.


Divendres 14 novembre


Cursa continua a peu 35 min planets 7.5 km a 4.40 min el km.




Això és tot, poquet a poquet i amb coneixement arribarem a veure el llum, per cert dema bici de carretera hi ha disfrutar de la rustida amb els companys de la uec, també dema és SANT ALBERT.

domingo, 9 de noviembre de 2008

Per aconseguir un objectiu a la vida.....

Aquet senyor de la foto es un clar exemple de que si una persona es proposa alguna cosa es pot aconseguir, es el pare del nostre amic Carlos Balagué ( GIS ) que a la seva edad baixa per estes muntanyes com si fos un crio.

No son poques les coses que fan falta per aconseguir un objectiu a la vida, a lluita per algo , a aspira a fer alguna cosa, a millorar, a obtindre un resultat, etc, etc, però no son tantes les persones que ho aconsegueixen, que donen el pas a afrontar un objectiu, en tot el que la paraula comporta, es més, moltes persones potser comensen però....ho deixen per falta d'alguna cosa i aqui vull anar a parar, vull deixar-vos aqui unes quantes coses que poden ajudar-vos a seguir per afrontar un objectiu fins al final, perquè penso que sempre que un decideix fer algo en la vida a de ser fins al final i per això fa falta algo més que dir-ho, s'ha d'afrontar i per afrontar-ho fa falta per exemple tot això:

SALUD : sense imposible
MOTIVACIÓ : sempre que et marques un objectiu t'ha de motivar i molt.
SACRIFICI : tindrás que sacrificar coses i això es dur.
ENTREGA : tens que entregar-te a l'objectiu marcat com si fos l'ultima cosa que has de fer.
GANES: molt important fer-ho amb ganes i mai per obligació, les coses per obligació mai surten bé.
LLUITA: tens que lluita a voltes contra tot per poder-ho aconseguir... però lluita.
ENTREGA : entregat en tot per poder-ho afrontar.
FÉ : hi ha cops que se n'ha de tenir molta i més si l'objectiu es molt elevat.
COMPROMÍS : una volta has decidit fer-ho has adquerit un compromís en tu mateix hi has de cumplir-lo.
VOLUNTAT: de les més importants, tot depent de tu, si en tens, podrás afrontar el que vulgues.
CREDIVILITAT: com més t'ho cregues més opcions tens d'arribar a l'exit. Credivilitat en tu mateix.
IL.LUCIÓ: l'objectiu que't marques t'ha d'il.lucionar poder-lo aconseguir si no buscan un altre.
VALOR: en fará falta i molt per poder arribar a la fi.
ORGULL: el teu orgull ha de ser un arma per poder derrotar l'objectiu ( que no quedi dañat)
PACIENCIA: en fará falta molta, mai les coses surten des d' un principi. Els objectius sempre costen.
CONSTANCIA: un dia si, un dia no, mai, dos dies un poquet. Hem de ser constans en lo que fem.
ESPIRIT DE SUPERACIÓ: l'hem de tenir sempre, ens ajudara a millorar.


Una de molt important es que no per vulgué cumplir un objectiu ho hem d'abandonar tot, la vida dura massa poc com per deixar-la pasa, es a dir que VIVIM LA VIDA i deixemos portar tambe pel que mos demane el nostre cos. Amics/es si algú intenta un objectiu tindra que tindre part d'aquestes coses si vol tindre un minim de posibilitats d'exit.

domingo, 2 de noviembre de 2008

De que es tracta la cursa del llop?

El meu amic Xavi Royo acabant l'etapa de muntanya de la cursa del llop.

Per a totes aquelles persones que no sapiguen realment de què es tracta aquí ho explicaré un poc.


Primer de tot dir que és una prova d'extrema dificultat on has de dominar diverses modalitats, a part de tenir un aguant tant físic com mental fora de lo comú. És una cursa on es lluita contra un mateix, que es fica a prova el seu cos, diria que al límit i que la capacitat de recuperació te un paper destacadíssim en aquesta cursa, l'acabar-la deu ser el màxim.


Aquesta cursa consta de 6 etapes, totes elles d'autèntica duresa on l'important ha de ser acabar-les dins del temps marcat i sense mirar molt la classificació.


La primera etapa consta de 198km de bici de carretera, donen la sortida des de el parc Teodor Gonzalez a les 6 del matí del dissabte i tens 7 hores per fer els 198km i acabar al mateix lloc.


La segona etapa és la cursa de muntanya de 32 km se surt igualment des del parc Teodor Gonzalez a les 13.30 només 30 min més tard del temps màxim per fer l'etapa de ciclisme (això ha de ser molt dur i a més si fa la calor d'aquest any) llavors tens 4 hores per arribar a l'Ampolla.


La tercera etapa és la de caiac de mar se surt a les 17.30 h, és a dir que tampoc tens marge per recuperar, des del club nàutic de l'Ampolla fins a Riumar, 16 km on les ones juguen un paper important, temps máxim per acabar 3h 30 min. Arribar i sopar, dormir no sé si deus poder perquè en la fatiga que portes ha de ser.... i a les 5 del de matí diana, que s'ha d'esmorzar.


La cuarta etapa és per mi la més dura, sortida a les 6 del de matí, de gelat, adormit i estabornit del dia anterior has de pujar contra corrent de Deltebre fins a Tortosa en caiac pel riu, buuffff i tens 3h 30 min per fer-ho que sino estàs fora de cursa ja que a les 10 del de matí donen la sortida a la següent etapa (la recuperació la deixem per a la setmana que ve...)

La quinta etapa es la "mítica" pujada a caro, mitja marató 21 km des de Tortosa fins al refugi de la uec Tortosa on la paraula " RAMPES " és una constant, tant per la pendent que té la cursa com per les cames.


Després la quinta i última etapa és una cursa de 110 km de btt on m'imagino que si s'arriba fins aquí ( tens 8 hores per fer-la) has de fer l'esforç de la teva vida per acabar el que tant a costat d'arribar i baixant de caro cap a Tortosa ha de ser una festa d'emocions per aquell que ho aconsegueix.


Si algú no sabia el que realment era la cursa del llop ara ja esta molt més informat i de passo si algú s'anima millor, ja que com més serem, millor ho passarem.

CRONICA D'UN FINISHER DE LA CURSA DEL LLOP


Enric Boldú, és una persona a la que l'admiro per tot el que ha aconseguit i un amic del que espero els seus consells per poder afrontar este repte.

CRÒNICA D'ENRIC DE LA CURSA DEL LLOP '08

Sempre m’he imaginat la cursa del llop seguint les petjades d’un llop gris per tota la nostra geografia. Segurament la filosofia de la proba va per aquí i jo ho he llegit en algun lloc, i una molt bona idea dels organitzadors ha estat el pintar les petjades del que es va cruspir a la caputxeta vermella en molts dels trams per on passa la cursa.Jo caracteritzaria la cursa en la categoria de agònica, entenent que busquem superar els límits físics, anteposant un objectiu esportiu a l’instin de supervivència que tantes vegades mos faria aturar. En fi, es lo que te tenir pocs problemes d’altra indole, suposo que el psicòleg les blog tant aficionat a la loteria ens donaria arguments freudians que ens ajudarien a entendreu.Deixeu-me que us expliqui aquesta vivència als que us agraden les batalletes, als que no ja us anticipo, que va d’una historia en final feliç i que es un pel llarga.

Encara que aquesta cursa es la mateixa essència de les curses de fons i com a tal la soledat es la teva companya mes solidaria (jeje) sinó fos que tinc un munt d’amics acabar no hagués sigut possible.

A Ricardo,

L’any passat ja vam fer junts els 180 km i va ser un goig. Aquest any ja feia mesos que m’ho deia quan ens creuàvem pel carrer, “este any tu a roda meua….. i a conservar …. Que tu ho fas tot…Gracies Ricardo sense tu i els teus companys, els 200 Km haguessin sigut molt mes durs i sobretot avorrits, treure una mitjana de 30,2 arribant tota la colla junts, rient tantes vegades al principi, aguantant els ritmes al final per arribar tot junts i pera mi el portar-me embolicat com si fos el Lance Armstrong, QUIN LUXE. Gracies a tu i a tot el grupet.Vam arribar en molt de temps, me’n vaig anar a casa me vaig dutxar ja ja, net que es un. Me vaig canviar i cap al parc per començar els trenta i tants de muntanya.


A Toni (el marit de Leo) a Ramon (aquells dos dies DOMINATOR) i Joan Marc (el millor triatleta de l’aldea)


La cursa de muntanya ja la coneixia, l’any passat me va sortir en tres hores i vint, vaig caminar casi totes les pujades fins als molinets i corrent pels plans i de baixada el temps va lligar, aquest any com que havien asfaltat pràcticament tota la pista, l’organització havia variat una mica el recorregut buscant terra, per un rogle que jo no havia estat mai però que tornaré a veure’l i no patir-lo. El recorregut una mica mes llarg que l’any passat, mes dur, mateix temps… tenia 38 minuts de marge, no me ho vaig ni pensar, me trobava be, encara que havia de conservar, al dia següent la pujada al port i la btt……Un cop mes a les muntanyes del coll de l’alba es va rondar la tragèdia. Tres del mig dia, una basca impressionant, la teva suor et far sentir que estàs ofegant-te en aquesta sauna sense porta ni interruptor de seguretat, vaig dels últims, als avituallaments racionen l’aigua, encara queden companys ens cursa, pocs, darrera meu i ells també necessitaran aquell didalet. Es per això que els amics que me van acompanyar en aquest tram van ser els que me van salvar. Al mig del no res senties a Ramon en la Dominator, o Toni en les seves filles oferint ànims i beguda isotònica. Joan Marc Cocacola fresca Light, ja t’arreglaré….. que’m vas vore sobrat de calories? Moltes gracies de part meva i del llop, que en aquesta cursa ja duia al costat explicant-me les ganes que tenia de girar cua cap a una cova fresqueta que coneixia ell. No el vaig deixar, havíem d’intentar entrar en temps.Dalt de tot me trobo a Marga i a Rosa, aquesta marga es increïble, ha arribat fins aquí sense despentinar-se (je je trucos de dones), i Rosa? A Rosa encara li queden ganes de parlar, i a mi d’escoltar-les, no vaig tant mal, o si? Anem parant i arrancant, segons guanya el seny o les ganes, el seny avisa a les ganes: si us passeu no arribareu, les ganes no contesten, a la que poden apreten a córrer.L’arribada a l’ampolla es sempre emocionant, allí sempre hi ha un munt de gent esperant-te, animant-te, me recorda l’Ironcat, però ara es nostre nostre. El llop me mira, les piragües encara no han sortit encara que deurien haver-ho fet.Joaquin de la organització me pregunta si surto o no surto, li dic que si, però que vaiguen, al cap i a la fi remar no es lo meu i en dos palades els perdo de vista. - Però ¿sales o no?, ¿que piragua es la tuya?- La verde.

A PoletPera

qui no el conegue, Polet es un tipo d’estos autèntics, cabells grisos arrissats, barba, d’aquelles que donen personalitat, sense edat, en pot tenir 48 però aquestes barbes et fan mes gran, i també en pot tenir 60 no mes i menys quan el veus remar. L’any passat ja me va acompanyar un tros, i aquest any l’hi han assignat vigilar-me, deuen saber que lo meu no es remar je je .Quan van donar la sortida vaig engegar el crono, pero seguixo dalt al “bar”. Quinze minuts mes tard jo estic remant.Començo a navegar cap a el far del fangar els altres me porten ventatja, tampoc no conto en agafar-los, però si que vull que el meu temps real ho sigue des de la xiulada de sortida. Arribar al far del fangar me costa 40 minuts, deu ser culpa del llop que va assentat al davant de la piragua, perquè en bona mar i nedant ho fet mes ràpid…. O serà que remar no es lo meu, lo llop ja me ho ha dit que a ell això no se li hagués ocorri’t mai, que en ell per remar no hi conte.Arribem a Riumar en Temps de sobra. Polet, el Llop i jo, hem vist sortir la nit pel mar, espectacular, a terra encara dia, a la mar ja la nit, les tenebres se ho menjen tot. No fa por, pero et fa sentir petit.Cap al hotel, a Dormir que dema ens hem d’aixecar a les 5, je je a això no m’acostumaré mai.


A la meva dona


L’any passat aquesta va ser la meva darrera prova, una piragua massa bona, i un remer nefast vam aconseguir arribar fins a Amposta, i allí vam dir prou.Arribar a Amposta aquest cop va ser fàcil, aquesta piragua dels de Benifallet que vaig comprar de segona ma, està clarament adiestrada, porta mes hores al riu palejada per neòfits que casi va sola, si no fos que es costa amunt...A partir d’Amposta la imatge de la meva dona esperant-me al moll es prou com per tirar en davant, tinc que presentar-li al Llop, l’any passat no vam arribar però aquest li he promès que si i … BONA ES LA MEVA DONA COM PER NO ESTAR A L’HORA AL PUESTO.En vint minuts de marge arribem a Tortosa, no vos explico res, son coses de parella. Beso els seus llavis, segur que acabo la cursa del llop.Casi no tinc temps per canviar-me, la pujada a Caro esta a punt de començar i surten des de davant del parque. En hora sortim.


A Toni


Tota la cursa al meu costat en bici, ara una mica de aigua, ara isotònica, ara cocacola, un gel, ara camina, ara corre. Vaja, un mestre. Ell te dos plàteres, el llop ja el coneix , no es diuen res saben que no es moment de distraurem, ara han d’estar per mi, per la meva cursa, per la meva Cursa del Llop. La pujada a Caro son faves contades, hasta carreretes corrent, la pujada a trompades i un cop dalt a buscar el tiberi que munta la organització. Ja l’he fet al menys tres cops i sempre a tope, avui es diferent, avui he d’anar al ritme del llop, en arribar hem d’agafar la btt. Avui no es dia pera competir, nomes es dia per arribar en temps. Arribo, ja no parlo en ningú, ja no me queda simpatia, he d’estalviar fins a l’últim gram d’energia, no tinc clar que en tingui prou. Els gels se m’estan acabant i les ganes també. El llop, ara mateix no el veig s’ha degut apartar entre tanta btt, no m’estranya, vaja bicicletes!!!Toni me vol acompanyar, no li faig massa cas, porto un bon globo i serios dubtes de tornar a trobar el llop.


A Carles


El vaig conèixer per Internet a un foro de triatló, desprès hem coincidit al Ironcat un parell de cops, i l’any que vaig fer l’Ironman de Lanzarote estàvem al mateix hotel. Qualsevol de natros seria amic seu, lo que jo diria “un bon tio”Havia vingut a fer la Cursa des de Manresa, però aquest any no podria ser, el llop se’l va deixar al pouet del amorós el primer dia i avui havia intentat la pujada a caro sense massa ànims….. vaja com per acabar-la! En Carles ens va acompanyar mes de la meitat de la volta curta de BTT, es coneix millor els ports que jo. Te una plàtera del Llop i ho havia intentat dos cops mes crec recordar, encara que en tant poca sang al cervell es possible que no ho recorde be.En els moments mes crítics, on seguir les petjades del Llop que fugia es feia mes difícil en Carles me feia historia de la mítica ensaladera, nomes 16 persones la tenen… 16 EN TOT LO MON ¡!!!!! Mai no estaràs tant a prop de tenir-la. Apreta les dents, corre que s’escapa dos pujades mes i costa avall el recuperes. En arribar a la cruïlla on decidíem si ho deixàvem o acabàvem ell va prendre la decisió per mi. L’Enric fa la llarga i acaba jo faig la curta. Mentre jo menjava ell me va canviar la roda de davant punxada. Com a la F1.Tot i que li vaig demanar tres cops que m’acompanyes, que no em veia capaç d’acabar, molt encertadament me va dir que havia de fer-ho sol.


AL LLOP


Aquí només quedàvem ell i jo, i ara lluny de fugir s’esperava quan jo no podia, corria al meu costat, me feia anar espai a les baixades, a vore si ara que estem a punt d’arribar te’m fots de cap per una d'estes curves. La pujada a la mola es dura, però quan saps que desprès be la costa vall, es fa menys pesada. Planejar en btt per dalt la mola, a les 8 de la nit veient al llop corrent al teu costat, en la llengua penjant. -Llop, com aguantes tant? - Calla Boldú que’t sobren forçes?Al portells udolant, cada corba del caragol, AUUUUUUUUU JA JA JA AUUUUUUUUU VINGA LLOP, AUUUUUUUUUUU ANEM CAP A CASA.


Impresionant crónica de les que et fiquen sencible, de les que t'adones de l'esforç inhuma que fan persones per aconseguir un repte, de veritat impressionant.