viernes, 31 de octubre de 2008

La màquina que ha d'ajudar-me a cumplir.


Esta és la bici que ha d' ajudar-me a cumplir l'objectiu, una bici prou bona i acceptable on el que la monte ha d'estar a la seva altura, crec que és per està content, i ho estic ja que acostumbrat a la bici que tenia la millora és prou considerable, li he retallat 4 kg de pes d'una bici a l'altra i no és que esta sigue extremadament bona, però és que l'altra estava molt antiqüada.


Ara ja toca ficar-mos a pedalar i el dissabte li faré el primer tast, vull anar a Santa Barbara, La Senia,Fredes, La Senia, Galera, Godall, Les Bruixes, Ulldecona, Santa Barbara, Roquetes, uns 140 km per veure que tal les sensacions, li he dit al jesusenc si volia acompanyar-me i és clar m'ha dit que no, però si algú vol acompanyar-me ja ho sap a dinar a casa, ni que sigue tard.

viernes, 24 de octubre de 2008

JA ESTA DECIDIT: LA CURSA DEL LLOP OBJECTIU Nº 1 2009


He tardat en pendre esta desició però no es per menys, moltes coses he pensat, valorat i la desició esta presa. Se que hi haura gent que no ho entendra però vull correr la cursa del llop, en tot el que això comportará. Amb aquesta desició espero no defraudar ningú, espero tindre la comprenció dels meus amics, sobretot dels nuvis, ja que per ells sera un dels millors dies de la seva vida i un dels seus amics i faltará ( ho sento i molt ) molts pensarán que això no te llógica, hi hauran crítiques, ( ja les hi han hagut) opinions diverses, però no hi ha marxa enrera, es més, ja estic treballant per complir l'objectiu.
No sera ni molt menys fácil, ja que estem parlant d'una prova extrema, però tinc molta motivació per tirar-ho endavant, vull dedicar este objectiu a la meva mare, sense ella no seria posible fer tot el que faig i aconseguir tot el que he aconseguit, ja es hora de recompensar-li d'alguna forma i esta no es altra que fent una de les coses que millor se'm dona, sufrir per aconseguir un repte, per això dic: VA PER TU MAMA.

jueves, 16 de octubre de 2008

Després de tot el sufriment " una cerveza es una caña"


No es el meu costum però reconec que després de tot, pos......si una cerveza i la xerrada posterior comentant tot i cadascuna de les anecdotes viscudes en aquella cursa es de lo milloret que hi ha i que es pot fer, el que pasa es que al grupet de la uec n'hi ha que no ho porta be això de les matematiques, resulta que quan es diu una, és una, i no 5, llavors el que tenia que ser un comentari de la cursa resulten ser unes rises que no veigues, que tampoc van malament, però el mal es quan es superen les cifres llavors comencen a dir-se i fer tonteries i coses que no venen a cuento i això ja no es tant bo. A resumides cuentes que una/es cervecetes no van malament, però si arribes a pedre el conte de les cerveses que has vegut, malament!!!!!
Mireu el cuadradet petit i informeu-vos be





domingo, 12 de octubre de 2008

Un objectiu: Evitar les lesions.

Un any després d'un altre sempre surten moments durs, per exemple, quan et lesiones, per això vull que mireu això i si puguéssiu evitar-ne alguna per mi seria una satisfacció.
No és que sigue un bon espill on mirar-vos, ja que m'he lesionat molts cops, però ara feia molt temps que no em lesionava (crec que faig les coses millor, estiraments, hidratació, escalfaments, etc) però al utmb vam forçar tant la maquinària que al final ho he pagat, però aquest cop a gust, ja que era imposible que quan hem van sortir les molèsties, pel km 130, i pensant el % de cursa que havia fet i el que quedava ho deixes anar, tenia que treureu tot i si hem feia mal pensava que me'n faria més a l'arribada, perque no pensava abandonar. L'objectiu s'havia de portar fins al final i sí així ho vaig fer, però ara....tinc que resignar-me a descansar. La tendinitis de cavall que tinc no em vol abandonar, sóc per a ella com una mare i tinc unes ganes de començar....
Cada any em pregunten:

quin objectiu tens ??

a partir d'ara com a primer dire no lesionar-me, doncs per complir objectius més alts este és el primer que he de cumplir.

Espero que tot això pugui ajudar a més d'un runner a fer millor les coses per poder cumplir l'objectiu més important de l'any.

CONSELLS QUE PODEU O TINDRIEU QUE SEGUIR PER EVITAR LESIONS

1º No fa falta dir que la primera i més important és no olvidar d' estirar abans i després de correr.
2º Visitar a un bon podòleg per a què et faci un estudi de la teva trepitjada i veuràs si tens necessitat o no de plantilles. Crec que a la majoria dels corredors de fondo, sobretot, ens fa falta utilizar plantilles especials que t' amortigüen el cop al correr.
3º Unes bones sabatilles en una amortigüació completa y... OJO, quan es comencen a gastar pel taló, compra-te'n unes atres.
4º. Les plantilles tenen que revisar-se preferiblement una vegada a l'any. Ni que sigue costós, t' estalviaràs massatgistes, lesions llarges y no poder correr en un temps.
5º. Una dieta equilibrada, la dieta d'un corredor ha de tenir un% de carbohidrats molt alt, també proteïnes,

Aquests són importants, però aquí us deixo una pàgina que teniu la resta. Sort amics!!!
http://clubatletismocarpediem.wordpress.com/2007/09/28/100-consejos-para-correr-todavia-mejor/

jueves, 9 de octubre de 2008

El menjar i beure es clau per al éxit en l'esport.


Encara ara recordo la primera vegada que vaig fer una marató, va ser a Barcelona l'any 2003, l'any que vaig debutar al mon del running i com no vaig pagar un alt preu al meu debut en la distancia dels 42.196.
Pensava que el running era diferent al ciclisme( esport que ja havia practicat 10 anys) i de res hem va servir l'experiencia que portava acomulada, així dons vaig sortir per afrontar la marató sense menjar res, resulta que el meu cap va digue pensar: si per fer les mitges maratons no menjo res, dons per fer-la sencera tampoc i......vaja cagada, els primers 21 km molt be, vaig pasar en 1.22 i ja feia els meus calculs i anaven per alla als 2.45 jajajajja que inocent i inexpert que era, mira si la vaig agafar forta que hem van punxar als dos brassos per ficar-me sucre o jo que se el que, i vaig fer l'ultim km en7 min, desde llavors mai més he descuidat el menjar, he menjat més o menys, però el menjar es part de l'éxit en l'esport.http://atletas.info/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=1379&mode=thread&order=0&thold=0

domingo, 5 de octubre de 2008

Ja surten complicacions per complir els objectius.

A la foto el novio i amic Ramon que juntament amb Nuria Solé la novia i amiga tindrán l'ultima paraula.


Aquet fin de setmana ha sigut un poc extrany, entre felicitat per que ja comenso ha entrenar i tristó pel que ara mateix ús contaré:



Resulta que a mi quan s'hem fica una cosa al cap soc d'aquelles persones que no renuncia al seu objectiu ( coste el que coste) ni que tingue que pagar un alt cost per a poguer-lo aconseguir, com es el cas d'aquest any amb l'utmb, que encara ara al cap d'un mes i pico no puc entrenar be. Dons resulta que ara fa un temps que porto l'idea de fer la cursa del llop, l'any passat inclús vaig estar molt a prop de fer-la però al final vaig apostar per UTMB i crec que després de tot vaig acertar, però hem vaig dir que si l'any vinent es feia la cursa del llop jo la prepararia be per poder-la afrontar i després de parlar amb Xavi ( l'entrenador ) i saber que es feia vaig decidir que el proper any este seria el meu gran objectiu.

La gran sorpresa m'ha vingut este fin de setmana que parlan-ho amb Tere ( la novia ) hem va dir que este dia teniem una boda i de les importants, es a dir d'uns amics de la colla i..........problemes per que la Tere ja m'ha dit que a la boda s'hi havia d'anar i jo penso que tambe però.... no vull renuncia al meu gran repte de l' any 2009.

Ja he comensat a tantejar els meus amics, se que els sera difícil d'entedre'm el que vull explicar-los i ells sempre tindran l'ultima paraula del desenllaç final, jo primer sempre hem fico a l'altra banda, hi ho entendria tot, ara mateix estic "tocat" perque se que nomes puc anar a un lloc i jo vull ser als dos.

Si realment no fos tant important per mi la cursa del llop ara mateix no estaria escrivint estes paraules, molt pronte sabre el desenllaç, buuffffffffff.

jueves, 2 de octubre de 2008

JA TINC PART DELS OBJECTIUS 2009




Avui en arribar a casa després d'entrenar 40 min molt suau he notat com les molésties van a menys i pareix que tot vaigue pel bon cami, motiu per estar molt content, tinc ja moltes ganes de comensar a correr amb tota normalitat, se que això requereix temps però.....es fa llarg, ara pareix que tot s'estigue arreglant.
L'altre dia parlant amb el meu entrenador no vam acabar de decidir els objectius de cara al nou any, faltaven a confirmar unes dates de les proves que volia fer, ara ja estan aclarides.
El primer objectiu no sera altre que intentar millorar la meva marca amb marató, cosa que veig dificil, ja que aquest any vaig fer una molt bona cursa a la marató de Barcelona amb un temps de 2.48.25 corrent del primer a l'ultim km a 4:oo (gracies al garmin) i ara mateix no hem veig en cor ni de correr-la en 3.48.25 però li ficarem totes les ganes del mon i no sera per no intentar-ho, ho tornaré a provar a la MARATÓ DE BARCELONA el dia 2 de març del 2009



El segon objectiu ja el veig molt més seriós, una prova extrema, de molt de sacrifici, i on s'han de dominar varios esports, etapes llargisimes i en poca recuperació, i on la preparació ha de ser més que bona si la vols intentar acabar, que com a utmb es i te que ser l'unic objectiu, esta no es altra que la CURSA DEL LLOP http://www.cursadelllop.com/ en este enllaç es pot observa de que es tracta per a la gent que no ho sapigue, crec que es un objectiu ambiciós peró hem motiva i molt, se que podre contar amb els consells de gent experimentada en esta cursa com l'amic Boldú, dons ja sabeu part de les meves aspiracions de cara al 2009 sense oblidar altres curses que no hi faltaré, fins aviat.