Marató de Barcelona de 2017

Ahir vaig córrer la marató de Barcelona, sí,  la vaig córrer ja que no ho tenia gens clar. Després de passar els últims 15 dies sense entrenar i passar-me l'última setmana d'una camilla a un altra, al final vaig sortir a vore què.....aquí vull agrair i molt el treball de vàries persones: Jesús Roig, Alba, Joana Gil, Carlos Ferré, Dr Guash.

Surto de casa i faig el primer trotet per comprovar sensacions. Al notar la molèstia a l'abductor, ja vaig treurem la taula de multiplicar del 42 ( aquell dolor per 42 km ) sabia que seria un infern, tot i això, lo positiu de tot( que es molt!) és que el dolor no es va intensificar al pas dels kilometres.
Vaig sortir com si res passés. Tot en ordre, em vaig dir a mi mateix. Vaig fer el primer km  al ritme que creia que podia fer la marató ( 3.49 el km ) i així vaig anar fent, passant la mitja marató en 1h 20 min, temps que tenia previst. He de dir que tenia al cap i crec que a les cames poder baixar de 2h 40min, però això es va escapar a falta de 15 dies.
Al final vaig treure forces de no sé on per acabar allò que vaig començar fa més de 6 mesos i que era una autèntica pena que

 "voles" a falta de res...o sigue que amb un temps no molt superior a l'esperat ens vam presentar a la meta el 63è de no sé quants mils i que tv3 en directe va poder captar. Content, molt content! això sí, ho tornaré a provar! Segur que tinc millor marca i l'anirem a buscar jeje, pot ser València, Sevilla, o l'any vinent a Barcelona. Ara, però, aparcaré l'asfalt i tornaré al monte. Tinc ganes de monte! Això de l'asfalt no és lo meu, tot i que he disfrutat patint tots i cadascun dels entrenaments.
Gràcies Eva LLopis i Carlos Ferré pel seguiment, també a la meva dona i fill que corrien per la vorera quan els passava pel costat.

Prèvia de la Marató de Barcelona

Ja estem a l'espera del dia, un dia que per mi serà diferent, on de veritat em posaré a prova. Sigue quin sigue el resultat estaré content, molt content! Tot el camí recorregut fins avui s'ho val.
Ha sigut un camí llarg, molt llarg (8 mesos). D'estar tranquilament a casa sense un objectiu clar, a proposar-me fer marca en marató i tenir la il.lusió d'un principiant (després de 30 anys competint), canvia molt.
Estos mesos m'han fet treure el millor de mi. He de reconéixer que, tot i que al principi només feia que trepitjar_me la llengua, al final  ja m'ho passava bé i tot (tret d'estos últims 15 dies, ja veureu per què).
Començaré amb ordre, per intentar no deixar-me res, agraint a tots aquells que m'han donat suport.
Gràcies a la meva dona i al meu fill per deixar-me fer. Tot i estar al vostre costat, algun ratet de de família m'he perdut , però el vostre consentiment sempre em feia seguir endavant.
A nivell laboral el fet de fer jornada intensiva, m'ha facilitat els entrenaments i també el descans.
Al grup "los leones del ebro", ja que ells han aconseguit que, d'arrastrar-me i ni poder parlar, passés a poder acompanyar-los parlant per baix de 4 el km. A més, han fet que els dies durs siguen menos durs. La companyia per preparar una marató és bàsica. Entre ells, voldria destacar a Youssef. Amb ell és amb qui he compartit més hores d'entrenaments des d'un principi i mútuament ens hem ajudat molt.
Recusport i Carlos Ferre, gràcies per facilitar-me les coses, aconsellar-me i sobretot mimar-me les cames de iaia que un dia em vas dir que tenia i mai ho oblidaré...
Al meu club, Trail Roquetes, que defensar-los sempre és un orgull i lo màxim per a mi.
Durant la marató tindré a Valentí  en ment i, a més, a la samarreta que correré estarà Centro Albe. Me donareu força, la mateixa que has tingut tu per tirar endavant, campió.

No vull parlar de números, ja sé que s'han fet moltes apostes i que s'estan fent,  però heu de saber que porto els últims 15 dies sense entrenar, uns problemes d'abductors amb una inflamació i sobrecàrrega fa que a dia d'avui estigue en mans de fisio i no sé si inclús podre acabar_la. Si així és, igualment estaré content, ja que ho he donat tot. Aquest serà el peatge que em tocarà pagar quan s'afina tant. He entrenat sense escatimar res, quan un fa això ha d'estar tranquil i jo ho estic!
Fa 10 anys estava en una situació similar i vaig voler anar a Àustria ( Marató de Viena ) per fer marca en marató. Vaig preparar-la moltíssim, com ara, i al km 5 estava parat entre dos cotxes fent necessitats (pel canvi d'aigua).  Dic això perquè mai saps lo que pot pasar el dia X.
Tinc clar que arriscaré. Sortiré amb la intenció de no guardar res, i, sí, puc fallar, però ...i si no fallo? I si em trobo bé? Prefereixo quedar_me amb la sensació d'haver-ho provat tot fins al final a la de: "hagués pogut fer més".
Res més, dir-vos l'important que arriba ser proposar-te i marcar-te un repte, no només esportiu, per tenir il.lusió constant a la vida.

Ferran de Torres, per tu deixo les últimes paraules, molt senzilles. Gràcies! I si no és lo dia, ho tornaré a provar, és l'únic que tinc clar.

PD L'asfalt no és lo meu.