lunes, 23 de marzo de 2015

CURSA SERRA DE LES FITES

Jo, a la cursa de les fites per una edició, li diria "la cursa dels patos"!
 Ningú dels que ahir no van ser a la Pobla de Massaluca es poden imaginar l'aigua i el fang que vam agafar. Impressionant!
Una cosa voldria destacar abans de tot, la valentia dels organitzadors, el treball dels voluntaris i els esforços de la gent de controls i avituallaments. Xapó! ola la! a l'igual que l'incombustible fotògraf  Ximo Barberà que a una mà el paraigües i a l'altra la càmara, tot per a què ningú es quedés sense record. Tu sí que estàs per emmarcar!

Bueno tenia clar que si anava a la Pobla era a remullar-me, però si em quedava a casa a lo millor no hagués sortit a córrer i ja menys a ritme de competició o sigue que amb el meu amic Lluís que debutava ens en anem a ...remullar-mos!
Tot curtet per a què no "s'apegués" el fang i l'aigua surto decidit a donar gasss i al km 3 quan ja comença el corriol de baixada em fico al capdavant de la cursa, preferint baixar a tope, ja que si baixo frenant el risc de caiguda és molt més alt (donar esta instrucció al cap en aquelles condicions .... bueno millor deixar-ho estar).
Anem tirant en Xavi Alquezar fins al km 11 (la cursa era de 17, ja que van suprimir els ultims km perquè el terreny ja era una pista americana). Allí al km 11 Xavi portava un ritme alt que jo no aguantava bé i després de varios sustos vaig soltar el peu de l'accelerador i vaig claudicar a la seva victòria ben merescuda! Va ser el millor sobre aquell terreny i distància.
Puc dir que vaig xalar i molt ja que l'esforç nostre (o meu) és minúscul en comparació de tot el que vaig vore de part de tot el poble de la POBLA DE MASSALUCA.
Fins l'any vinent que espero poder tornar com cada any a la serra de les fites i no faltar-hi .

lunes, 9 de marzo de 2015

ULTRA TRAIL DE LES FONTS

Avui serà una crònica un pèl llarga però 3 dies i, a més, l'ultra de les fonts dóna per molt.

Divendres la nit estava preparat a Xerta per afrontar un ultra especial per a mi, m'encanta el seu format, la gent que l'organitza, el tracte, el terreny, TOT!!!
Dies abans preparant "la tàctica" quan em preguntaven els hi deia: "jo divendres gasssss!"
Tots em tractaven de descelebrat però després d'argumentar-ho els deixava amb dubtes, però crec que seguien pensant el mateix. jeje
I quin era el meu argument? que havia de desgastar als rivals, ja que sé que recupero millor que altres.
Així que divendres donen la sortida i ja em poso a tirar del grup, tenia clar l'objectiu: córrer al màxim possible i així va ser. Vaig arribar en 1h39 min en bones sensacions i la gent vaig poder comprovar que va apretar. Objectiu de la primera etapa fet!
Marxem cap a casa (el meu germà i jo) a recuperar, ja que l'endemà venia un dels plats forts amb l'etapa de 70km i 4000+
Vaig sortir tranquilet en ganes d'anar a fer una bona etapa, vaig anar una bona estona amb Ivan Tiscar i després li anava donant gas a mesura que passaven els km. A l'arribar a Prat de Compte vaig decidir posar ja ritme creuer ( gasoil B ) per fer la pujada al tossal d'en grilló, allí vaig coincidir amb Juanjo Oliva i Joan Zaragoza que em va portar fins dalt com un avionet, però baixant van aparèixer calambres als bessons i havia de parar a estirar-los. Mal símptoma!
Vaig arribar a Sant Roc patint molt, els calambres als bessons em feien replantejar-ho tot, el cap inclús m'informava que allò no compensava, l'abandono es tastava... Faltaven 30 km per a meta i la tortura es veia com algo inevitable si continuava, però .....entre el radiosalil de la Thais (Gràcies!) estirar, parar el motor una estona, menjar, beure, vaig pensar també amb l'organització.....Sí amb ells, no es mereixien que abandonés quan ells fan tant d'esforç per tots natros etc i en això va arrivar el meu germà i em dic: "mira ves amb ell i un per l'altre anirem fent".
Així ho vam fer una estona, ja que pujant l'espina el fet d'anar "només" amb dolor de bessons va fer despedir-me del meu germà fins a meta. Vaig coronar l'espina adelantant corredors que m'havien passat mentre estava a Sant Roc, entre ells Jordi Pàmies que vam fer el descens fins Alfara junts, allí ja no vaig ni parar directe cap a Xerta on vaig arribar en 9h11 min adolorit de bessons però amb el motor intacte i les articulacions en bon estat.
Tenia clar que havia de fer alguna cosa amb els bessons, una petita descarga de Carlos ( Recusport ) era l'opció i així ho vaig fer a les 10 de la nit. Mil gràcies!
Al posar el peu a terra del llit el diumenge vaig tornar-me a dir: "mareeeee, avui gasssss!". Em trobava amb dolor de bessons però intacte, o sigue que la guerra estava servida.
Vaig sortir l'etapa de diumenge amb la certesa que ho donaria tot. Pete qui pete! El fet d'anar adelantant gent em motivava i cada cop em deia a mi mateix: "a per aquell altre!" i així fins a meta, vaig disfrutar corrent, ja que per fi torno a recuperar sensacions oblidades.

Voldria felicitar a tots i cadascú dels finishers de l'ultra, ja que només aquells que l'hem corregut i acabat sabem el que és.


No felicitaré només a l'organització, sinó.... felicitaré a tot un poble: XERTA, que serà petit en habitants però és majestuós. Han sigut capaços de crear, formar i difondre l'ut de les fonts per tot el país. Sou molt grans!
L'any vinent tindreu molts problemes per fer cabre tota la gent que voldrà vindre......Ho sabeu! Jo si demà obriu les inscripcions, m'apunto demà mateix.

Avui la millor foto que se m'acudeix publicar és aquesta, no en tinc d'altra!

Res més amics fins la propera parada que serà a .........................


lunes, 2 de marzo de 2015

Pujada a la Foradada ( La Rapita )

Ahir vam tornar a participar a la pujada a la Foradada, a l'igual que Miravet i Benifallet feia anys que no hi participava i vaig decidir que hi aniria tot i tenir l'ultra de les fonts en 5 dies.
Van canviar el circuit i l'han fet molt més corredor, estava nét, senyalitzat a gogo i ple d'avituallaments o sigue que si a més de passar el xip als controls et diuen que has de pagar un peatge.....a pagar-lo! jeje.
Vaig disfrutar moltíssim de la cursa, pujant no vaig notar-me cómodo, ja que per anar a la Rapita no vaig renunciar al volum que tocava fer i divendres i dissabte vaig entrenar amb normalitat. A mesura que passaven els km em trobava millor i al coronar a dalt vaig veure Juanma Oviedo que estava a vista de pájaro i vaig soltar-me a per ell...vaig atrapar-lo "prou ràpid" i llavors li vaig dir que aniríem junts fins a meta, ( faltaven 6 o 7 km ) ell em deia que tires a per més però no em compensava arriscar i arrivar destroçat a meta. Saber disfrutar i compartir el viatge a voltes és més gratificant que el fet de competir dia si dia també!
Vam arrivar a meta junts amb 3a posició, vam repartir felicitat, podi, premis i no et sabria dir qui dels dos estava més content.
Ara ja a pensar amb Xerta i dir-los als rapitencs que un plaer estar amb vatros, gràcies pel tracte i si déu vol fins l'any que ve!!