lunes, 14 de mayo de 2018

Ultra trail Estels del sud ( Campionat de Catalunya d'Ultres 2018 )

Tenia esta prova entre cella i cella. A més, un gran amic meu sempre em deia: "et deus una estels del sud" i sincerament, crec que tenia raó, ja que per unes coses o altres mai havia pogut competir-la.
Aquest any tenia l'atractiu de ser Campionat de Catalunya i li donava un toquet més..i sense dubtar-ho gens va passar a ser un dels objectius principals de l'any.
Feia molt temps (anys) que no feia un ultra de més de 100km, li tenia molt de respecte a tot plegat ( distància, desnivell, climatologia, menjar, etc ). El cap, però, estava al lloc.
Vaig estudiar-ho tot, no volia fallar amb res i amb l'ajuda de Juanmi (un amic que va fer d'això i molt més ) i el suport del meu pare que estaven a tots els controls em van facilitar tot perquè el meu rendiment no baixés amb els km i sigués sempre l'adequat. Menos mal  del TUCSON de Mercè (la presidenta del Trail Roquetes ) que si no, no arriben, jeje.
Vam sortir a les 7h dek matí d'Arnes direcció a Beseit. Abans, però, al toll del vidre ja vaig trobar-me Juanmi i el meu pare. Hi vaig omplir aigua i van dir-me "vas el 30!"
Arribo a Beseit , km 21, primera parada, bocata de nutela, plàtan, gel i..."vas en 17ª posició!". Marxo cap al refugi de Font Ferrera i veig que atrapo corredors amb molta facilitat, però sense accelerar gens amb el ritme. Això m'agrada, però també he de dir que és  el resultat a molt patiment previ. Arribo al refugi, km 42, juntament amb dos corredors més amb 7ª posició, un d'ells, Gil Lopez qui ja seria company de cursa fins a meta. Sí, ho he posat bé, company, mai va ser per mi un rival. L'ajuda mútua, els detalls i la companyia, per mi, tenen més valor que una posició i així li vaig dir i fer saber.
Després del segon bocata de nutela i del plàtan marxo amb la seva companyia cap a Caro. En este tram, però, vaig notar que no estava "super". Això ja és més difícil d'explicar.. jo em conec molt bé i tot i corre-ho tot fins al final, em faltava aquell puntet...
En aquell tram va passar-nos un corredor, Israel Mercadé (carrerón el que va fer) per acabar 2n. BRAVO!
A l'arribar al control de pas de casetes velles va canviar el temps i, tot el sol que vam tenir fins allí, seria tempesta ja fins al final ( boira, fred, vent, pluja, llamps i fins i tot petita pedra). Això poc em preocupava, sincerament, sabia que era algo que havia de passar i l'estava esperant, jeje.
Arribem a Caro, km 63, parada important. Canvi de roba i mentre ens adverteixen de les adversitats del clima, em menjo un plat de pasta cantant la canya! Ens diuen que anem 5è i 6è i que el 4t va no molt lluny. Marxo amb desició i sobre el km 70, abans de Clotes, l'atrapo! Era Victor del Aguila, molt bona cursa la seva per ser la primera ultra (5è al final) i ser tant jove! Quina enveja sana jeje.
Després de la baixada infernal de l'espina i en tot moment junt amb Gil Lopez arribem a Paüls, km 84 allí estava a més dels de sempre ( Juanmi i pare ) la meva dona Tere, Pol i l'amic Lluís. Tots m'ajuden en l'avituallament i m'animen, també ens diuen que anem 4t i 5è i que portem al 3r a pocs minuts i que va "mort".
 Gil m'avisa que marxa. Mentre, jo acabo de menjar i em despedeixo de la família. Estos dos/tres minuts  van fer que el perdés de vista. Quedaven 21km per meta i no em trobava "super" però sí que em veia per pujar la Gilaberta caminant/corrent. Això va fer que atrapés el corredor que anava davant nostre, però no a Gil, que ja l'havia passat, per tant sabia que havia d'estar a prop, ja que vaig pujar prou ràpid al coronar.
Vaig tirar-me avall per aquell sender que pareixia un riuet de tanta i tanta aigua, i corrent i arriscant més del previst, l'atrapo al control de les Roques d'en Benet, km 97. Allí ni paro, per 8km.... Jeje Dins als Estrets, però, Gil va començar a pujar el ritme i jo ja no podia córrer més ràpid, però sí més estona. Va acabar merescudament amb 3a posició, i jo arribava 4t i més sencer del que m'esperava.
Content, content per les sensacions, content perquè avui surtiré a entrenar, content per fer amics nous i content de poder-vos-ho contar. I també agraït, agraït a Juanmi per fer-me d'assistència, agraït al meu pare pel que representa la seva presència, agraït a Mercè pel cotxe, agraït a la meva dona, fill, sogre i amics pel vostre suport i agraït a tots aquells que estàveu als avituallaments i controls.

Felicitar a l'organització per dur a terme un ultra tant béstia, als fotògrafs (com no) i als àrbitres per prendre desicions que pareixen dures però son toves....GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES.

lunes, 7 de mayo de 2018

KM VERTICAL ALFARA ( COPA ESPANYA )

Dissabte vaig anar a Alfara per fer el km vertical. Aquest any formava part de la Copa Espanya ( 1ª prova ) i era una bona manera d'examinar-nos. A més, tenia ganes de ser-hi!
Qui ha vist i qui veu la Cursa de Panxampla....content del seu èxit no, lo següent! Recordo les dificultats que van tenir amb les primeres edicions, a vegades em deien:
-Albert, en què podriem millorar per atreure als corredors?
Jo sempre els hi deia que amb res, que ho tenien tot  muntanyes, tracte i ..molta il.lusió, que era qüestió de temps i el temps els ha donat la raó.
Quan dissabte em van dir que erem més de 400 corredors vaig sentir una felicitat interna, com si formés part d'aquella organització. Enhorabona! Vos ho mereixeu per la il.lusió i l'empenta que heu mostrat amb els mals moments, que és quan es demostra.
Pel que fa a les sensacions que vaig tindre, pues beee, que hem de dir! Sortia dels ultims corredors, deien que deixaven els bons per al final i això em preocupava un poc. No els hi volia fer de tap pujant jeje i vaig pujar sempre amb l'ull al darrera no sigues cosa que m'atropelles algú.
Vaig sortir casi a les 12 del migdia, en decisió i en busca del cim però... en menys d'un quilometre ja m'havia passat un corredor! em vaig quedar gelat, déu n'hi do com pujava. En fi, em vaig dir : "Albert.. tranquil i no camines!" i així ho vaig fer fins al final que em va atrapar l'Oscar Casal ( guanyador de la prova ) i guanyador de la primera prova de la copa del món..entre d'altres mil i una cosa.
Estava content amb mi mateix, sabia que havia pujat bé ( 42 min 07 ) l'any passat l'amic Pol Vilà havia guanyat esta prova amb 42:09 però el nivell de copa Espanya es un altre. Al final 9è i tercer abuelete que, per mi, ja m'esta be.

PD aufarencs i aufarenques enhorabona, gràcies i molt content de tot el que heu aconseguit, agraït pel tracte i un aplaudiment per al vostre poble pel convit que ens tenieu preparat en arribar a la carpa.

Ens veiem prontet amics...ESTELS DEL SUD  m'espera.