Ahir vaig estar a Garcia, un petit poble de la Ribera situat al costat del riu Ebre. Allí es va organitzar per tercer any consecutiu un duatló de muntanya fantàstic. El poble pot ser és petit, sí, però la seva gent és molt gran. Va ser tot un èxit i als corredors/es ens van fer sentir per moments millor que a casa.
Personalment no he volgut perdrem cap edició. M'agrada mourem per sensacions i, tot i que el mateix dia es disputava una cursa de muntanya al Pinell de Brai i una social ciclista a Gandesa, al final em vaig decidir pel DUATLÓ de GARCIA.
No amagaré que em feia goig guanyar, a qui no? Era una setmana especial per mi (5 anys de la mort de la meva mare). Vaig pensar i molt amb poder aixecar els dits per senyalar el cel per ella, però també per la filla de l'Òscar (vaja història també...). Al final, però, no va poder ser! Això sí, puc assegurar que van estar presents en tots i cadascuns dels minuts de sufriment de la prova.
Cada cop és més difícil estar competitiu, la joventut apreta i molt ( cosa molt lògica ). Jo tinc moltes batalletes a les cames ja, però no els hi tinc por (jeje). A més, puc estar a qualsevol lloc fent qualsevol cosa i sempre preparat per a oferir el meu esforç, ja sigue a un 10km, mitja marató, marató, cursa de muntanya, ultratrail, cursa ciclista, curses de btt, duatló, triatló i, ara prompte, un Ironman. Pot ser si em centrés bé en alguna cosa encara ho faria mig bé i tot.
La cursa va ser dura, però estava preparat! Esperava més de mi amb la btt però és que sóc molt patet. Vaig arribar a l'ermita per fer la primera transició 4t, però a tres minuts del primer. Massa temps! Després vaig córrer prou bé i li vaig retallar 2 min 30 seg amb els 10km de cursa, però veient com anava amb la BTT sabia que seria casi impossible. Tot i això, ho vaig voler provar fins al final i ... no, no va ser possible. Al final 2n a 1min 22 seg. A destacar la caiguda amb BTT que em vaig "pegar", m'ha deixat adolorit de collo...
No dubteu que l'any vinent hi tornaré. Gent de Garcia, sou collonuts. Després de tres vegades aconseguir la segona posició, vindré amb l'esperit de competir i d'anar a per la victòria! A la quarta va la vençuda, diuen... (jeje)
Personalment no he volgut perdrem cap edició. M'agrada mourem per sensacions i, tot i que el mateix dia es disputava una cursa de muntanya al Pinell de Brai i una social ciclista a Gandesa, al final em vaig decidir pel DUATLÓ de GARCIA.
No amagaré que em feia goig guanyar, a qui no? Era una setmana especial per mi (5 anys de la mort de la meva mare). Vaig pensar i molt amb poder aixecar els dits per senyalar el cel per ella, però també per la filla de l'Òscar (vaja història també...). Al final, però, no va poder ser! Això sí, puc assegurar que van estar presents en tots i cadascuns dels minuts de sufriment de la prova.
Cada cop és més difícil estar competitiu, la joventut apreta i molt ( cosa molt lògica ). Jo tinc moltes batalletes a les cames ja, però no els hi tinc por (jeje). A més, puc estar a qualsevol lloc fent qualsevol cosa i sempre preparat per a oferir el meu esforç, ja sigue a un 10km, mitja marató, marató, cursa de muntanya, ultratrail, cursa ciclista, curses de btt, duatló, triatló i, ara prompte, un Ironman. Pot ser si em centrés bé en alguna cosa encara ho faria mig bé i tot.
La cursa va ser dura, però estava preparat! Esperava més de mi amb la btt però és que sóc molt patet. Vaig arribar a l'ermita per fer la primera transició 4t, però a tres minuts del primer. Massa temps! Després vaig córrer prou bé i li vaig retallar 2 min 30 seg amb els 10km de cursa, però veient com anava amb la BTT sabia que seria casi impossible. Tot i això, ho vaig voler provar fins al final i ... no, no va ser possible. Al final 2n a 1min 22 seg. A destacar la caiguda amb BTT que em vaig "pegar", m'ha deixat adolorit de collo...
No dubteu que l'any vinent hi tornaré. Gent de Garcia, sou collonuts. Després de tres vegades aconseguir la segona posició, vindré amb l'esperit de competir i d'anar a per la victòria! A la quarta va la vençuda, diuen... (jeje)