Fotos que em posen la pell de gallina

Si algú ha estat que pense en aquest moment: música, ambient, etc. Sense comentaris, lo màxim.

Hi ha tensió i això que queden moltes hores pel davant.

El recorregut és únic, impressionant, creuar els tres països per la muntanya .....

Els números també són d'allò més "macos" ja,ja

I  què dir del perfil.......

Una foto meva abans de la sortida del 2008

Posició 61º

Temps 29h01min

Després de fer 900 km ja tinc ansietat x córrer

Porto una setmana que déu ni do, ja he fet 3 sessions d'ultrasons, 3 sessions de corrents, una radiografia, dilluns faré ressonància per descartar que no hi hagi res intern i ....13 dies més i a córrer!
Si m'ho diuen el dimecres passat no m'ho crec, però és cert i el millor diagnòstic és el dia a dia. Avui ja camino normal i tinc més mobilitat al peu, això ho diu tot.
Ara tinc el cap a l'UTMB, tinc moltes ganes de fer-ho bé, tinc 13 dies per recuperar el peu i després aprofitant la forma física faré una posta a punt per afrontar una cursa com aquesta amb les màximes garanties.
Estic molt content, ja no penso amb la Volta a Catalunya sinó amb la pròxima fita, ja que un error no pot aturar una persona, tot el contrari m'ha fet treure més forçes i ara tinc més il.lusió en millorar. Tot això simplement m'ha enfortit encara més.

Sóc un afortunat.

Ho he dit infinitat de vegades que sóc un privilegiat, però a més a més tinc molta sort, sort d'estar rodejat de gent que fa que la meva vida sigue molt fàcil.
Dic això perque avui m'he anat a visitar i veure el que tinc al peu, la veritat d'entrada m'ha assustat, ja que m'ha dit que el tinc matxacat! però rapidament m'ha dit que em vol veure tots els dies durant 15 dies i que al setzè dia estaré corrent. No m''ho podia creure i fins i tot m'ha donat la mà. Si no hi ha cap contratemps d'aquí 15 dies ja podré correr!!!! No tinc res greu, tinc els tensors dels dits torturats, inflamats fins al màxim, però en dos dies més m'ha assegurat que ja no hi haura inflamació, a partir d'allí recuperació.
He de reconèixer que este fet a persones els hi pot durar molt de temps, entre que els hi donen hora per al metge, que els hi donen hora per tractar-ho etc. Però si tens amics on recolzar-te.... "allí on vaigues dels teus n'hi haguen".
Això desgraciadament funciona així i per sort tinc molts amics.
Tinc ganes d'anar a UTMB amb garanties i no puc descuidar-me. Si demà estic preparat, no esperaré un altre dia, ja que el motor demana gasolina.

Hi ha algú que visque del passat?

Pot ser sí, però jo no seré el cas. Avui a les 8 del matí ja estava al taller, com un dilluns més. Crec que és el mínim que podia fer, encara que el meu pare em va dir que tornés quan estigués bé i jo li vaig dir: "El dilluns mateix".
No tinc la sort de guanyar ni un sol euro amb l'esport (altres esports pot ser fent menys, es guanya 10 milions de vegades més). Si en guanyés algun, buscaria alguna fórmula per "invertir-lo" ja que per mi l'esport és un hobby i no un treball. Si arribés un dia que vagi a entrenar per obligació i no per plaer voldrà dir que el millor seria deixar-ho.
No es pot viure mirant atràs, seria un error molt gran, ara disfruto de tot el que he aconseguit i penso amb el que he fallat per millorar (dels errors s'aprèn) o sigue que treballaré per fer les coses millor, això ho puc assegurar.
Tot ha sigut tant i tant bonic que com més pronte li passaré pàgina millor, ara tinc que tornar tot el rebut... que tinc faena.
Aquesta tarde ja vaig al metge, demà sessió d'ultrasons i aquesta setmana he de tenir el veredicte (ressonància i diagnòstic) no vull pedre ni un segons, vull recuperar ràpidament este peu per poder afronar nous reptes, no estic fatigat, estic lesionat, per això, vull recuperar-me per tornar-hi de nou. D'aquest repte he de treure molt de positiu, a més del tema solidari que ha sigut un èxit, he pogut comprovar que el meu motor funciona perfectament i que sembla com si portes pocs km i això ho he d'aprofitar.

Un dia així no s'oblida en la vida.

Això s'ha acabat però durarà per sempre a la meva memòria, ha sigut un repte que ha implicat moltíssima gent, clubs i pobles i que gràcies al meu germà i a la meva dona s'ha pogut concloure.
Esta crònica serà d'allò més positiva que és amb el que em quedo i, per sort, de coses positives n'hi ha a cabassades.
Primer de tot explicaré un poc l'etapa d'avui Flix - Roquetes.
A les 6 del matí hem arrencat des del camp de futbol de Flix. Allí ens esperaven 4 amics de la UEC, Fèlix, un noi del Penedès, i Xavi, un amic de Flix,  que ens ha ensenyat les seves terres i per últim, jo que ja no podia resistir-ho més i he fet tota l'etapa amb bici. Ah i como no  la Tere, la nostra assistència.
L'etapa s'ha fet distreta, pensant que anava Carlos, ja vos ho podeu imaginar, distret del tot. Anàvem baixant i ens anàvem trobant gent, dos xertolins (quin detall heu tingut) i Fran, el primer Trail roquetero, i d'allí fins al final gent i més gent. "OBRIDORS" que han vingut fins Benifallet (quina implicació aquest club) i després molta més gent de Roquetes. Una cosa que m'ha fet molta il.lusió es vore aquell munt de xiquets i xiquetes del club ATE i sentir com entre ells deien:
- "Qui és "puça?"
- " El de la bici" li responien els altres. Este petit detall m'ha fet sentir especial sense ells saber-ho, ojalà agafen tots ells el camí de l'esport, un món que et pot fer sentir un privilegiat, així em sento jo.
A l'arribar a Roquetes m'he trobat amb un amic de Sables que venia de Dènia, increïble! Sergio, un detall imborrable, moltíssimes gràcies! Gent i més gent que ens han fet sentir importants, gràcies a tots.
Valentí, el fisio de Tarragona, una persona que només coneixia del primer dia de la volta i que m'ha demostrat que és molt gran i no només d'altura.
Gràcies i no puc parar de dir-ho, el repte s'ha aconseguit gràcies a tots vatros i per l'implicació que li heu posat, la vostra difusió ha fet que Roquetes i les Terres de l'Ebre sonés amb força. Jo sabia que per a sentir-se no podia fer només una etapa sinó la volta a Catalunya i al final canviant el guió s'ha aconseguit.
Ha semblat com si tot sigués una història basada amb una pel·lícula, però no, era real de sentiments i d'aquestes històries no som pioners ni molt menys, n'hi han a grapats! Però desgraciadament, estes no són difoses, ven més vore assesinats, maltractes, robatoris, etc. D'històries d'esforç, solidaritat, sentiments, amistat, valors n'hi ha de sobres i segur que a la gent els hi agradarien més.
Ara vull recuperar bé el peu i afrontar UTMB amb il.lusió de fer-ho bé. A Tere li he de compensar tot el que ha fet d'alguna manera, al meu germà li dono una altra vegada MOLTÍSSIMES GRÀCIES, sé que a ell li feia il.lusió i ha pogut tindre l'oportunitat de fer algo gran. Ho mereix per tot el que ha fet per mi al llarg d'estos anys i als meus pares els hi vaig tornant el que ells m'han anat donant al llarg d'esta vida que no és més que felicitat. Ara mateix sé que ells són feliços, però estic encara amb molt de dèficit amb ells, poc a poc (pot ser un repte)

PD L'etapa d'avui amb la camiseta de la UEC, el meu club, ja van 10 anys.........
PD Entrar a Roquetes amb Tere i Javi i amb les tres banderes més significatives ha sigut molt bonic.
PD Espero contar amb vosaltres per un pròxim repte, m'heu fet sentir viu.
PD Estic amb deute amb moltes persones, ho aniré "pagant" a poc a poc.

Ja som a les Terres de l'Ebre!

Avui, ja més relaxat i tranquil, he disfrutat assistint al meu germà. Tot ha començat d'hora, eren les 5:20 del matí quan ha sonat el despertador i Tere no se'ns aixecava!!! Sense insistir-li li he dit que jo acompanyava al meu germà amb la bici i que li deixava les claus del cotxe a recepció i que anàvem direcció la Juneda.
Hem fet 21 km fins que ha arribat, llavors ha sigut ella la que ha acompanyat al meu germà 20 km més a peu i després 20 més amb bici per fer un total de 40 km. Els ultims 16 km els he fet jo amb la bici i així el meu germà ha fet tota l'etapa acompanyat de molt prop.
L'etapa d'avui s'ha fet molt dura per ell, ja que tant d'asfalt mata els peus i ens han sortit 75 km i algo més de 11 hores, una bona pallissa! Però amb l'esforç i el sacrifici que ha posat, al final ho ha aconseguit.
Ara ja només queda disfrutar de l'última etapa, tenim ganes d'arribar i de poder explicar tota aquesta aventura, una aventura molt positiva. Ens fa il·lusió que Roquetes i les Terres de l'Ebre s'haguen sentit arreu de Catalunya.
Hem fet d'un repte, una història bonica, d'aquelles que a la televisió no veiem i segur que n'hi han moltes. El repte està a punt d'acabar i tota la gent implicada s'ha de sentir satisfeta perquè la solidaritat i l'esport arribaràn al destí.

PD: Demà tant el meu germà com jo arribarem a Roquetes amb l'última samarreta que ens falta posar, la del nostre club: la UEC Tortosa.

Sí!!! Hem arribat a Mollerussa

Avui ha sigut un dia extrany per mi, molt extrany, el meu cap ha meditat molt per tot el que ha passat i la veritat treient totes les conclusions estic més tranquil, però a l'hora més emprenyat, ja que hagués pogut evitar el que ha passat.
Després de parlar-ho en gent experta i de confiança l'origen de tot creiem han sigut aquelles llagues dels primers dies que em feien xafar malament per no sentir tant dolor i que multiplicat pels km, etapes i la poca recuperació que els hi donava, han causat el desenllaç final.
Culpa? en aquest cas meva, sempre s'hagués pogut previndre, sóc jove i m'he de quedar en que de les coses negatives sempre si ha de traure totes les positives que en són moltes, vos ho juro!
El rebombori que s'ha creat es increïble, des d'aquí vull agrair-vos el suport esportiu/solidari que heu fet, s'han unit persones, clubs, i pobles per una bona causa i si tots vatros poguesseu vore les cares d'aquells nens/es quan rebràn el menjar recollit pensarieu, és per tant? Si només és un kg d'arròs! doncs per ells és fonamental, és menjar, aquella cosa que molts de natros tirem si no ens agrada, ells/es són persones com nosaltres nascudes en llocs desafortunats.
Gràcies, gràcies i mil gràcies per tot el vostre suport amb aquest repte, el repte de tots.

El meu germà avui ha fet l'etapa fins Mollerussa en algo menys de 7 hores, va sobrat! La meva dona l'ha fet també tota amb bici, que crack ella i jo al cotxe fent d'assistència i veient les estrelles cada cop que havia de canviar de marxa. Al final anava a 60 per la carretera amb 4ª per no canviar gaire i les pitades eren dignes d'escoltar, però en fi ....tot sigue per arribar.

Demà arribarem a Flix i d'allí surtirem dissabte a les 6 del matí (tot pel GR 99)  per arribar a Roquetes sobre les 18:00-18:30 de la tarde. Allí conclourà una volta a Catalunya que espero marque per sempre un abans i un després, si més no amb la vessant solidària.

Gràcies a tothom.

PD  El Coll de l'Alba Running ha fet la seva etapa de la volta a Catalunya, ens heu guiat direcció a casa.

La Volta a Catalunya continua

El que ha fet avui el meu germà, ni te preu, ni es podria pagar. Ell sap millor que ningú com he apostat per aquest repte, també sap que si he parat és perquè el dolor ja era del tot infernal, posava en perill altres coses i no em compensava. Ell ha sigut a la primera persona que he trucat i quan li he dit que parava m'ha dit:
- "No, no pots! has de seguir, això ja ho tens"
- "No puc, Javi, aquest dolor ja és preocupant, falta poc però ho deixo"
-" Això no es pot quedar així! Si vols pujo i l'acabo jo però no ho deixis, molta gent estàa detràs de tot això, pensa-ho i dis-me aligo, que per mi agafo el cotxe i pujo."
Ho he parlat amb la Tere, amb la meva mare, els sogres i hem dit que qui millor que ell per deixar aquest repte, ja que ara mateix és el repte de moltíssima gent.
Li he trucat al meu germà i li he dit que sí, que sigue ell el que posi el punt i final al repte, jo li faré d'assistència amb la Tere fins al final.
Hi ha persones que es preparen tota la vida per poder fer una marató, ell m'ha arribat després de 2h 30 min d'haver-li trucat amb la roba del treball i m'ha dit: "som-hi!"
Hem pujat fins al coll de Nargó i ha baixat fins a Ponts, un total de 41km amb 4 hores. I pensar que jo aquest matí n'havia fet 28 amb 5h 40 min.... En fi, entre els dos hem fet l'etapa.
Demà arribarem a Mollerussa, el meu germà ja dorm, la Tere farà tota l'etapa amb ell amb la bici, jo els faré d'assistència, què menos.....
El d'avui m'ajudarà amb un futur. Em quedo amb mil coses bones que han passat durant aquests dies i prompte ja no recordaré aquest 22 de juny.

PD només aquells que intenten fer el que pensen podràn saber si poden fer-ho.
PD L'equip de Paüls avui ha realitzat la jornada amb els dos germans, no volien que la vostra samarreta abandonés.
PD Els 30 km d'avui els he fet per Tere, qualsevol altre vos asseguro que no s'hagués arriscat en arrenca i jo per ella ho he fet.

Punt i seguit

Tot i la visita d'ahir a la tarde del fisio, d'Ivan i de Fran i de tots els cuidados que em van fer al peu (ultrasons, massatge més vendatge), avui aquest ha dit PROU, quan portava casi 30km i prop de 6 hores.
Moltes llàgrimes, pensant amb tot el sufriment i l'esforç de tanta gent amb aquest repte, el repte de tots, després de parlar-ho amb la meva dona i la resta de família, el millor ha sigut donar-li raó al peu, és a dir, no continuar.
Després de comunicar-li al meu germà i ell notar la ràbia i la impotència que tenia, s'ha ofert a cobrir la part que queda fins Roquetes. No tinc paraules per agrair-li este gest, almenys el mal sabor de boca que m'ha quedat a Coll de Nargó, ara ja no és tant.
Des de que he surtit del càmping fins a que he dit prou ha sigut un martiri, un pas equivalia a un cop de martell i llavors ho he multiplicat pels 200km que em quedaven i el cap ha donat el missatge de parar.
Estem a Coll de Nargó esperant que arribe el meu germà per a què cobreixi els 30 km que queden de l'etapa d'avui i ara serem natros (la meva dona, mare i jo) els que li farem d'assistència.
Em sap mal per tota la gent que s'ha partit la cara per aquest repte, en sou molts, però la malaïda paraula PERO, no ha pogut ser. No buscaré excuses, sinó aprendre i estudiaré per què ha pogut passar.
 Esta aventura formarà part de mi per sempre i espero que a l'arribar a Roquetes i sabent que això és el repte de tots (així sempre ho he dit) no canvïi res. Gràcies a tothom pel vostre suport.
Això continua, ara és el meu germà qui ens necessitarà. Animem-lo a posar el punt i final a la volta a Catalunya.

PD: 200km han sigut els que m'han quedat pendent.
PD: La samarreta del Club Montsagre ha fet l'etapa d'aquest matí, el meu germà se la posarà esta tarde.

Avui no he pogut sortir, però..... no abandono!

Eren les 4 de la matinada quan m'he aixecat per primer cop a posar-me gel al peu i al sortir de la furgoneta i posar el peu a terra he vist que la cosa havia empitjorat molt, fins el punt que no podia ni caminar. No he desistit i a les 6 del matí m'he tornat a aixecar per fer una altra sessió ( gel, pomada) ha sigut llavors quan m'he dit que no podia ser, no podia ni caminar i fer 20 km en 10 hores no seria el més oportú.
Heu de pensar que ahir em va sortir una mitja de 13 min el km, aquells que enteneu de córrer ( la majoria dels que mireu el blog) imaginareu la penitència que va ser per a mi, recordava aquelles series que feia a 3:20 recuperant 1:40 i m'entrava una sensasió extranya, m'imaginava com estaven els peus per permetrem córrer a este ritme mig.
Al migdia vindrà el meu fisio i després de parlar amb ell decidirem si arranco esta tarde o demà, tot dependrà de si baixa la inflamació del meu peu.

PD: No penso abandonar
PD: Avui he plorat de ràbia

Creuat el Parc Natural del Cadí Moixeró

Una etapa fora del comú (vatros mateixos ho podreu comprovar quan descarregue les fotos) els paisatges impressionants, el Pedraforca (quan se m'ha quedat a baix m'ha fet gràcia, imagineus a l'altura que estava), poblets de 10 habitants, etc. Avui no he tingut companyia, cosa que he trobat a faltar, però s'ha adjuntat una altra vegada el meu soci: el sol.
Sabent el que se m'esperava, avui he sortit a les 5.30 direcció coll de Bena fins al Pas dels Casolans (2.554m). D'allí he baixat per la canal del Cristall, on els meus peus han dit prou del tot. En un 1,6km he baixat 1.000m de desnivell, vos podeu imaginar la pendent? Després he fet cap a una sèrie de pobles (Estana, Cava, Ansovell i Vilanova de Banat) que la mitja d'habitants deu ser 10, però que hi viuen encara és menos. La seva situació (vessant nord del Parc) els fa únics.
Després d'11h d'etapa he arribat a Cava i allí he vist la primera persona després d'hores. Primer em pensava que era la Mare de Déu, però no, era Tere i a l'aproximar-me a ella i abraçar-la m'he sentit una altra vegada viu, ja que després d'11h i aquell sol ho necessitava. Com ja em tenia preparat l'avituallament, he començat a menjar i mentre, em preguntava com havia pogut accedir fins allí amb la furgoneta, perquè ni els burros amb els carros volen pujar.
Direcció a la Seu d'Urgell han començat a empitjorar les coses degut al peu i quan quedaven 8km i portava 13.5h i més de 8.000m de desnivell, he decidit parar, la cosa pintava mal (ja sabeu per què...)
He decidit replantejar-me el recorregut, perquè els peus els porto al límit. Demà aniré direcció a Sort, a veure si a l'arribar tinc SORT amb els peus i puc continuar cap a baix.

PD: L'equip de la Cala ha creuat part del Cadí-Moixeró, heu tingut uns paisatges espectaculars (i el desnivell també ha sigut espectacular...)
PD: El córrer s'ha acabat, ara toca caminar.
PD: Ja tinc ganes d'arribar a Roquetes.

Etapón!!!!

Avui amb la companyia del meu germà hem fet una etapa xulíssima passant per les pistes de la Molina, les de la Masella i per fer-ho redó el coll de Pals. Increïbles paisatges i llocs molt bonics per córrer.
Hem acabat abans d'hora, ja que els meus peus han dit prou després de 10h 40 min, ens hem, quedat a 9 km del destí (Font coll de Balma) acabant a Bagà.
Al arribar m'he endut tots els mimos del món: dona, pare, germà, Carlos (fisio) i Míriam! com ho puc pagar tot això? Només ho puc pagar sortint demà, ja que ara mateix dubto i més si em miro el peu.
M'he replantejat la ruta, demà he d'arribar a La Seu d'Urgell, creuant part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. És igual que em coste 10h o 15 hores, corre, camine o "coixeje". Molta gent està implicada i jo no puc fallar, em fa ràbia perquè fisicament i muscularment vaig bé però hi ha coses que no puc controlar.
Ara vaig a dormir i demà a les 5 del matí déu dirà... si em cap el peu dins la sabatilla, avant!

PD  Trail Cer La Sénia ha fet la seva etapa de la volta a Catalunya, heu gaudit d'uns paisatges espectaculars.
PD  Al meu germà mil gràcies per tot, també la presència del meu pare anímicament m'ha ajudat.
PD  Al aixecar-me demà pensaré en tots aquells que em seguiu per poder arrencar, que no ho dubti ningú.

Encara resisteixo!! Estem a Planoles

Avui l'etapa ha sigut "fàcil" amb la companyia del meu germà i del Marc Balaña, els km anaven caent sense adonar-nos, un entrenament entre amics pensava.
Avui es pot dir que ha començat la muntanya de veritat, més de 5000 de desnivell acumulat amb 10h 25 min de tirada, tota seguida, ja que teníem ganes d'arribar pronte per recuperar el màxim per demà.
Ara venen tres etapes dures i necessito recuperar els peus físicament em trobo bé, els meus acompanyants ho poden verificar, ja,ja.
A l'arribar a Planoles, sorpresa! El meu fisio estava esperant-me amb la seva novia, la Tere, el meu pare i els dos acompanyants del dia, joder.... quin luxe! pensava que era algo i tot.
Mentre em feien un massatge els altres preparaven el dinar  (bueno si dinar se li diu a les 5 de la tarde) en fi que un goig veure tant de recolzament.
Per tot el que està fent la gent d'OBRINT TRAÇA li he dit al Marc que també voldria portar la seva camiseta, ni que fos 40 km, estic molt agraït.
Demà al sortir a fer l'etapa pensaré que ja estic restant i això m'animarà molt, penso que només el peu pot impedir-me del meu somni, l'inflamació creix, però se conviure amb el dolor.

PD Jesusencs i jesusenques, avui heu recorregut km de pirineus, un plaer veïns!
PD Gràcies moltes gràcies Marc i Javi
PD Portaré la meitat de kg també recaudats?
PD Moltíssimes gràcies pel suport que em doneu
PD A Carlos i Míriam, vos en dec una, gràcies.

Només puc dir que ja som a Montagut

L'etapa ha començat d'hora, ja que avui per retallar temps al dia anterior m'he posat amb marxa a les 5:42 de la matinada direcció Empuries per agafar el GR 1.
He començat l'etapa caminant 2 km perquè les cames no volien fer cas dels missatges que li arribaven del cap, però al final quan els missatges eren ja amenaçes, elles soletes han agafat un ritmet portador (8 min el km) i pensar que quan Tere al principi corria a este ritme no la volia acompanyar.....en fi que la qüestió era no caminar cosa que no he aconseguit, ja que avui casi totes les pujades les he fet caminant, mareee quin panorama s'espera.
A Besalú he dit prou després de 62 km, necesitava menjar! El poc que quedava per a la tarde i amb la panxa plena, una altra cosa és. He de dir que les parades estes llargues em fan molt mal, ja que quan lo motoret para en gelat no hi ha qui l'arranque.
També he de dir que el meu "soci" avui m'ha donat treva fins al km 50 i ho he agraït moltíssim, corria i pensava: si sempre fos així seria menys complicat.
Per demà tinc una etapa duríssima, el desnivell no afavoreix els meus peus que segueixen donant pel cul però amb la companyia del meu germà i de Marc Balaña espero es faci més portador.

PD demà quan porte una marató començaré el compte enrera.
PD Ulldecona i l'equip sudactiu han fet la seva etapa de la volta a Catalunya, tot un plaer.
PD Els peus són la difícultat més gran que veig, lo altre no m'asusta.
PD gràcies a tothom pel vostre suport, ho agraïm molt.
PD demà si podem penjarem fotos. 

Canvi de sentit. Adéu GR 92

Avui he de dir que quan ha sonat el despertador a les 5 del matí, no podia aixecar-me però sabent tot el camí que havia de fer m'he posat ràpidament les piles i he sortit un quart d'hora abans, és a dir, a les 5:45h de la matinada. A n'esta hora enfilava el camí cap a Platja d'Aro, però sabeu amb quina camiseta? doncs fàcil! amb la dels amics de Benissanet, que posa "QUIN CALVARI" que és el que estic passant.
Bueno millor deixar-mos de lamentacions que ningú m'ha manat posar-me a n'este ball.
L'etapa d'avui ha tornat a ser dura, el meu soci (el sol) de tota la volta m'ha tornat a sucarrar i les etapes es fan molt més dures del que ja són.
M'adono que tinc un bon motoret, xino xano vaig fent però els peus no volen saber-ne res del meu motor i necessiten antiflamatoris, gel i cuidados intensius,ja que els tinc malament.
Estic content perquè he arribat a la fi del GR 92 i ara toca canviar el sentit, direcció els pirineus. Sé el que tinc per davant, no tinc temor, sé que els peus són els únics que poden privar-me del meu somni, he de cuidar-los bé. Demà la nit arriba el meu germà que serà un suport per mi, passarà tot el cap de setmana.

PD Benissanet ha fet la seva etapa de la volta a Catalunya "quin calvari"
PD Tere es mereix un monument! Pensar que Kilian portava 6 persones treballant per a ell per fer la transpirinaica.....
PD L'etapa d'avui ha durat 9h 42 min

Tocat! però......a SANT FELIU DE GUIXOLS.

Avui ha sigut un dia duríssim: 10h 20 min, molt de desnivell, 77 km i una calor inhumana.
Primer de tot, he d'agrair la companyia del Xavi (corrent tota l'etapa) i l'Heura i la Berta (fent també d'assistència).
De bon matí ens hem trobat al càmping que estàvem i hem anat al lloc que em va recollir Tere ahir. Trotant trotant hem arribat a Calella i allí hem avituallat bé. Després, dirigint-nos cap a Blanes ens hem trobat en un petit problema: el riu Tordera. Només teníem dos opcions: nadar un ratet o donar mitja volta i fer un bucle. Com no estic per a regalar km, m'ha fet falta temps per treure'm les sabatilles i començar a nedar (ja vos ensenyaré algunes fotos que ha fet el Xavi). Ha estat tota una experiència, ja que l'aigua ens cobria del tot.
Una vegada a Blanes, hem tornat avituallar, eren les 11.00 del matí i Lorenzo ja apretava i fort. Tere ens ha acompanyat 10 km i s'ha begut casi tot el bidó que jo portava, ha pogut entendre com em sento quan arribo a un lloc per avituallar. En només esta distància m'ha dit:" Això, xiquet, és inhumà"
A Tossa de Mar ja no es podia soportar més i a les 14.00 hem parat a menjar un bon menú (portàvem 56km). A les 15.30 hem tornat a arrancar i ja fins a Sant Feliu de Guíxols.

PD: Avui he suat i de valent la samarreta de Tivissa. Gràcies tivissencs!
PD: Dedicar l'etapa a la meva sogra, avui fa anys.
PD: Ara mateix no sé com arrancaré demà....

Avui s'ha fet dur

Aquest matí m'ha costat molt començar, molt, però clar, una volta dret he començat a caminar i després trotar fins que al km 25 el motor ha dit que ja volia km i el ritme ha millorat.
Les llagues dels dits estan en cuidados intensius i m'han portat de "cul" tota l'etapa, però quan més mal en feien em deia que havia de conviure amb aquell dolor.
He sortit de l'estació de Molins de Rei direcció la baixada de Vallvidrera d'allí cap a Montcada i Reixac i d'allí he enfilat pista a baix direcció Sta Coloma de Gramanet.
D'allí ja tot per la costa fins un càmping prop d'Arenys de Mar, una etapa que degut als peus i el sol l'he fet en dos sectors, matí i tarde, he patit molta calor!!
Al final 9h 20min per fer l'etapa.

PD Xerta ja ha fet la seva etapa, la camiseta l'he suat de valent.
PD Avui tota l'etapa sol, el "coco" ha començat a treballar
PD Demà els amics de Tivissa m'acompanyaran tota l'etapa
PD Tere acabarà de mi fins........

Hem arribat a Molins de Rei!

Sí, sí havíem de parar a Sant Vicenç dels Horts, però després de que tota l'etapa m'acompanyessen 5 persones, bueno persones no, amics! m'ha fet que a l'arribar els tornés en una petita part del favor que m'han fet i els he acompanyat fins l'estació de trens de Molins de Rei, ja que tots ells tornaven amb el tren fins l'Arboç, 4 km extra i 4 km menys per demà.
L'etapa d'avui ha sigut per mi molt bona físicament parlant, ja que m'he trobat millor que els altres dies però sempre surten problemes imprevistos (se'm han inflat els peus i tinc els dits petits dels dos peus amb "problemes") dolors que de moment puc suportar.....
Paco Osuna amb la companyia de 3 companys d'ell, més Albert, un xicot encantador que vaig conèixer a la Reus Prades Reus m'han acompanyat i m'han fet de guia, m'he deixat portar per ells, s'ho coneixien tot, ja que són de Vilafranca.
El recorregut ha sigut prou dur, casi 5000 de desnivell acumulat! que al final ha fet que tardessem 9h 40 min en poder finiquitar l'etapa. Ara ja puc dir que tinc la tercera al sac.

PD Avui he anat amb la samarreta del Trail Masdenverge. Moltíssimes gràcies per tots els aliments vau recollir!
PD Gràcies Paco per currar-te l'etapa i per portar-me més companyia.
PD Albert, segueix així que seràs un gran ultrafondista
PD avui hem perdut cuartos....ja sé jo perquè ho dic
PD Avui dormiré a un llit!!! Gràcies Cinta Valls
PD De moment no ho dubteu, demà més!
PD Gràcies pels missatges, els miro i m'animen, però no tinc temps, ni forçes per contestar, comprensió.

Tarragona ja queda atràs...

Eren les 6 del matí quan he sortit del càmping LA LLOSA de Cambrils i a la barrera de sortida, m'he trobat al Pere, un noi del Obrint Traça, que va ser el que va guanyar la Reus Prades Reus. Ell venia per acompanyar-me un grapat de km, al final han sigut 2. D'aquí donar-te les gràcies, m'has ajudat amb la teva companyia.
A Salou m'he trobat amb Jordi Gallardo, amic meu de tota la vida, que s'havia aixecat a les 5h30 per baixar de nit de Vila-Seca per acompanyar-me uns km amb la bici. Gràcies amic, quin detall!
Avui han sorgit els primers problemes...dos bombolles als dits petits del peu que hauré de curar amb molt de carinyo.
Tere avui ha sortit del càmping amb la bici acompanyant-me fins passat Salou i després ha voltat per recollir la furgoneta i fer d'assistència. Al final de l'etapa (faltaven 10 km ) ha marxat a deixar la furgo a L'Arboç i m'ha vingut a rebre amb la bici.
L'anècdota ha sigut que arribant he vist que la furgoneta estava aparcada 300 mts abans de l'Arboç i quan l'he vist tenia ansietat amb pujar-hi però..... primer he fet els 300 mts que faltaven i he baixat caminant.

7h30min m'ha costat completar l'etapa, millor del que pensava però demà tindré  un dia més dur.

PD Avui la camiseta d'Alcanar ha cobert tota l'etapa de la volta a Catalunya, hi ha hagut moments que pensava amb ells i m'han espentejat.
PD Avui és l'aniversari de la meva mare.´. És pot ser per això que he corregut més del compte.
PD Trobar-me als amics de Tivissa per Torredembarra i parar allí al mig de la general ha sigut total!

La primera al sac!

Som ja a Cambrils, això podria ser també un titular però bueno anem per feina que tinc ganes ja de dormir.
Avui ha sigut un dia molt satisfactori, ja des de la sortida a Roquetes, on un bon grapat d'amics m'esperaven a la sortida de casa a les 6 del matí, a tots ells gràcies.
Molt satisfactori perquè he anat acompanyat 80 dels 86 km de l'etapa, amics de "professió" m'han portat fins Cambrils ( Calderón 65 km, Ferran i Robert 14 km, els germans de l'Ametlla també uns 10 km, Santi 7 km amb btt, Xavi Royo 14 km) una passada mil gràcies a tots!
Al final m'han sortit 86km amb 2850 desnivell acumulat, hem trobat un soci tot el camí d'aquells que no aporten res: el sol i ens anava sucarrant km a km. Després de 9h 30 min hem arribat al càmping LA LLOSA i el tracte ha sigut immillorable, no ens han cobrat i a més ens han facilitat molt les coses, gràcies.
Ja per acabar ha aparegut al càmping una mare de déu: un fisioterapeuta que m'ha fet un massatge. Ell, Valentí, és un professional de cap a peus (fisioterapeuta del nàstic a primera i segona divisió) Cal dir algo més? i mentre feia la seva feina m'anaven entrevistant (m'ha portat un periodista la mar de -"campechano" del diari EL PUNT) sortirà dilluns o dimarts a contraportada del diari.
I tot això també sense que m'hagin cobrat res...és més m'ha regalat una caixa de vitamines!!! on estan tots estos Valentins!!!! se'n troben pocs per estos móns, ho dic jo que volto bastant....Gràcies, gràcies, gràcies.
Ara amb les piles carregades vaig a dormir i a descansar el màxim possible ja que demà he de fer 80 km més.
PD Quantes mares de déu tindré demà?
PD Gràcies al meu germà per fer-me d'assistència avui
PD He portat la camiseta del trail Roquetes amb molt de carinyo, em quedava.....
PD la visita de la meva mare al final de l'etapa em donarà força per demà

Carlos Ferre: l'amo de les meves cames i del carrer.

Carlos i la seva novia, Míriam, ella un sol, només per aguantar-lo....

No podia marxar sense donar-li mil i una gràcies al meu fisioterapeuta Carlos, per tot el que fa amb les meves cames, per la paciència que té, per la disponibilitat, pel tracte i per ser tant i tant bona persona. Ell té molta culpa dels meus resultats, els seus coneixements són infinits, posaré algún exemple ( fisio del Barça amateur de ciclisme amb Melchor Mauri d'entrenador durant varies temporades, està al CAR de Barcelona, Real Societat de Futbol, etc) vaja que el noi té mans! si no, no us ho diria.
Personalment quan vaig a fer-me un massatge de descarga noméès tocar-me em diu:
-uuiiiiii avui xalarem, quan sento això m'esgarrifo..... perquè significa que toca patir.
Coneix les meves cames a la perfecció i sempre li ha sabut treure el màxim rendiment, esta última setmana l'he portat un poc de cul però ell com sempre sí,sí, i.........al puesto! gràcies
Si es una sort compta amb ell, imagineus si damunt viu al teu carrer, això es lo màxim! pareix mentida que una persona que necessito tant la tingue tant prop.
Quan he dit això de l'amo del carrer és perquè una casualitat més es que el carrer on vivim es diu Sant Carlos, com ell, i jo sempre li dic que un dia faré que es digue Sant Albert i ja us podeu imaginar el catxondeo........
Tota aquella persona que ha passat per la seva consulta, ara mateix ja és client fixe, això voldrà dir algo.
Gràcies Carlos per estos anys i que sàpigues que ets part dels meus éxits.

Fotos Reus-Prades-Reus

Arribant a meta, la meva cara ho deia tot

A Prades estava Tere i vaig arribar més que bé

Un avituallament al principi ( aigua poca.....)

Fins a Prades vaig anar amb el meu germà

No me volia donar relleus jajaja

Vés tu a saber que collons mirava

Aquesta de la foto és Alessia Bertolino ex-ciclista professional i parella de Toni Duart, amics amb qui vaig coincidir a la marató des Sables

Agraïments

La recollida d'aliments va a molt bon ritme (més de 1000 kg)

Aquesta serà l'ultima entrada que faré fins després de la primera etapa de la volta a Catalunya. Ha arribat l'hora d'agrair tot el suport rebut de part de tothom, he rebut molts mails que em donen força, molt menjar que farà que el vostre "kilet" sigue fundamental per a molts nens/es saharauis, molta gent que està esperant el moment per acompanyar-me uns km, lajuda de l'ajuntament i d'Ivan amb el tema del menjar que és fundamental, etc.
Són moltes les coses que puc agrair, gràcies a tothom que esta "espentejant" aquest repte.
Jo per la meva part faré allò que diuen que faig prou bé: córrer. Ho donaré tot i més, lluïré amb orgull les camisetes dels clubs de les Trres de l'Ebre, ha de ser el repte de tots, farem que entre tots se parle de les Terres de l'Ebre.

Per aquí podreu mirar mes o menys per on vaig.

Queden 3 dies. Preparant pataquets!

Qui ho havia de dir, recordo com si fos avui aquell dia que vaig dir que faria la volta a Catalunya en 15 dies, si he de ser sincer ho deia però no ho creia, així són les coses.
Ho he dit tant això de fer la volta a Catalunya i m'he posat tanta pressió que sumat a un sacrifici diari fa que un any després cregue que sí que ho puc fer, és més diria que vaig a per totes! molta gent m'espera i creu en mi, molta gent té confiança cega en que ho aconseguiré, molta gent em segueix i no els hi puc fallar i jo a més penso que amb el menjar que recaudaré ajudaré molta gent una petita temporada i això em farà avançar.
He de dir que molts clubs han fet un esforç important per col.laborar amb el repte, altres ho estan treballant i també m'ajudaràn, això ées molt d'agrair i sempre ho tindré en compte.
També em fa molta il·lusió que tots els clubs trail de les terres de l'ebre em deixen la seva camiseta i facin d'aquest repte el repte de tots, lluïré el vostre Poble i el vostre club amb molt d'orgull.
Avui he començat a preparar-ho tot, i tot ho he de multiplicar per 15 vaja que aquella Mercedes Vito pareixerà la dels rumanos -gitanos quan van de fira, però no hi ha un altra manera de poder-ho fer.

L'últim entreno i ......Pajarón!

Ahir a la Reus - Prades - Reus vaig agafar un magnífic "globo" però va ser bo agafar-lo, (bueno això de bo és una manera de dir les coses) estic fent moltes proves amb el meu cos, i ja de fa molt temps i l'exprimeixo fins trobar conclusions. És ara el moment de fer proves, este menjar sí, este no, sortir i fer una marxa d'aquestes i provar d'anar d'un avituallament a l'altre sense res, etc, etc.
Els del meu costat només veuen que ahir vaig agafar un bon globo per sortir sense esmorzar i per sortir a la cursa sense res, però jo vaig treure moltes més conclusions.
Es més, crec que encara me queden uns quants "globos" per agafar, si pareix que tot encara no ho tinc controlat. L'experiència que estic adquerint és brutal, dia a dia i un bon ultrafondista té molt de recorregut, jo amb 33 anys crec que estic en fase d'aprenentatge.
De la marxa dir que va estar molt bé, ens va agradar, vaig sortir amb el meu germà però als pocs km i quan ja només quedava un corredor per davant, li vaig dir que tirava avant, sobre el km 8 vaig agafar a cap de cursa i amb el mateix ritme que anava el vaig passar i vaig vore que no em seguia.
Arribo al primer control i al cruce següent em perdo, vaja començem bé. Tiro atràs i en aquell moment venia el meu germà que també s'havia equivocat, amunt, avall, és per aquí, no per allà, buuuffff total que abans no vam trobar el sender correcte vam perdre un grapat de minuts però ja tornàvem a la carrera.
Vam pedre molt més del que pensava perquè vam adelantar molta gent i fins al km 27 a l'arribar a Prades no vam aconseguir atrapar al 2º i 3º.
Una volta allí, el meu germà es va quedar amb aquells 2 nois que a la postre serien els justos vencedors fent una cursa de menys a més i acabant fortíssims. Jo a l'arribar a Prades vaig decidir tornar a tirar endavant en busca del cap de cursa que vaig agafar al km 33 però aquell noi anava molt tocat i vaig pensar que els que venien per detràs l'agafarien i així va ser. Ja només quedaven 22 km i anar regulant fins a meta a bon ritme era l'objectiu però a partir del km 42 vaig notar una baixada de forçes que em va posar en alerta, pensava en arribar al control de L'Aleixar i parar un poc i menjar bé per poder afrontar els ultims 12 km però a l'Aleixar no hi havia res, ni aigua!!! joder, ja s'ha acabat l'entrenament vaig pensar immediatament, ara 12 km fins a meta de patiment i així va ser.
Arribant a Reus el meu ritme era ridícul, no podia mantindre un ritme digne i quan faltava 1km per arribar a meta em van atrapar i deixar els 2 corredors que abans feia referència i el meu germà va arribar 4º a 2 minuts de mi, si dura un km més..........me passa per damunt.
 Bé, bon entrenament i ara ja a preparar-mos el material, perquè tot lo altre ja està tot preparat (físicament i mentalment)

Reus- Prades- Reus

Aquest diumenge faré l'últim test abans de la volta a Catalunya, més que un test serà un entrenament però...

De paso marxarem en dissabte i estrenarem la caravana ( ja en tinc ganes ) també vindrà el meu germà i la meva cunyada acompanyats del meu fillol i com no la Tere, en família vaja.

El meu germà i jo farem tota la marxa i Tere, Rosa i Marc faran fins a Prades, i després natros els anirem a buscar.

A partir del dilluns ja faré molt poca cosa, només esperar que es faci dissabte per donar el "pistoletazo" de sortida.

Frases que expressen el que penso

Lo imposible sólo tarda un poco más.

Si tienes una gran idea y no la ejecutas entonces estás aquí.

Si tienes clara tu meta, no temas, lánzate a por ella

"Vull disfrutar del camí"

Jo sé que el repte que estic a punt d'empendre ni serà fàcil ni em donaran res a l'arribar a meta, ( sort que no ho fem per això...), per això que he escrit aquest titular.
Passaré 15 dies fora de casa on el camí es farà llarg, molt llarg i tinc clar que m'ho he d'empendre amb il.lusió, caràcter, tindre clar que hi haura dies dolentíssims, dies que hauré de tirar no sé jo ni de que, però tot això m'ha de servir per a millorar, per apendre, per valorar el que estic fent i per sentir-me viu.
He de dir que estic il.lusionat en empendre ja el camí, estic il.lusionat de vore el suport que estic rebent i estic il.lusionat al veure que al pavellóo cada dia hi ha més kilos de menjar per a els refugiats saharauis, cosa que agraeixo de cor, si tots poséssim un kilet les coses pot ser anirien molt millor.... en fi.

A disfrutar del camí!