lunes, 31 de mayo de 2010
Es casa un amic especial, Santi Garcia.
Si hi ha una cosa a la vida que has de cuidar i defensar, esta no és altra que els amics, l'amistat.
Jo sóc una persona a la que li agrada cuidar les amistats i ell és una prova més, m'explico:
Santi és un noi de Mont-roig del Camp. De petits ( 9 anys ) ens vam conèixer, els dos corríem amb bicicleta, ell corria per la PC Montroig i jo per la PC Baix Ebre, vam créixer competint junts i mentre creixíem (jo no gaire, d'aqui el meu mot de Puça) anàvem formant una bona amistat.
Mai per ser rivals vam tenir ni tan sols una mala paraula, després d'uns anys, ja venia a casa meva a passar les festes del poble, i jo a casa seva pel mateix. Tanta amistat vam fer que a l'arribar a l'edat de juvenils (16-17 anys) ja res ens podia separar i ell va venir a córrer al nostre equip (llavors el CC Tarragona) deixant atràs l'equip de tota la seva vida.
Aquells 2 anys van ser el màxim, mil i una història que ell i jo sabem, uns records imborrables, únics, on la nostra amistat ja va arribar al màxim. Va arribar el moment de posar fi al ciclisme, però no a l'amistat.
Després el més difícil ha estat cuidar esta gran amistat. La distància molts cops fa "gelar" una gran amistat, però natros això no ho hem permès i l'hem portat fins el dia d'avui i espero que per sempre.
Hem estat junts als bons (cursa del llop 2009, petició a Tere) i mals moments (accident del seu pare) com les amistats ho requereixen i ara torna a vindre un bon moment i és per això d'este escrit.
La seva boda, un dia especial, un dia on jo seré allí per compartir la seva felicitat i la nostra amistat. Amic, disfruta del dia, de la vida i de la que serà la teva dona, LA SERRAT.
Ens veiem divendres.
Jo sóc una persona a la que li agrada cuidar les amistats i ell és una prova més, m'explico:
Santi és un noi de Mont-roig del Camp. De petits ( 9 anys ) ens vam conèixer, els dos corríem amb bicicleta, ell corria per la PC Montroig i jo per la PC Baix Ebre, vam créixer competint junts i mentre creixíem (jo no gaire, d'aqui el meu mot de Puça) anàvem formant una bona amistat.
Mai per ser rivals vam tenir ni tan sols una mala paraula, després d'uns anys, ja venia a casa meva a passar les festes del poble, i jo a casa seva pel mateix. Tanta amistat vam fer que a l'arribar a l'edat de juvenils (16-17 anys) ja res ens podia separar i ell va venir a córrer al nostre equip (llavors el CC Tarragona) deixant atràs l'equip de tota la seva vida.
Aquells 2 anys van ser el màxim, mil i una història que ell i jo sabem, uns records imborrables, únics, on la nostra amistat ja va arribar al màxim. Va arribar el moment de posar fi al ciclisme, però no a l'amistat.
Després el més difícil ha estat cuidar esta gran amistat. La distància molts cops fa "gelar" una gran amistat, però natros això no ho hem permès i l'hem portat fins el dia d'avui i espero que per sempre.
Hem estat junts als bons (cursa del llop 2009, petició a Tere) i mals moments (accident del seu pare) com les amistats ho requereixen i ara torna a vindre un bon moment i és per això d'este escrit.
La seva boda, un dia especial, un dia on jo seré allí per compartir la seva felicitat i la nostra amistat. Amic, disfruta del dia, de la vida i de la que serà la teva dona, LA SERRAT.
Ens veiem divendres.
BRUTAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquest home que va entre el meu germà i jo és el GRAN PACO OSUNA. Quin plaer córrer al seu costat, quina sort haver-lo conegut, quina gran persona, ja un bon amic, no cal posar el seu palmarès, ja que vaig just de memòria a l'ordinador però si voleu ja per resumir un poc..
2H 22 EN MARATÓ
1H O7 EN MITJA MARATÓ
3 EDICIONS DELS 5 PRIMERS A SABLES I PRIMER ESPANYOL.
I......l'altre dia va anar a correr una cursa de 10km i fa 34.08!!!! en fi, d'un altra casta.
Així puc definir el d'ahir, només puc dir això, brutal!
Primer de tot començaré amb el dissabte que vaig quedar amb Perales i Fitxeta per anar d'Amposta fins Tortosa amb Kaiac, 14.5 km, després d'algo més de 2 h estàvem ja fora de l'aigua contents amb el temps i comprovar que entrem dins del temps que permeten a la cursa del llop. Personalment un mal lo cul terrible i molt tenso ja que el kaiac de Leo no es deixa " domar ".
El plat fort arriba diumenge, per començar ens aixequem a les 3.30 del matí, havíem quedat a les 4 del matí davant l'església del poble amb 4 companys més per anar a fer la marxa dels 7 cims a Torrelló (esta a 15 km passat Vilafranca del Penedès)
Teniem previst ( el meu germà i jo ) fer la meitat de la marxa, és a dir, 30 km amb el ritme del primer que suposadament havia de ser el meu amic Paco Osuna (el que va ajudar-me en tot el de Sables) i així va ser, 30 km amb ell mentre ens explicàvem totes les " batalletes ". Vam arribar a meta amb 2h 52 min els 3 junts i molt lluny del proper corredor. El ritme que portava Paco era el d'un noi de 25 anys no el d'un de més de 50, el d'este home increïble.
Després, i sense dubtar-ho, vam agafar la bici amb la vista i el pensament a casa: Roquetes. Només teníem 161 km per davant. El que no podia imaginar és que em castigues tant el vent i mun germà, vaja patiment! quin càstig fins a casa, déu del cel i de la terra, vaig maleir mil i una cosa.
A l'arribar a Vilaseca, quan ja portàvem 80 km, li vaig dir que havíem de parar a buscar aigua que jo anava sec (només portava un bidó). Al parar se m'acudeix preguntar-li quina mitja portàvem, em contesta:
- de 34.5 km/h
- com? escolta, hem d'afluixar que si no jo no podré arribar!
Llavors va sorgir el vent ( el més odiós del ciclista, sempre que sigue de cara ) i ja no ens va abandonar fins a casa. Menuda companyia pensava, el vent i el meu germà, estic apanyat...
Arribem a la gasolinera que hi ha a la recta de l'Aldea i anava tant sec, tant, que com un pobret vaig a la dependenta i li dic si per favor ens pot donar una botella d'aigua, em va vore tant apuradet que va dir-me:
- "agafa-la i espero que et faci arriba a casa"
El meu germà, que llavors ja no estava tampoc per tirar molts coets, va beure com si fes una setmana que no havia begut, llavors un petit conflicte, a vore qui havia begut més, que si jo porto un bidó i tu dos, en fi que una mica d'aigua era ja un problema.
Quan ja veiem Tortosa, li dic al meu germà:
- jo vaig per dins Tortosa, no pujo el pont nou!
Ell sense contestar-me molt vaig vore que em va seguir, al final 161 km a un ritme mig de 31.5 km/h, avui sense dubte no puc ni moure'm, però quin entrenament! feia temps que no sufria tant, bueno tampoc tant... 2 mesos.
Fins la pròxima amics!
2H 22 EN MARATÓ
1H O7 EN MITJA MARATÓ
3 EDICIONS DELS 5 PRIMERS A SABLES I PRIMER ESPANYOL.
I......l'altre dia va anar a correr una cursa de 10km i fa 34.08!!!! en fi, d'un altra casta.
Així puc definir el d'ahir, només puc dir això, brutal!
Primer de tot començaré amb el dissabte que vaig quedar amb Perales i Fitxeta per anar d'Amposta fins Tortosa amb Kaiac, 14.5 km, després d'algo més de 2 h estàvem ja fora de l'aigua contents amb el temps i comprovar que entrem dins del temps que permeten a la cursa del llop. Personalment un mal lo cul terrible i molt tenso ja que el kaiac de Leo no es deixa " domar ".
El plat fort arriba diumenge, per començar ens aixequem a les 3.30 del matí, havíem quedat a les 4 del matí davant l'església del poble amb 4 companys més per anar a fer la marxa dels 7 cims a Torrelló (esta a 15 km passat Vilafranca del Penedès)
Teniem previst ( el meu germà i jo ) fer la meitat de la marxa, és a dir, 30 km amb el ritme del primer que suposadament havia de ser el meu amic Paco Osuna (el que va ajudar-me en tot el de Sables) i així va ser, 30 km amb ell mentre ens explicàvem totes les " batalletes ". Vam arribar a meta amb 2h 52 min els 3 junts i molt lluny del proper corredor. El ritme que portava Paco era el d'un noi de 25 anys no el d'un de més de 50, el d'este home increïble.
Després, i sense dubtar-ho, vam agafar la bici amb la vista i el pensament a casa: Roquetes. Només teníem 161 km per davant. El que no podia imaginar és que em castigues tant el vent i mun germà, vaja patiment! quin càstig fins a casa, déu del cel i de la terra, vaig maleir mil i una cosa.
A l'arribar a Vilaseca, quan ja portàvem 80 km, li vaig dir que havíem de parar a buscar aigua que jo anava sec (només portava un bidó). Al parar se m'acudeix preguntar-li quina mitja portàvem, em contesta:
- de 34.5 km/h
- com? escolta, hem d'afluixar que si no jo no podré arribar!
Llavors va sorgir el vent ( el més odiós del ciclista, sempre que sigue de cara ) i ja no ens va abandonar fins a casa. Menuda companyia pensava, el vent i el meu germà, estic apanyat...
Arribem a la gasolinera que hi ha a la recta de l'Aldea i anava tant sec, tant, que com un pobret vaig a la dependenta i li dic si per favor ens pot donar una botella d'aigua, em va vore tant apuradet que va dir-me:
- "agafa-la i espero que et faci arriba a casa"
El meu germà, que llavors ja no estava tampoc per tirar molts coets, va beure com si fes una setmana que no havia begut, llavors un petit conflicte, a vore qui havia begut més, que si jo porto un bidó i tu dos, en fi que una mica d'aigua era ja un problema.
Quan ja veiem Tortosa, li dic al meu germà:
- jo vaig per dins Tortosa, no pujo el pont nou!
Ell sense contestar-me molt vaig vore que em va seguir, al final 161 km a un ritme mig de 31.5 km/h, avui sense dubte no puc ni moure'm, però quin entrenament! feia temps que no sufria tant, bueno tampoc tant... 2 mesos.
Fins la pròxima amics!
viernes, 28 de mayo de 2010
jueves, 27 de mayo de 2010
Demà encara em faran mal les cames
Sí, n'estic segur, demà tindré adolorides les cames. La causa és justificada: l'entrenament d'avui.
Aquesta tarde he sortit a fer uns km de running i al final m'he anat animant fins al punt que he fet els ultims km per baix de 4 min el km. M'ha surtit un total de14 km a 4.24 de ritme mig.
Arribo a casa i.....em trobo a mun germà que venia del metge (s'ha trencat el dit vaja putada, però tira avant amb la cursa del llop, patirà molt més del que li tocava patir però amb dos collons!!!) i em diu que va a fer 2 hores de bici per provar el dit com li respon......i li dic: "va que vinc!" Ja m'he tornat a liar sense voler!
El dit pot ser li fa mal però les cames no, ja que direcció a Prat de Comte, plovent moltíssim, no podia donar-li relleus però tampoc podia posar-me a roda perquè m'omplia d'aigua de la seva roda trasera. Al final li he dit que donava la volta, havíem arribat a Prat de Comte; la tornada lo mateix, fins que a l'arribar li dic:
- quina mitja hem tret?
- 34 km/h
- Ara ja entenc el dolor de cames que tinc, demà entrenament suau.......en teoria.
Al final hem fet 54 km a un promig de 34 km/h
Aquesta tarde he sortit a fer uns km de running i al final m'he anat animant fins al punt que he fet els ultims km per baix de 4 min el km. M'ha surtit un total de14 km a 4.24 de ritme mig.
Arribo a casa i.....em trobo a mun germà que venia del metge (s'ha trencat el dit vaja putada, però tira avant amb la cursa del llop, patirà molt més del que li tocava patir però amb dos collons!!!) i em diu que va a fer 2 hores de bici per provar el dit com li respon......i li dic: "va que vinc!" Ja m'he tornat a liar sense voler!
El dit pot ser li fa mal però les cames no, ja que direcció a Prat de Comte, plovent moltíssim, no podia donar-li relleus però tampoc podia posar-me a roda perquè m'omplia d'aigua de la seva roda trasera. Al final li he dit que donava la volta, havíem arribat a Prat de Comte; la tornada lo mateix, fins que a l'arribar li dic:
- quina mitja hem tret?
- 34 km/h
- Ara ja entenc el dolor de cames que tinc, demà entrenament suau.......en teoria.
Al final hem fet 54 km a un promig de 34 km/h
miércoles, 26 de mayo de 2010
Nedant pel riu
Avui a les 18.30h he passat a buscar el kaiac que m'ha deixat Leo per a provar-lo i vaja si l'he provat.
He de dir que és un Kaiac bastant ràpid, per posar un exemple amb aquest de la foto que vaig córrer l'any passat, és com si a una cursa de bicicleta de carretera em presento amb una btt prou bona.
El gran problema és l'equilibri, això és molt difícil de controlar, al més mínim error vas nedant pel riu (com jo avui), llavors tot el temps que pot ser havies guanyat el perdes tot i.....més. Per tant, em pregunto si realment compensa? Crec que no, però qui no arrisca.......mai ho pot saber, això vol dir que utilitzaré aquest i si surt malament doncs a nedar! La sensació de neadar pel riu remolcant un kaiac és dolenta dolenta, en fi que tocarà fer "hores extra"
He de dir que és un Kaiac bastant ràpid, per posar un exemple amb aquest de la foto que vaig córrer l'any passat, és com si a una cursa de bicicleta de carretera em presento amb una btt prou bona.
El gran problema és l'equilibri, això és molt difícil de controlar, al més mínim error vas nedant pel riu (com jo avui), llavors tot el temps que pot ser havies guanyat el perdes tot i.....més. Per tant, em pregunto si realment compensa? Crec que no, però qui no arrisca.......mai ho pot saber, això vol dir que utilitzaré aquest i si surt malament doncs a nedar! La sensació de neadar pel riu remolcant un kaiac és dolenta dolenta, en fi que tocarà fer "hores extra"
martes, 25 de mayo de 2010
Ho he decidit, faré la Cursa del llop.
No sé si faig bé o no, per això estan los crítics, però faré la cursa del llop.
Penso que puc fer-la, dir fer-la vol dir acabar-la (que no és poc). No estic ni de lluny com l'any passat per això l'objectiu aquest any serà disfrutar-la patint. No posaré cap excusa, només jo sé com estic.
L'Ebre Televisió em farà d'esponsor juntament amb l'empresa Ebremetal, la de casa i la de sempre.
El meu germà també correrà tota la cursa del llop i espero que la supere amb èxit, jo n'estic segur!
Ara només queda espera el dia, que ja es pot dir que el tinc damunt i que ojalà pateixi tot el que vull.
Espero també que tothom compleixi els seus objectius, aquest any són molts amics els que s'han animat a fer-la i espero de tot cor que el 14 de juny tinguen aquesta platera a casa seva,
Penso que puc fer-la, dir fer-la vol dir acabar-la (que no és poc). No estic ni de lluny com l'any passat per això l'objectiu aquest any serà disfrutar-la patint. No posaré cap excusa, només jo sé com estic.
L'Ebre Televisió em farà d'esponsor juntament amb l'empresa Ebremetal, la de casa i la de sempre.
El meu germà també correrà tota la cursa del llop i espero que la supere amb èxit, jo n'estic segur!
Ara només queda espera el dia, que ja es pot dir que el tinc damunt i que ojalà pateixi tot el que vull.
Espero també que tothom compleixi els seus objectius, aquest any són molts amics els que s'han animat a fer-la i espero de tot cor que el 14 de juny tinguen aquesta platera a casa seva,
lunes, 24 de mayo de 2010
Cursa de Paüls
Kiko va complir els meus pronòstics, esta vegada patint una barbaritat, sí senyor!!!
A Elena li vaig dir de tot, recordo una de les coses que li vaig dir:
-Vull que baixant me canvies totes les ungles!!!!!
Paüls, penso que es coneix més per la cursa que per les cireres, tant d'èxit ha tingut aquesta cursa que ha sigut premiada amb el CAMPEONAT DE CATALUNYA. Abans, però, ha estat distingida en una de les carreres de COPA ESPANYA, també un parrell d'anys del CIRCUIT CATALA, en fi que és de les millors curses de muntanya d'Espanya.
Pel que fa a mi, aquest any tocava ajudar, un any córrer, un any ajudar i com ja havia fet un parell d'any atràs em vaig posar a la mítica punta de l'aigua (punt més alt de la cursa). Aquest any amb una companyia de lujo, el jesusenc, acompanyat de la seva novia, Cinta, i després, una sorpresa inesperada, JOTABE, amb un parell d'amics més. En fi que ens vam ajuntar 7 o 8 persones allí dalt.
Vam animar sense parar, "a muerte" jo avui m'he dirigit a la gent amb senyes, no puc ni parlar, m'he fa un mal la gola .....buuuufffff, però va valdre la pena, era per animar amics i companys de la muntanya.
Vaig xalar tant animant que l'any vinent potser tornaré allí dalt. A les 17.00 de la tarde a l'arribar a casa vaig caure mort fins aquest matí a les 7.30 h. Ho havia donat tot.
Felicitats a tots els que vau córrer la cursa i als que la vau fer possible.
sábado, 22 de mayo de 2010
Entrenant en futurs llops
Avui quan ha tocat el despertador no he pogut aixecar-me, la fatiga setmanal ha passat factura i al no haver quedat amb ningú ha fet que sortigues més tard.
A les 8:30h del matí ja estava dalt la bici i he anat direcció Tivenys però a Bitem m'he trobat amb Perales i Fitxa que ja venien de pegar la volta per Som. He voltat i els he preguntat on anaven i......anaven a pegar la volta pels ventiladors, Rasquera, Benifallet, coll de Som, Tivenys, Bitem i Tortosa.
Jo que havia sortit de casa amb l'intenció d'arribar a Benifallet esmorzar mentre llegiria el diari i de volta a casa, que havia sortit sense aigua ni res del món, i ja estava pujant pels ventiladors, quina facilitat per "embrutar-me ".
A l'arribar a Rasquera els hi he dit que per favor paresem que els invitava a esmorzar, i he fet justet perquè no ha arribat per al cafè però hem esmorzat i cap a Roquetes.
Al final 72 km quan pensava fer-ne 47, lo dit, molt fàcil caure amb la tentació.
jueves, 20 de mayo de 2010
Amic Marti Cartoixa, ( lo de la bovine ).
Familia Giné i familia Marti amics per sempre
El que deia de treballar............
Chamonix quin record, d'aquí ve el famós Marti de la Bovine
Quants anys han passat des de la primera cursa que vam córrer, dels primers km que vam entrenar junts, ets de les persones més mítiques del grup, per "antiguetat" i pel teu bon fer, sempre protector, ajudant com ningú per a tota classe de tarees, miticulós, perfeccionista i el més important amic dels teus amics.
Ets dels pioners d'este esport que ara tant de moda està i un dels fundadors d'este gran grup que ara som la UEC TORTOSA. Això no podra treure-t'ho ningú, i la cursa de Paüls té sentit en part gràcies a persones com tu. Tu saps igual que jo, Marti, que estes coses sempre estaran allí.
De tu puc contar moltes coses, de les que més m'impressionen és la teva força de voluntat. També puc dir que pel fet d'estar al costat de persones com tu, em considero millor persona.
Has passat moments dolents, com ara l'operació punyetera esta del nas, però sempre has tirat avant, et trobava al gimnàs i sempre positiu, a voltes més que jo, i em dia:
- Quina mentalitat de ferro té aquest home, ojala jo sigue com ell.
A mi sempre m'has animat i ajudat, sempre, del primer dia, igual que Montse, i en missatges que m'has enviat parlaves com si fossis el meu pare, el meu protector, t'ho agraeixo moltíssim.
Són moltes les coses que hem compartit junts, fins i tot un dorsal, o ja no ten recordes de la marca que tens en marató?
Res més Marti, només volia fer-te este petit reconeixement perquè el mereixes i perquè t'admiro igual com a corredor que com a persona.
Molts anims i tira sempre endavant, com fins ara.
PD: Espero que este any et marques un bon repte.
El que deia de treballar............
Chamonix quin record, d'aquí ve el famós Marti de la Bovine
Quants anys han passat des de la primera cursa que vam córrer, dels primers km que vam entrenar junts, ets de les persones més mítiques del grup, per "antiguetat" i pel teu bon fer, sempre protector, ajudant com ningú per a tota classe de tarees, miticulós, perfeccionista i el més important amic dels teus amics.
Ets dels pioners d'este esport que ara tant de moda està i un dels fundadors d'este gran grup que ara som la UEC TORTOSA. Això no podra treure-t'ho ningú, i la cursa de Paüls té sentit en part gràcies a persones com tu. Tu saps igual que jo, Marti, que estes coses sempre estaran allí.
De tu puc contar moltes coses, de les que més m'impressionen és la teva força de voluntat. També puc dir que pel fet d'estar al costat de persones com tu, em considero millor persona.
Has passat moments dolents, com ara l'operació punyetera esta del nas, però sempre has tirat avant, et trobava al gimnàs i sempre positiu, a voltes més que jo, i em dia:
- Quina mentalitat de ferro té aquest home, ojala jo sigue com ell.
A mi sempre m'has animat i ajudat, sempre, del primer dia, igual que Montse, i en missatges que m'has enviat parlaves com si fossis el meu pare, el meu protector, t'ho agraeixo moltíssim.
Són moltes les coses que hem compartit junts, fins i tot un dorsal, o ja no ten recordes de la marca que tens en marató?
Res més Marti, només volia fer-te este petit reconeixement perquè el mereixes i perquè t'admiro igual com a corredor que com a persona.
Molts anims i tira sempre endavant, com fins ara.
PD: Espero que este any et marques un bon repte.
Fent proves
Avui a les 12 del matí aprofitant tot el sol que hi havia, he sortit a fer un test a vore com estan les cames, no sabia valorar com estaven, en canvi ara sé que estan realment malament.
He fet tota la pujada a caro començant des de Roquetes enfront dels patufets ( sortida oficial ) fins el restaurant pous de la neu; en total 21 km.
La gorra, ulleres, camelback amb 1 litre d'aigua i....amunt!
Què llarg s'ha fet! Quina diferència hi ha de donar-te aigua i poder tirar-te-la per damunt, que veure aigua calenta d'una camelback, sense suport amb 1.5 kg a l'esquena ( pujant a caro sobra tot )....en fi que s'ha fet durillo, però como no s'ha fet.
Lo curiós ha sigut que en arribar a la falda del port m'he dit que ja n'hi havia prou, volia voltar. Després em dic, bueno arribaré fins el caragol, em refrescaré i fora, en arribar he passat de llarg, i ja fins dalt.
El temps tampoc ha sigut dolent del tot pensava que estava molt pitjor, 1h 52 min 55 segons.
Ara vaig volant a dutxar-me que enganxo a les 3 fins a les 8 adeuuuuuuu.
He fet tota la pujada a caro començant des de Roquetes enfront dels patufets ( sortida oficial ) fins el restaurant pous de la neu; en total 21 km.
La gorra, ulleres, camelback amb 1 litre d'aigua i....amunt!
Què llarg s'ha fet! Quina diferència hi ha de donar-te aigua i poder tirar-te-la per damunt, que veure aigua calenta d'una camelback, sense suport amb 1.5 kg a l'esquena ( pujant a caro sobra tot )....en fi que s'ha fet durillo, però como no s'ha fet.
Lo curiós ha sigut que en arribar a la falda del port m'he dit que ja n'hi havia prou, volia voltar. Després em dic, bueno arribaré fins el caragol, em refrescaré i fora, en arribar he passat de llarg, i ja fins dalt.
El temps tampoc ha sigut dolent del tot pensava que estava molt pitjor, 1h 52 min 55 segons.
Ara vaig volant a dutxar-me que enganxo a les 3 fins a les 8 adeuuuuuuu.
martes, 18 de mayo de 2010
Gracies a tu tinc este blog.....i 27000 visites!!!!
Havia d'arribar el dia d'agrair-te la teva influència quan em vaig decidir en crear este blog. Doncs és avui, pot ser un pèl tard però ......ha arriba l'hora.
Aquest home del peto groc és el barber o perruquer de Roquetes, Lluís Gómez, i és ell l'encarregat de tallar-me els pocs cabells que em queden.
Des del primer dia que vaig a la seva perruqueria que em diu que faci un blog contant tot allò que faig, que molta gent li agradaria saber-ho. Jo al principi sí, sí, però no, fins que un dia em vaig decidir. Decisió acertada, ja que avui hi ha 27000 visites.
Ell em segueix i m'anima, fins i tot al desert em va enviar missatges, li agraeixo molt i jo només li puc tornar estes mostres de suport anant a tallar-me els cabells allí i animar a la gent que hi vagi.
L'altre dia ens vam trobar a la cursa popular de Tortosa (ell la corre tots els anys) i ens vam fer aquesta foto, que avui em serveix per rendir-li aquest petit homenatge.
Gràcies per la idea que em vas donar!
Dimenge tothom a Pauls
Aquest diumenge tenim una cita molt important: Pauls i si ha d'anar, sigue per ajudar, per aplaudir, per a menjar, per a mirar, o........per a CORRER que qui pugue es l'opció que ha de triar.
La carrera de muntanya per excelencia de les nostres terres i de fora d'elles, la cursa més bonica, tecnica, dura, amb unes vistes .......que si que diumenge a Pauls.
Jo estaré de controlador a la punta de l'aigua com fa 2 anys.
Els ultims 4 anys he fet 1 any correr 1 any ajudant i la veritat es que m'ho passo igual de be fent una cosa o l'altra, a més, si un amic et demana ajuda deixa't el que estigues fent i ves a ajudar-lo.
L'any passat vaig fer una bona cursa es a dir que este any ajudaré i de paso animaré tothom però especialment dos persones que crec que poden fer-ho molt be, Kiko Marti i Elena Ferreres, espero que no hem defraudeu, anims.
CARLOOOOSSSSSS QUE VIIIIIIINC i .....porto ajuda
lunes, 17 de mayo de 2010
No tenia pensat fer res i he fet 12 km
Quants dies són els que arribem de treballar i pensem:
- ara a entrenar o demà serà un altre dia? Molts són els que ho deixen per demà i alguns pocs són els que es posen les "bambes" i poquet a poquet van sumant km. Jo sóc d'estos, quan he acabat m'he dit:
-" Ara sí, demà serà un altre dia"
- ara a entrenar o demà serà un altre dia? Molts són els que ho deixen per demà i alguns pocs són els que es posen les "bambes" i poquet a poquet van sumant km. Jo sóc d'estos, quan he acabat m'he dit:
-" Ara sí, demà serà un altre dia"
També comprenc als que ho deixen per demà, no es fàcil després d'un dia estresant de faena arribar a casa per canviar-te i anar a córrer, suposo que hi ha prioritats i hem de saber quina és la nostra.
Entrenar sense competir
Ara estare unes setmanes entrenant molt suau i sense competir, ja que la meva recuperació es dolenta, no estic be.
Em perdo curses de les que guardo un record inmillorable i no voldria pedre'm com la nostra cursa de Pauls i la dels 7 cims que organitza el Paco Osuna ( el que em va ajudar amb tot el de Sables ) però es el que em demana el cos, descans competitiu.
Ahir vaig fer 30 km en bici parant a Xerta per a llegir el diari i fer un caferet, vaig trobar-me a Karim que feien la rustida de col.laboradors de la cursa de Xerta i després vaig fer 12 km corrent a un ritme lent però bueno es això el que demana el cos.
Em perdo curses de les que guardo un record inmillorable i no voldria pedre'm com la nostra cursa de Pauls i la dels 7 cims que organitza el Paco Osuna ( el que em va ajudar amb tot el de Sables ) però es el que em demana el cos, descans competitiu.
Ahir vaig fer 30 km en bici parant a Xerta per a llegir el diari i fer un caferet, vaig trobar-me a Karim que feien la rustida de col.laboradors de la cursa de Xerta i després vaig fer 12 km corrent a un ritme lent però bueno es això el que demana el cos.
viernes, 14 de mayo de 2010
5 dies després .....entrenament.
Han passat 5 dies per poder sortir ha entrenar, quina tortura!!! vaja setmaneta porto entre, agulletes, llagues, i dolors per tot el cos.
M'he demostrat que no estic be, que estic molt cansat, i que no recupero gens be, potser toca descansar i més del que jo pensava.
Dimecres vaig anar a fer-me un massatge i vaig tornar cap a casa sense fer-lo, el massatgiste no podia ni tocar-me les cames, no es normal.
Avui tenia ansietat per entrenar i he picat a " fitxeta " per sortir a fer uns km en bici i al final hem fet uns 80 km.
Roquetes, Jesus, Aldover,Xerta,Prat de Compte,Bot,Gandesa,Pinell,Benifallet,Xerta,Aldover,Roquetes.
El ritme suau però al final hem pujat un poc el ritme que feiem tard, gracies per la sortideta Gerard.
M'he demostrat que no estic be, que estic molt cansat, i que no recupero gens be, potser toca descansar i més del que jo pensava.
Dimecres vaig anar a fer-me un massatge i vaig tornar cap a casa sense fer-lo, el massatgiste no podia ni tocar-me les cames, no es normal.
Avui tenia ansietat per entrenar i he picat a " fitxeta " per sortir a fer uns km en bici i al final hem fet uns 80 km.
Roquetes, Jesus, Aldover,Xerta,Prat de Compte,Bot,Gandesa,Pinell,Benifallet,Xerta,Aldover,Roquetes.
El ritme suau però al final hem pujat un poc el ritme que feiem tard, gracies per la sortideta Gerard.
jueves, 13 de mayo de 2010
Los meus peuets
En este estat han quedat els meus peus després de la cursa del Reguers " ferides de faena " l'ungla grossa del peu suposo que avui caura però no m'impedirán avui anar ha fer 80 km amb bici
miércoles, 12 de mayo de 2010
POT ESTAR BE
Programa Especial Temps d’Aventura - 25 anys de Marathon des Sables
Aquest dijous comença una nova temporada de "Temps d'aventura" amb un programa dedicat íntegrament a la 25a edició de la Marathon des Sables, considerada la prova esportiva més dura del planeta. Una cursa per etapes, de 250 quilòmetres, en ple desert del Sàhara i en règim d’autosuficiència, que cada any atrau l’interès d’un miler d’aventurers d’arreu del món.
Un programa especial centrat en els millors moments d’aquests 25 anys de Marató des Sables –amb protagonistes com el creador de la prova, Patrick Bauer, o el deu cops campió de la Marató, Lahcen Ahansal- però també en la catalana Mònica Aguilera, vencedora en categoria femenina. I amb el testimoni de participants tan diversos com l’ex futbolista Luis Enrique Martínez, actual entrenador del Barça Atlètic, o el bàrman Javier de las Muelas.
Com sempre, el programa també es podrà veure per Internet a través de la pàgina web www.tempsdaventura.cat
DIES D'EMISSIÓ TV: dijous 13 de maig, a les 21.40, al C33 i dissabte 15 de maig, a les 14.00, al C33
Programa Especial Temps d’Aventura - 25 anys de Marathon des Sables
Este jueves empieza una nueva temporada de "Temps d’Aventura" con un programa dedicado íntegramente a la 25a edición del Marathon des Sables, considerada la prueba deportiva más dura del planeta. Una carrera por etapas, de 250 kilómetros, en pleno desierto del Sáhara y en régimen de autosuficiencia, que cada año atrae el interés de un millar de corredores de cualquier parte del mundo.
Un programa especial centrado en los mejores momentos de estos 25 años de Marathon des Sables. Con protagonistas como el creador de la prueba, Patrick Bauer, o el diez veces campeón del Maratón, Lahcen Ahansal - pero también la catalana Mònica Aguilera, vencedora en categoría femenina. Y con el testimonio de participantes tan diversos como el ex futbolista Luis Enrique Martínez, actual entrenador del Barça Atlético, o el bárman Javier de las Muelas.
El programa también se podrá ver por Internet a través de la página web www.tempsdaventura.cat
DÍAS EMISIÓN TV: Jueves 13 de mayo, a las 21.40, en el C33 y sábado 15 de mayo, a las 14.00, en el C33
Aquest dijous comença una nova temporada de "Temps d'aventura" amb un programa dedicat íntegrament a la 25a edició de la Marathon des Sables, considerada la prova esportiva més dura del planeta. Una cursa per etapes, de 250 quilòmetres, en ple desert del Sàhara i en règim d’autosuficiència, que cada any atrau l’interès d’un miler d’aventurers d’arreu del món.
Un programa especial centrat en els millors moments d’aquests 25 anys de Marató des Sables –amb protagonistes com el creador de la prova, Patrick Bauer, o el deu cops campió de la Marató, Lahcen Ahansal- però també en la catalana Mònica Aguilera, vencedora en categoria femenina. I amb el testimoni de participants tan diversos com l’ex futbolista Luis Enrique Martínez, actual entrenador del Barça Atlètic, o el bàrman Javier de las Muelas.
Com sempre, el programa també es podrà veure per Internet a través de la pàgina web www.tempsdaventura.cat
DIES D'EMISSIÓ TV: dijous 13 de maig, a les 21.40, al C33 i dissabte 15 de maig, a les 14.00, al C33
Programa Especial Temps d’Aventura - 25 anys de Marathon des Sables
Este jueves empieza una nueva temporada de "Temps d’Aventura" con un programa dedicado íntegramente a la 25a edición del Marathon des Sables, considerada la prueba deportiva más dura del planeta. Una carrera por etapas, de 250 kilómetros, en pleno desierto del Sáhara y en régimen de autosuficiencia, que cada año atrae el interés de un millar de corredores de cualquier parte del mundo.
Un programa especial centrado en los mejores momentos de estos 25 años de Marathon des Sables. Con protagonistas como el creador de la prueba, Patrick Bauer, o el diez veces campeón del Maratón, Lahcen Ahansal - pero también la catalana Mònica Aguilera, vencedora en categoría femenina. Y con el testimonio de participantes tan diversos como el ex futbolista Luis Enrique Martínez, actual entrenador del Barça Atlético, o el bárman Javier de las Muelas.
El programa también se podrá ver por Internet a través de la página web www.tempsdaventura.cat
DÍAS EMISIÓN TV: Jueves 13 de mayo, a las 21.40, en el C33 y sábado 15 de mayo, a las 14.00, en el C33
lunes, 10 de mayo de 2010
domingo, 9 de mayo de 2010
Cursa del Vent
Per la meva mare no hi ha obstacles que no puguen saltar-se, ni curses dures que no puguen acabar-se. Ara, el que no pots tenir és una ment feble, sempre has de tenir la ment de ferro, i ella la té, vaja si la té.
Avui he tornat a la normalitat, corrent per les nostres terres i pujant les nostres muntanyes.
Volia fer esta cursa sí o sí, jo sé per què ho dic. És tanta la gent que li tinc coses que agrair, és per això que sense mirar res em vaig inscriure. Canviant d'excuses, a més, també ha vingut la meva mare, germà, cunyat, cunyada, i fillol que pronte no el veurem ni passar!
La cursa ha estat extraordinaria, el poble del Reguers increïble (s'ha volcat amb la cursa ) i és per això que rebreu mil felicitacions.
L'organització perfecta, el diploma xulíssim, i paro perquè vull acabar d'escriure, QUINA CURSA!
El "detallazo" que m'heu fet amb el dorsal 1 no té explicació, per això us dono les gràcies, què he de dir!
Sobre la cursa, només 1 "pero": com tenia ganes de liquidar coses pendents, tenia moltes ganes d'ajudar al meu amic Xavi Royo, ell ho sap, no ha pogut ser perquè no ha acabat de tenir bon dia, cuidado ha fet 5º!!!
Jo com li tinc molta confiança li he dit:
-"Amb els mateixos corredors en un entrenament, haguessis guanyat!" És cert, encara que molts no ho creureu, però es així. El dia de cursa els nervis i mil coses el traicionen, ànims i mil ànims amic, queda tot pendent!!!
FELICITATS REGUERS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! FELICITATS CURSA DEL VENT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Resultats mirant este enllaç:
http://cursadelvent.blogspot.com/p/clasificacions.html
jueves, 6 de mayo de 2010
El meu germà farà les 6 etapes de la cursa del llop
Després d'uns mesos " paradet " a nivell competicions (només ha corregut alguna cursa amb bici) s'ha decidit a fer tota la cursa de llop.
Bravo!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Amb bici no tindrà problemes, és més, cuidado, ja que amb bici el veig fortíssim.
Les etapes de running són les que li poden portar algún problema ja que les lesions el van apartar de les curses, a vore com li responen els tibials, musculatura i la recuperació.
En quan all caiac, per fer-ho dins de temps suposo que pot fer-ho, té més força que jo i no té menys orgull i esperit de superació....per això, tinc clar que pot, sempre i quan tot li surtigue bé, ja que en proves d'aquest tipo un detallet t'envia a casa.
De passo m'ha despertat l'interès a mi, després de la cursa del Reguers decidiré, sera " SI ", si l'endemà de la cursa, dilluns puc entrenar amb normalitat.
Bravo!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Amb bici no tindrà problemes, és més, cuidado, ja que amb bici el veig fortíssim.
Les etapes de running són les que li poden portar algún problema ja que les lesions el van apartar de les curses, a vore com li responen els tibials, musculatura i la recuperació.
En quan all caiac, per fer-ho dins de temps suposo que pot fer-ho, té més força que jo i no té menys orgull i esperit de superació....per això, tinc clar que pot, sempre i quan tot li surtigue bé, ja que en proves d'aquest tipo un detallet t'envia a casa.
De passo m'ha despertat l'interès a mi, després de la cursa del Reguers decidiré, sera " SI ", si l'endemà de la cursa, dilluns puc entrenar amb normalitat.
lunes, 3 de mayo de 2010
Aquest vídeo va dedicat a Tolo Calafat
Suposo que molts o tots heu sentit parlar estos dies de Tolo Calafat, el mallorquí que va morir a l'Himalaya.
El meu amic de sables, Toni Contesti, ha fet de portaveu de la família, tal i com parla d'ell no puc imaginar-me ni per un segons com havia de ser de bona persona, només cal veure els mils de missatges que ha rebut. M'imagino que havia de ser un tio especial; mireu el seu blog ( grancampio ) i al·lucinareu.
Espero que mai tingue que posar un vídeo com aquest per recordar a ningú, el video és dels que t'impacta.
Anem-hi!!
http://cursadelvent.blogspot.com/ Aqui podeu trobar tota l'informació.
Si hi ha una cursa a part de la de Paüls que aconsello, és la del Reguers, ja que els organitzadors han montat una cursa increïble (sabent qui són no m'extranya... ) passant per llocs encantadors i amb unes vistes extraordinaries.
El diumenge vaig anar al Reguers per donar un cop d'ull a la cursa i de paso els vaig ajudar (poquet) a marcar la primera pujada.
El problema va ser que no els vaig poder seguir ni marcant i em vaig quedar amb Montse, el grup liderat per Elena va desaparéixer, com va la tia! a l'arribar a dalt de la primera pujada només mirava cap baix i Montse ja anava baixant o sigue que cap al cotxe que ja n' hi ha hagut prou.
Vam anar al rest Calau i me vaig menjar un bocata, tal i com déu mana i cap a casa!!
Com xalo!
Si hi ha una cursa a part de la de Paüls que aconsello, és la del Reguers, ja que els organitzadors han montat una cursa increïble (sabent qui són no m'extranya... ) passant per llocs encantadors i amb unes vistes extraordinaries.
El diumenge vaig anar al Reguers per donar un cop d'ull a la cursa i de paso els vaig ajudar (poquet) a marcar la primera pujada.
El problema va ser que no els vaig poder seguir ni marcant i em vaig quedar amb Montse, el grup liderat per Elena va desaparéixer, com va la tia! a l'arribar a dalt de la primera pujada només mirava cap baix i Montse ja anava baixant o sigue que cap al cotxe que ja n' hi ha hagut prou.
Vam anar al rest Calau i me vaig menjar un bocata, tal i com déu mana i cap a casa!!
Com xalo!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)