Cursa d'Ulldecona

Ahir vaig anar a correr a Ulldecona, bueno, correr correr no vaig correr molt però es el que hi ha.

Estic bastant desconectat de les curses per culpa del SABLES la logistica, els diners, patrocinadors,colaboradors etc,etc a més, no poder entrenar amb normalitat hem fastidia molt, desde fa uns mesos per culpa del genoll que no arranco i ja per acabar desde dijous que estava en una pasera de mal de cap i pancha que no m'aclaria de faena però resulta que dijous i despres de parlar amb el fisió hem va dir que proves de correr i jo vaig i m'apunto a una cursa de 27 km en condicions no optimes, el resultat 9º sensacions dolentes però el genoll que el volia ficar a prova, que era el motiu de la meva participació va respondre millor, no be, però millor.

Ara toca descansar de curses, entrenar i recuperar-me be del genoll que el temps passa i no espera a ningú.

Fins aviat.

I jo pensava que tot era correr.........

Sempre he pensat que per correr no hauria de dependre mai de ningú, doncs què equivocat que estava! Resulta que per anar a lluitar contra tot (sol, arena, km, gana, motxila etc ) al desert del Sahara a més he de fer front a una suma de diners increïble, tants que no serà possible sense l'ajut d'institucions i empreses. Això es el que estic fent ara, anar a trucar portes per ajudar-,econòmicament, a fer-ho més asequible.
Anar a fer la maratón des Sables em suposa uns gastos aproximats de 5.000 euros ( 3.220 euros l'inscripció, 900 euros material, desplaçaments a Madrid 300 euros, a més de tot l'aliment etc. ) i si no m'ajuden seria molt complicat, és per això que dic :
- i jo pensava que tot era correr...
Estos dies estic fent esta faena poc agradable de demanar ajut, a més de poder estar entrenant!!! Però primer es lo primer, si no no pot haver-hi segon. Espero poder dir pronte que ja estic entrenant, voldrà dir que el primer pas ja estarà fet.
També vull agrair a totes les empreses que m'han ajudat i a les institucions, ja les publicaré quan ho tingue tot cobert, cosa que.... dubto aconseguir.

Consells per curar ràpid les lesions

Cada cop som més els corredors que practiquem l'esport de muntanya i amb molta freqüència apareixen lesions de tot tipus, lesions que a voltes s'han allargat més del compte per no saber bé el que teníem o per anar a un fisio abans d'un metge o per retallar temps de recuperació o per no fer-li cas a unes petites molèsties etc,etc.

Jo per desgràcia tinc un ampli ventall de lesions de tot tipus (facitis plantar, tendó d'aquiles, rotures fribilars, condropaties rotulianes, sobrecargues, etc) i m'he passat més temps del que hagues volgut lesionat. Amb una lesió, condropatia rotuliana, que és desgast de cartílag vaig estar més d'un any parat per no fer bé les coses. És per això que vull dir-vos uns consells que a lo millor poden servir a més d'un, de com s'haurien de fer les coses.

1 / Quan tu notes que t'has fet mal en algun lloc o sents molèsties, el primer que has de fer és parar de correr i trucar al número d'assegurança de la llicència i explicar-los el què et passa i que vols anar al metge ( tu decideixes quin ) però que sigue entès en la matèria.

2/ una volta al metge, si no és que la lesió sigue clara ( trencament d'algo o rotures de fibres ) que no tingue un diagnòstic clar, se li diu que vols fer-te una ressonància magnètica, amb 3 o 4 dies ja te la pots fer. És ràpid, no com fa anys, i amb la ressonància tornes al metge (ha de ser un bon metge de medicina esportiva ) i et diagnostica el que tens.

3/ amb el diagnòstic és quan has d'anar al fisioterapeuta i tractar-te el mal, no abans, és així com les lesions de 2 mesos duren 2 mesos i no 2 anys.

4/ Si el metge et diu que has d'estar 2 mesos, estigues 2 mesos no 1 mes i mig que llavors es quan surten les recaigudes.

Aixo seria un bon procés per curar una lesió. És un consell d'amics, en què s'equivoque un és suficient, espero que això ajude a més d'un.