jueves, 31 de marzo de 2011

Molts d'ànims Mauro

Ahir va ser un dia trist, la mort de la mare d'un amic així em feia sentir. La vida és una etapa molt llarga que està plena de bons i mals moments, de rises i de tristeses i hi ha cops que hem de ser forts per poder conviure amb tanta tristesa. Els que el coneixem sabem que estos últims 4 anys han sigut durs per ell, primer el pare, després el germà i ara la mare, pot haver-hi una cosa pitjor?
Admiro a Mauro per moltes coses, es pot dir que ell em va treure per primer cop a la muntanya i mira....ara no m'hi moc, són moltes les coses que li dec i de les que li estic agraït, escriure unes línies costa molt poc i espero que et donin força, força per tirar endavant juntament amb la dona i els teus fills. És clar que l'altra "família" els teus amics de la UEC estaran al teu costat per quan et vulgues recolzar. Diuen que aquell que sembra recull i ja de ben petit vas començar a sembra per aquella vall del marqués i fins avui. Ara toca en estos moments recollir lo sembrat i només espero que et portin la collita poc a poc.
Mauro, molts ànims, aquí tens un amic per airejar.

miércoles, 30 de marzo de 2011

La Pobla de Massaluca

Diumenge anirem cap a la Pobla de Massaluca a córrer esta cursa de muntanya que ja arriba a la seva 4º edició i que jo he tingut la sort de córrer les tres anteriors.
Aquesta cursa és una cursa perfecta per treure "la carbonilla" o per debutar, ja que el desnivell està dintre del que cap prou asequible.
Esperem acabar  prou bé per poder baixar després amb bici fins a casa.
Sort a tothom i fins diumenge.

sábado, 26 de marzo de 2011

La Selva del Camp muntanyes de Prades

Vaja que com estàvem poc cansats...ahir a la tarde decideixo anar a córrer esta travessa de resistència on m'han sortit 69 km i 5000 mts de desnivell acumulat, casi res, joder! vaig blau per tot arreu.
Després de l' UT de Xerta no podia parar i ja el dilluns vaig fer 50 km de btt però l'entreno més acollonant va ser el dijous per la tarde després de treballar. La finca on estava treballant, estava passat l'Ampolla direcció el Perelló i vaig decidir tirar cap a casa corrent, cruzant totes les muntanyes per fora pistes! com un salvatge. La vaig liar tant gorda que després de fer 1500 mts de desnivell positiu i  portar més de 2 hores d'entrenament estava prop dels ventiladors però ....vaig tirar per un sender avall i vaja emmerdada, ja que després d'una hora més tornava a estar arribant a Camarles. Com era de nit, no portava ni de menjar ni beure, menos mal que sí que portava el mòbil, i vaig poder fer  la trucada d'emergència:
- Papa, vine'm a buscar que estic arribant a l'Aldea i se m'ha fet de nit, 3.30h en 33 km i les cames sangrant buufff.
I ahir per si havia fet poc, anirem a La Selva.
Pel matí debia estar adormit, ja que he anat a posar gasolina i com estava la gasolinera tancada primer has de pagar dins i després omples el dipòsit, per tant, pago primer però després me'n vaig sense omplir... si vols volta quan estava al pont nou quan veig que l'agulla no es movia! El de la gasolinera quan em veu arribar ja estavan rient. A l'Aldea em para la policia, hoooolaaaa, hola els hi dic, ui si és Albert! que vas a la Selva? Sí, contesto, pues ja n'han passat uns altres, tira, tira, recolleixo a Adolf Aguiló a l'Ametlla i cap a Prades.
Arribo allí i em deixen inscriure, no sabia si era positiu o negatiu, ja que el dorsal........però millor així, perquè podia parar als avituallaments ja que no portava motxilla.
Donen la sortida i anem tot el rato adelantant gent amb Adolf fins al km 20 que ja erem cap de cursa, juntament amb 8 corredors més. Després els km anaven passant factura i al km 29 ja sols erem 3 a més un parava al km 40 (Marc Balaña) o sigue que anem tirant fins al km 40, allí ens despedim de Marc i seguim Jordi Caba ( amic d'un amic meu, Xesc) i jo fins la meta arribant primers agafadets de la mà. Al final he arribat molt bé però km abans he tingut problemes amb la panxa.


A l'arribada no era qüestió d'apretar per guanyar, ja que avui el que he guanyat és un altre amic.

viernes, 25 de marzo de 2011

Ja em fan mal els dits a l'escriure-ho!!!

Si no hi han moltes modificacions d'última hora, les etapes podrien ser aquestes, déu mos guard!.
Penso que és una animalada i ara mateix no em veig en cor de fer-ho, però....quan un s'ha rendit abans de començar?
No s'ho val la causa? he d'aconseguir 2500 kg de menjar per als Saharauis i això em farà seguir endavant, és com si portes un sobrepes de 2500kg i com sé com es necessita este menjar allà, tiraré, tiraré i tiraré endavant fins que una força major em digue lo contrari.
Si res no falla el dissabte 11 de juny, vaig del portal de casa meva i sobre les 06:00 de la matinada donaré sortida este repte o....a esta aventura, m'acompanyarà la meva dona que sacrificarà 15 dies de vacances per poder-me fer d'assistència amb una autocaravana.

Ara i ja sense esperar més aqui vos deixo les etapes, els desnivells de les etapes no els vull possar ja que més d'un pensarà que això es impossible i aquesta paraula ara mateix no la vull escoltar:

Etapa 1 dissabte 11 de juny gr 92 Roquetes - Cambrils. 89 km


Etapa 2 diumenge 12 de juny gr 92 Cambrils - l'Arboç 84 km     ( aniversari de la meva mare )

Etapa 3 dilluns 13 de juny gr 92 L'Arboç - Sant Viçent dels Horts 76 km

Etapa 4 dimart 14 de juny gr 92 Sant Viçent dels Horts - Vallgorguina 85 km

Etapa 5 dimecres 15 de juny gr 92 Vallgorguina - Sant Feliu de Guixols 83 km

Etapa 6 dijous 16 de juny gr 92 Sant Feliu de Guixols - L'Escala 82 km

Etapa 7 divendres 17 de juny gr 1 L'Escala - Oix 80 km

Etapa 8 dissabte 18 de juny gr 1 fins Sant Pau de Seguries i després camí de la transpirineica fins Planoles 81 km

Etapa 9 diumenge 19 de juny Transpirinaica Planoles - Font coll de Balma 70 km

Etapa 10 dilluns 20 de juny Transpirinaica Font coll de Balma - Sant Joan de Lem ( hotel ) 75 km

Etapa 11 dimarts 21 de juny Transpirinaica Sant joan de Lem - Refugi de quatre pins 70 km, una volta allí vull pujar a la pica d'estats, cim més alt de Catalunya, si és possible (ara crec q sí) sortirien 15 km més i un poquet més de desnivell .....

Etapa 12 dimecres 22 de juny Carretera Pica d'Estats - Pont de Suert 100 km, per la C-13 fins Viella I C-28 fins Pont de Suert.

Etapa 13 dijous 23 de juny ( pendent gr 3 ) Carretera Pont de Suert - Alfarràs 95 km

Etapa 14 divendres 24 de juny ( pendent gr 3 ) Carretera Alfarràs - Almatret 74 km

Etapa 15 dissabte 25 de juny gr 99 Almatret - Roquetes 96 km

* Només queda pendent verificar-ho tot, crec que serà més o menys així, Mauro donarà l'ultima ullada i si tot li sembla viable, el recorregut serà aquest. En fi, que .......COURAGE

miércoles, 23 de marzo de 2011

Fotos ut de les Fonts

martes, 22 de marzo de 2011

Per a uns lo més fàcil es rendir-se però per als altres......

Pensava que no, però....SIIIIIIIIIIII

Dilluns a les 7 del matí riiing, riiiing, hora de posar-se l'altre "mono", el de treballar, aquell blau de mecànic que molts ara no es poden posar....però res més posar el peu a terra veig que tenia el turmell inflat i amb un coloret així esnegrit. Vaja que el primer que he pensat no és que no podria anar a entrenar ja, el primer que he fet és trucar-li a Elena que tenia la meva bosseta miraculosa de gel que li havia deixat. Ella pobra que estava treballant l'ha anat a buscar, gràcies però ....no calia deixar-te al jefe parlant per anar-me a buscar el gel, ja,ja.

Després de 2 sessions de gel, l'inflamació ha baixat un poc però no podia pegar-li una pallissa al turmell, o sigue que he desistit a mitges, ja que he agafat la btt i he fet 2h 02 min d'entrenament a un ritme mig de 24.8 km/h. Després he anat al gimnàs per a estirar bé, total 2h 30 d'entrenament i satisfet, ja que m'he sortit amb la meva. Encara abans d'arribar a casa he anat ha donar sang! avui m'he estrenat amb això, juntament amb Ivan hem anat a donar mig litret de sang i fer una bona obra per l'humanitat.

domingo, 20 de marzo de 2011

Ultra trail de les fonts ( Xerta )

I jo no volia córrer.....però va sonar el telèfon, riiiing, riiiiing. Era Karim preguntant si faria l'ultra trail de Xerta. Llavors se'm van plantejar dos dubtes:

1) Fer només l'última etapa a muerte, ja que era puntuable per al circuit .
2) Posar-me el dorsal 3 dies, portant-me bé i fent-ho amb ritme d'entrenament i així em serviria com a preparació per  la volta a Catalunya.

I al final........ versió 2 correcta però amb ritme equivocat.

Vaig a explicar-vos el viscut  (penseu que 3 dies donen per molt per dir el que m'ha semblat l'UT de les fonts).
Arribo divendres a recollir el dorsal i sorpresaaaa...tinc el dorsal número 1!!! Collons, ja començen a posar-mos pressió vaig pensar en un primer moment. Però bueno, no passa res l'1 és un numero bonic, res més.
Primera etapa: donen la sortida i en un tres i no res ens quedem tres, mareeeee ja l'hem liat un altre cop, però com puc ser tant competitiu??? Van passant els km i els tres a ritme de galgo, ens presentem a Xerta. Allí disputem un sprint que pareixia que estàvem fent els 100mts llisos, d'on surto vencedor i primer líder. Llavors ja només pensava en l'endemà.
Segona etapa: duríssima. Per motius varis només vaig dormir 3 hores, un greu error. L'etapa va ser molt bonica, excel·lent diria i al final dels 54 km vaig ocupar un 3r lloc de la general només darrera del vasc, Iker, (està fet d'un altra pasta) i del que ha resultat ser el vencedor absolut i mereixedor de l'ultra trail: Gerard Morales. Em va impressionar molt el meu germà, Javi,  ja que va quedar 9è de l'etapa, està progressant a passos de gegant.
Tercera etapa: la clàssica cursa de les fonts, puntuable per al Circuit Terres de l'Ebre de Curses de Muntanya. Molts participants a esta etapa venien "fresquets", però la nostra guerra era un altra, natros volíem ser finishers, la qual cosa cosa al final hem aconseguit. He acabat 7º de la general de l'etapa i 2º de la general absoluta de l'ultra trail. Content, molt content, ara a vore si demà puc anar a entrenar...ja us contaré.

Voldria destacar els ultres que han sigut finishers de les Terres de l'Ebre homes i dones i varios en especial:

Leo: què bona ets collons! i si en saps de patir. Estàvem al podi i encara em preguntava si "aquella" l'havia guanyat, serà possible? li he dit: " Disfruta, que ets finisher".

Isa: en dos paraules m'ho has dit tot, t'ho recordo? a l'arribada m'has dit: "Sóc feliç per Leo". Què bonic i què bona companya ets!

Javi: poc a poc vas assomant el cap per allí davant, et queda menys per codejar-te amb els cracks perquè amb els bons ja ho fas.

Sobre la cursa quina passada, em quedo amb un record més que positiu, vaja currada que s'han fotut, de veritat que els xertolins sou admirables perquè si montar una cursa és difícil imagineus 3 curses en 2 dies i mig. Els cuiners pareixia que vols havien cedit de Villa Retiro. Ells també han fet l'ut de les fonts i ens han tractat com a casa. La barbaritat de col.laboradors que hi havia, pareixia que com si de crios ja jugaven a organitzar curses. La camiseta de finisher i el detall han estat triats amb carinyo.

 Karim i companyia (que en sou molts) gràcies i mil gràcies per la vostra entrega i dedicació.

lunes, 14 de marzo de 2011

Etapes de la volta a Catalunya: tram Roquetes - Portbou.

Ja és hora de posar fil a l'agulla i amb això estic.

 Tinc bastant clares les etapes de la costa del mediterrani i si no passa res (pot ser surt alguna petita modificació) seràn les següents:
 De Roquetes fins a Portbou em surten 591.68 km repartits en 7 etapes, una mitja de 84.52 km diaris. Ja veurem els que m'acabaran sortint, tenint en compte que algun càlcul i equivocació seguríssim que tindré!

També tinc clar d'on sortiré. Aquest cop, vull sortir del meu carrer, de la porta de casa, serà especial per mi. L'arribada encara no la tinc pensada, tot i que ja tindré temps per pensar-ho i primer lògicament he d'arribar, no podem avançar-mos als fets, ja que la cosa no serà però que gens fàcil.
També he decidit el dia de partida, serà el dissabte 11 de juny de 2011 a la matinada (suposo que sobre les 6 de la matinada començaré cada etapa), ja que per endavant tindré un grapadet d'hores i no és qüestió d'arribar de nit cada dia.

ETAPA 1ª                      ROQUETES------CAMBRILS                                            89 KM     GR 92

ETAPA 2ª                     CAMBRILS-------L'ARBOÇ                                               84 KM     GR 92

ETAPA 3ª                     L'ARBOÇ----------SANT VIÇENT DELS HORTS                76 KM      GR 92

ETAPA 4ª                     SANT VICENT DELS HORTS----VALLGORGUINA           85 KM      GR 92

ETAPA 5ª                     VALLGORGUINA-------SANT FELIU DE GUIXOLS          83 KM      GR 92

ETAPA 6ª                    SANT FELIU DE GUIXOLS--------L'ESCALA                     82 KM      GR 92

ETAPA 7ª                    L'ESCALA-------------------PORTBOU                                86 KM      GR 92

viernes, 11 de marzo de 2011

Diccionario running

ESTOY MUY MAL: Esto quiere decir que, estoy bien, no quiero decirlo para quitarme presión y por si sale mal la carrera, además si puedo te voy a machacar.


NO HE ENTRENADO NADA: He entrenado en vez de 7 días 6 y el séptimo he estado 2 horas haciendo pesas, técnica y estiramientos.

TE VEO FINO: Macho… creo que me vas a sacar los umbrales.

SEGUID VOSOTROS, QUE ME HE NOTADO UN PEQUEÑO TIRÓN (O TENGO FLATO): Dios, que ritmos lleváis, cabrones, estoy agotado!!

NO PODÍA DARTE UN RELEVO: Iba tan a gustillo detrás tuyo protegiéndome del viento que me he dicho… que se canse y te gano al final…

ME ACERCARÉ A ESA CARRERA A VER: A ver el nivel que hay y si es muy alto paso de correrla y me voy a otra de menos calidad a ganarla, porque no me gusta que me mojen la oreja.

VAS BIEN? (EN CARRERA): Como me respondas que no, prepárate al hachazo que te voy a pegar, como me digas que si, me voy a preocupar, pero como no digas nada, te saco los ojos…

HE IDO TRANQUILO, SIN FORZAR: Frase muy utilizada por aquellos a los que has machacado jeje.

ESTOY LESIONADO-TENGO MUCHO TRABAJO:Estoy pasado de forma, no ando “ni patras” y quiero recuperar bien para cuando vuelva machacaros, pero a mi no me zurráis unos mantas como vosotros.

AYER NO PUDE DORMIR BIEN: me eche una siesta de pijama y orinal de cuatro horas, luego me fui a la cama a las diez, y claro, hasta las diez y media no me quede dormido… (en total el día antes de la carrera solo he dormido 11 horas)

VEN CON NOSOTROS, QUE VAMOS A IR DESPACIO: Y una mierda!!!!!!!!! Si algún conocido te dice esta frase, y no te sientes capaz de meterte tralla buena, mejor que deniegues la oferta

Quina fama m'he guanyat....

Ahir vaig aprofitar que el meu pare havia de deixar un material a Móra d'Ebre per anar amb ell fins al Pont de Benifallet. Allí li vaig dir que jo em quedava, que la resta ja ho faria corrent, tirant cap a Roquetes pel Coll de Som, Tivenys, Bítem, Tortosa i casa.
Em van sortir 30 km fins a casa. Bon entreno mental.
La cosa és que tinc una anècdota molt bona, ja que un senyor em va donar "vida mental" un grapat de km: us explico.
Pujava pel Coll de Som direcció Tivenys i baixava una bicicleta que em saluda, adeu, i jo adeu. El més bo és que aquest ciclista, vaig calcular que va arribar a Benifallet, i al tornar em va trobar arribant a Tivenys, es va posar al meu costat i em va preguntar:
- "D'on vens?"
- "D'1km passat benifallet" li vaig respondre
- " I ara has de tornar?"
- "No, vaig cap a Roquetes" li vaig dir
-  "Collons! si faràs una marató, no seràs per casualitat Giné?"
- "Sí, sóc Albert Giné. Per què?
- "ahhhhhh! me'n vaig que si no seré jo el que faré tard, tu ja estàs acostumat a tot això. Adéu"
Vaig estar uns km que no pensava altra cosa, serà possible? però quina fama m'he guanyat? en fi més val guanyar-te este tipo de fama que un altra...

viernes, 4 de marzo de 2011

Necesiteu canviar de llocs! ajuda als dies dolents.

Son molts els dies que tenim dolents, aquells que no ens apeteix sortir a entrenar per mil coses, mal dia, fàtiga etc.
A més si li sumem que pensem on hem d'anar a entrenar, (llocs habituals) que sempre fem, es llavors quan encara costs més, sabem per on hem d'anar i tornar i el cap es bloqueja i molts cops podem inclús desistir i no entrenar, tot per saber milimetricament el recorregut de l'entrenament.
Doncs us vaig a donar una alternativa que a mi m'ajuda moltissim, quan realment us pase això agafeu el cotxe i marxeu 30 km en una direcció o un altra, pareu el cotxe al costat d'un cami o carretera i....començeu a descobrir una nova ruta, tot us serà nou i diferent, distret i de repent haureu complit amb l'entrenament, clar estar que al acabar us sentireu contents amb vatros mateixos.