lunes, 27 de febrero de 2017

DUATLÓ DE GARCIA


Ahir vaig anar a fer un duatló de muntanya. No era el millor entrenament 15 dies abans de la marató de Barcelona, és la recta final i no puc distreure'm gaire, però tenia ganes de desconnectar i retrobar-me amb la meva "salsa": la muntanya.
Dies abans vaig anar amb Victor Hugo a fer el reconeixement del circuit, però no va servir de gaire, ja que el dia de la cursa no vam passar pels llocs reconeguts dies abans, jejeje.
Ens vam presentar al duatló amb unes btt que s'assemblaven més a bicis de carretera ( sense amortiguació ni davant ni darrera )ja que pensàvem que faríem sols pista i molt poc sender i....no va ser així exactament. He de dir que pel que fa a mi el resultat no varia per a res, almenys això penso.
Vaig arribar a Garcia i sorpresa! fotia un fred que no em notava ni les mans. Tremolava tot! Mentre la gent escalfava, jo estava al davant d'una barrica amb foc que hores després van utilizar per fer la rustida amb la clotxa. Que gustosa!
Donen la sortida i enfilem cap amunt per fer 14 km en btt fins arribar a l'ermita de Sta Magdalena. Allí es va trencar tot. Les rampes tenien un desnivell que més d'un cop vaig baixar de la bici, no sé si me patinaven les rodes o realment el que patiava era jo...
A l'arribar a l'ermita anava segon i em diuen que porto el primer a dos minuts. Arrisco un poc corrent i l'atrapo abans de fer l'última pujada a peu, però ja no em va deixar marxar, es va pegar detràs meu i va fer una molt bona pujada fins l'ermita. Entrem els dos junts a la transició final i ja només quedava baixar fins a Garcia, 12 km btt. Vaig aguantar amb el que seria el vencedor fins arribar al sender llarg que hi havia. Després de dos "sustos" vaig començar a pensar en la marató. Pel darrera l'enorme Joan Farnos va atrapar-me arribant al poble. Vam entrar junts, bonica manera d'acabar el duatló, vaig disfrutar molt!!!

Ara ja sí que a pensar i cuidar-me molt fins la marató.
Felicitar a l'organització, els voluntaris i els participants per oferir-mos un gran dia

lunes, 13 de febrero de 2017

Mitja marató Barcelona

Dissabte vaig marxar cap a Barcelona amb bus i solet, les meves ganes de fer marca d'una vegada per totes en mitja marató requerien esta descansadet. Amb això sacrificava un dia de família...durillo, però quan busques algo amb tanta tenacitat, et toca renunciar a altres.
Vaig arribar per la tarde per recollir el dorsal i quan l'havia recollit em truca Gerard Morales que estava allí perquè ell també correria l'endemà. Ens trobem per fer un cafè i parlem una estona abans de marxar. Jo cap a casa Cinta ( una amiga de la colla ) que va deixar-me quedar a casa seva per estar en les millors condicions possibles i Gerard cap a Moià.
Vaig a dormir d'hora i pel matí em preparo i agafo el metro, no esmorzo res de res ( ni els 7 dàtils aquest cop) i cap a la sortida.
Escalfo poc ...però amb la convicció que era el dia. Si aconseguia la meva millor marca seria pujar la moral pensant en la imminent marató de Barcelona, i... donen la sortida.
 De sobte, trobo que tothom em passa, però es clar, entre 18.000 persones hi ha de tots nivells i jo estava tranquil, sabia que anava bé, km 1 el passo en 3.27 i ja regularment fins a meta.
Segons tots els corredors, van sortir 400 mts mes de distància però, tot i això, igualment vaig fer marca: 1.16.52. Al passar pel km 21.097 el meu rellotge marcava 1:15:45 content i molt i amb confiança per d'aquí un mes poder fer el mateix a la marató!