jueves, 27 de junio de 2019

La prèvia a l'Ironman de Niza

És moment de tirar la vista enrera i recordar com va començar tot.  Sí, va ser amb els amics de la Haima 42 que, parlant més del compte i després d'un dinar, van sortir les paraules "Ironman" i "repte". I de sobte, ja estàvem donant-mos la mà. Teníem 9 mesos per endavant.

Vaig comentar-ho als amics de sempre, ja que per mi un Ironman eren i son paraules majors. Un d'ells fins i tot es va animar, oi Guillermo? 😍 tot i que l'endemà em va trucar dient: "He reflexionat i no puc😧 en un dia, un abandono.  Pintava feo😂

Els dies anaven passant i jo no trobava el moment de tirar-me a 🏊. La gent (perquè  tot se sap) anava fent les seves quinieles. Hi havia de tot: bojos q diuen que de mi depen  anar a Hawai; i els que apostaven que no ho podria fer ( suposo que pel 🏊🏊). Evidentment que tot és respectable, faltaria més!

Jo en canvi aquí he tirat de veterania i ,tot i no haver fet mai cap triatló fins fa un mes (vaig debutar en un half ), ara afrontaré un  Ironman. No em pensó capficar en cap número, el número sortirà. No busco ni 13 ni 12 ni 11 ni 10 ni 9h, sinó buscaré, a la meva manera, disfrutar dintre del sufriment.

Si hagués buscat "el número" no hagués anat a Niza ( 2000+ al tram de bici i 30°C o més de calor). Tampoc soc tonto! Es una manera de dir que no busco un temps, sinó el repte de fer-ho, d'estar amb uns meravellosos amics fets d'un altra competició ( Sables 2012 ) i dir-me a mi que puc 🏊 3800mts  que a vegades i com més gran et fas, costa sortir de la zona de comfort.

He de dir que a mi no m'ha costat gaire dir allà vaig, ja que amb tot el que faig li fico sempre molta passió i dedicació, independentment del resultat, tot i que soc molt competitiu. No per quedar el 500 a una prova deixaré de fer-la, això no va en mi. Puc dir que he provat moltes distàncies i disciplines, en unes vaig millor i en altres pitjors però sé fer més o menys un poquet de tot. Altres s'encasillen amb una modalitat o disciplina i d'aquí no surten, cosa molt respectable, perquè cadascú es un món.

Molta gent m'ha donat consells, molta! Gràcies a tots, amics d'entrenaments! Gràcies també al millor company d'entrenaments, el meu germà, com mos estovem...sort que només fa bici!!!

Com jo sempre dic: " escoltant  sempre aprendràs mes q parlant"  i això he fet, fins i tot avui, amb Jose L Mora encara he aprés alguna cosa sobre el nedar i estem a tres dies de la prova...Gràcies, Jose.

A Niza em guanyaran centenars de persones pero si creuo la meta serà millor q qualsevol de les victòries. Molts m'han dit: "si  nadesses millor o " Si haguesses entrenat més nadant". Jo no penso amb això, jo penso que tinc una família, un treball, salut i que soc un afortunat de la vida i del temps "lliure"que tinc perquè el puc destinar a fer disfrutar/rabiar el meu cos. Clar, i ho faig amb allò que m'apeteix que es corrent o amb bici. Pot ser més endavant aconseguim que siga nedant... jeje

Tema material, roba, bici etc, vaig desfassat, fins i tot pel que he vist  "rosant" el ridícul! Crec que una bici de 6000 euros contra la meva també pot perdre i guanyar és clar,p la diferència que em pugue treure en rendiment la de 6000 no em compensa amb l'import econòmic de diferència.

Espero disfrutar, ja que no potser d'un altra manera i aquells que han fet numeros i inclús apostes (que n'hi han! ) espero no defraudar-vos. Bueno sols aquells que han apostat en contra jeje

Farà solet... d'aquella classe de sol que alguns de veure'l ja es deriteix.....






miércoles, 19 de junio de 2019

Volta Tarragona i Nocturna

Aquest passat cap de setmana vaig participar a la Volta Ciclista Tarragona Màster, prova que consisteix en dos etapes en línea de 81 i 90 km i una cronoescalada de 4,5km fins al Castell d'Escornalbou.

Pensàvem que no hi podríem participar, ja que les inscripcions van volar, casi 200 ciclistes! Sort que tenim amics i  ens va ajudar a poder inscriure-mos per poder-hi ser.

Vaig anar juntament amb el meu germà. Ell va fer les tres etapes, jo no vaig poder fer la cronoescalada ( i mira que m'agradava....), el motiu és que després d'acabar la primera etapa vaig tornar com un llamp cap a casa i per la tarde participava a la Nocturna Fredes-Paüls (48km a peu)

La primera etapa de 81km era prou plana i es va córrer molt ràpid, almenys per a mi, ja que fer una mitja de 43,6km/h per mi es córrer i molt.
Es va fer una escapada d'uns 15 corredors. La resta de corredors en un pilot molt gruixut on hi havia molts nervis, cosa que va provocar una caiguda múltiple a 500mts de meta i que el meu germà i jo vam esquivar per intuïció.
Al final arrivem junts el 22è i 23è. Content per les sensacions i per no caure...

Ell es va quedar allí a la Pobla de Mafumet per fer cronoescalada a la tarde i jo vaig marxar per fer la Nocturna, que vaig fer amb unes amigues amb 8h 17min.
Em gitava a dormir casi a les 4 de la matinada i a les 07.30 h ja tornava a ser de peu per marxar cap a Reus per fer l'última etapa, la més dura i llarga.

Les sensacions al despertar no eren dolentes, tenint en compte el "tute" de dissabte. El que se'm va fer més dur es conduir cap a Reus amb el poc descans.

Estava clar que l'etapa seria dura, es jugaven moltes coses i amb un desnivell de 1300+ estava cantat que el pilot es desfaria en petits grupets.

Fins al km 55 es va anar ràpid però tots junts, allí, però, començava el port, i clar es va trencar tot. Vaig quedar-me en un segon grup per davant 4 escapats i un grupet de 15 on hi eren els millors, per darrera en un tercer grup amb què va entrar el meu germà i després encara hi havia més grupets.
He d'estar content, bona càrrega de km i d'hores d'entrenament per a Niza i bones sensacions. Ara a cuidar-me que la feina ja està feta.

martes, 4 de junio de 2019

Half Amposta

Per fi, sí, ja ha arribat el meu debut en triatló. M'he saltat varies modalitats que crec que s'haurien de fer abans de fer un half ( mig Ironman). Jo l'he fet de cop i el següent que penso fer ja és l'Ironman simplement per dos motius: ni tinc temps ni m'apeteix nedar mes.

Com no podia ser d'un altra manera, vaig cometre un grapat d'errors que els vaig solucionar "in situ". Cosa normal,  debutava. El primer error va ser no portar portadorsals i demanar agulles (si el que me'l va deixar, llegeix la crònica, que m'ho digue que li tornaré, pq no sé qui és, jeje). L'altre, no anar al briefing del dia abans i posar-me al dia. Uns més, no posar-me calcetins per córrer (vaig acabar tot llagat) i  no posar-me vaselina (porto coll i aixelles  llagadets). El bo és que això em servirà d'avís.

L'entrada a boxes per deixar la bici va ser per al.lucinar. Mare meva, quins avions!  Jo amb la meva bici de fa 10 anys pareixia un pringat.... Però el meu cap de seguida es va connectar i em vaig dir "l'important és el pilot Albert". Tot i que, evidentment, tot suma i tot resta...

Vaig entrar al box en la meva motxila i no es podia. Sort de l'speaker que al vore que no m'aclaria de faena va dir-me: "Porta noi ja te l'aguardo jo i afanya't en ficar-te este neopreno..."( no podia ). Al final un altre voluntari em va ajudar, merciiii

Arriba el moment. El moment que no volia afrontar però que, si vull fer un ironman, toca fer: tirar-me al riu per nedar 1900mts amb dos trams de riu amunt.

Donen el senyal de sortida i tothom a l'aigua, tothom menos jo, ja que vaig esperar-me que no quedés ningú a dalt. Llavors, més relaxadet em vaig tirar sense pensar res més que sortir de l'aigua costés el que costés. Un grapat de minuts més que la resta però vaig sortir en 36 min i el 106è. Però vaig sortir.

Transició. Tu et trauràs el neoprè? Déu del cel! Casi 3 min per fer la transició ( inexpert total!). Agafo la bici i em dic a mi mateix: "vamos piloto!" Vaig començar a avançar "avions" amb molta facilitat per acabar els 90km de bici amb 2h15min i 38km/h de mitja. Al món del triatló es pot dir que això és un notable, si pensem que era el meu debut.  Això sí,  arrastrava un suficient molt justet de l'aigua je je

Ja nomes quedava córrer. Fàcil pensareu alguns. Pos no, no vaig trobar-me bé  del tot, de cames sí, però uns problemes que arrastro de soas va fer que juntament amb l'error dels calcetins i les corresponents llagues no pugués córrer  ni comodo ni a gust. Al final 1h30 per fer els 21 km moooolt millorable! Aquí puc millorar sense massa agobios, ja que sé que no vaig estar bé.

Resumint, content amb el debut i  la gestió de la cursa. En molts d'errors però per algo es comença i crec que en un triatló encara més. Amb 4h 24min em vaig presentar a meta amb un esprint amb el meu fill.  Gràcies a la meva dona, pare, germà i amics per vindre'm a donar suport. Fins la propera.

PD: L'ORGANITZACIÓ EXCEL.LENT, VAJA DESPLEGAMENT MES BÉSTIA! ENHORABONA.